Plafons de l'exposició 50 anys del Consorci de la Costa Brava

Portbou Colera

E

Llançà

l Consorci d’Aigües Costa Brava Girona es va crear fa cinquanta anys, amb el nom de Consorci de la Costa Brava, per resoldre el problema de les aigües residuals en vint-i-set municipis del litoral de les comarques gironines, i des dels anys vuitanta subministra aigua potable en alta a l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva i el Gironès. Avui, com a únic ens català del cicle de l’aigua que treballa alhora en el sanejament i l’abastament, la seva gestió arriba a quaranta-set ajuntaments.

Vilajuiga

Garriguella

El Port de la Selva

Pau La Selva de Mar Pedret i Marzà

Palau-saverdera Cadaquès

Castellò d’Empúries

Roses

Sant Pere Pescador L’Armentera

La Tallada d’Empordà

L’Escala

Albons

Colomers Bellcaire d’Empordà Torroella de Montgrí

Ullà

Jafre Verges

Palau-sator

Torrent

Pals

Regencós Begur

Llambilles Campllong Vall-llobrega Riudellots de la Selva

Palafrugell

Cassà de la Selva Mont-ras Caldes de Malavella

Palamós Santa Cristina d’Aro Calonge i Sant Antoni

Llagostera

Castell - Platja d’Aro Vidreres Sant Feliu de Guíxols

ANYS

Blanes

Lloret de Mar

Tossa de Mar

50 ANYS DEL CONSORCI La gestió de l’aigua a la Costa Brava

50

ANYS DEL CONSORCI La gestió de l’aigua a la Costa Brava

Crèdits Organització: Oficina de Difusió de la Diputació de Girona Comissariat: Oriol Mas Supervisió: Xavier Tristan Documentació: Oriol Mas i Miquel Correyero Coordinació: Josep Ros (Oficina de Difusió de la Diputació de Girona) Disseny i grafisme: Miquel Correyero Font de les imatges: Consorci d’Aigües Costa Brava Girona; INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona; Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona.

ANYS

Producció i muntatge: La Digital i Francesc Oliveras (Oficina de Difusió de la Diputació de Girona).

CONSORCI D’AIGÜES COSTA BRAVA GIRONA

LA CREACIÓ DEL CONSORCI

1

A principis de la dècada dels setanta, en plena expansió turística, encara no hi havia depuradores, i les aigües residuals s’abocaven directament al mar. Els alcaldes de la Costa Brava veien amb temor com això afectava la qualitat de les platges i donava una mala imatge als visitants. Aleshores es va crear el Consorci de la Costa Brava, per disposar d’una xarxa d’estacions de depuració d’aigua que resolgués el problema, cada vegada més urgent.

Amb la pèrdua de pes del sector del suro i de la vinya, la Costa Brava havia entrat en una progressiva decadència econòmica. El turisme de masses, però, ho va canviar tot. Arribaven divises i nous treballadors, i es construïa arreu. A l’estiu la població es multiplicava. Eren nous temps, i això volia dir noves necessitats, com ara la gestió de l’aigua. El paradís que es promocionava a l’exterior no es podia permetre platges brutes per la manca de clavegueram i d’infraestructures de tractament de l’aigua. El creixement s’havia d’acompanyar de noves inversions si no es volia posar en risc aquell nou motor econòmic. S’hi havia de trobar una solució.

del litoral, el president de la Diputació de Girona, el director de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental i els ministres de Governació i Obres Públiques. Amb tota la pompositat de l’època, van signar la creació del Consorci de la Costa Brava, i es va començar a desenvolupar el primer Pla d’Infraestructura Sanitària de la Costa Brava: trenta-cinc obres per construir depuradores i modernitzar i ampliar sistemes de clavegueram i abastament. El litoral de les comarques gironines esdevenia així el primer territori de l’Estat que disposava d’una planificació centrada en el tractament de les aigües residuals.

El 22 de maig de 1971 es van reunir a Sant Feliu de Guíxols els alcaldes dels vint-i-set ajuntaments

Banyistes a la platja de Lloret de Mar, l’any 1976. (Foto: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons Narcís Sans Prats.)

«Als anys seixanta, va començar a arribar el turisme de masses, i això ho va canviar tot»

50 anys del consorci la gestió de l’aigua a la costa brava

1972

1971 Es crea el Consorci de la Costa Brava, en un acte a Sant Feliu de Guíxols. Durant el dia les autoritats van visitar diversos dels municipis que entraven a formar part del nou organisme.

