Agnès Gregori Prunera

A g n è s GR E G O R I PR U N E R A

Va ser la millor atleta del Club Femení i d’Esports de Lleida. L’any 1933 va rebre de mans del president Macià la copa que recompensava la participació de les lleidatanes al Campionat d’atletisme de Catalunya femení.

Lleida, Segrià, 1910-2007

Atleta i emprenedora

Agnès Gregori Prunera va néixer el 10 de juliol de 1910 a Lleida. Procedia d’una família lleidatana on la transformació cultural dels anys 20 amb la Mancomunitat i, sobretot, la de l’adveniment de la Segona República va marcar la vida i els esdeveniments. En aquesta època les dones es van incorporar a tots els àmbits socials, també l’esportiu. Tot quedaria dissortadament estroncat amb la guerra i el llarg període de la dictadura.

Foto: Agnès és la que porta el dorsal núm. 1.

Va ser la millor atleta del Club Femení i d’Esports de Lleida. Va rebre de mans del president Macià39 la copa que recompensava les lleidatanes per la seva participació en el Campionat d’atletisme de Catalunya femení, corria el 1933. Abans, l’any 1932, havia participat als Festivals i l’any 1931, als Campionats de Catalunya, on va aconseguir ser la primera als 60 m en la 1a eliminatòria i quarta a la final; segona als 4x50 m; tercera als 80 m i quinta al salt de llargada. L’any 1935 va participar juntament amb Emilia Trepat i Riba als Campionats d’Espanya d’atletisme a Barcelona.

Foto: Agnès és la del mig de les noies assegudes.

Agnès Gregori Prunera va ser una dona d’un dinamisme excepcional: atleta, mare, esposa, modista (veritable empresària de l’elegància), cuinera i treballadora incansable.

39 Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 1859-Barcelona, Barcelonès, 1933) va ser un militar, polític independentista català i president de la Generalitat de Catalunya. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

Al llindar dels anys 30, en un dia qualsevol de les esportistes del Club Femení i d’Esports de Lleida — impulsat per un grup de dones vinculades a la reivindicació del paper de la dona moderna i del feminisme catalanista— , que fomentava la popularització de l’esport femení, Agnès —d’1,50 m, jove, menuda, energètica i vigorosa—, es llevava a les 5 del matí i anava a entrenar, a córrer amb la seva germana Josepa (Pepita) i altres noies, pujaven pel carrer la Palma fins al Camp d’Esports i tornaven cap a casa. Tot seguit, una dutxa amb aigua freda i a treballar de modista. Va començar a cosir al mateix temps que a fer esport, les seves dues grans passions.

Foto: Agnès Gregori Prunera competint.

Als anys de la postguerra van quedar enrere els camps de terra, les pistes d’atletisme, les sabatilles, els festivals atlètics, els terrenys de joc. L’atleta era una dona casada, mare de família i professional de la costura: “Vull estar a l’última en complements i moda”. Va cosir fins als 70 anys i es va confeccionar el vestit que portava a l’homenatge que es va fer als atletes lleidatans l’any 1992, any olímpic, on rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana d’Atletisme. Agnès Gregori Prunera va morir el dia 7 de novembre de 2007 a Lleida als 97 anys d’edat, després d’una vida curulla de treball, d’empenta, d’esforç i de sacrifici. Va ser una pionera de l’esport lleidatà.

Foto: Agnès Gregori Prunera competint.

L’any 2010 l’Ajuntament de Lleida va batejar el pavelló de la ciutat esportiva de Balàfia amb el nom d’Agnès Gregori Prunera. Amb aquest bateig, la ciutat de Lleida es convertia en pionera a Catalunya, i a Espanya, en posar el nom d’una esportista a un pavelló.

Dona proposada per l’Associació Dona Balàfia de Lleida, Segrià.

V o l s s a b e r m é s c o s e s d’A g n è s G r e g o r i P r u n e r a?  Bayo, Emili. Lleida és femení. Dones per a la història. AlfaZeta. Lleida, 2009.