L’exemple de l’aigua regenerada

energètic més gran que en altres municipis, ja que l’aigua s’ha de bombar al llarg de més quilòmetres i ha de travessar l’Ardenya, cosa que representa un cost energètic més elevat. Això ha obligat a cercar alternatives per treure més profit dels recursos propis, que no s’han descartat com a font d’abastament, com sí que s’ha fet a Lloret.

Per necessitat, Tossa és un dels pobles que fan un ús més bo de l’aigua regenerada, ja que aprofita aquest recurs per estalviar-se aigua de la potabilitzadora de la Tordera i el cost energètic que representa portar-ne, i d’aquesta manera no puja tant el rebut. El desenvolupament de la reutilització a Tossa, pionera en molts aspectes a la Costa Brava, es va plantejar arran de la creació del parc de sa Riera, un projecte per reconvertir un antic abocador de runa en un parc urbà de 40.000 m2. Va començar a executar-se el 1997 amb la creació de camins i el tractament de la vegetació, i l’any següent ja es va ampliar a l’antic dipòsit de runa, a l’altre marge del curs de la riera. La seva ubicació, al costat mateix de la depuradora, va facilitar la creació de tota una xarxa per regar el parc, que només se serveix d’aigua regenerada, i amb la qual també s’hi ha creat una bassa artificial on es recreen els ambients aquàtics del bosc de ribera. A més, la bassa aporta aigua a la riera de Tossa de manera indirecta, amb la qual cosa ara n’hi circula habitualment, mentre que abans estava eixuta bona part de l’any. Entre el 1998 i el 2003 el sistema d’aigua regenerada era molt bàsic, però veient-ne els bons resultats, es va instal·lar a la depuradora un tractament terciari molt complet, que bàsicament és una potabilitzadora d’una part de l’aigua que surt de la planta. Això va permetre ampliar la capacitat de tractament d’aigua per reutilitzar i abastar més usos que els previstos inicialment, ja que la qualitat sanitària també en va millorar substancialment. Per exemple, se’n va utilitzar per netejar el Centre d’Acollida d’Animals a la Selva, situat al costat de la depuradora.

No obstant això, el gran pas endavant de Tossa és la xarxa d’aigua regenerada, que s’ha ampliat en diverses fases fins que ha arribat a molts punts del municipi, com ara la Vila Vella i Can Vergonyós, el parc dels Terrassans i els horts urbans de la zona de Sant Eloi, seguint el traçat de la riera com a eix principal. Amb la col·locació d’hidrants en punts estratègics, s’ha aconseguit que aquesta aigua serveixi per a dipòsits antiincendis; per netejar el clavegueram, els camions d’escombraries i els carrers; per regar jardins o per a la restauració ambiental de la mateixa riera, on s’ha aprofitat per fer-hi un passeig. El 2021 s’ha contractat l’execució d’un altre dipòsit de gravetat per millorar i ampliar la distribució d’aigua regenerada, la qual cosa confirma Tossa com el municipi on l’aigua regenerada té més usos i més pes en la gestió del cicle integral de l’aigua.

Hidrant de la xarxa d’aigua regenerada de Tossa, al costat de l’estàtua d’Ava Gardner realitzada per l’escultora Ció Abellí. Autor: Lluís Sala.

Depuradora d’aigües residuals de Tossa de Mar. Font: Agència Catalana de l’Aigua. La gestió de l’aigua de Tossa ha compartit necessitats i projectes amb la veïna Lloret per garantir l’abastament, i en l’àmbit de la reutilització també han seguit camins paral·lels, si bé en el cas de Tossa s’han donat un seguit de circumstàncies que li han permès avançar una mica més en aquest sentit. Tota aquesta aposta ha rebut diversos reconeixements i premis, sobretot de caràcter ambiental. L’any 2011, per exemple, en el marc de la 8a Conferència sobre Reutilització que va organitzar l’Associació Internacional de l’Aigua i que va reunir més de 400 professionals d’arreu del món a Barcelona, una nombrosa delegació va visitar la xarxa d’aigua regenerada de Lloret i de Tossa, on també van comprovar presencialment la recuperació del parc de sa Riera gràcies al reaprofitament d’una part de l’aigua que sortia de la depuradora.

