Bibliografia

AgènciA cAtAlAnA de l’AiguA. La política de l’aigua a Catalunya: 2007-2015. La garantia del model de gestió en l’horitzó 2025. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2008.

AgènciA cAtAlAnA de l’AiguA. Pla de gestió de sequera. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2009.

AgènciA cAtAlAnA de l’AiguA. Informe preliminar de sostenibilitat ambiental. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2009.

AgènciA cAtAlAnA de l’AiguA. Pla de gestió de l’aigua de Catalunya: Document en informació pública. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Aldomà, Ignasi. La lluita per l’aigua a Catalunya: De l’ús i abús a la gestió integral (1900-2007). Lleida: Pagès Editors, 2007.

ÁlvArez FernÁndez, Mònica. El abastecimiento de agua en España. Madrid: Civitas Ediciones, 2004.

ArbAt, Núria; grAnés, Josep Oriol. Palafrugell i l’aigua. Palafrugell: Ajuntament de Palafrugell: Diputació de Girona, 2015. (Quaderns de Palafrugell; 24)

bArzAbA, Yvette. El paisatge humà de la Costa Brava. Barcelona: Edicions 62, 1988. 2 v.

bArceló blAnch, Maria Lourdes. La gestió del subministrament d’aigua potable a la comarca de l’Alt Empordà. Barcelona: Universitat Abat Oliba CEU, 2009.

bArriocAnAl lozAno, Carles; vArgA linde, Diego; vilA subirós, Josep [ed.]. Canvi Ambiental Global: Una perspectiva multiescalar. Barcelona: Documenta Universitaria, 2009. (Quaderns de Medi Ambient; 1)

bAyés bruñol, Carles. «Caracterització geogràfica de les sequeres a la conca del riu Muga (1950-2001)». Treballs de la Societat Catalana de Geografia [Barcelona], núm. 58 (2005), p. 7-33.

boAdA, Martí; mAyo, Sílvia; mAnejA, Roser. Els sistemes socioecològics de la conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, 2008. boAdAs, Joan; oliverAs; Josep Maria; sunyer, Xavier. El Ter. Girona: Diputació de Girona: Caixa d’Estalvis Provincial, 1987. (Quaderns de la Revista de Girona; 12)

borràs, Gabriel; bAlAsch, Ramon; urgell, Arnau. Els guardians de l’aigua. Barcelona: Clipmèdia Edicions, 2009.

cAls güell, Joan [dir.]. El Baix Empordà: Recursos i estructura econòmica. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1984.

cAls güell, Joan [dir.]. L’Alt Empordà: Recursos i estructura econòmica. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1987.

cAls güell, Joan [et al.]. Jornades Tècniques sobre Turisme i Medi Ambient: 17, 18 i 19 de setembre de 1986. Girona: Consorci de la Costa Brava: Diputació de Girona: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 1986.

cAner estrAny, Pere. La vall de Calonge. Calonge: Ajuntament de Calonge, 1983.

cArrerAs, Josep Maria; bernAt, Jordi; rierA, Pilar. El Pla general d’obres públiques de 1935: política, infraestructures i territori. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2009.

cArreres, Joan. Fluvià. Viladamat: Gorbs Edicions, 2015.

cerverA FlotAts, Benet [et al.]. Debat Costa Brava. Girona: Cambra Oficial de Comerç i Indústria, 1978.

colls comAs, Josep. «La transformació de la plana empordanesa en els períodes medieval i modern. El cas de Castelló d’Empúries». A: Actes del Congrés: El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa (vol. II). Girona: Diputació de Girona, 2007, p. 355-364. (Institut d’Estudis Empordanesos)

compte FreixAnet, Albert. «Desviació del riu Muga i acceleració del procés d’eixugament de l’estany de Castelló en les centúries xvii i xviii». Treballs de la Societat Catalana de Geografia [Barcelona], vol. XV, núm. 50.

depArtAment de medi Ambient i hAbitAtge. La situació actual d’excepcionalitat en el context històric. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007.

domènech moner, Joan. Lloret de Mar. Girona: Diputació de Girona: Caixa de Girona, 1992. (Quaderns de la Revista de Girona; 38)

donAt, Lídia; solà, Xavier. Els molins. Girona: Diputació de Girona: Caixa de Girona, 2003. (Quaderns de la Revista de Girona; 108)

Fuente, Pablo de la. «Aigua, ciutat i territori a la Roses renaixentista». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos [Figueres], núm. 35 (2002), p. 351-372.

