Dolors Codina Arnau

D o l o r s CO D I N A AR N A U

L’any 1924 es convertí en la primera dona alcaldessa de Catalunya i la segona de tot l’Estat espanyol. Durant el seu mandat es va dinamitzar la vida cultural de la vila.

Lleida, Segrià, 1878 El Talladell,17 Tàrrega, Urgell, 1944 Propietària, política i alcaldessa

Dolors Codina Arnau va néixer a Lleida l’any 1878. Filla de Maria Teresa Arnau, de Bell-Lloc, i de Joaquim Codina Canut, del Talladell.

Va ser la pubilla d’una de les cases més importants, influents i riques de tota la província lleidatana, cal Codina del Talladell, casa que encara es conserva.

Fou una propietària catalana del Talladell. Es dedicà a l’activitat política local en la dècada dels anys 20 del segle XX, moment gens habitual per a la participació política femenina.

Fou nomenada alcaldessa del Talladell l’any 1924 amb el règim polític del general Primo de Rivera.18 Aquest fet la convertí en la primera dona alcaldessa de Catalunya i la segona de tot l’Estat espanyol; en aquell ajuntament integrat per sis regidors encara hi hauria dues dones més, Antònia Solé Segura i Francesca Domingo Bo, mestra del poble.

Foto: Dolors Codina Arnau.

L’alcaldia de Dolors Codina s’acabà amb el final de la dictadura. Durant el seu mandat es va dinamitzar la vida cultural de la vila: es va crear la Sociedad Coral La Aurora i alguns articles apareguts a La Vanguardia

17 Poble de la comarca de l’Urgell i municipi agregat de Tàrrega des de l’any 1969 i entitat municipal descentralitzada des de l’any 2009. 18 Miguel Primo de Rivera (Jerez de la Frontera, Andalusia, 1870-París, França, 1930) fou un militar espanyol que imposà una dictadura i ocupà el càrrec de president del Govern espanyol (1923-1930).

ens mostren diversos actes musicals i culturals.

Foto: Façana de cal Codina al Talladell. Durant la Segona República es dedicà a l’administració del patrimoni familiar i, posteriorment, va passar els anys de la Guerra Civil amagada a Barcelona. L’any 1940 va retornar al Talladell, a la seva casa pairal, i recuperà la seva posició social.

Quatre anys més tard, el 26 de juny de 1944, va morir de forma sobtada a l’edat de 66 anys. El Registre Civil manifesta que la conseqüència de la defunció va ser un infart de miocardi. Va morir sense descendència.

Dona proposada per les associacions targarines de dones i l'Ajuntament de Tàrrega, Urgell

V o l s s a b e r m é s c o s e s d e D o l o r s C o d i n a A r n a u?  Capdevila, Joaquim. Tàrrega (1898-1923): societat, política i imaginari.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2008.  Lloreta Pané, Natàlia (2009). “Dolors Codina Arnau (Lleida, 1878 – el Talladell, 1944). Una excepció entre la masculinitat política” a Emili Bayo. Lleida és femení. Dones per a la història. AlfaZeta. Lleida, 2009, p. 71-75.  Sagués San José, Joan. "Dolors Codina Arnau" a Diccionari Biogràfic de

Dones. Xarxa Vives d’Universitats [consulta: 09/08/2021].