de l’empresa El repte pendent de l’ampliació

Finalment, el 1859 gairebé tots els comerciants i empresaris de Palamós van fundar la societat per subministrar aigua potable des d’un pou al pla de Vall·llobrega, a prop de la riera d’Aubi, amb una conducció d’uns tres quilòmetres que passava per Sant Joan i arri· bava a la vila. No va donar gaire bons resultats, tant per la manca de cabal del pou com per l’explosió demogràfica de finals del segle xix, que la va fer insuficient. Aquest esclat va ser gràcies a la indústria del suro i al comerç marítim que se’n va derivar, i Palamós va arribar a 3.400 habitants el 1887 —l’any que es va posar en marxa el Tren Petit fins a Flaçà—, i a 8.000 el 1910, amb la qual cosa es va consolidar com el tercer nucli del Baix Empordà, no gaire lluny de Sant Feliu i Palafrugell. Tot aquest creixement, les millores i les ampliacions del moll per servir els vaixells cada vegada més grans i les necessitats tant sanitàries com econòmiques, van fer que la vila requerís un abastament d’aigua potable directament a les cases, que se’n proveïen amb pous cavats a la sorra o a les roques, i que els proporcionaven una aigua de mala qualitat.

Al municipi, doncs, li calia disposar d’aigua corrent. El 1905, l’enginyer palamosí Zoilo Cos· tart va començar a redactar un projecte basat en l’extracció a través de pous situats a prop de la riera d’Aubi, a Sant Joan, i amb l’ajuda econòmica d’alguns industrials locals es va fundar la Compañía de Aguas Potables de Palamós SA (CAPPSA) a finals del 1907. Un any més tard es va inaugurar la portada d’aigües, que hi va arribar abans, fins i tot, que la xarxa elèctrica, un fet gens habitual en aquella època a la Costa Brava, ja que normalment era a la inversa. L’acte va ser solemne, amb la posada en marxa d’un sortidor, i a l’abril del 1909 es va començar a subministrar aigua als primers 83 abonats. Progressivament, la companyia

va anar augmentant de nombre d’abonats i de canalitzacions, per exemple, cap a Sant Joan i cap al moll comercial —per portar aigua als vaixells—, així com es van incrementar les inversions de millora: pous nous, dipòsits, motors elèctrics… L’empresa fins i tot repartia di· vidends, en un moment d’esplendor del municipi gràcies a l’activitat surera i portuària, però primer la Gran Guerra i més tard la Guerra Civil van marcar un punt d’inflexió. El Comitè Revolucionari la va col·lectivitzar durant la guerra, els efectes de la qual Palamós va patir durament a causa de la condició estratègica del port. El cens de població va experimentar

La conducció d’aigües i la consolidació de l’empresa

A sota, inundació del Pla de Sant Joan de Palamós provocada pel desbordament de la riera Aubi (ca. 1900). Font: Arxiu Municipal de Palamós. Col·lecció Imatges Ajuntament (autor desconegut).

A la dreta, inundació i desperfectes de l’estació de tren de Palamós provocats pel desbordament de la riera Aubi (1908). Font: Arxiu Municipal de Palamós. Col·lecció Imatges Ajuntament (autor desconegut).

una davallada important, i tot i que en acabar el conflicte, l’any 1939, els antics propietaris van recuperar el control de CAPPSA, cada vegada era més difícil mantenir·ne la viabilitat. El manteniment de la xarxa i les inversions que es requerien en tot el servei eren més i més costoses any rere any i, en canvi, no s’autoritzaven augments de tarifa.

A partir de la dècada dels cinquanta la situació va començar a canviar sobretot grà· cies a un turisme que si bé havia existit des de començament de segle, es va començar a generalitzar. Són particularment famoses les estades a la vila dels escriptors Robert Ruark i Truman Capote, les visites d’Ava Gardner i les festes d’Alberto Puig Palau al Mas Juny de Castell, pel qual ja havien desfilat tota mena de personalitats artístiques i polítiques durant els anys que hi havia viscut el pintor Josep Maria Sert, abans de la guerra. Aquest turisme elitista, de qualitat, que de mica en mica es repartia per la Costa Brava, va acabar conver· tint·se en massiu. Palamós ho va aprofitar per tornar a créixer, però a un ritme més pausat que altres localitats. CAPPSA, tot i un intent fallit de reconvertir·se en empresa municipal, va tornar a obtenir beneficis, però els anys acumulats d’explotació dels pous i els nous usos turístics i industrials de l’aigua van tornar a complicar el funcionament de la companyia. A finals dels anys cinquanta, tot i que s’havien localitzat pous nous, ja s’advertia que si no hi havia un augment de les tarifes, la companyia no podia garantir les necessitats creixents d’aigua. Les obres de millora de les infraestructures eren constants, es completaven les ca· nalitzacions en barris com el de Sant Joan i la Fosca, es feien canonades i dipòsits nous i s’intentava seguir el ritme de creixement del poble, que el 1970 ja superava per primera vegada els 10.000 habi· tants. En tot cas, els períodes de bonança s’alternaven amb els més crítics, que van aparèixer de nou a finals dels seixanta per una sequera que va rebaixar la quali· tat del servei i que fins i tot va obligar a comprar aigua a pous de Calonge. Es va tornar a intentar fer una societat mixta amb l’Ajuntament per garantir la viabilitat de l’em· presa, i fins i tot la Companyia d’Aigües Potables de Sant Feliu es va interessar per la compra de CAPPSA.

Finalment, la solució va ser l’empresa Aguas Pota· bles y Saneamiento de la Costa Brava SA, filial d’Aguas de Barcelona, que en va adquirir el 74 % de les accions i en va afrontar les inversions pendents, centrades sobretot a garantir la disponibilitat de recursos. La situació geogràfica de Palamós, sense grans aqüífers i pendent només de la capacitat de recàrrega de la riera d’Aubi, comprometia massa sovint l’abastament, sobretot durant els mesos d’estiu, en què cada vegada hi arribaven més turistes. Palamós havia co· mençat a explotar més aviat que altres municipis propers els pous del seu aqüífer local, i el que havia representat un factor important de desenvolupament per al poble, ara es convertia en la salinització dels pous de la riera d’Aubi i en una improvisació constant en funció de la pluviometria. Finalment, l’any 1976 es va trobar un pou amb un cabal important a Llofriu que semblava que en podria resoldre els problemes. CAPPSA en va comprar els terrenys, però fins al 1980 no el va poder començar a explotar per problemes burocràtics. Ara bé,

Obres de la construcció del pou del carrer Riera de Sant Joan de Palamós, supervisades per Zoilo Costart, enginyer municipal (1923). Font: Arxiu Municipal de Palamós. Col·lecció Imatges Ajuntament (autor desconegut).