Palmira Puig Ximénez

P a l m i r a PU I G XI M É N E Z

L’any 1956, fou admesa al FCCB, grup experimental de fotografia i cinema, des de llavors va començar a desenvolupar el seu propi estil fotogràfic, inscrit a l’estètica de l’Escola Paulista,65 pionera de la fotografia moderna brasilera. El 1953, juntament amb Giró, va inaugurar l’Estúdio Giró a São Paulo.

Tàrrega, Urgell, 1912 Barcelona, Barcelonès, 1979

Fotògrafa

Palmira Puig Ximénez, coneguda com a Palmira Puig Giró, va néixer el 13 de març de 1912 a Tàrrega. Estudià peritatge mercantil i als 21 anys ingressà al Grup Femení d’Unió Republicana com a secretària de la junta, des d’on defensà el dret a vot de les dones i la seva intervenció en la política mentre organitzaven i participaven en esdeveniments polítics i benèfics. En arribar la Guerra Civil, la seva família fou represaliada i Palmira anà a viure a Barcelona, just en el moment en què es produïen els primers bombardejos aeris sobre la ciutat. Allà ingressà com a escrivent a la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona, que tenia per objectiu salvaguardar la població de les bombes en refugis subterranis, junt amb el seu cunyat Ricard Tayà,66 que n’era secretari. L’any 1942 es va casar amb Marcel Giró67 per poders, ja que es trobava exiliat a Colòmbia. L’any següent, després de viatjar en vaixell a Colòmbia, es reuniren per anar a viure al Brasil, on acabaren obrint l’estudi de fotografia Estúdio Giró l’any 1953, el qual esdevingué un dels estudis de fotografia publicitària més importants de São Paulo i de Brasil. Palmira i Marcel es relacionaren amb altres exiliats catalans que vetllaven per difondre la cultura catalana a Llatinoamèrica, com ara a través de l’organització dels Jocs Florals, i ingressaren al Foto Cine Club

65 Escuela Paulista és el terme pel qual la historiografia de forma comuna reconeix una important part de la producció moderna de l’arquitectura brasilera. 66 Ricard Tayà, advocat, fill d’una família que fundà una de les navilieres més grans del país, tot sovint coneguda com a Tayà Lines; dirigí el diari progressista La Publicitat. Marit d’Estrella Puig Ximénez, germana de Palmira. 67 Marcel Giró (Badalona, Barcelonès, 1912-Mira-sol, Vallès Occidental, 2011) va ser un fotògraf català. La seva obra es caracteritza per la interpretació de les formes abstractes del seu entorn i per l’experimentació amb la llum i l’ombra.

Bandeirante, una de les associacions fotogràfiques més importants del Brasil i de gran prestigi internacional, a través de la qual Palmira participà en diverses exposicions internacionals amb les seves fotografies. Així, l’any 1956 Palmira —a qui aleshores se la coneixia sovint com Palmira PuigGiró— esdevenia una de les poques dones que formava part de l’Escola Paulista, un moviment pioner de la fotografia moderna al país. L’any 1978, amb l’adveniment de la democràcia, tornaren a Catalunya perquè Palmira estava malalta d’un càncer. Va morir el 27 de setembre de 1979 a Barcelona, a l’edat de 67 anys. Dècades després, quan el seu nebot, Toni Ricart Giró, es proposava recuperar l’obra del seu oncle Marcel junt amb la galerista Rocío Santacruz, es descobriria l’existència de desenes de fotografies de l’autoria de Palmira que fins aleshores es desconeixien. Avui, la seva obra està sent recuperada i exposada arreu, així com en alguns dels museus d’art més importants del món, com el MoMA i el Metropolitan de Nova York o el MNAC de Barcelona.

Foto: Palmira Puig Ximénez.

Dona proposada per les associacions targarines de dones i l'Ajuntament de Tàrrega, Urgell.

V o l s s a b e r m é s c o s e s de P a l m i r a P u i g X i m é n e z?  "Marcel Giró i Palmira Puig" a Galeria Rocío Santacruz [consulta: 07/09/2021].  "Palmira Puig" a Col·lecció Marcel Giró· Palmira Puig [consulta: 07/09/2021].  "Palmira Puig Giró" a Fundació Vila Casas [consulta: 07/09/2021].  Cortina, Josep Maria. "Palmira Puig: la descoberta d’una fotògrafa amagada" a Núvol, 19/02/2019 [consulta: 07/09/2021].  Pallàs Barta, Marina. "Palmira Puig Ximénez, de Tàrrega al món a la recerca d’un ideal social i estètic" a Urtx: revista cultural de l’Urgell, núm. 34, [en línia], 2020, p. 313-45 [Consulta: 07/09/2021].  Vázquez, Eva. "Palmira Puig: una càmera pròpia" a El Temps, 21/05/2020 [Consulta: 07/09/2021].