Dolors Beso Atés

D o l o r s BE S O AT É S

Promotora de Càritas Araneses. Destaca per la gran tasca de recuperació i difusió de danses i cançons tradicionals de la Val d’Aran. Ha escrit llibres, cançons i poesies, tant en aranès com en català, i ha guanyat diversos premis. És membre des de la seva fundació de la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran.

11

Vielha e Mijaran, Val d’Aran, 1936

Mestressa de casa i activista social i cultural

Dolors Beso Atés va néixer l’any 1936 a Vielha e Mijaran. L’any 1970, des de la parròquia de Vielha, es va promoure un grup de voluntariat per ajudar les persones necessitades i es va formar Càritas Araneses. Per votació pastoral, Dolors Beso Atés fou escollida, juntament amb Jovita Vidal, per dur a terme aquesta tasca tan important i solidària. Hi va participar fins l’any 2016.

L’any 1972, acompanyada pel seu pare i molt ben orientada i animada per la Sra. Pilar Rodríguez, aleshores precursora de les danses de Les, va començar una àrdua recerca per diferents pobles de l’Aran dels darrers vestigis que quedaven sobre les danses i cançons típiques de la seva terra.

Foto: Dolors Beso Atés.

L’any 1973 va fundar la Colha de Santa Maria de Mijaran de Música e Dances Tradicionaus Araneses, conjuntament amb Angelina Cases com a coreògrafa i Cisco Sambeat tocant l’acordió. És autora de la lletra de quatre de les cançons que s’hi

11 La Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran va ser creada l’any 1973. Entre les seves activitats cal destacar l’impuls, l’any 1976, dels primers concursos literaris en aranès, la publicació des de l’any 1977 de la revista Terra aranesa, amb l’objectiu de defensar l’aranès, i l’organització anual de la Cursa d’Aran per sa lengua, entre d’altres activitats.

ballaven i es ballen: Era Morisca, Era Polca Piquer i Eth Puntet, i una quarta. Aquestes cançons, i algunes altres, formen part del petit cançoner que van editar l’any 1977 amb el nom de Bals è cansus populars aranesi. La seva dedicació a aquest projecte de recuperació va ser apassionant, tot i que en aquell moment a nivell social no era massa ben vist que una dona es dediqués a afers culturals, doncs suposava haverho de compaginar amb la feina de casa, i més tenint en compte que Dolors era mare de sis fills. Aquest va ser un dels motius pels quals va deixar-ho l’any 1984. Malgrat això, té l’orgull de veure que actualment és un dels reclams més importants de la cultura i el folklore aranesos.

L’any 1973 va entrar a formar part, com a membre en actiu, de la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran fins al dia d’avui. Hi participà amb diferents articles i en el primer Concurs Literari Aranès, organitzat des de la fundació l’any 1976, va guanyar un accèssit d’honor amb la poesia “Ara reina dera alegria”. Més tard, l’any 1980, va guanyar el 1er premi d’honor, un diploma i un boton d’òr pel treball Testimonis des bals e esturments aranesi. És autora de la biografia Cisco, eth music de Vilac, editada l’any 2010; d’Istòria dera Còlha de Sta Mª de Mijaran, publicada en el 35è aniversari de la Colla; i de la biografia de Ramon Carità, Era poesia d’un aranés en Barcelona, editada l’any 2020. També és autora de la lletra i la música de la cançó Era Terra, cant sublim, popular i entranyable a la Val d’Aran.

Foto: Grup de voluntàries de Càritas Araneses, Dolors Beso Atés és la tercera començant per la dreta de la fila del darrera; Pepita Caubet Delseny és la quinta.

L’any 1985 va col·laborar com a promotora en la venda de les revistes religioses El Mensajero i El pan de los pobres i del calendari de Sant Antoni de Pàdua, per aquesta activitat va rebre un títol de reconeixement el 17 de març de 2011. Ho feu fins l’any 2020, foren 35 anys de cooperació solidària feta amb gran satisfacció. Va participar en els Jocs Florals de l’Acadèmia Mariana de Lleida, guanyant un diploma i un premi. El 3 de desembre de 1989 li atorgaren el títol de “socio académico de la Pontífica y Real Academia Bibliográfica Mariana de Lérida” . L’any 1991 va voler aprendre a escriure l’aranès normalitzat i després de treure’s el títol nivell B d’aranès, va escriure la poesia “Eth caminet de Gausac” i l’obra narrativa Monda era Sabionda. Més tard, també va fer de jurat en alguns concursos literaris de Mn. Condò Sambeat des del Conselh Generau d’Aran.

Sempre ha mantingut el contacte amb altres escriptors gascons en llengua occitana i catalans que s’interessaven com ella per la cultura i el folklore, i també amb músics com l’acordionista Artur Blasco,12 organitzador de trobades a Arsèguel, Alt Urgell.

Foto: Grup de voluntàries de Càritas Araneses, Dolors Beso Atés és la primera començant per la dreta de la fila del darrera; Pepita Caubet Delseny és la primera començant per l’esquerra de la segona fila, està assentada. L’any 2019, la Còlha de Sta. M. de Mijaran li feu un reconeixement al cinema de Vielha amb un vídeo i l’agraïment especial per part d’Angelina Cases, l’actual directora. En l’homenatge hi participà gran part de la seva família i un dels seus fills, també acordionista, tocà la cançó A un amic, que es dedicà a Cisco Sambeat quan es va morir. La llengua i la cultura araneses sempre han sigut una prioritat en la seva vida perquè les considera part de la identitat pels qui són i viuen a la Val d’Aran. El seu desig és que perdurin en el temps i se’n pugui gaudir molts anys.

Dona proposada per l’Associacion Pera Igualtat en Aran i l’Ajuntament de Vielha e Mijaran, Val d’Aran.

V o l s s a b e r m é s c o s e s d e D o l o r s B e s o A t é s?

 Documental "Aran Dance" d’Axel Dettoni, 2010, a IMBD [consulta: 16/09/2021].  "Témoignage pour la Cohla de Santa Maria de Mijaran" a Le blog de

Monsetta “au gré des jours, au fil du temps”, 30/10/2018 [consulta: 16/09/2021].

12 Artur Blasco i Giné (Barcelona, Barcelonès, 1933) és un músic, investigador i divulgador del folklore català.