La construcció de la presa

l’aigua per beure a les fonts, com la font del Pi o la font dels Ninots, que es va construir el 1922 també amb finalitats decoratives.

L’aqüífer de la riera de Portbou és molt poc productiu, a diferència dels de les rieres de Colera, Llançà o el Port de la Selva, que concentren més aigua en el subsol. A Portbou n’hi ha molt poca a causa de la impermeabilitat dels terrenys. Aquesta precarietat en el subministrament es va fer notar aviat, i ja des de mitjan dècada dels cinquanta, la garantia de l’abastament de qualitat i en quantitat preocupava l’Ajuntament i la població. A partir d’aleshores es va començar a parlar de la presa com la solució del problema, i el 1961 ja se n’havia aprovat el projecte tècnic i s’esperava que l’Estat tirés endavant l’obra. La presa havia de fer 22 metres d’alt per 80 d’ample, s’havia de situar a 2,5 quilòmetres del nucli i el projecte incloïa les canonades de transport i la potabilització de l’aigua. Aleshores, la població estava completament a mercè de les pluges perquè l’aqüífer es recarregués i no tenia cap altra possibilitat d’aconseguir aigua potable. Amb més de 2.000 habitants i una disponibilitat d’aigua molt minsa per totes aquestes condicions hidrològiques, l’abastament era un dels grans problemes que s’havien d’afrontar, i la presa es dibuixava com l’única solució definitiva. El 1963 l’Estat va afirmar que ja tramitava el projecte, que tindria un cost de 12 milions de pessetes, i que semblava que es podria adjudicar immediatament. Però van anar passant els anys, el turisme feia més evidents les dificultats per servir aigua de qualitat i no arribava ni la presa ni cap altra solució. Mentrestant, s’anava ampliant i millorant la xarxa d’aigua potable a tots els carrers, però es continuava sense tenir una font suficient que garantís el recurs. Aquest era el problema número u de Portbou, més important, fins i tot, que la millora dels accessos per carretera, ja que hi frenava qualsevol expansió urbanística en l’època de massificació del turisme.

Finalment l’any 1971 es va anunciar que es treien a subhasta les obres de la presa, que faria 30 metres d’alt i que tenia un pressupost de 25 milions de pessetes. Va ser un dels projectes estrella del primer Pla d’Infraestructura Sanitària Bàsica de la Costa Brava, dins un seguit d’iniciatives per millorar les condicions del sanejament i l’abastament d’aigua al

Construcció del pantà de Portbou l’any 1973. Autor: Marian Roman.