Crònica de l’aigua a la Costa Brava

Page 180

178 Més amunt, i ja en ple golf de Roses i a la platja d’Empúries, hi havia hagut la desembocadura del Fluvià, que ara està situada més al nord, dins el terme municipal de Sant Pere Pescador. El traçat era el que ara es coneix com a Fluvià o Riu Vell, i que s’ha mantingut amb el rec del Molí de l’Armentera, un canal que marca els límits municipals entre l’Escala, Sant Pere Pescador i l’Armentera, i que desemboca a la zona del Riuet, formant-hi un meandre.

El renovat Fòrum Romà a Empúries. Font: Ajuntament de l’Escala.

Sant Martí d’Empúries. Font: Ajuntament de l’Escala.

Les dues desembocadures quedaven a tocar i restava entremig del Fluvià i el Ter el turó de Sant Martí d’Empúries, el bressol de la civilització grega i romana a Catalunya. Envoltat també d’aiguamolls, formava una península que afavoria el recer de les embarcacions i protegia els habitants de les avingudes dels rius. Hi ha constància que ja el van poblar els ibers, però l’arribada i l’establiment dels grecs a Sant Martí d’Empúries per aprofitar-ne les condicions com a port natural i estendre a partir d’allà el comerç per la Mediterrània va representar l’inici d’una nova civilització. De seguida van baixar a la plana, on van fundar Empúries. S’hi han trobat algunes restes que demostren que la gestió de l’aigua ja era un element fonamental en la planificació urbana d’aquella època, mitjançant conduccions per portar l’aigua de pluja cap a les cisternes particulars i públiques. L’exèrcit romà, en plena expansió de l’Imperi, va desembarcar-hi el 218 aC, i des d’allà va començar la colonització de la península Ibèrica. Els romans van ampliar el poblat creant una altra urbs al costat de la ciutat grega, que es va mantenir com un dels principals nuclis de l’època a la Costa Brava, fins que a partir del segle iii va quedar despoblat per les invasions bàrbares. Sant Martí d’Empúries sí que es va mantenir sempre amb una població resident, i la seva situació enlairada i fàcil de defensar van convertir el nucli en la capital del comtat d’Empúries fins que es va traslladar a Castelló, a finals del segle xi. La bona situació geogràfica per comerciar i defensar-se, i les facilitats per conrear-hi gràcies a l’abundància d’aigua han fet que l’Escala, i Empúries en concret, hagi esdevingut un indret clau per conèixer l’evolució històrica de la Costa Brava des de fa més de 2.500 anys.

De l’agricultura a la pesca Com que el Fluvià representava una barrera natural de gran importància estratègica i militar, durant l’edat mitjana l’Escala va viure ben de prop diversos conflictes bèl·lics i no es va


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook

Articles inside

Bibliografia

9min
pages 316-322

El camí cap a la dessalinitzadora

6min
pages 308-313

L’aigua, la protagonista de la industrialització de la ciutat

2min
page 303

La segona depuradora urbana de Catalunya

8min
pages 304-307

La potabilitzadora i la dessalinitzadora

3min
pages 295-296

La concessió de l’aigua

6min
pages 297-300

Un municipi de rieres

4min
pages 292-293

L’exemple de l’aigua regenerada

7min
pages 287-290

Els retards de la depuradora

2min
page 294

Les primeres canalitzacions d’aigua

8min
pages 262-264

El turisme i les primeres restriccions

4min
pages 265-266

Els problemes de ferro i manganès

3min
page 286

minerals

4min
pages 272-273

Del Ridaura al Ter

6min
pages 274-279

Introducció a la Costa Brava sud

2min
pages 280-282

La garantia del Ter

6min
pages 267-270

D’una presa a la captació de la Tordera

2min
page 285

Prioritzar el Ter per precaució

4min
pages 257-260

solucionar amb el Ter

2min
page 256

de l’empresa El repte pendent de l’ampliació

5min
pages 235-236

L’abastament, gràcies a la plana De les sequeres dels vuitanta

1min
page 245

La primera experiència en regeneració

2min
page 255

a la riuada del 2005

8min
pages 246-250

Uns pous que van esdevenir insuficients La conducció d’aigües i la consolidació

2min
page 234

de la depuradora

8min
pages 237-242

Mont-ras, de les mines al turisme i els serveis

7min
pages 228-232

I al final, aigua del Pasteral

3min
pages 222-224

El turisme hi va portar la xarxa d’aigües i les depuradores

7min
pages 211-214

Una depuradora mancomunada

4min
pages 220-221

La Mancomunitat de Palafrugell, Begur, Pals, Regencós i Torrent

2min
page 219

al subministrament

4min
pages 217-218

Unes rieres de poc abast

2min
page 210

L’ús dels aqüífers i les primeres fonts Les alternatives per

2min
page 216

El Ter, per la via del Pasteral

4min
pages 206-208

El camí cap al parc natural

4min
pages 204-205

La gestió de l’aigua

2min
page 203

La contaminació del Ter

2min
page 195

del Ter

2min
page 197

La canonada del Pasteral

4min
pages 198-200

L’abastament d’aigua i el turisme

3min
page 194

La recuperació ecològica del riu i els aiguamolls Al capdavant de la recuperació del cabal

2min
page 196

Introducció a la Costa Brava centre

3min
pages 188-190

Els últims a connectar-se a la depuradora i els últims amb xarxa d’aigua

6min
pages 174-178

De l’agricultura a la pesca

5min
pages 180-181

L’expansió turística

2min
page 182

Els problemes per aconseguir la depuradora

6min
pages 183-187

Uns municipis amb poc creixement

2min
page 173

Contaminació i depuradores

7min
pages 166-170

Les lluites per l’aigua

6min
pages 163-165

Amb prou aigua per a les necessitats locals

4min
pages 161-162

i la potabilitzadora

12min
pages 152-158

El servei d’aigua, en mancomunitat

5min
pages 143-146

L’aigua, per referèndum Les solucions definitives: la depuradora

6min
pages 149-151

Un abastament controlat

4min
pages 137-140

Un turisme distingit

2min
page 134

Portar aigua amb vaixell

5min
pages 135-136

El final de l’autosuficiència

4min
pages 129-132

Introducció a la Costa Brava nord

3min
pages 98-100

L’aïllament hídric

6min
pages 126-128

Les vicissituds de les sequeres

8min
pages 104-108

L’aigua potable, amb la riera

5min
pages 111-114

La xarxa d’aigua potable

4min
pages 116-117

La construcció de la presa

2min
page 103

L’aigua de Boadella, la solució definitiva

7min
pages 118-122
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.