El final de l’autosuficiència

Totes aquestes experiències van fer decidir l’Ajuntament, l’ACA i el Consorci de la Costa Brava a apostar fort per l’aigua reutilitzada, amb una xarxa específica que permetés utilitzar-la per regar jardins i així no pressionar tant l’aqüífer. El juliol del 2010 va començar a explotar-se aquesta xarxa, una iniciativa que fins aleshores només havien seguit Tossa i Lloret, dues poblacions amb problemes similars d’aïllament i de manca d’una font de captació potent d’àmbit local. Malgrat aquest avenç, al Port de la Selva l’aigua regenerada

representava tan sols entre un terç i una quarta part de la que es depurava, i no podia reemplaçar en cap cas la que circulava per les canonades de distribució als habitatges. Per tant, arran de la sequera del 2008 es van començar a plantejar altres solucions, com fer un ramal dirigit cap al Port de la Selva des de la canonada que connecta la potabilitzadora d’Empuriabrava i Llançà, i així abastir la vila amb aigua de l’embassament de Boadella. El cost de l’obra, valorat aleshores en més de 4 milions d’euros, va ser-ne un dels principals frens.

Finalment es va decidir aprofundir en l’ús de l’aigua reutilitzada com a solució per garantir l’abastament al Port de la Selva i mantenir-ne l’autosuficiència hídrica. Malgrat que durant uns anys va viure en una calma relativa pel que fa al subministrament, el municipi va decidir

Vista aèria de la depuradora del Port de la Selva. Font: Consorci de la Costa Brava.

Reunió a l’Ajuntament del Port de la Selva, amb l’alcalde, Josep Maria Cervera, i el president del Consorci de la Costa Brava, Carles Pàramo, amb motiu del projecte per aprofitar aigua regenerada. Font: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons El Punt (Joan Sabater Brunet). fer un pas més en l’ús d’aigua regenerada, de manera que esdevingués el tipus d’aigua que garantís l’abastament a la població en els anys secs gràcies a l’avenç de les tecnologies en aquest camp. L’objectiu era reaprofitar tanta aigua com es pogués un cop depurada, i per això es va tirar endavant un projecte de recerca europeu liderat per la Fundació CTM Centre Tecnològic amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Consorci anomenat DEMOWARE (Demonstration of Water Reuse). Amb aquest projecte es volia estudiar en profunditat si es podia reaprofitar l’aigua depurada per al consum humà un cop regenerada i infiltrada a l’aqüífer des del qual s’abastia la companyia d’aigües local. L’any 2015 es van crear unes basses específiques al sector de Malagambota, un quilòmetre al nord dels pous d’abastament, on es transportava l’aigua regenerada a través d’una canonada i es procedia a fer-ne la infiltració a l’aqüífer. La prova comptava que la mateixa infiltració permetria fer una depuració addicional de l’aigua i, en certa manera, es tancaria el cercle del cicle de l’aigua, però calia comprovar si complia els protocols de salut pública. Es va fer un seguiment exhaustiu

de les dades de qualitat de l’aigua, a més de reivindicar els grans beneficis ambientals de la iniciativa. Els resultats van ser, en general, satisfactoris, ja que es va demostrar que l’impacte ambiental de la reutilització era més petit que el d’ampliar les connexions en alta i, sobretot, que la dessalinització. I es va obtenir una conclusió encara més important: que totes les substàncies prioritàries segons l’Organització Mundial de la Salut estaven per sota dels valors mitjans i dels valors màxims permesos. No obstant això, sí que s’hi van trobar concentracions més elevades d’altres substàncies químiques.

La recerca va servir per conèixer amb més detall els llindars de detecció dels elements químics presents a l’aigua, així com per plantejar debats sobre la flexibilitat en aquests límits tenint en compte el canvi climàtic i la previsió d’augment de les dificultats en l’abas-

tament urbà d’aigua. Fins i tot es va posar l’experiència del Port de la Selva com a exemple per a poblacions amb problemes similars.

Però l’estiu del 2016, després d’uns anys de menys pluges, es van tornar a activar les alarmes. El mes d’agost l’Ajuntament va haver de prohibir l’ús de l’aigua corrent per a qualsevol finalitat que no fos l’estrictament domèstica, ja que havia augmentat notablement la salinitat de l’aqüífer i, si bé l’aigua era apta per a l’ús de les persones, amb les restriccions es volia frenar la salinització i actuar amb previsió per si no hi havia precipitacions importants més endavant. El setembre es va recuperar un pou utilitzat els anys 2007 i 2008 per injectar més aigua a l’aqüífer i es va aportar l’aigua regenerada per als sectors que en necessitaven, com el nàutic. A l’octubre, les pluges van permetre recuperar la normalitat durant uns mesos, fins que el novembre del 2017 es van haver de tornar a aplicar restriccions, ja que la infiltració del projecte DEMOWARE no va ser suficient per compensar la manca de pluja i l’augment de la salinització de l’aqüífer, i fins i tot es va haver d’aturar.

L’estiu del 2018 l’Ajuntament va haver de llogar una dessalinitzadora mòbil com a solució d’urgència per poder eliminar sal de l’aigua abans d’introduir-la en el sistema de distribució. Tot aquest episodi va posar de manifest que el municipi no podia continuar sent autosuficient malgrat tots els esforços i les investigacions que s’hi havien destinat, i es va posar sobre la taula la necessitat de connectar el Port de la Selva i també la Selva de Mar amb l’abastament en alta del Consorci de la Costa Brava al cap de Creus. L’estiu del 2020 es va fer oficial el projecte per tirar endavant aquesta connexió i resoldre definitivament l’aïllament hídric dels dos municipis i els problemes d’abastament del Port de la Selva.

2.5