Prioritzar el Ter per precaució

i demostrar noves tecnologies per millorar el funcionament de les depuradores. En el cas de la de Castell·Platja d’Aro, el projecte es va centrar en el desenvolupament de tecnologies per al control de la desinfecció de l’aigua.

Amb la modernització de la depuradora i l’arribada de l’aigua del Ter, Castell d’Aro i sobretot Platja d’Aro van garantir tant l’abastament d’aigua com la qualitat de les aigües brutes. Però encara no s’havien acabat els problemes. Tot i tenir la canonada del Pasteral, tal com va pas· sar a Sant Feliu de Guíxols, la companyia d’aigües continuava basant el subministrament en l’aigua del Ridaura, que era més barata que la del Ter. El 1999, la sequera va obligar a tornar a pensar en restriccions a l’estiu, perquè l’aqüífer no tenia aigua de qualitat i la canonada del Ter no portava tota la que es necessitava en temporada alta turística. Unes pluges a princi· pis d’agost hi van evitar danys majors, però a partir d’aleshores es va canviar la priorització de les fonts d’abastament: l’aigua del Ter és la que s’utilitza tot l’any, que es complementa sobretot a l’estiu amb l’aqüífer del Ridaura, en una proporció aproximada del 60 % d’aigua del Ter i el 40 % de captacions locals. Això també ha fet possible recuperar ecològicament l’aqüífer, molt malmès després de tants anys d’extraccions, que ha rebut l’ajuda de l’aigua

regenerada de la depuradora. Aquest tipus d’aigua, al seu torn, n’ha reduït les extraccions per a usos de regatge i ha servit com a font per mantenir sempre un cabal mínim en el tram final del riu.

Platja d’Aro. Font: Arxiu d’imatges del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Julián Guirado.

Un tram del riu Ridaura sense aigua al terme municipal de Platja d’Aro. Font: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons Txús Sartorio Lorenzo (Txús Sartorio). Aqualia va passar a ser l’empresa que s’encarregava de la gestió de l’aigua potable a Castell·Platja d’Aro, igual que a la resta de la vall d’Aro. Només la urbanització Mas Ros, per proximitat amb el terme municipal de Calonge, s’abastia de l’empresa concessionària del municipi veí, Sorea. Fins al 2010 va haver d’afrontar més casos de sequeres, com la del 2003, en què a principis d’agost es va haver de prohibir durant tres dies regar jardins i fer anar les dutxes i fonts municipals com a mesura preventiva per garantir l’aigua durant aquella

onada de calor. Però la gran notícia hídrica va ser l’aiguat del 13 d’octubre del 2005, en què el Ridaura es va descontrolar per complet després d’haver plogut uns 400 l/m2 en poques hores. Platja d’Aro en va ser el municipi més afectat, juntament amb Calonge, i prop de 4.000 places d’aparcament i 1.500 locals comercials i habitatges van patir·ne les conseqüències.

El desbordament del Ridaura va servir per acabar de desencallar definitivament una de les obres més llargament reclamades a Platja d’Aro, que era la canalització del darrer tram del riu. Els treballs van començar a mitjan 2007 amb un pressupost d’11 milions d’euros i tenien com a objectiu evitar les inundacions en els 3,2 quilòmetres de la part final del riu. L’estiu del 2009 ja estaven enllestides a gairebé tot el recorregut, i Platja d’Aro va regular així finalment l’origen de moltes de les catàstrofes que hi havien tingut lloc. Per això mateix, avui dia els riscos d’inundabilitat al municipi es concentren ja tan sols a l’entrada del Ridaura en el terme municipal, i bàsicament afecten conreus amb alguna edificació aïllada, mentre que se’n salven les zones més poblades de Platja d’Aro.

Obres d’endegament del riu Ridaura, davant la depuradora de Castell d’Aro. Font: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons El Punt (Emili Agulló). La millora de la xarxa de distribució d’aigua i de clavegueram ha centrat una gran part dels esforços municipals una vegada més avançat aquest mil·lenni, i s’han executat un seguit de millores en la capacitat de la xarxa i en la seva modernització incloses en dos plans directors, un sobre l’abasta· ment i l’altre sobre el sanejament. Aquests dos documents marquen l’horitzó del municipi en la gestió del cicle d’aigua i es van tenir en compte a l’hora de redactar el nou pla general de la població que es va aprovar el 2012, i han servit de guia per dur a terme les inversions lo· cals en el cicle de l’aigua.

La creació de pous nous o la millora de la maquinària tècnica s’ha endut el gros de les inversi· ons en el servei d’aigües, així com una connexió pendent important: el 2014 l’Ajuntament va aprovar iniciar les obres per connectar la xarxa de distribució local amb s’Agaró, Sant Pol i una part de Castell d’Aro, que encara es proveïen d’aigua gràci· es a la companyia de Sant Feliu de Guíxols per motius de proximitat quan s’hi va dissenyar inicialment l’arribada d’aigua potable. Les obres hauran d’incloure la cons· trucció d’un dipòsit nou per augmentar la garantia de subministrament i allunyar de manera gairebé definitiva els fantasmes de la manca d’aigua que des de l’arribada del turisme han planat sobre el municipi.

3.9