De bon principi, la voluntat va ser continuar ampliant aquesta xarxa, atesos els bons resultats i també la bona acceptació social que va tenir la iniciativa. El 2009, es van reutilitzar 115.000 m3 d’aigua, gairebé una sisena part dels 800.000 m3 que es van tractar a la depuradora. Més que la quantitat que se’n reutilitza, que tampoc és tan alta en nombres absoluts, el gran valor de Tossa és el sistema de xarxa específica per a l’aigua regenerada, la diversitat d’usos que se n’aprofiten i sobretot que el recurs hi és i s’utilitza quan fa més falta, que és a l’estiu. Els beneficis, més enllà de la mateixa reutilització del recurs i, per tant, l’estalvi en extracció nova, és també energètic. En el cas de Tossa, l’alt cost de transportar l’aigua des de la Tordera ha estat des de sempre un dels motius que ha impulsat la investigació en noves aplicacions per a aquest tipus d’aigua. A més, s’ha anat fent un seguiment minuciós de la seva qualitat.

Respecte a l’abastament municipal, a Tossa es barregen tres fonts de subministrament diferents: els pous de la Tordera, els pous locals de la riera de Tossa i l’aigua procedent de la dessalinitzadora de Blanes. Amb l’aigua regenerada que es deixa anar al parc de sa Riera s’aprofita per recarregar l’aqüífer de la riera de Tossa, de manera que així es garanteix poder-lo continuar explotant, sobretot en les puntes de demanda de l’estiu, i se n’evita la salinització. De fet, segons les dades del 2009, Sorea va servir gairebé 1.400.000 m3 d’aigua, dels quals un milió provenien dels pous de la Tordera i la dessalinitzadora. En els anys posteriors, el consum s’ha reduït sensiblement, en una tendència general que, en el cas de Tossa, també es pot atribuir al fet que s’ha pogut mantenir un ritme d’extracció de la mateixa

riera i això ha permès mantenir la tarifa de l’aigua. De fet, el febrer del 2010 es van aprovar unes tarifes revisades amb un sistema diferent de valoració del cost de l’aigua per finançar la futura millora de la infraestructura i la xarxa que van originar una polèmica perquè diferenciaven dos costos, un per a residents i un altre per als no residents, que era més elevat. Les queixes d’un grup de propietaris de segones residències van motivar fins i tot que el síndic de greuges entrés en l’assumpte.

Des d’aleshores, les principals novetats van ser la connexió del sistema d’abastament de Tossa i Lloret amb Aigües Ter-Llobregat, mentre que els reptes de futur sempre es van centrar a augmentar la reutilització i a completar la xarxa de distribució —per exemple, arribant fins a la zona de Sant Grau, on les cases s’abastien de l’aigua d’un petit pantà que no complia els requisits sanitaris— i la xarxa de sanejament. En aquest darrer cas, hi ha un projecte per connectar urbanitzacions del sud del municipi a l’estació depuradora, ja que actualment encara aboquen directament al mar i a les petites rieres del sector. També hi ha la voluntat d’augmentar la capacitat de la depuradora en el futur.

Tot això anirà lligat als usos de l’aigua regenerada que es vulguin consolidar, atès que Tossa forma part de diversos projectes de recerca per millorar-los. Un dels més importants és el projecte europeu NextGen per buscar solucions diverses als problemes vinculats al cicle de l’aigua. És una iniciativa que es va posar en marxa l’any 2018 a deu zones diferents del continent, una de les quals és la Costa Brava. Tota la infraestructura i l’experiència acumulada a Tossa van fer que el municipi tingués un pes especial en el projecte, que hi va desplegar una prova pilot per millorar el procés tècnic de l’aigua regenerada.

Paral·lelament al projecte NextGen, Tossa va ser un dels tres municipis triats per formar part d’un projecte de recerca anomenat Suggereix que vol potenciar l’ús de l’aigua reutilitzada a Catalunya. La iniciativa està finançada sobretot per l’ACA, però hi participen diferents agents vinculats al sector —centres de recerca, universitats, empreses i administracions— i per complir els seus objectius, ha posat en marxa diverses proves pilot. En el cas de Tossa, s’aprofitarà tota l’expertesa sobre la depuradora i la xarxa específica d’aigua regenerada per avançar encara més en noves tecnologies per millorar-ne la qualitat i també per aconseguir la gestió integral del cicle de l’aigua.

4.2