S’inaugura, a Blanes, la primera depuradora de les comarques gironines i la segona de Catalunya. Malgrat que ja feia temps que es treballava en el projecte, el Consorci va facilitar-ne l’impuls definitiu. Dos anys després van entrar en servei les depuradores dels municipis del cap de Creus (Portbou, Colera, el Port de la Selva, Llançà, Cadaqués i Roses) i també la de l’Estartit.

2

2

1. Visita del ministre de Governació, Tomás Garicano Goñi, i del ministre d’Obres Públiques, Gonzalo Fernández de la Mora Mon, per presidir l’acte de constitució del Consorci de la Costa Brava el 22 de maig de 1971. Discurs del ministre Tomás Garicano durant l’acte de constitució del Consorci de la Costa Brava, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Al seu costat, a l’esquerra, el ministre Gonzalo Fernández i el governador civil de Girona, Victorino Anguera Sansó. (Foto: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons Narcís Sans Prats.)

2. Les autoritats, a l’exterior de l’Aeroport de Girona, a Vilobí d’Onyar. (Foto: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons Narcís Sans Prats.)

1

3

3. Acte de constitució del Consorci de la Costa Brava, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. D’esquerra a dreta, el governador civil de Girona, Victorino Anguera Sansó, i els ministres Gonzalo Fernández i Tomás Garicano. (Foto: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons Narcís Sans Prats.)

4. Document amb les firmes dels diferents alcaldes. (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.)

5. Les autoritats, baixant les escales de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. A primer terme, els ministres.

Darrere seu, a la dreta, el governador civil de Girona, Victorino Anguera Sansó. (Foto: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons Narcís Sans Prats.)

6. Obres de construcció de la primera depuradora d’aigües residuals de la Costa Brava, inaugurada pel ministre d’Obres Públiques Gonzalo Fernández de la Mora i l’alcalde de Blanes Domènec Valls Coll l’agost del 1972. (Foto: Arxiu Municipal de Blanes, AMBL. Fons Joaquim Robert.)

4

5

7. Reportatge al diari La Vanguardia (edició del 25 de juny de 1971), en què es relaciona la creació del Consorci de la Costa Brava amb l’activitat turística i el desenvolupament econòmic de les comarques gironines.

(Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.)

8. Planta depuradora de Llançà, l’any 1974. (Foto: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons Narcís Sans Prats.)

7

6

1970

1971

1972

1973

1974

8

1975

1976

1977

1978

1979

SANEJAMENT El desenvolupament dels plans d’inversió successius va completar un sistema propi de depuradores creat entre el 1972 i el 2004, el qual, actualment, està en fase de modernització. Amb el pas del temps s’ha avançat en la construcció d’emissaris submarins i en la millora del tractament de l’aigua residual.

L’aigua, un cop s’escola cap al clavegueram, torna cap al medi natural, però ho ha de fer en unes condicions sanitàries òptimes. Amb aquest objectiu, les depuradores netegen l’aigua abans de retornar-la al riu, al mar o a l’entorn més proper, i ho fan mitjançant tractaments químics, físics o biològics.

La creació del Consorci de la Costa Brava va permetre ser pioners, abans que aparegués la conscienciació ambiental, en la preservació del medi natural. Les petites depuradores urbanes inicials, com les dels municipis del cap de Creus, l’Estartit, Begur (inclosa la del nucli d’Esclanyà)

Planta de sanejament de Lloret de Mar, poc després de ser posada en servei l’any 1992. (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.)

3

o Tossa de Mar, donaven pas, a partir dels anys vuitanta, a estacions més grans, amb més capacitat i que oferien servei a més municipis alhora, amb les plantes de Castell d’Aro i Palamós com a grans exemples.

En paral·lel, a finals dels noranta es van començar a renovar instal·lacions (la de Blanes va tornar a ser la primera, el 1998), per modernitzar-les, adequarles a les tècniques de depuració i adaptar-les als nous entorns urbans. Actualment també es disposa de nombrosos emissaris submarins, que porten mar endins l’aigua depurada i permeten que retorni al medi amb la màxima qualitat sanitària i ecològica.

«A finals dels noranta es van començar a renovar instal·lacions, la primera de les quals va ser la de Blanes»

4

50 anys del consorci la gestió de l’aigua a la costa brava

1981 La Generalitat comença a exercir les competències en política hídrica, amb el Pla d’Aigües i l’aprovació de la Llei sobre evacuació i tractament d’aigües residuals. Si bé inicialment el Consorci va mantenir tota la seva autonomia, atesa la seva qualitat de precursor, amb el temps va esdevenir una administració vinculada a la Generalitat en tots els aspectes relacionats amb el sanejament.

