Raimunda Elias Marca

R a i m u nd a EL I A S MA R C A

Va ser la primera dona pilot d’avió de l’Estat espanyol en tenir llicència per a vol sense motor. També va ser instructora de vol de pilots a l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya durant la República.

Arbeca, Garrigues, 1911 Londres, Regne Unit, 2001 Mestra i pilot d’aviació

Raimunda Elias Marca26 va néixer el 14 de juny de 1911 a Arbeca. Filla gran de Maria Teresa Marca Martí, botiguera, i Jaume Elias Selma, pagès. Després d’ella vingueren dues germanes més, Pepita (1913), que estudià tall i confecció, i Antònia (1915), que estudià Magisteri. Membre del sindicat FETE–UGT, destacà per la seva intensa activitat política i sindicalista, tasca que va continuar des de l’exili a Londres, on va viure fins als seus últims dies.

La mare tenia una botiga de comestibles, una cansaladeria i era una estupenda dona de negocis. Les tres germanes van estudiar a Barcelona vivint en una residència. Com que la mare sempre estava ocupada a la botiga, els donava llibertat per fer el que volguessin.

Foto: Raimunda Elias Marca.

Tot i haver pogut anar a estudiar a Lleida, preferí fer-ho a Barcelona perquè tenia ganes de volar i fer coses, i en dir-ho a la seva mare, aquesta no li ho va impedir. Estava cursant la carrera de Magisteri quan s’assabentà que estaven fent un curs teòric de vol sense motor a la Palestra27 cap a l’any 1929 o 1930. S’hi va inscriure sota el nom de Raimon Elias. El dia que van començar les classes va arribar i li preguntaren on anava, i respongué:

26 Aquesta biografia està basada en l’entrevista que va fer l’antropòloga Lala Isla a Raimunda Elias Marca. El document ha estat facilitat per la família de Raimunda a l’Associació de Dones l’Olivera Arbequina d’Arbeca. 27 Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus. Tenia un tarannà educatiu i patriòtic, organitzà cursos d’història, literatura, art i llengua catalanes; cercles d’estudis de dialèctica, acampades, excursions i competicions esportives, així com campanyes d’acció social i cultural.

“al curs”. Però li digueren que no hi volien dones. Quan arribà el professor, que havia viscut i treballat a Alemanya, els digué que si ella havia pagat el curs tenia dret a fer-lo.

Foto: Carnet del Comitè d'Esports i Cultura Física de Raimunda Elias Marca.

Va ser la primera dona pilot d’avió de l’Estat espanyol en tenir llicència per a vol sense motor, títol que va obtenir a Monflorite entre els anys 1935 i 1939. Els companys de la Palestra no li dirigien la paraula, però s’assabentà que anaven a Sabadell a volar i els seguí. Al principi no la deixaven volar, però la seva insistència va fer gràcia al professor, que al final hi accedí; va fer un vol perfecte i els convencé que tenia capacitat per fer-ho. Es va fer sòcia del club.

Mentre estudiava Magisteri en català, va tenir l’oportunitat de fer un intercanvi amb la Residencia de Estudiantes de Madrid i anar-hi durant les vacances.

Estant a Barcelona intentà fer-se sòcia d’un club de vol sense motor que formava part d’una escola industrial. Van dir-li que només era per als seus alumnes i llavors intentà matricular-s’hi, però no la deixaren pel fet de ser dona. Davant la seva insistència, el director trucà a Ventura Gassol,28 conseller de Cultura, per consultar-li-ho, i només dir-li: “Tinc aquí la Raimunda Elias”, aquest li contestà: “Doncs deixa que es matriculi”. Segons Raimunda, el conseller n’estava fart, d’ella.

Foto: Escola de vol a Vela "Maria Foyé", Girona, 1936-1938. El president Lluís Companys posa ales al primer alumne pilot. Començant per la dreta, Raimunda Elias Marca és la primera dona. Un cop acabada la carrera, va anar a viure a una residència de joves treballadores on hi organitzà, amb la col·laboració d’altres residents, una biblioteca i altres activitats.

També va ser instructora de vol de pilots a l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya durant la República. En aquella època aconseguí una beca de la Generalitat per aprendre a pilotar avions amb motor i també una beca per anar a la Universitat de

28 Bonaventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, Baix Camp, 1893-Tarragona, Tarragonès, 1980), més conegut com a Ventura Gassol, fou un escriptor i polític espanyol, destacat nacionalista català, membre d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Santander, però en començar la guerra els projectes s’estroncaren.

