Ramoneta Mir Mas

R a m o n e t a MI R MA S

Va ser una de les primeres dones en posar-se pantalons a Guissona. Ha recollit totes les seves vivències d’infància i joventut en un llibret de 32 pàgines titulat Records.

Guissona, Segarra, 1938

Mestressa de casa i activista social

Ramoneta Mir Mas, de cal Pallarès, va néixer l'1 de desembre de 1938. Tot i que ja té 82 anys, tothom la coneix per la Ramoneta, potser pel seu esperit jove, presumit i la seva “modernor” (va ser una de les primeres dones en posar-se pantalons a Guissona!), que sempre l’han fet semblar molt més jove del que era. D’esperit creatiu i entusiasta, ha salvat tots els entrebancs que la vida li ha posat pel davant. Als 12 anys va quedar òrfena de mare, això va comportar-li haver-se de fer càrrec de la casa (eren altres temps!) i sempre explica que sortia corrent d’escola per tenir la taula a punt per l’hora de dinar. Aquest fet també li va estroncar la possibilitat de cursar més estudis, cosa que a ella li hagués agradat molt. I qui diu mestressa de casa joveneta, diu preparar-ho tot quan els homes anaven al tros i portar-ho ella amunt i avall. I tot això compaginar-ho amb les amigues, el cosidor i les activitats de joventut. Per a ella la família és el més important, potser per haver-se-li estroncat la seva de tan jove. Si la vols veure contenta, una bona colla de fills i nets a la taula i una llarga sobretaula!

Foto: Ramoneta Mir Mas.

És una dona curiosa, li agrada estar al dia de les notícies, la política i els fets culturals; també és una gran lectora, cada dia dedica una estoneta a llegir. Així es transporta a aquelles històries que li hauria agradat viure i a mons per descobrir. L’òpera i el teatre li encanten… i ballar! I que no li treguin el cosir! La màquina ha d'estar sempre enfilada per si de cas. Sempre està disposada a ajudar i a col·laborar. Per això és una de les impulsores del dinar de les dones i n'ha estat organitzadora fins fa poc. També forma part de la

comissió de les Trobades dels Guissonencs. És una de les persones que estima més la boira. Un hivern sense boira no és hivern, diu, i un dia de Nadal sense boira, encara menys. Ha recollit totes les seves vivències d’infància i joventut en un llibret de 32 pàgines titulat Records, que deixa de mà en mà a qui el vulgui llegir. Els seus records en paper són uns dels seus tresors més preuats i ja han sigut llegits per una bona colla de gent.

Dona proposada per l’Associació de Dones Nèvia i l’Ajuntament de Guissona, Segarra.