Teresa Sancho Dolcet

T e r e s a SAN C H O DO L C E T

Malgrat que en l’època que li va tocar viure era difícil per a una dona estudiar, va aconseguir treure’s la carrera de practicant el 1923. L’any 1925 fou nomenada llevadora titular d’Alcarràs, on exercí durant més de 40 anys.

Alcarràs, Segrià, 1901 Lleida, Segrià, 1972

Llevadora i practicant

Teresa Sancho Dolcet, coneguda com la Sra. Tresina, va néixer l’1 de juny de 1901 a Alcarràs. Tresina volia estudiar (quin disbarat en aquella època, els anys 1920, estudiar una dona!). Tan tossuda es posà i tant lluità que, al final, la família hi accedí i l’enviaren a Saragossa a casa d'un germà de la seva mare que era un militar d’alta graduació. Aquest tenia quatre fills i un d’ells, que es deia Jaime Dolcet, estudiava Medicina i va ser el seu protector i com a tal exercí, ja que a la universitat a alguns estudiants no els agradava veure dones que estudiessin. De setze estudiants que hi havia al seu curs només dues eren dones. El seu cosí parlà amb els “gamberros” de la facultat i els amenaçà de trencar-los la cara si molestaven la seva cosina Teresa.

Foto: Teresa Sancho Dolcet.

Tots aquests esforços donaren els seus fruits i l’1 de maig de 1923 aprovà la revàlida i la carrera de practicant.73 L’any 1925 obtingué el certificat del secretari de l’Ajuntament d’Alcarràs on s’acordava per majoria de vots nomenar-la llevadora titular.

73 L’any 1857, mitjançant la Ley Moyano, es van regular les professions sanitàries. Aparegué la figura del practicant, que englobava tothom qui prestava serveis d’ajudant de metges, com els cirurgians i els barbers. El 1915 es creà el títol d’infermera per primera vegada. Es van reconèixer legalment les infermeres i es van institucionalitzar les cures sota tres denominacions: infermeres, practicants i matrones. D’aquesta manera, tot i que tenien funcions i formació similars, els estudis es realitzaven en llocs diferents: infermeres (gairebé

L’any següent, el 1926, l’Ajuntament d’Alcarràs acordà nomenar-la practicant titular del municipi. L’any 1929 obtingué el certificat del Servei Nacional de Sanitat on se la designava matrona titular en propietat d’Alcarràs. L’any 1942 es donà d’alta al Col·legi de Practicants de Lleida amb el número 12 i el 1955 ho feu en el Consejo Nacional de Auxiliares Sanitarios. Consta al Registro General de Matronas d’Espanya amb el número 1.306. El 26 de juny de 1934, a l’església d’Alcarràs, es casà amb Gaietà Roselo Ribes. Tots dos hagueren de lluitar amb les seves respectives famílies perquè ella tenia sis anys més que ell i en aquell temps que la dona fos més gran que l’home no estava gaire ben vist. Van tenir dos fills: Lluís i Tanet (a qui el seu pare no va arribar a conèixer) i foren els quatre millors anys de la seva vida. En esclatar la guerra un comitè anà a buscar Gaietà i l’obligà a anar al front, tot i que argumentaren que tenia un fill de 2 anys i la dona embarassada. Morí el 5 de gener de 1939. El seu record acompanyà Teresa la resta de la seva vida.

Vivint en un poble no s’arribava a patir gana, encara que sí moltes mancances. La família i la gent s’ajudaven dins les possibilitats de cadascú. No només va patir la desgràcia de la mort del seu marit, Tanet, el seu fill petit, va morir de meningitis als 5 anys. Una de les seves funcions com a llevadora era portar el nounat a l’església, acompanyada dels padrins i familiars, per batejar-lo i després el tornava a casa. En aquells temps les mares no podien sortir de casa fins passats quaranta dies, per aquest motiu qui portava el nounat a l’església era la llevadora. Passada la quarantena, també acompanyava la mare per purificar-se. Uns li deien: "per què porta aquest fill de rojos a batejar?" i els de l’altre bàndol: "per què porta a batejar aquest fill de feixistes?". I ella havia d’anar trampejant els uns i els altres. Podríem qualificar la Sra. Tresina com una dona lluitadora: estudis, casament, guerra, mort de l’espòs, suportar denúncies, postguerra, mort d’un fill i finalment la malaltia. Malgrat tenir un caràcter dur, doncs una vida com la seva endureix, també era agradable i dolça. Teresa Sancho Dolcet va morir el 27 de maig de 1972 a Lleida.

Dona proposada per l’Ajuntament d’Alcarràs, Segrià.

totes dones), que cursaven els seus estudis en escoles que depenien dels hospitals; practicants (gairebé tots homes), que ho feien en les facultats de Medicina; matrones (exclusivament dones), que tenien les seves pròpies escoles de parteres o matrones, lligades als hospitals de maternitat.

FONT: Enfermero Blastos [consulta: 27/08/2021]