Actualment la relació s’estableix a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Avui dia, el Consorci gestiona divuit depuradores que donen servei a trenta-sis municipis del litoral i prelitoral de les comarques gironines. Entre totes les estacions sumen dos-cents quaranta-cinc quilòmetres de canonades. A més, hi ha quinze emissaris submarins que transporten l’aigua des de la depuradora fins a mar endins.

1. Instal·lació d’un emissari submarí a Begur, per abocar mar endins i a suficient profunditat les aigües depurades, per no afectar la qualitat del bany. (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.)

2. Obres de construcció de l’emissari submarí de Roses.

(Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.)

18

depuradores

36

municipis

245

1

quilòmetres de canonades

15

emissaris submarins

1980

1981

1982

2

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

ABASTAMENT

5

L’esgotament dels aqüífers locals va provocar restriccions d’aigua en molts dels municipis de la Costa Brava. La intervenció del Consorci va consistir a construir canonades que van connectar la Muga, el Ter i la Tordera amb els municipis que tenien menys recursos i van crear una xarxa que garantia el subministrament d’aigua a gairebé tot el litoral de la demarcació.

El creixement demogràfic i la pressió turística als mesos d’estiu feien que cada cop fos més difícil garantir el servei d’aigua potable, tal com havia passat amb el sanejament. Als anys seixanta i setanta van proliferar solucions puntuals a municipis com Tossa de Mar, Lloret de Mar, Platja d’Aro o Sant Feliu de Guíxols, en què es van perforar nous pous o es van aprofitar mines antigues. A Cadaqués es va arribar a transportar aigua en vaixell, i a Portbou es va fer un pantà, l’únic dels diversos que s’han arribat a projectar a la Costa Brava.

L’estació de potabilització d’aigua d’Empuriabrava, des d’on s’envia l’aigua de la Muga cap al cap de Creus (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.)

El Consorci de la Costa Brava, als anys vuitanta, va plantejar les respostes que han estat definitives, les quals han consistit a portar l’aigua de la Muga al cap de Creus, la del Ter a la Costa Brava centre, i la de l’aqüífer de la Tordera a Lloret de Mar i a Tossa de Mar. Cada vegada hi ha més pobles que s’han connectat a unes canonades que garanteixen l’aigua que consumim a casa, la qual és tractada en les dues estacions de tractament d’aigua potable que el Consorci gestiona perquè ens arribi amb la màxima qualitat.

«Cada vegada hi ha més pobles que s’han connectat a unes canonades que garanteixen l’aigua que consumim a casa»

50 anys del consorci la gestió de l’aigua a la costa brava

1993

1987 Comença a funcionar el transport d’aigua del pantà de Darnius Boadella a l’estació de tractament d’Empuriabrava, des d’on es reparteix per Empuriabrava mateix, Roses, Cadaqués i Llançà. Així, es posa punt final a les lluites entre sectors econòmics i poblacions davant la manca d’aigua als aqüífers de la plana altempordanesa.

2000

Es posa en marxa l’abastament en alta a la Costa Brava centre, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni i Palamós, amb aigua del Ter des del Pasteral. Avui, aquesta canonada arriba fins a Palafrugell, i ha ampliat el servei també a municipis de la Selva interior i el Gironès.

Entra en servei la nova estació de potabilització de la Tordera, que serveix per garantir la qualitat de l’aigua i la capacitat de subministrament a Lloret de Mar i Tossa de Mar, municipis que feia dècades que ja s’abastien, en bona part, dels pous situats a la llera del riu.

6

1. Obres de remodelació de la canonada que subministra aigua en alta, des del Pasteral, als municipis de la Costa Brava centre i també a algunes poblacions del Gironès. L’any 2009 es va ampliar la capacitat de la infraestructura, original del 1993, per poder atendre més bé l’augment de la demanda. (Foto: Fons Agència Catalana de l’Aigua) 2. Obres de construcció dels dipòsits de Sant Feliu de Guíxols. (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona)

1

2

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

REGENERACIÓ I COMPOSTATGE

7

L’escassetat d’aigua a bona part de la Costa Brava va obligar a plantejar alternatives. El Consorci va trobar-ne en l’aigua regenerada, que es reutilitza un cop tractada a les depuradores. El que va començar el 1989 al camp de golf Mas Nou (l’actual Golf d’Aro), avui ja s’ha estès a setze municipis, on l’aigua regenerada té diferents usos.