FÁbregAs poch, Montserrat [coord.]. Jornades Tècniques sobre Protecció, Ordenació i Ecologia de Platges: 28, 29 i 30 de setembre de 1988. Calella de Palafrugell: Consorci de la Costa Brava, 1988.

FAñAnàs, Miquel. El llarg camí del sanejament a la Costa Brava: L’estació depuradora de Palafrugell, Palamós, Calonge, Vallllobrega i Mont-ras. Girona: Consorci de la Costa Brava, 1985.

Ferrer, Joan; gAy, Josep-Víctor. Balnearis i aigües minerals. Girona: Diputació de Girona: Caixa de Girona, 2003. (Quaderns de la Revista de Girona; 105)

Fons Companyia d’Aigües Potables de Sant Feliu de Guíxols (Oliveras Hermanos). Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 2009.

FundAció mAs bAdiA [et al.]. Coneixement i governança de la gestió de l’aigua freàtica al Baix Fluvià [en línia]. Fundació Mas Badia: Geoservei SL, 2018. <http://www.ddgi.cat/municipis/ TorroelladeFluvia/INFORME_GO_FLUVIA_i%20annex1.pdf>

gAbArdA mAllorquí, Ariadna. Canvis recents en el consum i la gestió de l’aigua en espais turístics. El cas de la Costa Brava (Girona). Girona: Universitat de Girona, 2017.

gAyA Fuertes, Joan. L’aigua a les comarques gironines. Girona: Taula de l’Enginyeria de les Comarques Gironines, 2010. gAyA Fuertes, Joan. El Ter. Dits i fets del transvasament. Girona: Diputació de Girona, 2020. (Col·lecció Francesc Eiximenis; 17)

gAyA Fuertes, Joan [et al.]. Jornades Tècniques sobre Reutilització d’Aigües Urbanes: 25, 26 i 27 de setembre de 1985. Castell-Platja d’Aro: Consorci de la Costa Brava, 1985.

gAyA Fuertes, Joan [et al.]. Jornades Tècniques sobre Eliminació dels Residus Sòlids Urbans: 14, 15 i 16 d’octubre de 1987. Lloret de Mar: Consorci de la Costa Brava, 1987.

genís reixAch, Narcís. L’aigua a la badia de Roses. Girona: Consorci de la Costa Brava, 1987.

gironellA grAnés, Josep Maria. Els molins i les salines de Castelló d’Empúries al segle xiv. Lleida: Pagès Editors, 2011. (Fundació Noguera Estudis; 57).

jiménez nAvArro, Àngel. Memòria de la postguerra 1940-1960. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols: Diputació de Girona, 2005.

lAtorre piedrAFitA, Xavier. Història de l’aigua a Catalunya. 2a ed. Premià de Mar: L’Abecedari, 1998.

llAusàs pAscuAl, Albert. «L’evolució del paisatge de les Closes: 1957-2001». A: Actes del Congrés: El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa (vol. I). Girona: Diputació de Girona, 2007, p. 35-49. (Institut d’Estudis Empordanesos)

llebot, Josep Enric; jorge sÁnchez, Joan [dir.]. Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya: Resum executiu. Barcelona: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible: Departament de la Presidència: Generalitat de Catalunya, 2005.

