Maria Teresa Solé Abelló

M a r i a T e r e s a SO L É AB E L L Ó

Fou una de les fundadores de l’Associació de Vídues UrgellSegarra el 1963, que va donar suport a moltes dones en aquesta situació i promogué valors com l’amistat, la sororitat, la solidaritat i, amb valentia i coratge, els drets de les dones.

Tàrrega, Urgell, 1927-2010

Botiguera i activista social

Maria Teresa Solé Abelló74 va néixer el 27 d’agost de 1927 a Tàrrega. Filla única, sempre va dir que havia estat molt estimada i havia tingut una infància fantàstica.

Els seus pares eren originaris de Vilaverd, a la Conca de Barberà, i Tàrrega va ser el municipi que els va acollir.

Recordava els anys de la Guerra Civil amb ulls de nena i de gran ho explicava com un conte i acabava sempre dient: “Que mai no puguem tornar a veure una desfeta tan gran com aquella”. Va ser sempre una fervent lluitadora a favor de causes socials i d’esperit nacionalista, i va conservar les seves amistats al llarg de tota la vida. Lectora empedreïda, va arribar a disposar d’una biblioteca de més de 500 llibres.

Es casà molt enamorada d’un xicot de Vilaverd, Ramon Robert Mateu, que pujava a festejar-la en bicicleta fins a Tàrrega.75 Poc li va durar la felicitat, als tretze anys de casada es va quedar viuda, amb els pares ja grans i una filla, Teresa, i un fill, Josep Maria, de curta edat.

Foto: Maria Teresa Solé Abelló, 1946.

74 Biografia basada en el text biogràfic aportat per la seva filla, Teresa Robert Solé. 75 Amb les carreteres actuals entre Vilaverd i Tàrrega hi ha 40 quilòmetres de distància i un desnivell de 100 metres.

Foto: Entrevista a Maria Teresa Solé Abelló per al programa Comarques de TV2 davant la botiga de Cal Vilavert.

La botiga, coneguda popularment com Cal Vilavert, que havien fundat els seus pares li omplia moltes estones de soledat. El seus pares sempre havien venut verdura i fruita al mercat i amb el temps van obrir una botiga per donar més bon servei, tant a l’engròs com al detall. Però no en tenia prou amb la botiga i, donada la seva inquietud, ella i unes quantes viudes joves més crearen l’Associació de Vídues Urgell-Segarra l’any 1963, una iniciativa arriscada en aquells temps. Des d’aquell moment va dedicar-hi gran part de la seva vida. A moltes dones, viudes de guerra o que havien enviudat als anys 40, 50 i 60 i tenien pocs recursos, només els quedaven el treball, els fills i la soledat, a causa del que en aquella època s’esperava d’elles. L’Associació serví de suport per a moltes. Van anar més enllà de Tàrrega i connectaren amb l’Associació de Viudes de Barcelona. Organitzaven trobades d’àmbit comarcal i autonòmic, excursions, vetlles de convivència i recolliment… Portaren una mica d’aire i alegria a aquestes famílies. Van gestionar també que moltes d’aquestes dones poguessin cobrar una pensió de viudetat. Pel fet de treballar a la botiga familiar, Maria Teresa coneixia molta gent i no tenia pèls a la llengua a l’hora de reivindicar els drets d’aquestes dones. En canvi, ella no va poder cobrar la pensió perquè el seu marit, que era autònom, no havia cotitzat prou, això sí, aconseguí que li retornessin els diners cotitzats.

Des de l’Associació van promoure valors com l’amistat, la sororitat, la solidaritat i, amb valentia i coratge, els drets de les dones. En alguns moments van arribar a ser més de 100 sòcies.

Amb els pas dels anys i els canvis en la societat, les funcions de l’Associació van deixar de ser necessàries i es va dissoldre. Ella no en fou mai presidenta perquè deia que no li agradaven els títols, sí que va ser-ne secretària i tresorera. Va formar part de l’Associació fins que va morir, el 20 de setembre de 2010 a Tàrrega.

Dona proposada per l’Associació de Dones Arrel de Tàrrega, Urgell.

Foto: Trobada intercomarcal i començament de curs de l’Associació de Vídues, 15/10/2001. Maria Teresa Solé Abelló és la quarta de la primera fila començant per la dreta.

V o l s s a b e r m é s c o s e s de M a r i a T e r e s a S o l é A b e l l ó?  Fontanet Viladot, Mireia. Mai no he fet res sol. Biografia de mossèn Josep

Garriga. Natan Estudis, Ajuntament de Tàrrega. Tàrrega, 2015, p. 76.