Mentre es resolien els problemes d’abastament, el Consorci buscava altres fonts que permetessin als municipis gestionar més bé l’aigua del seu entorn. El 1985 es va fixar en l’aigua regenerada, una tecnologia encara molt desconeguda en aquell moment. Consisteix a aplicar tractaments suplementaris al procés de depuració de l’aigua per reutilitzar-la per a usos no potables, la qual cosa permet estalviar aigua útil per al consum i li dona una segona vida. El 1985 el Consorci va organitzar una primera trobada amb experts internacionals i, a partir d’aquell moment, va encetar la recerca en aquest camp. L’aigua regenerada es va aplicar per primera vegada el 1989, a Platja d’Aro, per regar un camp de golf.

Des d’aleshores, la majoria de depuradores s’han habilitat per poder reutilitzar l’aigua, alhora que

Planta de compostatge de la depuradora de Blanes, la primera que gestiona el Consorci i que serveix per tractar els residus orgànics biodegradables generats a la mateixa instal·lació. (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.)

se n’ha millorat la tecnologia. Avui dia l’aigua regenerada es fa servir per recarregar aqüífers, per a camps de golf i pitch-and-putt, per a reg agrícola i de jardineria, per aportar cabal a rieres i per a altres usos ambientals, així com per a usos urbans i per a serveis interns en les mateixes depuradores.

Experiències com la de Tossa de Mar, que, per la seva situació geogràfica, és un dels municipis que més rendiment ha tret de l’aigua reutilitzada, han servit com a font de projectes internacionals de recerca.

L’aigua de mar també s’aprofita, gràcies a l’entrada en servei, el 2010, de la dessalinitzadora de Blanes i a petites estacions de dessalinització que s’han fet servir per solucionar problemes puntuals a Portbou, Colera i el Port de la Selva.

«La majoria de depuradores s’han habilitat per poder reutilitzar l’aigua, alhora que se n’ha millorat la tecnologia»

50 anys del consorci la gestió de l’aigua a la costa brava

2005

1998 Entra en servei el sistema d’aiguamolls construïts d’Empuriabrava, on, gràcies a l’aigua regenerada, es formen uns nous espais naturals dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Avui, aquests aiguamolls artificials són una part imprescindible dins de l’ecosistema del parc natural, i fan servei en els àmbits de la recerca i l’educació ambiental.

Lloret de Mar acull les segones jornades internacionals organitzades pel Consorci per debatre i impulsar l’ús de l’aigua regenerada, en plena fase d’expansió del seu ús. Les primeres es van fer el 1985 a Platja d’Aro, i també van reunir científics d’arreu del món. Des d’aleshores, el Consorci ha estat pioner i un referent europeu en la reutilització de l’aigua depurada.

8

1. Camp de golf del Mas Nou (l’actual Golf d’Aro), a Platja d’Aro, el primer lloc de Catalunya on es va utilitzar aigua regenerada provinent de la depuradora per regar el camp i així no haver d’utilitzar aigua dels aqüífers de la zona. Vuit camps de golf i pitch-and-putt de la Costa Brava, a Lloret de Mar, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro, Pals, Torroella de Montgrí i Castelló d’Empúries, ja fan servir aigua regenerada per regar.

Allò que va començar el Consorci s’ha reproduït més enllà de les comarques gironines, i avui ja és un condicionant imprescindible per garantir la sostenibilitat en els camps on es practica aquest esport. (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona. Lluís Sala.)

2. Depuradora d’Empuriabrava, que disposa d’un sistema propi de regeneració format per un sistema de llacunatge artificial a través del qual es naturalitza l’aigua abans d’utilitzarla per formar l’estany Europa, integrat dins el Parc Natural dels Aiguamolls i creat amb finalitats ecològiques. (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.)

1

3. Les complexitats orogràfiques són la causa de les dificultats especials que alguns municipis tenen per proveir-se d’aigua, més enllà de la dels aqüífers propis. Al Port de la Selva, per exemple, el 2015 es va començar un projecte per infiltrar l’aigua depurada directament a l’aqüífer, i així reduir el risc de restriccions per manca d’aigua.

La investigació in situ, al territori, amb recursos provinents molt sovint de la Unió Europea, ha estat una constant en la història del Consorci. (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona.)