LOAISA DALMAU, Esther. «La transformació territorial de Sant Antoni de Calonge pel turisme». Estudis del Baix Empordà [Sant Feliu de Guíxols], núm. 23 (2004), p. 199-228.

mArtí, Carolina; FrAguell, Rosa Maria. La Costa Brava. Girona: Diputació de Girona, 2007. (Quaderns de la Revista de Girona; 129).

mArtín vide, Javier; rAso nAdAl, Josep Maria; morerA pAlAcios, Àlex. Atles climàtic de Catalunya: període 1961-1990. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2008.

mAs-plA, Josep [coord.]. La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Barcelona: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, 2006.

montAner, Jordi [coord.]. El flux hidrològic de la plana litoral del Baix Ter: Evolució fluvial, caracterització hidrològica i pautes de gestió. Girona: Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis: Museu de la Mediterrània, 2010. (Recerca i Territori; 2)

mujeriego, Rafael; sAlAvedrA, Marta; sAlA, Jordi. Estudi de la desinfecció d’un afluent secundari mitjançant una planta pilot de llum ultraviolada. Girona: Consorci de la Costa Brava, 1998.

mujeriego, Rafael [et al.]. Jornades Tècniques. La integració de l’aigua regenerada en la gestió dels recursos: el paper dinamitzador del territori, 19-20 d’octubre del 2005. Lloret de Mar: Consorci de la Costa Brava, 2005.

Nota d’economia [Barcelona], núm. 93-94 (1r i 2n quadrimestres del 2009).

nuss gironA, Sergi [coord.]. Sostenibilitat a les comarques gironines: Balanç després de 10 anys d’Agendes 21 Locals. Girona: Documenta Universitaria, 2009.

pAdillA, Jordi. «L’activitat constructiva privada a Lloret de Mar (1850-1915). Evolució d’un mode de fer ciutat». Quaderns de la Selva [en línia], núm. 11 (1999), p. 191-230. <https://www.raco.cat/ index.php/QuadernsSelva/article/view/26076/122967> [Consulta: octubre 2020].

pAvón, David. Gran obra hidràulica i territori a les comarques de la Muga i del Fluvià (1850-1980). Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, 2008. 2 v. (Institut d’Estudis Empordanesos)

peix, Jordi. «L’aigua i el medi: Gestió dels regadius». Quaderns agraris [Barcelona], núm. 27 (juny del 2002), p. 69-104. pinAdell, Albert [coord.]. 1907-2007: Aigües de Palamós. Cent anys fent poble. Palamós: Ajuntament de Palamós: Companyia d’Aigües de Palamós, 2007.

plA, Josep. La Costa Brava. Barcelona: Edicions 62, 2009.

pou, Quim [et al.]. La manca de cabal al riu Ter: Bases ambientals i normatives per reclamar la recuperació del cabal. Girona: Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, 2009.

ribAs pAlom, Anna. «Vulnerabilitat i adaptació al risc d’inundació a la ciutat de Girona: una perspectiva històrica». Estudi General, [en línia], núm. 13 (1993), p. 233-246. <https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43509> [Consulta: gener 2021].

ribAs pAlom, Anna; serrA, David. «Canvi global i riscos naturals: el cas de la Costa Brava». A: bArriocAnAl lozAno, Carles; vArgA linde, Diego; vilà subirós, Josep [ed.]. Canvi Ambiental Global: Una perspectiva multiescalar. Girona: Documenta Universitaria, 2009. (Quaderns de Medi Ambient; 1)

ribAs pAlom, Anna [et al.]. Avaluació dels efectes del canvi climàtic a la Costa Brava. Girona: Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, 2008.

ricArt, Sandra. «La gestió del regadiu a Catalunya: plans, actors i reptes de futur». Estudis d’Història Agrària [Barcelona], núm. 23 (2010-2011), p- 149-173.

rocA, Antoni; gonzÁlez, Marta [ed.]. El temporal Gloria 19-23/01/2020: Els efectes dels processos geològics sobre el territori. Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2020. (Monografies tècniques; 8)

romAgosA cAsAls, Francesc. «El procés històric de dessecació d’estanys a la plana empordanesa». Documents d’Anàlisi Geogràfica [Barcelona], núm. 53 (2009), p. 71-90.

