Ramona Viles i Ibáñez

R a m o n a VI L E S I IB Á Ñ E Z

A l’inici de la dècada dels anys setanta del segle passat, va entrar de cuinera a les escoles nacionals del Palau d’Anglesola. Ha passat més de 30 anys cuidant alumnes, amb una cuina de les d’abans, casolana. Encara avui en qualsevol lloc del Pla d’Urgell se la coneix.

El Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1937

Cuinera

Ramona Viles i Ibáñez va néixer l’any 1937 al Palau d’Anglesola. Filla de pagesos, nascuda en temps de la Guerra Civil, és la germana petita d’una família dedicada al camp i descendents per part de pare de carreters del Palau d’Anglesola. Va cursar els estudis a la mateixa població, on a més en aquells temps era gairebé obligatori aprendre a cosir.

Va ser una dona independent. Acabats de complir els 16 anys, va anar a treballar en un gran latifundi agrícola per tal de poder guanyar-se un sou. Va voler trencar amb l’estereotip de conformar-se amb les feines de la llar. Als 23 anys es va casar i va formar una família amb Emiliano, que mai va oposar-se a cap dels seus ideals, tallava fils de roba acabada de cosir, ajudava a fer els dinars de celebracions que antigament es feien a casa i anava al tros a conrear la ceba, que era una aportació econòmica més per tirar endavant la família.

Foto: Ramona Viles i Ibáñez.

A l’inici de la dècada dels 70 del segle passat va entrar de cuinera a les escoles nacionals de la població compaginant-ho amb les feines de casa seva. Eren anys de canvis, de domini total del sexe masculí en tots els àmbits, Ramona, però, va organitzar els menjadors fins al punt que va ser i ha sigut tota una referència per a tots els comensals, inclòs el personal docent. Al principi hi anaven a servir les nenes del Palau que estudiaven a l’escola Virgen de Gracia i es quedaven a

menjar, les que feien els Serveis Socials79 desenvolupaven feines diverses com servir, fregar plats, anar a bastir el petit rebost del menjador, a comprar carbó per encendre la cuina econòmica i, el més important, totes plegades ho compartien amb bona harmonia.

Quan es va instaurar el sistema d’Ensenyança General Bàsica,80 l’escola aglutinava alumnes d’altres poblacions properes. Nenes d’altres pobles totes barrejades a fer la feina dels menjadors. Ramona es va guanyar el distintiu de senyora Ramona, per a totes elles va ser una segona mare, els desllorigava qualsevol problema que sorgia. Els anys van anar passant i Ramona Viles va deixar empremta a centenars de nenes del Pla d’Urgell. Més de 30 anys cuidant alumnes amb una cuina de les d’abans, casolana; molts dies a les sis del matí anava a posar el caldo al foc per tal que bullís les suficients hores per donar un àpat fet com a casa. Va fer una tasca molt important i va aconseguir que en qualsevol lloc del Pla d’Urgell, encara avui dia, les mares preguntin per ella, tot i que n’hi ha que no la coneixen.

Ramona Viles ha sigut una dona amb empenta i decisió, completament autònoma i independent de moltes expectatives socials cap a les dones en el seu temps, fent-ho amb molta cura. Tota una referent per la igualtat de la dona en la nostra societat.

A part de treballar a la cuina de l’escola, també era mestressa de casa i cuinera de celebracions casolanes.

Ara, als seus 84 anys, encara en molts pobles del Pla d’Urgell pregunten per la senyora Ramona per la seva honestedat i bona fe.

Dona proposada per l’Associació de Dones del Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell.

79 Durant el franquisme el Servei Social Femení era realitzat per dones entre 17 i 35 anys, sempre que estiguessin solteres, per poder accedir a un treball remunerat o a un títol acadèmic o oficial, però també s’exigia per formar part d’una associació, obtenir el passaport o el carnet de conduir. 80 Llei General d’Educació de 1970.