Olga L. Pijoan

O l g a L . PI J O A N

Membre del moviment conceptual català, realitzà diverses accions corporals i participà en la major part de les manifestacions col·lectives de l’art conceptual de Catalunya entre 1972 i 1974. Més endavant es traslladà a Nicaragua, on participà en el Taller de Muralisme d’Estelí, destinat a iniciar els infants en el dibuix i la pintura.

Tàrrega, Urgell, 1952 San Rafael del Sur, Nicaragua, 1997 Artista plàstica conceptual i polifacètica

Olga L. Pijoan va néixer el 25 de gener de 1952 a Tàrrega. Va cursar els estudis primaris al Col·legi Sant Josep de Tàrrega i després va anar a viure a Barcelona amb la seva mare, avis i oncles materns. L’any 1966 va entrar a estudiar a l’Escola Massana i s’interessà per la pintura i l’estampat tèxtil.

El seu pare les abandonà a la seva mare i a ella quan encara era petita, per aquest motiu Olga ometia el cognom patern, López. L’any 1969 inicià una convivència amb l’artista Carlos Pazos, amb qui va estar casada de 1973 a 1975. Aquesta etapa seria la més fructífera pel que fa a l’aportació d’Olga al panorama de l’art català, ja que s’incorporà a tot el moviment conceptual, realitzant tot un seguit d’accions corporals i participant en la major part de les manifestacions col·lectives de l’art conceptual de Catalunya entre 1972 i 1974.

Foto: Olga L. Pijoan.

L’any 1972 participà a l’exposició “Único día” . També fou present a la segona Mostra d’Art Jove de Granollers amb l’obra Ballarina, una peça que s’obria per deixar veure una petita ballarina que dansava entre miralls al so d’una capseta de música. El mateix any va participar a Vilanova de la Roca en les accions anomenades 1219 m3 amb la seva obra Cel sobre 1219 m3 , consistent en diverses seqüències fotogràfiques del cel.

Després d’aquella primera exposició l’any 1972, va seguir presentant les seves obres, entre d’altres: Els límits

del paper, Fulla tallada en deu trossos i tornada a composar, Informació sobre la realitat, Ordenació, Llengua, Herba, Vestir-se i la polèmica acció Cos real/Cos projectat. A l’obra Informació sobre la realitat Olga va fotografiar a mida real llums, radiadors, endolls i altres coses que hi ha normalment en una sala d’exposicions, i després substituí els objectes reals per les fotografies.

Foto: Olga L. Pijoan.

A l’obra Herba Olga jugava amb la seva figura, que apareixia i desapareixia davant d’una paret blanca en la qual després només es veia la silueta del seu cos. En el context d’una dictadura, això es podia interpretar com una denúncia de les desaparicions.50

A l’obra Fragments d’un “puzle” les peces que haurien de formar la imatge completa no encaixaven. A Llengua, Olga mostrava la seva habilitat per doblegar la llengua. Després d’aquesta etapa, l’artista tornà a la pintura. Els anys de menys activitat artística van ser entre 1980 i 1988, quan arran d’un greu accident de la seva mare va haver de deixar l’art per ocuparse de la família. En els anys que va durar aquella pausa la seva vida passaria per molts canvis. Va iniciar una relació amb l’artista i dissenyador gràfic Miquel Cunyat. Més tard s’enamorà de Jaume Casamitjana i visqué a Riderou. Després es traslladà a Girona. L’any 1983 va llogar el Mas Molinot. Treballà de cartera rural i també feia de cuinera a la Fonda d’Amer. Separada de Casamitjana, l’any 1985 tornà a Barcelona, on treballà a Tocs i al Gran Colmado (1986-1988). A finals de l’any 1989 feu el primer viatge a Nicaragua amb el Comitè de Solidaritat Salt Quilate, on va conèixer Patrick Govers, professor a la Universitat d’Estelí. El 26 de maig de 1992 va néixer el seu fill Alexandre i es casà amb Patrick.

A partir de l’any 1994 va viure a Estelí, Nicaragua. Olga organitzava tallers infantils de pintura mural amb objectius humanitaris. Participà en el Taller de Muralisme d’Estelí,51 destinat

50 Els desapareguts eren persones que els militars del règim s’havien endut i que mai més es tornaven a veure. 51 L’any 1987 el Colectivo Boanerge Cerrato, integrat per Janet Pavone, Daniel Hopewell i Cecilia Herrero, realitza el primer Taller de Muralismo per a nenes, nens i adolescents al Centro Cultural Héroes y Mártires de Batahola a Managua. Quan el col·lectiu es traslladà a Estelí va buscar un lloc per continuar fent tallers. La comunitat del Barrio Óscar Gámez va

a iniciar els infants en el dibuix i la pintura. Olga L. Pijoan va morir el 31 de maig de 1997 a San Rafael del Sur, Nicaragua, d’un infart agut de miocardi, als 45 anys d’edat. Dona proposada per les associacions targarines de dones i l'Ajuntament de Tàrrega, Urgell.

V o l s s a b e r m é s c o s e s d’O l g a L . P i j o a n?  Creus Verni, Jordi. "Biografies de dones targarines del segle xx " . Urtx: revista cultural de l’Urgell, núm. 32, [en línia], 2018, p. 123-131 [consulta: 30/07/2021].  Dalmau Llagostera, Joan Francesc; Les 8 Olgues52 (il·lustracions). Olga L.

Pijoan. Artista plàstica. Sèrie de llibres infantils On són les dones targarines?

Ajuntament de Tàrrega, 2018.  "Presenten la biografia de l’artista plàstica conceptual Olga L. Pijoan, nascuda a Tàrrega" a Tàrrega.tv, 13/11/2018 [consulta: 03/09/2021].  Garbayo Maeztu, Maite. “Dar presencia al cuerpo: prácticas performáticas en el tardofranquismo” en Anales del Instituto de Investigaciones Estéticas, vol. XXXVIII, núm. 108, 2016, p. 123-147, Instituto de Investigaciones Estéticas

Distrito Federal, México [consulta: 03/09/2021].  Miquel Garcia, Josep. "Olga L. Pijoan" a El Segre, 18/04/2018 [consulta: 03/09/2021].  Parcerisas, Pilar:  Conceptualismo(s) Poéticos / Políticos / Periféricos en torno al Arte Conceptual en España, 1964-1980. Ediciones Akal. Madrid, 2007.  Olga L. Pijoan, fragments d'un "puzzle". Abril-maig 1999. Generalitat de Catalunya.  "Olga L. Pijuan: Imatges de l'acció "Cuerpo" de l'any 1973" a MACBA [consulta: 03/09/2021].  Documental: On són les dones targarines? Ajuntament de Tàrrega, 2017.

oferir la casa comunal i el seu suport. D’aquesta manera, el setembre de 1989 es va iniciar el primer Taller de Muralismo per a infants i adolescents, que es feia cada dissabte. FONT: FUNARTE (Fundación de Apoyo al Arte Creador Infantil). 52 “Les 8 Olgues” són Irati Guerrero Vera, Anna Maria Morales Llobet, Marina Morros Campillo, Blanca Pla Corbella, Maria Portero Viladot, Izaskun i Emma Serra Rius i Lluïsa Gabarra Labad, que va coordinar artísticament i tècnica el procés cooperatiu de les set nenes i adolescents per crear les il·lustracions del conte. Aquest mateix procés va ser un homenatge a la vida i a la manera solidària de creació artística d’Olga L. Pijoan.