2

3

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

REPTES

9

El nou escenari que presenta el canvi climàtic és el gran repte de la Costa Brava i del conjunt de les comarques gironines en la gestió de l’aigua. Les polítiques del Consorci han permès disposar d’unes infraestructures de qualitat, i el futur demana conservar-les i adaptar-les a la nova situació, treballant en recerca i investigació. L’ampliació fins als quaranta-set municipis que formen part del Consorci permetrà guanyar potència i recursos per mantenir aquest servei públic amb la qualitat que l’ha definit al llarg de la seva història.

Com afecta el canvi climàtic en la gestió hídrica?

Hi ha moltes respostes, però una d’evident: cada vegada baixa menys aigua pels rius i, per tant, costa més recarregar els aqüífers. Plou diferent, de manera més concentrada, i ara la recerca s’enfoca a aprofitar més bé l’aigua que tenim. El Consorci participa en les Comunitats d’Usuaris d’Aigües que s’estan creant per gestionar els principals aqüífers entre els diferents sectors implicats (administracions, pagesos, entitats, etc.), i va prendre part en el Pacte del Ter, firmat per reduir el transvasament a Barcelona. A la vegada, està implementant energies alternatives en la xarxa de depuradores, i des de fa temps duu a terme el compostatge dels residus que s’hi produeixen.

Amb l’ampliació fins a quaranta-set ajuntaments als quals dona servei, el renovat Consorci d’Aigües Costa Brava Girona reforça un model propi i singular en la gestió del sanejament, l’abastament i les noves fonts en el cicle de l’aigua. Cinc dècades d’existència amb un equip professional i un lideratge en el sector que han fet de la gestió de l’aigua un servei públic a disposició dels municipis; és a dir, al servei de totes les persones que en aquests últims cinquanta anys han viscut a la Costa Brava o l’han visitat. El canvi de nom, d’imatge i d’organització del Consorci l’impulsen com a referent de passat i present, però sobretot de futur.

El 2021 comença un nou capítol per al Consorci, coincidint amb els cinquanta anys de la seva creació.

El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona participa en programes europeus d’investigació vinculats a l’aigua. (Foto: Pixabay.)

«El 2021 comença un nou capítol per al Consorci, coincidint amb els cinquanta anys de la seva creació»

50 anys del consorci la gestió de l’aigua a la costa brava

2017

2010 L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) inaugura la dessalinitzadora de Blanes, la primera del país, la qual ha permès recuperar l’aqüífer de la Tordera després d’anys de sobreexplotació. El Consorci hi connecta també la potabilitzadora que serveix per transportar aigua a Lloret de Mar i Tossa de Mar. Malgrat els costos energètics, es confirma que l’aigua dessalinitzada és una de les fonts alternatives més importants.

10

El 2 d’agost es firma el Pacte del Ter, a través del qual la Generalitat es compromet a retornar cabal al riu i a implementar mesures per posar fi al greuge històric del transvasament cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’acord es va signar després de mesos de reunions, en què els diversos agents territorials, com el Consorci, van treballar per fer-lo possible. Un acord històric.

2021 L’1 de gener es fa efectiva la integració de vint ajuntaments al Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, un cop modificats els estatuts de l’ens per permetre aquesta ampliació i adequar-se al marc jurídic actual. Els municipis són Albons, Bellcaire, Campllong, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Colomers, Garriguella, Jafre, Llagostera, Llambilles, Palau-sator, Pau, Pedret i Marzà, Riudellots de la Selva, la Tallada d’Empordà, Torrent, Verges, Vidreres, Vilajuïga i Ullà. Així, el Consorci d’Aigües amplia els serveis fins als gairebé tres-cents mil habitants del litoral i prelitoral de les comarques gironines, els quals arriben fins a un milió en el període estival.

1. Celebració d’un ple del Consorci el 5 de desembre del 2019. (Foto: Diputació de Girona) 2. Laboratori a l’estació depuradora de Llançà, el 2010. Les instal·lacions del conjunt de depuradores s’han anat modernitzant per adaptar-les a les noves tecnologies d’anàlisi i control i també a la millora de les condicions laborals dels professionals. (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona. Lluís Sala.)

3. La qualitat de l’aigua depurada està subjecta a estrictes controls per garantir que compleix les diferents normatives en vigor. (Foto: Fons Consorci d’Aigües Costa Brava Girona. Lluís Sala.)

1

2

2010

2011

2012

3

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

la gestió de l’aigua a la costa brava

50 anys del consorci

11

Fotografies de: Narcís Sans, Joan Sabater, Marisa Morillo, Pere Duran, Ricard Camó.

la gestió de l’aigua a la costa brava

50 anys del consorci

12

Fotografies de: Miquel Ruiz, Lluís Sala