Crònica de l’aigua a la Costa Brava

Page 267

265

Platja de Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols. Font: Arxiu d’imatges del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Antonio Garrido.

van obligar la família Coll a vendre la companyia a la Société Générale des Eaux. Més en· davant, el procés es va repetir a favor de Fomento de Construcciones y Contratas. La seva filial dedicada als recursos hídrics, Aqualia, és la que gestiona avui dia el subministrament domiciliari a Sant Feliu, després que en guanyés el concurs l’any 1998 per un període de cinquanta anys.

La garantia del Ter Pel que fa al sanejament, durant la dècada dels vuitanta es van produir alguns episodis de mal funcionament dels emissaris submarins, que no van ser gaire importants després de posar en marxa la depuradora. També hi va haver conflictes amb edificis que abocaven els residus directament al mar, perquè les bombes no impulsaven les aigües de la fossa sèptica a la conducció que les portava a la depuradora. A la Costa Brava, s’havien aixecat molts edificis a l’empara de l’esclat turístic i immobiliari sense cap mena de planificació i els problemes d’aquesta mena per defectes de construcció eren habituals a tot el litoral. Es van haver d’anar resolent a poc a poc, a mesura que s’anaven incorporant a les xarxes municipals de clavegueram. L’altre gran avenç en la gestió de l’aigua van ser els primers passos per cobrir la riera de Tueda, que encara estava descoberta i originava problemes d’inundacions i de brutícia quan hi havia episodis torrencials. La primera fase es va concentrar a la part alta de la riera, on feia anys que els veïns reclamaven l’obra. I respecte a la segona fase, la que anava de la plaça de l’Empordà a la desembocadura del port, no es va començar a perfilar fins al 1995, però no es va desencallar definitivament fins al 2001. La posada en marxa de la canonada provinent del Ter hi va garantir l’abastament. Sant Feliu era un dels municipis més beneficiats per l’obra, ja que cada any continuava pendent que les pluges carreguessin suficientment l’aqüífer del Ridaura per a la temporada turísti· ca. Tenint en compte que l’aigua del Ter era més cara que no pas la que s’extreia dels pous, inicialment la companyia d’aigües es va decantar per comprar aigua al Consorci de la Costa Brava només a l’estiu, quan n’hi havia més demanda, i la resta de l’any la subministrava amb els recursos propis.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook

Articles inside

Bibliografia

9min
pages 316-322

El camí cap a la dessalinitzadora

6min
pages 308-313

L’aigua, la protagonista de la industrialització de la ciutat

2min
page 303

La segona depuradora urbana de Catalunya

8min
pages 304-307

La potabilitzadora i la dessalinitzadora

3min
pages 295-296

La concessió de l’aigua

6min
pages 297-300

Un municipi de rieres

4min
pages 292-293

L’exemple de l’aigua regenerada

7min
pages 287-290

Els retards de la depuradora

2min
page 294

Les primeres canalitzacions d’aigua

8min
pages 262-264

El turisme i les primeres restriccions

4min
pages 265-266

Els problemes de ferro i manganès

3min
page 286

minerals

4min
pages 272-273

Del Ridaura al Ter

6min
pages 274-279

Introducció a la Costa Brava sud

2min
pages 280-282

La garantia del Ter

6min
pages 267-270

D’una presa a la captació de la Tordera

2min
page 285

Prioritzar el Ter per precaució

4min
pages 257-260

solucionar amb el Ter

2min
page 256

de l’empresa El repte pendent de l’ampliació

5min
pages 235-236

L’abastament, gràcies a la plana De les sequeres dels vuitanta

1min
page 245

La primera experiència en regeneració

2min
page 255

a la riuada del 2005

8min
pages 246-250

Uns pous que van esdevenir insuficients La conducció d’aigües i la consolidació

2min
page 234

de la depuradora

8min
pages 237-242

Mont-ras, de les mines al turisme i els serveis

7min
pages 228-232

I al final, aigua del Pasteral

3min
pages 222-224

El turisme hi va portar la xarxa d’aigües i les depuradores

7min
pages 211-214

Una depuradora mancomunada

4min
pages 220-221

La Mancomunitat de Palafrugell, Begur, Pals, Regencós i Torrent

2min
page 219

al subministrament

4min
pages 217-218

Unes rieres de poc abast

2min
page 210

L’ús dels aqüífers i les primeres fonts Les alternatives per

2min
page 216

El Ter, per la via del Pasteral

4min
pages 206-208

El camí cap al parc natural

4min
pages 204-205

La gestió de l’aigua

2min
page 203

La contaminació del Ter

2min
page 195

del Ter

2min
page 197

La canonada del Pasteral

4min
pages 198-200

L’abastament d’aigua i el turisme

3min
page 194

La recuperació ecològica del riu i els aiguamolls Al capdavant de la recuperació del cabal

2min
page 196

Introducció a la Costa Brava centre

3min
pages 188-190

Els últims a connectar-se a la depuradora i els últims amb xarxa d’aigua

6min
pages 174-178

De l’agricultura a la pesca

5min
pages 180-181

L’expansió turística

2min
page 182

Els problemes per aconseguir la depuradora

6min
pages 183-187

Uns municipis amb poc creixement

2min
page 173

Contaminació i depuradores

7min
pages 166-170

Les lluites per l’aigua

6min
pages 163-165

Amb prou aigua per a les necessitats locals

4min
pages 161-162

i la potabilitzadora

12min
pages 152-158

El servei d’aigua, en mancomunitat

5min
pages 143-146

L’aigua, per referèndum Les solucions definitives: la depuradora

6min
pages 149-151

Un abastament controlat

4min
pages 137-140

Un turisme distingit

2min
page 134

Portar aigua amb vaixell

5min
pages 135-136

El final de l’autosuficiència

4min
pages 129-132

Introducció a la Costa Brava nord

3min
pages 98-100

L’aïllament hídric

6min
pages 126-128

Les vicissituds de les sequeres

8min
pages 104-108

L’aigua potable, amb la riera

5min
pages 111-114

La xarxa d’aigua potable

4min
pages 116-117

La construcció de la presa

2min
page 103

L’aigua de Boadella, la solució definitiva

7min
pages 118-122
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.