I al final, aigua del Pasteral

Gualta, i la xarxa d’aigua de la Mancomunitat ja superava els 250 quilòmetres. A Palafrugell, a mitjan dècada dels noranta la població s’hi va estabilitzar per sobre dels 17.000 habitants i, per tant, el consum anava augmentant any rere any.

El 2005 s’hi van superar els 20.000 habitants, i cada vegada hi havia menys garantia de sub· ministrament. L’autosuficiència que Palafrugell havia tingut fins aleshores esdevenia cada cop més difícil de mantenir, perquè les aportacions naturals als aqüífers eren inferiors al consum de la vila. La demanda de Pals, Begur, Calella, Tamariu, Aigua Xelida i Llafranc en els mesos d’estiu també dificultava la regeneració del recurs hídric en el subsòl, i abans d’arribar a una situació límit, des de l’Ajuntament i la Mancomunitat es van tornar a estudiar alternatives.

La solució va consistir a allargar la canonada del Pasteral, que fins aleshores arribava a Palamós i, a través d’un conveni signat el maig del 2008, fer·la arribar fins a la Mancomu· nitat. L’ACA, amb una ajuda de 40 milions d’euros de finançament europeu per pagar els 56 milions d’euros totals del pressupost, va acordar l’execució de les obres, entre les quals hi havia les que van portar l’aigua del Ter fins a Palafrugell, amb una canonada nova de 22,5

Zona d’horts urbans de les Arenes, al paratge del Sorrell, a Palafrugell. Font: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons El Punt Avui (Emili Agulló).

quilòmetres des del dipòsit de Platja d’Aro fins a Torrent que pot portar 216 l/s d’aigua. Les obres van finalitzar en la segona meitat del 2010.

Amb aquesta obra Palafrugell —i per extensió tots els pobles que formen part de la Mancomunitat— es va garantir definitivament el subministrament, que des d’aleshores rep des de tres punts diferents: els pous de Torrent, els pous de Gualta i l’aigua superficial del Ter. Per tant, la vila s’abasteix totalment del Ter, però la canonada també hauria de permetre recuperar el nivell dels aqüífers locals i millorar la qualitat de l’aigua, ja que la del Pasteral no té els problemes de ferro i manganès que afectaven els pous propis. Com en els casos de la vall d’Aro o de Palamós, des d’aleshores la mesura ha permès combinar, quan ha sigut necessari, les diverses fonts de subministrament i una gestió més sostenible del medi físic local. Precisament, diversos estudis de planificació de l’Ajuntament ja advertien que amb el ritme d’extracció i la poca capacitat de recàrrega dels aqüífers difícilment es podrien com· plir les reglamentacions futures entorn de la gestió de l’aigua, i amb la posada en servei de la canonada del Pasteral això va deixar de ser una de les preocupacions principals en aquest àmbit.

Una altra qüestió va ser la gestió mateixa del sistema, ja que la major complexitat administrativa i legislativa entorn de l’aigua i l’entrada de recursos nous obligaven a plan· tejar noves alternatives més enllà de la Mancomunitat, que tenia dificultats per absorbir els requeriments dels estàndards tècnics en el model de governança actual. En tot cas, un cop resolt el problema de la garantia del subministrament, una bona part de les inversions municipals es van concentrar a millorar una xarxa de distribució que encara tenia pèrdues importants, tant a Palafrugell com als diversos nuclis. A més, es va invertir en la millora de l’estació potabilitzadora de Torrent, des d’on es distribueix l’aigua; una modernització pendent per adaptar a les necessitats actuals el filtratge de l’aigua que es tracta, sobretot la que procedeix de Gualta, a causa del seu alt contingut en ferro i manganès. Aquesta obra, que estava en fase de contractació el 2020, servirà per garantir una millor qualitat de l’aigua i evitar ensurts.

Palafrugell fregava els 23.000 habitants l’any 2019 i, segons els documents municipals, tenia uns objectius clars de futur pel que fa a la gestió de l’aigua vinculats a la concessió de la gestió de la distribució de l’aigua potable i del clavegueram a Sorea: més eficiència en els usos, l’aprofitament de les aigües pluvials que ara van a parar a la xarxa de clavegueram, i millorar aquesta xarxa per evitar la saturació que s’hi produeix quan plou molt.

3.5