Unes rieres de poc abast

La torre Pella de Begur. Font: Arxiu fotogràfic de l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de Begur. Maria Espinàs. der començar a créixer amb força. Les activitats tradicionals es van centrar en la vinya i el comerç del corall, i la població va passar de no arribar als 1.000 habitants a princi· pis del segle xviii a tenir·ne 1.900 al final de la centúria. La crisi agrícola i corallera de principis del segle xix va obligar molts begurencs a mar· xar a fer les Amèriques per provar fortuna, sobretot a Cuba. N’hi van partir més de cinc·cents, i una bona part d’aquests van tornar després d’haver reeixit en el viatge. Aleshores van llegar un gran patrimoni urbà indià a Begur i encara ara la població n’és un dels màxims exponents. El relleu industrial el va agafar el suro, que s’hi va mantenir com a principal activitat fins abans de la Guerra Civil, amb una població estabilitzada entorn de 2.000 persones.

El massís de Begur és una extensió de les Gavarres i està format per uns petits turons que acaben de manera abrupta davant del mar i es converteixen així en uns alts penya·segats que ara estan protegits gràcies al Pla d’Espais d’Interès Natural que la Generalitat va apro· var el 1992. Entremig hi ha les platges i cales típiques del municipi, on van a parar les petites rieres i torrents que hi han anat aportant sediments. Aquests cursos fluvials de caràcter torrencial i amb un relleu que no permet prou recorregut perquè recullin prou aigua i pro· vocar danys en cas d’aiguats són generalment independents entre si i desemboquen tots al mar. Moltes de les rieres tenen el mateix nom que la platja on van a parar: de sa Riera, d’Aiguafreda, de sa Tuna, d’Aiguablava…, però també n’hi ha d’altres que no, com les rieres de Saltseseugues, la d’Esclanyà o la de Mas Batllia.

Aquesta multitud de petits torrents neixen en bona part de les fonts naturals que proli· feren en aquestes muntanyes, moltes de les quals ragen quasi tot l’any gràcies a l’aigua que

Les rieres donen nom a platges famoses com la d’Aiguafreda. Font: Arxiu fotogràfic de l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de Begur. Maria Espinàs.

Cala d’Aiguafreda. Font: Arxiu fotogràfic de l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de Begur. Irina Molero.