265
Platja de Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols. Font: Arxiu d’imatges del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Antonio Garrido.
van obligar la família Coll a vendre la companyia a la Société Générale des Eaux. Més en· davant, el procés es va repetir a favor de Fomento de Construcciones y Contratas. La seva filial dedicada als recursos hídrics, Aqualia, és la que gestiona avui dia el subministrament domiciliari a Sant Feliu, després que en guanyés el concurs l’any 1998 per un període de cinquanta anys.
La garantia del Ter Pel que fa al sanejament, durant la dècada dels vuitanta es van produir alguns episodis de mal funcionament dels emissaris submarins, que no van ser gaire importants després de posar en marxa la depuradora. També hi va haver conflictes amb edificis que abocaven els residus directament al mar, perquè les bombes no impulsaven les aigües de la fossa sèptica a la conducció que les portava a la depuradora. A la Costa Brava, s’havien aixecat molts edificis a l’empara de l’esclat turístic i immobiliari sense cap mena de planificació i els problemes d’aquesta mena per defectes de construcció eren habituals a tot el litoral. Es van haver d’anar resolent a poc a poc, a mesura que s’anaven incorporant a les xarxes municipals de clavegueram. L’altre gran avenç en la gestió de l’aigua van ser els primers passos per cobrir la riera de Tueda, que encara estava descoberta i originava problemes d’inundacions i de brutícia quan hi havia episodis torrencials. La primera fase es va concentrar a la part alta de la riera, on feia anys que els veïns reclamaven l’obra. I respecte a la segona fase, la que anava de la plaça de l’Empordà a la desembocadura del port, no es va començar a perfilar fins al 1995, però no es va desencallar definitivament fins al 2001. La posada en marxa de la canonada provinent del Ter hi va garantir l’abastament. Sant Feliu era un dels municipis més beneficiats per l’obra, ja que cada any continuava pendent que les pluges carreguessin suficientment l’aqüífer del Ridaura per a la temporada turísti· ca. Tenint en compte que l’aigua del Ter era més cara que no pas la que s’extreia dels pous, inicialment la companyia d’aigües es va decantar per comprar aigua al Consorci de la Costa Brava només a l’estiu, quan n’hi havia més demanda, i la resta de l’any la subministrava amb els recursos propis.