Foto: Raimunda Elias Marca davant un planador.

En esclatar la Guerra Civil (1936–1939) va iniciar la seva carrera humanitària participant activament a la institució Ajut Infantil a la Rereguarda, creada per la Generalitat, desenvolupant tasques d’acollida i educatives. Un dia en un tramvia es trobà un pilot que havia conegut a Monflorite que li digué que l’estaven buscant i que l’havia d’acompanyar. Anaren a un edifici del Passeig de Gràcia on se li comunicà que la mobilitzaven per organitzar un servei d’aviació a Catalunya. En aquells temps s’organitzà l’escola de vols sense motor a Girona i la contractaren com a instructora.

Al finalitzar la guerra marxà cap a França, on va estar treballant amb els infants de la guerra. Després marxà cap a Londres, on tornà a col·laborar amb els infants de la guerra. Més tard va treballar en alguna oficina i en altres llocs. Al seu marit, després d’escapar-se d’un camp de concentració, li tocà allistar-se a la Legió Estrangera francesa, ja que si no l’haguessin fet tornar a Espanya. Quan els anglesos i els nordamericans van desembarcar al nord de França canvià de bàndol.

Foto: Carnet de vols de Raimunda Elias Marca.

Tot i tenir la possibilitat de marxar a Mèxic o Veneçuela, decidí quedar-se a Londres, on formà part de l’Hogar Español, on feien teatre, conferències i altres activitats per ajudar els soldats, allà va conèixer el seu marit. Tenien l’esperança que quan finalitzés la Segona Guerra Mundial els aliats farien fora Franco, però en veure que això no succeïa començaren a dispersar-se i a fer cadascú la seva vida.

L’any 1949 va néixer la seva filla, Maria Rosa. La primera visita a Catalunya la feu al cap de setze anys, l’any 1954. Quan finalment

arribà a Catalunya ho feu amb molta por, però no va tenir problemes. A Londres treballà com a professora de castellà en escoles d’adults, on descobrí que la professió de mestra li agradava. Els últims anys de la seva vida els passà visitant la seva filla i els seus nets als Estats Units, on resideixen, i també visitant la família a Arbeca, germanes i neboda, i altres amistats de Catalunya.

Foto: Raimunda Elias Marca.

Al fer 80 anys es proposà anar en submarí, però no ho aconseguí i va decidir anar en globus. Un dia la trucà Mari Pepa Colomer,29 una altra amiga aviadora, amb la qual van organitzar mitjançant una agència un viatge a la Xina. En el 80 aniversari de Pepa Colomer va compartir amb ella i la seva família un vol en globus.

Foto: Mari Pepa Colomer, esquerra, i Raimunda Elias Marca, dreta, 13/08/1999.

Als 80 i pocs anys uns amics la convidaren a fer un vol sense motor i s’hi apuntà. Als 90 anys encara esperava poder tornar a volar. Dona independent, no volgué anar a viure amb la seva filla ni amb altres amigues malgrat les seves propostes. Raimunda Elias Marca va morir el 19 de novembre de 2001 a Londres.

Dona proposada per l’Associació de Dones l’Olivera Arbequina d’Arbeca, Garrigues.

29 Maria Josep Colomer i Luque (Barcelona, Barcelonès, 1913-Surrey, Anglaterra, 2004), més coneguda com a Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història i la tercera d’Espanya.

V o l s s a b e r m é s c o s e s d e R a i m u n d a E l i a s M a r c a?  Andreu, Miquel. "Una arbequina solcant el cel" a Som Garrigues, juny 2017 [consulta: 09/08/2021].  Cornudella Olivart, Joan. "Retrats de dones garriguenques". Trobades d’estudiosos de les Garrigues, [en línia], 2012, p. 291-306 [Consulta: 07/09/2021].  García, Jorge. Damas del aire: las pioneras de la aviación española.

Libros.com, 2017.

 Pomares, Eva. "La primera pilot de l’Estat era d’Arbeca i va viure l’exili republicà" a El Punt Avui, 8 de març de 2018 [consulta: 09/08/2021].  "Les dones de les Garrigues expliquen la vida de la primera pilot espanyola en una obra de teatre a les Borges" a Territoris.cat, 01/03/2018 [consulta: 09/08/2021].  "Raimunda Elias" a arxiusenlinia.cultura.gencat.cat [consulta: 02/09/2021].  "1931 a 1936 - Pioneras de la aviación en la II República" a

Velerosdelcielo.blogspot.com [consulta: 09/08/2021].