La Mancomunitat de Palafrugell, Begur, Pals, Regencós i Torrent

(inaugurats el 1967 i el 1963, anys en què van començar la Cantada d’Havaneres de Calella i les Festes de Primavera, respectivament). A poc a poc l’economia local s’anava refent, i això va obligar a cercar altres fonts de subministrament d’aigua, amb més capacitat per afrontar la demanda que s’anava generant.

Igual que en els anys vint i trenta, els pous que es van construir en general van re· sultar un fracàs pel que fa a cabal subministrat, però com a mínim van servir per comple· mentar el servei durant els mesos d’estiu. La manca de solucions definitives, afegida al fet que la població havia tornat a arribar a 9.000 habitants durant els anys seixanta, va portar l’Ajuntament a demanar a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental la redacció d’un projecte supramunicipal per a Palafrugell que inclogués els nuclis costaners i també Regencós i Begur, que compartien els mateixos problemes d’aigua. Això era l’any 1959, i el 1961 ja es va executar una captació provisional a prop de la riera Grossa, a Torrent, per garantir·hi l’aigua a curt termini mentre es definia el projecte de portar l’aigua des del Baix Ter, que s’entreveia com la manera de posar fi definitivament a les dificultats en l’abastament d’aigua.

El projecte preveia portar l’aigua des del canal principal de reg del Baix Ter, a través de dipòsits reguladors i canonades individuals, a cadascun dels tres pobles que originalment s’havien de beneficiar del projecte: Palafrugell, Begur i Regencós. Inicialment, això es va descartar, i la solució immediata va ser fer pous a Torrent, el 1965. Un any més tard van entrar en servei, alhora que es formava la Mancomunitat Intermunicipal d’Aigües de Pala· frugell, Begur i Regencós. Pals s’hi va afegir l’any 1969, i així es va constituir l’agrupació de quatre municipis que es va mantenir fins al 1994, en què s’hi va incorporar Torrent.

L’any 1965 Palafrugell també va aprovar els projectes de sanejament dels nuclis de platja: Calella, Tamariu i Llafranc, i va concedir la gestió del servei municipal d’aigües a l’empresa especialitzada Saur, que va substituir l’Ajuntament en aquestes tasques, alhora que es posava en servei la Mancomunitat. L’augment de la complexitat en la gestió —tant per l’increment demogràfic com pels canvis en les fonts de subministrament, que obligaven a transportar l’aigua— va aconsellar aquesta opció.

No obstant això, la gran demanda, sobretot en els mesos d’estiu, va fer que la solució dels pous de Torrent s’hagués de renovar de seguida. El 1970 Palafrugell ja superava els 12.000 habitants gràcies al turisme i la immigració, i l’augment de la captació d’aigua que això va suposar va fer que el 1969 s’hi haguessin de posar en servei més instal·lacions: es va ampliar el nombre de pous a quatre i es van aprofundir algunes de les captacions, i totes aquestes millores es van inaugurar al juliol. Però l’aqüífer de Torrent era insuficient i no podia garantir els 1,2 hm3 de demanda urbana de Palafrugell, que havia calculat el mateix Ministeri d’Obres Públiques.