109 fins a més de 200 persones, i la bonança econòmica, juntament amb l’arribada del tren, el va fer multiplicar fins a 1.200 habitants a finals del segle xix, el màxim històric de la vila. La fil·loxera primer, i la Guerra Civil després —que va afectar molt el municipi perquè era fronterer— van fer disminuir-ne la població entorn de 400 veïns. Colera va formar part del terme municipal de Portbou durant algunes dècades abans que tornés a ser un municipi independent l’any 1934, durant la Segona República.
L’aigua potable, amb la riera Les cisternes per recollir l’aigua de pluja i els pous que aprofitaven l’aqüífer de la riera de Molinàs n’havien estat els principals elements de gestió hídrica fins aleshores, juntament amb els molins fariners. La manca d’un terreny apte per conrear no hi va afavorir la creació
Colera, platja de Garbet. Font: Ajuntament de Girona. CRDI. Fons El Punt (Joan Sabater Brunet).
de recs ni la conversió a cultius de regadiu, i això va contribuir a concentrar la població a la costa, tot i que al municipi mai no s’ha abandonat la vinya com a sector econòmic. En canvi, en aquest mateix terreny sí que hi havia fonts naturals per anar a buscar aigua per beure, com ara la font Rovellada, que, com el nom indica, és ferruginosa. Avui en dia, el motor econòmic local és el turisme, si bé no hi ha impactat amb la mateixa força que en altres pobles propers. A partir de finals dels anys cinquanta s’hi van incrementar el nombre de serveis i de places hoteleres, i l’Ajuntament va començar a execu-
