M. Carme Pujol Boix

M . C a r m e PU J O L BO I X

L’any 1983 fou la primera dona elegida regidora de l’Ajuntament de Bellvís i fins el 1991 va ser l’única dona al consistori. Va exercir el càrrec de regidora de Cultura i Ensenyament.

Taradell, Osona, 1930

Poetessa, pagesa, política i mestressa de casa

M. Carme Pujol Boix va néixer el 28 de juny de 1930 a Taradell. Dona culta i educada, li agrada l’art, la literatura i els viatges. Tot un referent cultural que s’esplaia escrivint poesia, on hi troba, junt amb la contemplació de la natura, un benestar i complaença difícils de superar. Filla de Maria Boix Boix, de can Madriguera de Taradell, i de Llogari Pujol Antúnez. Can Madriguera era una casa de molta feina, un negoci familiar que ja venia dels avis: de la taberna inicial van passar a carnisseria i comestibles i més tard van fer la fonda. Fou en aquest entorn rural on va passar els primers anys de la seva infantesa i els estius. Als 5 anys es va traslladar a Barcelona amb els avis paterns i hi va viure la seva adolescència i joventut. Rebé una bona educació a l’Escola Infant de Jesús (Dames negres)68 de Barcelona, on cursà la primària i els set anys de batxillerat fins a l’examen d’Estat a la Universitat als 18 anys. També estudià anglès a l’Institut Britànic.

Foto: M. Carme Pujol Boix.

Tot i que per a una dona era difícil treballar, l’any 1952 començà a la

68 L’Escola Infant Jesús, o també Jesuïtes de Sant Gervasi, és una escola creada l’any 1860 a Barcelona. L’escola també és coneguda com les Dames Negres, nom provinent de l’època en què hi havia monges franceses (en francès dames) que anaven vestides de negre.

Mutua General de Seguros, on treballà fins al seu casament.

L’any 1954 es va casar amb Francisco Antúnez i Senties, de Moià. El jove matrimoni es traslladà a Bellvís, a cal Colomet, una masia gran envoltada de terres de secà, regal del seu sogre. Tot un repte apassionant i complex per als temps de misèria i dificultats: sense aigua corrent, ni tractors, ni maquinària, ni electricitat. Amb optimisme va substituir angoixes per il·lusions i fou així com compaginà les tasques de la llar amb el conreu de la terra. Tot es feia a mà: lligar els feixos d’alfals amb vencills, aclarir el panís, fer garberes o piar raïm. La finca es va fer gran i la família també. Les comoditats vindrien l’any 1973 quan traslladaren la residència a Bellvís.

L’any 1954, arran del seu matrimoni, va canviar la seva vida privilegiada a Barcelona per començar-ne una de nova a Bellvís, lligada a les labors de la pagesia. Tot un repte per a una senyoreta de Barcelona educada en un col·legi de monges franceses. L’any 1983 va ser la primera dona elegida regidora de l’Ajuntament de Bellvís i fins al 1991 va ser l’única dona del consistori. Com a regidora de Cultura i Ensenyament, va reconèixer i difondre els diferents àmbits de l’espai cultural de la vida del poble: la celebració de les festes populars, l’impuls de les jornades culturals, els concursos literaris, les exposicions d’artistes locals, les classes de català i altres, així com la publicació de la revista local El Carrilet. A més dels tallers de ceràmica, gràcies als quals es va poder canviar la retolació dels carrers i números de les cases. També va aconseguir que la coral no plegués i va afavorir el retorn del grup de teatre.

L’any 1985 va ser nomenada directora de la revista local El Carrilet i ho fou fins al 2002. Des de llavors i fins al 2007 en va ser la coordinadora.

L’any 1987 va escriure i publicar el seu primer llibre de poemes, Cercant la pau. L’any 1994 fou elegida com a jutgessa de pau per l’Ajuntament de Bellvís i nomenada pel Tribunal Superior de Justícia, càrrec que va ocupar durant 20 anys. L’any 2016 va escriure i publicar el seu segon llibre de poemes: Amb senzillesa.

La família és el que més estima. Mare de quatre filles i un fill i, àvia de vuit nets, el 2014 va enviudar del seu estimat marit. Agraïda i feliç, amb ells ha viatjat per mig món.

Foto: M. Carme Pujol Boix com a regidora en un acte de Festa Major a Bellvís.

Dona proposada per l’Ajuntament de Bellvís i l’Associació de Dones Pou de l'Or de Bellvís, Pla d’Urgell.