127 Totes aquestes experiències van fer decidir l’Ajuntament, l’ACA i el Consorci de la Costa Brava a apostar fort per l’aigua reutilitzada, amb una xarxa específica que permetés utilitzar-la per regar jardins i així no pressionar tant l’aqüífer. El juliol del 2010 va començar a explotar-se aquesta xarxa, una iniciativa que fins aleshores només havien seguit Tossa i Lloret, dues poblacions amb problemes similars d’aïllament i de manca d’una font de captació potent d’àmbit local. Malgrat aquest avenç, al Port de la Selva l’aigua regenerada
Vista aèria de la depuradora del Port de la Selva. Font: Consorci de la Costa Brava.
representava tan sols entre un terç i una quarta part de la que es depurava, i no podia reemplaçar en cap cas la que circulava per les canonades de distribució als habitatges. Per tant, arran de la sequera del 2008 es van començar a plantejar altres solucions, com fer un ramal dirigit cap al Port de la Selva des de la canonada que connecta la potabilitzadora d’Empuriabrava i Llançà, i així abastir la vila amb aigua de l’embassament de Boadella. El cost de l’obra, valorat aleshores en més de 4 milions d’euros, va ser-ne un dels principals frens.
El final de l’autosuficiència Finalment es va decidir aprofundir en l’ús de l’aigua reutilitzada com a solució per garantir l’abastament al Port de la Selva i mantenir-ne l’autosuficiència hídrica. Malgrat que durant uns anys va viure en una calma relativa pel que fa al subministrament, el municipi va decidir
