El Ter, per la via del Pasteral

ser senzill, ja que l’Ajuntament de Pals, juntament amb el de Palau·sator i Fontanilles i una bona part dels pagesos locals van ser els principals opositors al projecte, perquè considera· ven que escanyava qualsevol poder de decisió respecte dels tipus de conreu i que no s’havia tingut en compte l’opinió del territori. Amb el temps, la figura del parc natural s’ha conso· lidat, malgrat que l’escassetat de recursos econòmics que hi ha destinat l’Administració ha provocat que encara no se n’hagin pogut explotar els valors ambientals. Bona mostra d’això són els terrenys que ocupava Radio Liberty, que es volen aprofitar —amb les edificacions corresponents— per convertir·los en el motor de la gestió del parc. La manca de disponibili· tat pressupostària ha fet que encara no s’hagi pogut incidir significativament en la finca, que inclou un dels principals sistemes dunars de l’Empordà, i es van acumulant idees i projectes mentre les instal·lacions es van degradant per la manca d’ús.

Pel que fa a la gestió del cicle de l’aigua, la notícia més important es va anunciar l’any 1995: l’estrena de la depuradora de Pals, una de les últimes que es van fer a la Costa Brava. Amb capacitat per tractar les aigües residuals de 27.000 habitants, inicialment recollia les aigües brutes de Regencós i les de sa Riera de Begur. Encara que no s’ha arribat a concretar, també es preveia incorporar·hi les de la resta del municipi de Begur, ja que l’estació pròpia que hi havia s’havia de desmantellar. A banda de la millora mediambiental que va representar la depuradora, un altre avantatge va ser la reutilització de l’aigua regenerada per als camps de golf del municipi. A partir de l’any 2000, el camp de les Serres de Pals va passar a regar·se amb aquesta aigua fins que va cessar l’activitat el 2011, i el 2007 també es va començar a

Panoràmica del poble de Pals amb les illes Medes de fons. Font: Arxiu d’imatges del Patronat de Turisme de la Costa Brava de Girona. Francesc Tur.

aplicar aquesta solució per al camp Platja de Pals. Així doncs, Pals va ser un dels darrers municipis que es van sumar a les possibilitats de l’aigua regenerada.

Pel que fa a l’abastament d’aigua potable, la sobreexplotació dels pous de Gualta i el continu augment turístic i residencial —Pals va superar els 2.400 habitants— feien peri· llar·ne la garantia, i des de finals dels noranta els municipis de la Mancomunitat van insistir en la necessitat d’acabar el projecte de la canonada del Pasteral i fer·la arribar fins a Tor· rent. Les obres es van desencallar el 2008 i es van acabar a finals del 2010. Malgrat aquesta millora, la disponibilitat d’abastament suficient va ser al llarg de la dècada un dels elements que van limitar el creixement urbanístic de la vila, fins al punt que l’Ajuntament i l’ACA van protagonitzar un enfrontament en aquest sentit durant la tramitació del POUM nou. El pro· blema es va voler resoldre amb la redacció d’un Pla Especial d’Infraestructures del Cicle de l’Aigua per garantir que les residències de nova construcció complirien tots els aspectes necessaris quant a abastament, sanejament o recollida d’aigües pluvials. Finalment, i enmig de les crítiques ecologistes, el Departament d’Urbanisme de la Generalitat no va aprovar el POUM proposat pel consistori per aquest creixement previst en zones de la platja.

L’altra gran obra vinculada a la gestió de l’aigua era la modernització dels canals de reg, un projecte pendent des dels anys seixanta, en què havia sigut un dels compromisos de la dictadura franquista en compensació pel transvasament a Barcelona. Després de molts estira·i·arronses entre les comunitats de regants —entre les quals hi havia la del rec del Molí de Pals— i les administracions, el desembre del 2008 van començar els primers tre· balls en el rec del Molí de Pals, que es van centrar en el canal principal. El projecte consistia a separar el reg agrícola a través d’una canonada soterrada i mantenir una petita circulació d’aigua per als recs superficials amb una funció ambiental. Amb aquestes millores, es mi· nimitzaven les pèrdues d’aigua i se n’estalviava, i també es controlaven millor les boques de sortida cap als camps i la xarxa secundària. Inicialment, les obres es van desenvolupar amb normalitat, si bé una dècada després en continuava pendent una segona fase referent a la xarxa secundària.

Per aconseguir una gestió més acurada de l’aigua al Baix Ter, l’any 2020 es va apro· var un Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) per reduir la inestabilitat hidrològica de la zona i aconseguir a través de la gestió integrada de l’aigua tant la soste· nibilitat del recurs com el desenvolupament socioeconòmic de tota l’àrea. El projecte rep importants fons europeus i el tira endavant un consorci format per agents del sector públic i del sector privat format per la Universitat de Girona, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, l’IRTA, la Fundació Mar i la Diputació de Girona, amb la col·laboració d’altres ad· ministracions, comunitats de regants o representants de sectors econòmics. Aquest PECT es vol convertir en una de les principals plataformes de recerca en el desenvolupament de nous conceptes en l’ús de l’aigua, tenint en compte les noves tecnologies, el canvi climàtic, les necessitats d’abastament o els usos agrícoles i naturals.

3.3