Mercè FIGUERES TRIBÓ Després de la guerra, l’any 1940, la van posar interna al col·legi de les Germanes Carmelites de Balaguer, on s’inicia a la pintura a l’oli. El seu padrí de bateig li aconsellava que anés a Barcelona a estudiar Belles Arts, però els pares no la van deixar anar. Quan ja tenia més de 40 anys va començar a pintar novament. Ha pintat més de 200 quadres, que ha presentat en diverses exposicions.
La Sentiu de Sió, Noguera, 1928
Pagesa i pintora Mercè Figueres Tribó va néixer l’1 de desembre de 1928 a la Sentiu de Sió, un poblet de la Noguera de 890 habitants. Filla d’Àngels Tribó i Cinto Figueres, pagesos de professió. Va ser la segona filla de tres germanes, Maria, Tresina i ella. La Guerra Civil la va passar refugiada a Gerb i a Algerri amb els pares i les germanes. Després de la guerra, l’any 1940, la van posar interna al col·legi de les Germanes Carmelites de Balaguer, capital de la comarca, a cinc quilòmetres del poble. Recorda que el pare l’anava a buscar amb el carro i la mula tres o quatre cops l’any per anar a casa per les festes més assenyalades, i que s’enyorava molt mirant des del pati en direcció al seu poble. Va estar interna dotze anys. Es va casar el 1954 amb Ramon, pagès i posteriorment taxista del mateix poble, amb qui ha format una família de tres fills, cinc nets i tres besnets. Actualment està vivint a la Residència de Sant Domènec de Balaguer per voluntat pròpia.
Fins aquí la biografia d’una dona rural de la Sentiu de Sió, on hi ha viscut tota la seva vida. El que la fa diferent de les seves conciutadanes és la seva passió per la pintura.
Foto: Mercè Figueres Tribó.
De la seva estada de més de deu anys a l’escola de les Carmelites en té molts records, amigues, festeig, l’educació religiosa que ha mantingut fins avui, l’aprenentatge de labors, però sobretot la seva iniciació en la pintura a l’oli. D’aquella època té quadres pintats a l’oli de paisatges i racons de Balaguer molt ben fets i un tapís de Jesús a l’hort de Getsemaní
65
