La canonada del Pasteral

posar la manca de cabal del riu i l’excessiu transvasament a Barcelona enmig del debat nacional entorn de l’aigua. Els regants van patir fins a l’últim moment perquè no sabien si tindrien prou aigua per a l’estiu, i des de l’Ajuntament de Torroella es va encapçalar la po· sició institucional, reclamant insistentment la recuperació del cabal al riu per garantir els abastaments locals, el manteniment dels aqüífers, el reg agrícola i l’estat ecològic del Ter. Des del municipi es va activar la creació de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, una iniciativa pionera a les comarques gironines per agrupar en una sola entitat tots els usuaris, tant de l’aigua superficial com de la subterrània del curs baix del riu, i així gestionar d’una manera més eficient el recurs i tenir una sola veu davant la Generalitat per defensar els interessos comuns. Els primers passos es van començar a fer el 2008, i el procés va acabar el juny del 2014 amb la constitució de la Comunitat d’Usuaris i amb la formalització de la Junta un cop acabada la primera assemblea general, un any després. S’hi van sumar 1.200 concessionaris dels 39 municipis del tram final de la conca, com ara ajuntaments, indús· tries, regants i particulars, amb l’objectiu d’unir forces per defensar els seus interessos da· vant l’ACA i el transvasament a Barcelona. El 2017, després de mesos de negociacions entre agents molt diversos, es va signar el pacte del Ter, que recull el retorn progressiu del cabal al riu en els propers anys.

Torroella de Montgrí era un dels municipis que patien més la manca de cabal, ja que el seu subministrament depèn exclusivament dels pous de l’aqüífer del Ter. Amb una població que des del 2008 superava els 11.000 habitants i un consum anual de gairebé 2.000.000 m3 d’ai· gua, l’abastament es va anar estenent al llarg dels darrers anys en urbanitzacions i nuclis que encara no estaven connectats a la xarxa municipal, com Sobrestany, la Bolleria o Mas

Canal de reg en superfície a la plana del Baix Ter. Font: Agència Catalana de l’Aigua.

Al Baix Ter conviuen diversos sistemes de reg agrícola. Font: Agència Catalana de l’Aigua. Pinell i la Gola, que tenien pous propis, però que s’havien salinitzat. Per tant, el municipi necessitava recarregar l’aqüífer constantment, i ja es va començar a plantejar aleshores el subministrament d’aigua en alta des d’altres punts, com la canonada del Pasteral.

Tots aquests moviments estaven acom· panyats, paral·lelament, del procés de creació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que des de Torroella sempre es va defensar com a projecte prioritari per a la vila per reivindicar tot l’entorn natural i atreure un altre tipus de turisme. La creació del parc es va aprovar el 13 de maig del 2010, i Torroella és el municipi que hi aporta més extensió de terreny. La construcció d’una de les seus del parc a la depuradora vella de l’Estartit era una de les opcions que s’estudiaven amb la intenció de potenciar tot l’espai natural, vinculat en gran part a l’aigua. El 2013 se’n va constituir la Junta Rectora, si bé la dotació pressupostària i la creació d’una estructura pròpia del parc s’han anat alentint en el temps.

Mentrestant, a Torroella els pitjors presagis es van fer realitat i l’estiu del 2010 el mu· nicipi va haver de recórrer als antics pous de Gualta i a llogar un pou particular d’una em· presa de sucs de la Tallada per poder garantir l’aigua durant els pics de l’estiu, fet que va afectar·ne la qualitat i va generar queixes entre el sector turístic. La salinització de l’aqüífer del Ter, el descens de les pluges i l’augment de la demanda van accelerar la petició per fer arribar la canonada del Pasteral fins a Torroella. El 2011 la solució d’urgència va ser un conveni amb la Mancomunitat de Palafrugell, Begur, Pals, Regencós i Torrent per rebre fins a 250.000 m3/any d’aigua dels pous que tenien a Gualta, un terç més del que disposava fins aleshores el municipi. Aquesta solució es va mantenir fins al 2015, en què es va aconse· guir ampliar la capacitat d’extracció d’un dels pous de Canet de la Tallada. Això ha impedit que hi hagués més problemes en la qualitat de l’abastament i ha aparcat altres opcions com la utilització d’aigua provinent del Pasteral, que s’havia plantejat per posar fi de manera de· finitiva a les tensions en la captació i per reduir la pressió sobre l’aqüífer del Baix Ter.

Torroella, precisament, va ser un dels municipis més perjudicats pel temporal Gloria de finals de gener del 2020. El Ter hi va superar els 2.100 m3/s, una xifra històrica, va aïllar el municipi i va inundar bona part de la plana del Baix Ter. Una de les conseqüències més nefastes va afectar la planta potabilitzadora, que va quedar negada i amb els aparells mal· mesos. A més, es va trencar la canonada provinent dels pous de Canet de la Tallada. Durant tres setmanes no es va poder subministrar aigua potable a Torroella ni a l’Estartit, i en els mesos següents també es van haver d’arranjar altres desperfectes, com la mota del riu, que s’havia fet malbé. En total, es van calcular més de 4 milions d’euros en desperfectes.

3.2