233 Finalment, el 1859 gairebé tots els comerciants i empresaris de Palamós van fundar la societat per subministrar aigua potable des d’un pou al pla de Vall-llobrega, a prop de la riera d’Aubi, amb una conducció d’uns tres quilòmetres que passava per Sant Joan i arri· bava a la vila. No va donar gaire bons resultats, tant per la manca de cabal del pou com per l’explosió demogràfica de finals del segle xix, que la va fer insuficient. Aquest esclat va ser gràcies a la indústria del suro i al comerç marítim que se’n va derivar, i Palamós va arribar a 3.400 habitants el 1887 —l’any que es va posar en marxa el Tren Petit fins a Flaçà—, i a 8.000 el 1910, amb la qual cosa es va consolidar com el tercer nucli del Baix Empordà, no gaire lluny de Sant Feliu i Palafrugell. Tot aquest creixement, les millores i les ampliacions del moll per servir els vaixells cada vegada més grans i les necessitats tant sanitàries com econòmiques, van fer que la vila requerís un abastament d’aigua potable directament a les cases, que se’n proveïen amb pous cavats a la sorra o a les roques, i que els proporcionaven una aigua de mala qualitat.
La conducció d’aigües i la consolidació de l’empresa A sota, inundació del Pla de Sant Joan de Palamós provocada pel desbordament de la riera Aubi (ca. 1900). Font: Arxiu Municipal de Palamós. Col·lecció Imatges Ajuntament (autor desconegut).
A la dreta, inundació i desperfectes de l’estació de tren de Palamós provocats pel desbordament de la riera Aubi (1908). Font: Arxiu Municipal de Palamós. Col·lecció Imatges Ajuntament (autor desconegut).
Al municipi, doncs, li calia disposar d’aigua corrent. El 1905, l’enginyer palamosí Zoilo Cos· tart va començar a redactar un projecte basat en l’extracció a través de pous situats a prop de la riera d’Aubi, a Sant Joan, i amb l’ajuda econòmica d’alguns industrials locals es va fundar la Compañía de Aguas Potables de Palamós SA (CAPPSA) a finals del 1907. Un any més tard es va inaugurar la portada d’aigües, que hi va arribar abans, fins i tot, que la xarxa elèctrica, un fet gens habitual en aquella època a la Costa Brava, ja que normalment era a la inversa. L’acte va ser solemne, amb la posada en marxa d’un sortidor, i a l’abril del 1909 es va començar a subministrar aigua als primers 83 abonats. Progressivament, la companyia
va anar augmentant de nombre d’abonats i de canalitzacions, per exemple, cap a Sant Joan i cap al moll comercial —per portar aigua als vaixells—, així com es van incrementar les inversions de millora: pous nous, dipòsits, motors elèctrics… L’empresa fins i tot repartia di· vidends, en un moment d’esplendor del municipi gràcies a l’activitat surera i portuària, però primer la Gran Guerra i més tard la Guerra Civil van marcar un punt d’inflexió. El Comitè Revolucionari la va col·lectivitzar durant la guerra, els efectes de la qual Palamós va patir durament a causa de la condició estratègica del port. El cens de població va experimentar