Rosa Maria Santamaria Escaler

R o s a M a r i a SA N T A M A R I A

ES C A L E R

Paral·lelament a la feina de mestressa de casa i botiguera, va cofundar l’any 1979 l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), la qual ha treballat intensament en la recuperació i difusió del patrimoni de Torà. En fou presidenta entre els anys 2004 i 2014.

Lleida, Segrià, 1933 Torà, Segarra, 2014

Botiguera, activista cultural i mestressa de casa

Rosa Maria Santamaria Escaler va néixer el 29 d’agost de 1933 a Lleida, filla única de Rosa Escaler Bosch, natural de Ponts, i de Manuel Santamaria Palomas, natural de Torà. El seu pare, farmacèutic, havia comprat una farmàcia a Lleida, on es va instal·lar la família el 1930. Quan tenia 3 anys començà la guerra civil que marcaria el destí de tantes famílies. Van matar el seu pare, i la seva mare i ella, amb els avis i la tieta que vivien a Torà, es van refugiar a Oliola, prop de Ponts, on passaren gran part d’aquells anys. Acabada la guerra, van retornar a Lleida, on la seva mare es feu càrrec de la farmàcia i ella anava al col·legi de les dominiques Pare Coll. Mantenien la relació amb els avis i la tieta de Torà, on anaven molt sovint. Quan la Rosa Maria tenia 12 anys havien mort els avis i la mare va decidir tancar la farmàcia i instal·larse definitivament a Torà amb la seva cunyada.

Foto: Rosa Maria Santamaria Escaler.

Començà llavors l’etapa juvenil. Va ser una etapa de confidències amb les amigues, berenars a les fonts, redescoberta dels paisatges i la natura del poble, preparació de festes populars i convivència amb la mare i la tieta, dues dones valentes, extremadament religioses, amb qui resava rosaris i anava a missa alhora que aprenia a tenir cura de la casa, anava a l’hort o a plegar ametlles. Dels 14 als 17 anys l’enviaren a un internat de Barcelona per completar

la seva formació, on va cursar uns estudis anomenats École Ménagère (Escola de la Llar), destinats exclusivament a les noies. Allí, un col·legi de religioses però amb un tarannà força obert, va eixamplar el seu caràcter ja de natural molt comunicatiu i curiós, coneixent noies de costums, educació i idees molt diferents a les seves, i professors com el Dr. Trens, un erudit capellà que els inculcava l’estimació per la natura i l’arqueologia, la música i l’art. Aquesta etapa de joventut era especialment recordada per la Rosa Maria i els fills creuen que la va marcar molt. Als 21 anys es va casar a Torà amb Josep Bagà Ballús, hereu de cal Guatlles, una casa amb molt moviment. Tenien una botiga d’aquelles on s’hi venia de tot, a la casa hi convivia molta gent, i l’ambient en general era molt diferent del que havia viscut fins llavors, una noia molt protegida per la mare vídua i la tieta soltera. La gent li comentava: “Nena, no aguantaràs tot el moviment de cal Guatlles!” i ella, decidida, deia: “Oh, i tant que ho aguantaré!”. I així va ser. Va conviure en pau i harmonia amb la sogra i les cunyades. Va tenir 7 fills nascuts tots a casa, amb ajuda de la llevadora. Va aprendre a conduir quan molt poques dones ho feien i els camioners les espantaven a la carretera a tocs de botzina. Va continuar amb el negoci de la botiga, i va anar-hi fent millores i reformes, adaptant-la als nous temps. Paral·lelament a tot aquest enrenou, la seva curiositat i el seu interès i estima pel poble i per la gent la van empènyer a tenir una forta amistat amb altres persones amb els mateixos interessos. Junts van formar el 1979 l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), entitat que va aconseguir finançament per recuperar l’església sense culte del convent de Sant Antoni de Pàdua i la convertí poc a poc en un local sociocultural per al poble. Aquest va ser només el començament, doncs l’associació, amb Jaume Coberó al davant, va fer i encara està fent una gran labor en la recuperació i difusió del patrimoni: capelles i ermites romàniques, camins, costums i tradicions populars. Una de les activitats més conegudes que organitza l’entitat és la Caminada Popular de Torà, que el 2020 va celebrar la seva 40a edició. També van reformar i museïtzar l’antic Forn de la Vila i van crear una Casa de Cultura per a exposicions etnològiques i altres activitats a Cal Gegó. Van recuperar una cursa popular, el Cós de Sant Gil. Han editat una Història de Torà en format àlbum de cromos i són els editors de la revista de caire local Llobregós Informatiu. Rosa Maria va ser presidenta de l’entitat des de la mort de Jaume Coberó, el 2004, fins al 2014. La seva manera de ser l’ha portat a cooperar activament en altres activitats socials: Amb la parròquia, donant classes de catequesi durant molts anys i formant part de Càritas. Amb l’ajuntament i el

consell comarcal, participant en donar suport al català a persones nouvingudes. Després de jubilar-se va compaginar aquestes activitats amb formar part de la junta del casal d’avis, integrada per persones molt actives i motivades, establint relacions amb la FATEC i organitzant conferències, cursos i altres activitats.

Encara li quedava temps per cultivar aficions particulars com anar a classes de pintura i restauració, agafar el cotxe i anar-se’n a passejar pel camp o a veure els seus estimats ametllers, viatjar amb el seu marit, cultivar l’amistat trobant-se amb les amigues del col·legi a Barcelona o amb les amigues de Torà a fer un cafè, un bon dinar o una excursió al Pirineu… Rosa Maria Santamaria Escaler va morir l’any 2014 a Torà.

Dona proposada per l’Associació de Dones Toraneses de Torà, Segarra.