178 Més amunt, i ja en ple golf de Roses i a la platja d’Empúries, hi havia hagut la desembocadura del Fluvià, que ara està situada més al nord, dins el terme municipal de Sant Pere Pescador. El traçat era el que ara es coneix com a Fluvià o Riu Vell, i que s’ha mantingut amb el rec del Molí de l’Armentera, un canal que marca els límits municipals entre l’Escala, Sant Pere Pescador i l’Armentera, i que desemboca a la zona del Riuet, formant-hi un meandre.
El renovat Fòrum Romà a Empúries. Font: Ajuntament de l’Escala.
Sant Martí d’Empúries. Font: Ajuntament de l’Escala.
Les dues desembocadures quedaven a tocar i restava entremig del Fluvià i el Ter el turó de Sant Martí d’Empúries, el bressol de la civilització grega i romana a Catalunya. Envoltat també d’aiguamolls, formava una península que afavoria el recer de les embarcacions i protegia els habitants de les avingudes dels rius. Hi ha constància que ja el van poblar els ibers, però l’arribada i l’establiment dels grecs a Sant Martí d’Empúries per aprofitar-ne les condicions com a port natural i estendre a partir d’allà el comerç per la Mediterrània va representar l’inici d’una nova civilització. De seguida van baixar a la plana, on van fundar Empúries. S’hi han trobat algunes restes que demostren que la gestió de l’aigua ja era un element fonamental en la planificació urbana d’aquella època, mitjançant conduccions per portar l’aigua de pluja cap a les cisternes particulars i públiques. L’exèrcit romà, en plena expansió de l’Imperi, va desembarcar-hi el 218 aC, i des d’allà va començar la colonització de la península Ibèrica. Els romans van ampliar el poblat creant una altra urbs al costat de la ciutat grega, que es va mantenir com un dels principals nuclis de l’època a la Costa Brava, fins que a partir del segle iii va quedar despoblat per les invasions bàrbares. Sant Martí d’Empúries sí que es va mantenir sempre amb una població resident, i la seva situació enlairada i fàcil de defensar van convertir el nucli en la capital del comtat d’Empúries fins que es va traslladar a Castelló, a finals del segle xi. La bona situació geogràfica per comerciar i defensar-se, i les facilitats per conrear-hi gràcies a l’abundància d’aigua han fet que l’Escala, i Empúries en concret, hagi esdevingut un indret clau per conèixer l’evolució històrica de la Costa Brava des de fa més de 2.500 anys.
De l’agricultura a la pesca Com que el Fluvià representava una barrera natural de gran importància estratègica i militar, durant l’edat mitjana l’Escala va viure ben de prop diversos conflictes bèl·lics i no es va
