La recuperació ecològica del riu i els aiguamolls Al capdavant de la recuperació del cabal

Debat Costa Brava a Torroella de Montgrí. Font: Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Manifestació a Torroella amb el lema «Salvem el Ter» el 7 d’agost de 1977. Font: Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. cap a la democràcia, és considerat avui el punt de partida del moviment social ecologista català. La manifestació va ser la primera autoritzada a les comarques gironines —per silenci administratiu—, va servir per reclamar responsabilitats i exigir un millor tracte per al riu, i va donar peu a la creació de la Comissió de Defensa del Ter, en què hi havia representades més de setanta entitats que englobaven la pagesia, associacions veïnals, col·legis professionals, sindicats i partits polítics. Tot plegat va accelerar la construcció de les depuradores del Pla de l’Estany, Girona i la de la Torras Hostench. Alguns episodis semblants, però de molta menys envergadura, es van repetir en altres ocasions, i la qualitat de l’aigua va trigar encara uns anys a recuperar·se.

Els anys vuitanta van representar per a Catalunya una millora en el sanejament i la depuració de les aigües que es va notar al Baix Ter, amb un riu que, tot i el poc cabal circulant, de mica en mica anava recuperant les seves característiques naturals. La consciència ambiental ana· va en augment, i això es va reflectir més tard en la inclusió de les Medes, el Montgrí i una part dels aiguamolls de l’Empordà en el Pla d’Espais d’Interès Natural que va aprovar la Generali· tat el 1992. La recuperació d’algunes llacunes desaparegudes i una gestió més sostenible de l’aigua van ser dos dels principals objectius que es van proposar, i la zona de l’antiga desem· bocadura del Ter Vell va ser una de les primeres a beneficiar·se’n. El 1994 es va presentar el projecte per preservar els aiguamolls que hi havia, i que havien passat d’ocupar 23 ha el 1960 a només 0,8 ha el 1987, a causa de l’abocament d’aigües residuals de la depuradora de l’Estartit i de les obertures de sortides per a l’aigua cap a la platja. El 1994 ja es van fer les pri· meres actuacions de recuperació ambiental de l’espai a càrrec de les administracions. L’any 2000 es va fer un pas més i es va anunciar la recuperació d’aiguamolls a la zona de la Pletera, amb la creació d’unes basses noves que van rebre el suport econòmic de la Unió Europea, dins el projecte Life. La iniciativa es va posar en marxa un any més tard, amb la inundació de la closa d’en Bou per convertir·la en un sistema natural de filtratge i retenció d’aigua.

Pel que fa a l’abastament i la depuració d’aigües, la dècada dels noranta també va ser decisiva, ja que es van construir la potabilitzadora i la depuradora nova. El primer equipa·