roset pAgès, Dolors; sAurí pujol, David; ribAs pAlom, Anna. «Las obras hidráulicas en los sistemas fluviales de la Costa Brava: preferencias locales y limitaciones de un modelo convencional de adaptación al riesgo de inundación». Investigaciones Geográficas [Alacant], núm. 22 (1999), p. 79-93.

sAcAsAs, Jordi. Sequeres a Catalunya: Història i perspectives de futur. Barberà del Vallès: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010. (Cavall Bernat; 61)

sAlA, Lluís [coord.]. Seguiment de la qualitat de les aigües a la zona del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Girona: Consorci de la Costa Brava, 1998.

sAlA, Lluís. L’aigua més neta: Les estacions depuradores d’aigües residuals de la Costa Brava. Girona: Consorci de la Costa Brava, 1997.

sAlA, Lluís [et al.]. «Les rieres de la Costa Brava: evolució històrica recent, estat actual i perspectives de futur». Scientia gerundensis [Girona], núm. 28 (2007), p. 47-61.

sAlA mArtí, Pere. L’evolució del paisatge de Sant Feliu de Guíxols. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols: Diputació de Girona, 2001.

sAnjuÁn, Marc. Gestió local de l’aigua. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, 2005.

sAurí pujol, David [et al.]. Inundacions i societat al Baix Ter. Girona: Consorci de la Costa Brava: Museu del Montgrí i del Baix Ter: Diputació de Girona: Consell Comarcal del Baix Empordà, 1993.

serrA, Manel; sAlA, Lluís. «L’experiència del Consorci de la Costa Brava en la reutilització d’aigües depurades». A: 8è Congrés de l’APEVC. La utilització d’aigües reciclades en jardineria. Cambrils, 7-9 de novembre de 2002. Barcelona: APEVC, 2002.

torres-bAgur, Maria; ribAs pAlom, Anna; vilA-subirós, Josep. «Usos del agua y prácticas de ahorro hídrico de los turistas en la cuenca del río Muga (Girona)». Cuadernos de Geografía de la Universitat de València [València], núm. 104 (2020), p. 131-152.

trijueque FollAnerAs, Pere. Els rius de Palamós: L’Aubi, la fera temible. Palamós: Pere Trijueque i Fonalleras, 2000. (Col·lecció Guspires; 5)

trijueque FollAnerAs, Pere. Breu història de Vall-llobrega (1): Orígens, la parròquia, l’administració i el paisatge. Palamós: Pere Trijueque i Fonalleras, 2003. (Col·lecció Guspires; 11)

vAlent i nAdAl, Helena; montAner rovirAs, Jordi. Proposta de creació de comunitats d’usuaris dels aqüífers a l’Alt Empordà. Figueres: Consell Comarcal de l’Alt Empordà: Geoservei SL, 2012.

venturA monsó, Miquel [dir.]. Mariage: Mar i Agents. Begur: Fundació Mar, 2007.

venturA pujolAr, Montserrat. Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l’aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà). Girona: Universitat de Girona: Institut de Medi Ambient, 2005.

vidAl moreno, Beatriz. Catálogo comentado de las obras de Rafael Masó en la urbanización de S’Agaró: 1916-1935 [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015. [TFM]. <http://diposit. ub.edu/dspace/handle/2445/66565>. [Consulta: novembre 2020].

Arxius consultats Arxius dels diaris Los Sitios, Diari de Girona i El Punt Arxius de les revistes Gavarres i Revista de Girona

Aquest llibre, Crònica de l’aigua a la Costa Brava, d’Oriol Mas i Lloret i Ramon Balasch com a editor, es va acabar d’imprimir el dia 24 de juny de 2021. S’ha editat amb motiu del cinquantè aniversari de la constitució del Consorci de la Costa Brava, als tallers gràfics Fotoletra.

ANYS