Uns pous que van esdevenir insuficients La conducció d’aigües i la consolidació

from Crònica de l’aigua a la Costa Brava

Bibliografia

peticions per desviar·ne el curs. A més, les inundacions afectaven el pla de Palamós, una zona on conreaven tant els habitants de la vila com els de Sant Joan. En el segle xv ja es va fer el primer intent per desviar·la —sense èxit—, però no va ser fins a finals del segle xvi que el curs fluvial es va aconseguir modificar i que se’n va definir el traçat final encara existent avui en dia: des del barri del Tennis fins a la platja des Monestri, a Sant Antoni. El 1924 es va tirar endavant un nou braç del riu per evitar les constants inundacions, que uns anys abans fins i tot hi havien provocat diverses morts. A l’altura de Torre Mirona, a prop d’on ara hi ha la depuradora, es va habilitar un canal per connectar amb la riera de Castell, el tram final de la qual es va aprofitar com a nova desembocadura de la riera d’Aubi. La sortida de Sant Antoni, però, es va mantenir, perquè hi ha un seguit de rieres, com la de Vall·llobrega o la de Vila·romà, que en són afluents en aquest tram final, de manera que en cas de pluges fortes hi han persistit els problemes d’inundacions. Pel que fa al traçat més antic de la riera, ara està canalitzat, igual que el rec del Molí, que subministrava aigua a diversos molins de Sant Joan i Palamós i que es va construir després de la dessecació dels aiguamolls, que fins al segle xii inundaven la zona del pla de Nau una part de l’any.

Els masos repartits pel terme municipal i les cases de Sant Joan s’abastien durant l’edat mit· jana de pous propis i de la gestió de l’aigua de pluja. A Palamós, la ubicació del nucli a la part més elevada el deixava fora de l’abast dels pous i les fonts, una situació que es va agreujar amb la construcció dels murs i les torres de protecció contra els atacs pirates i pel caràcter estratègic del port. A la trama urbana antiga s’han localitzat moltes cisternes per recollir l’ai· gua de pluja que demostren la importància que tenia per als habitants tenir aigua a mà i prou

reserves per si hi havia atacs. La vila, però, anava creixent, i de les menys de 200 cases que hi havia a mitjan segle xvi es va passar a 1.000 veïns a principis del segle xviii, i a 2.000 a finals de la centúria. La gent prenia l’aigua de dues fonts: la de Fontanella, que estava a l’actual plaça de la Catifa, i al pou de la Bassa, a prop del carrer de Cervantes. Aquesta precarietat es va vo· ler solucionar l’any 1571 intentant portar aigua per gravetat des de la font de Sant Joan cap al nucli de la vila, a l’interior de les muralles, però la manca de desnivell suficient va fer descartar el projecte i va obligar a cercar altres fonts, com la de sota del Pedró.