255 i demostrar noves tecnologies per millorar el funcionament de les depuradores. En el cas de la de Castell-Platja d’Aro, el projecte es va centrar en el desenvolupament de tecnologies per al control de la desinfecció de l’aigua.
Prioritzar el Ter per precaució Amb la modernització de la depuradora i l’arribada de l’aigua del Ter, Castell d’Aro i sobretot Platja d’Aro van garantir tant l’abastament d’aigua com la qualitat de les aigües brutes. Però encara no s’havien acabat els problemes. Tot i tenir la canonada del Pasteral, tal com va pas· sar a Sant Feliu de Guíxols, la companyia d’aigües continuava basant el subministrament en l’aigua del Ridaura, que era més barata que la del Ter. El 1999, la sequera va obligar a tornar a pensar en restriccions a l’estiu, perquè l’aqüífer no tenia aigua de qualitat i la canonada del Ter no portava tota la que es necessitava en temporada alta turística. Unes pluges a princi· pis d’agost hi van evitar danys majors, però a partir d’aleshores es va canviar la priorització de les fonts d’abastament: l’aigua del Ter és la que s’utilitza tot l’any, que es complementa sobretot a l’estiu amb l’aqüífer del Ridaura, en una proporció aproximada del 60 % d’aigua del Ter i el 40 % de captacions locals. Això també ha fet possible recuperar ecològicament l’aqüífer, molt malmès després de tants anys d’extraccions, que ha rebut l’ajuda de l’aigua
Platja d’Aro. Font: Arxiu d’imatges del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Julián Guirado.
regenerada de la depuradora. Aquest tipus d’aigua, al seu torn, n’ha reduït les extraccions per a usos de regatge i ha servit com a font per mantenir sempre un cabal mínim en el tram final del riu.
