135
El «barco de l’aigua» transportava diàriament 2.000 m3 d’aigua potable a Cadaqués. Font: Ajuntament de Cadaqués.
del problema amb l’aigua potable, però es va resoldre ràpidament, ja que la vila va entrar en el primer paquet de projectes que va executar el Consorci dins el Pla d’Infraestructura Sanitària de la Costa Brava aprovat el 1971. Va entrar en servei el 1974 i es va dimensionar en funció de la temporada turística, amb una capacitat per tractar les aigües residuals d’un màxim de 20.000 habitants. A inicis dels anys vuitanta, la població tot just hi fregava les 1.500 persones. En tot cas, la depuradora es va instal·lar al costat de la riera de Sant Vicenç, just en el punt on deixa d’estar naturalitzada i es converteix en carrer i entra en la trama urbana. Aquesta ubicació, a 700 metres de la desembocadura de la riera, juntament amb la complexa orografia de Cadaqués, fa que el municipi tingui un complex sistema d’estacions de bombament i de línies de sanejament per fer arribar les aigües brutes fins a la depuradora.
Un abastament controlat L’abastament d’aigua es va resoldre amb la connexió amb els pous de Castelló d’inicis de la dècada dels setanta i es pot dir que des d’aleshores Cadaqués no ha tornat a patir més les angúnies de finals dels anys seixanta. Amb l’aigua assegurada, i només algun problema puntual a l’estiu, els projectes es van centrar a millorar i ampliar la xarxa amb captacions i dipòsits reguladors nous. El 1982 es va recuperar la font Vella per fer-la servir només en cas que hagués plogut prou per omplir l’aqüífer i així millorar la qualitat de l’aigua, i l’estiu del
