2 minute read

L’aigua, la protagonista de la industrialització de la ciutat

als 4.000 habitants. En el segle xix l’expansió urbana ja va travessar la riera de Blanes, i dues dècades després que hi arribés el ferrocarril, el 1859, s’hi va instal·lar l’enllumenat de gas i l’enllumenat elèctric. No obstant això, la fil·loxera i la crisi naviliera i del comerç marítim van comportar un petit descens de la població, que es va quedar fregant els 5.000 habitants el 1900, i d’aquesta manera es va consolidar com la tercera població de la Costa Brava pel que fa al cens, només per darrere de Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell.

Durant la dècada dels anys vint del segle xx va ser quan la ciutat va fer un salt endavant qualitatiu, gràcies a una empenta en l’economia local precedida per la construcció del nou port l’any 1914. A part de començar-hi a arribar els primers turistes, el 1921 l’industrial alemany Karl Faust hi va crear els jardins Marimurtra, el 1923 hi va obrir la indústria tèxtil de la Safa i el 1925 s’hi van fer les primeres canalitzacions del clavegueram i de l’aigua. Tot i que a Blanes no hi havia hagut una gran indústria surera, la vila tenia tradició manufacturera i unes drassanes importants i, per tant, disposava de mà d’obra per omplir una fàbrica com la que la Safa hi volia fer, dedicada a la fabricació de fibres artificials. Alguns dels motius principals pels quals els inversors es van establir a Blanes van ser que tenia estació de ferrocarril i port, que hi havia terrenys disponibles a prop d’aquests indrets i, sobretot, l’aigua. La Tordera portava prou cabal per fer funcionar la indústria, que, com que era tèxtil, requeria molta aigua de qualitat. Sense la Tordera, la Safa difícilment s’hauria ubicat a Blanes, ni hauria donat feina als milers i milers de treballadors que hi van passar al llarg dels anys, amb pics de fins a 2.300 obrers alhora. Avui s’anomena Nylstar, i continua sent un dels grans motors econòmics de la ciutat.

Advertisement

Pel que fa a l’abastament d’aigua, Blanes no disposava d’una xarxa pública d’aigua potable i s’abastava de les mines Primitiva i Cristal·lina. La Cristal·lina estava situada on avui hi ha el barri de l’Horta de la Perla, i la seva aigua brollava en una font situada al passeig de Dintre. Avui hi ha un parc urbà al costat de la mina, que encara proveeix un dipòsit subterrani des d’on es treu aigua per regar jardins públics i netejar carrers. La mina Primitiva va ser una societat que va fer arribar l’aigua provinent d’una mina dels prats de Valldolig fins a la font gòtica des de mitjan segle xix.

A l’esquerra, panoràmica de Blanes i la seva riera (anys vint). Font: Arxiu Municipal de Blanes. Josep Pons Girbau.

A la dreta, font de la mina Cristal·lina (anys 1960). Fons Vicenç Coma Soley. Font: Arxiu Municipal de Blanes.