220 Gualta, i la xarxa d’aigua de la Mancomunitat ja superava els 250 quilòmetres. A Palafrugell, a mitjan dècada dels noranta la població s’hi va estabilitzar per sobre dels 17.000 habitants i, per tant, el consum anava augmentant any rere any.
I al final, aigua del Pasteral El 2005 s’hi van superar els 20.000 habitants, i cada vegada hi havia menys garantia de sub· ministrament. L’autosuficiència que Palafrugell havia tingut fins aleshores esdevenia cada cop més difícil de mantenir, perquè les aportacions naturals als aqüífers eren inferiors al consum de la vila. La demanda de Pals, Begur, Calella, Tamariu, Aigua Xelida i Llafranc en els mesos d’estiu també dificultava la regeneració del recurs hídric en el subsòl, i abans d’arribar a una situació límit, des de l’Ajuntament i la Mancomunitat es van tornar a estudiar alternatives. La solució va consistir a allargar la canonada del Pasteral, que fins aleshores arribava a Palamós i, a través d’un conveni signat el maig del 2008, fer-la arribar fins a la Mancomu· nitat. L’ACA, amb una ajuda de 40 milions d’euros de finançament europeu per pagar els 56 milions d’euros totals del pressupost, va acordar l’execució de les obres, entre les quals hi havia les que van portar l’aigua del Ter fins a Palafrugell, amb una canonada nova de 22,5
Zona d’horts urbans de les Arenes, al paratge del Sorrell, a Palafrugell. Font: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons El Punt Avui (Emili Agulló).