Aurèlia Pijoan Querol

A u r è l ia PI J O A N QUE R O L

Llicenciada en Medicina l’any 1933. Entre setembre i octubre del 1937 fou regidora de l’Ajuntament de Lleida en representació del PSUC. Ja a l’exili, va assumir la secretaria general de la Unión de Mujeres Españolas en México (UME).

Castellserà, Urgell, 1910 Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1998

Metgessa i activista política

Aurèlia Pijoan Querol va néixer l’any 1910 a Castellserà. Filla de Francesc Pijoan Canes, militant de Joventut Republicana de Lleida. Va estar casada amb Luis Pérez García-Lago, destacat militant comunista, secretari general del PSUC i la UGT a la Lleida revolucionària, i un dels fundadors del partit el juliol de 1936.

Fou cunyada del dirigent comunista Pere Ardiaca Martí, casat amb Avelina Pijoan Querol. Acabat el batxillerat a l’Institut de Lleida l’any 1926, va estudiar Medicina a les Facultats de Barcelona i València i es llicencià l’any 1933. Treballà al Laboratori Municipal de Lleida, on s’especialitzà en la producció de la vacuna contra la tuberculosi. L’any 1936 estava fent la tesi doctoral sobre la immunitat del paludisme a la Universitat de Madrid, però no va poder presentar-la en esclatar la Guerra Civil. Durant el conflicte bèl·lic, va treballar com a metgessa a l’Hospital Intercomarcal de Lleida i va dirigir la casa de repòs que s’habilità al municipi pallarès d’Espot per als combatents amb problemes pulmonars i respiratoris.

Foto: Aurèlia Pijoan Querol.

Militant del PSUC des de juliol de 1936, Aurèlia Pijoan va assumir, juntament amb les seves germanes Avelina, Palmira i Elena, el Secretariat Femení del PSUC a Lleida i comarques. Més endavant, fou nomenada secretària general de la Unió de Dones de Catalunya de Lleida, organització antifeixista nascuda a Barcelona el

1937. Entre setembre i octubre del 1937 fou regidora de l’Ajuntament de Lleida en representació del PSUC i, probablement, va dur a terme les funcions de la Regidoria de Sanitat. D'aquesta manera, es va convertir en la primera dona que accedia a un càrrec de representació municipal a la Paeria.

Va desenvolupar una intensa activitat política impartint conferències i fent mítings a diferents seus i arreu del territori català. També amb nombroses intervencions a programes de ràdio en els quals sempre posava l'accent en la necessitat de mobilitzar les dones per a la causa republicana. L’any 1938, la doctora Pijoan es casà amb Luís Pérez García-Lago i un any després hagué d’exiliar-se a França, des d’on va marxar a la República Dominicana, on passà una temporada a la colònia agrícola el Seybo, en plena selva. El Tribunal de Responsabilitats Polítiques li va obrir un expedient per haver estat regidora durant el període revolucionari, que fou resolt contra Aurèlia Pijoan amb una multa de 5.000 pessetes més 8 anys d’expatriació i 8 anys d’inhabilitació. A principis de 1941, després d'una breu estada a Cuba, s’establí definitivament a Mèxic, on van néixer els seus tres fills. Abandonà la professió mèdica per dedicar-se exclusivament a l’activitat política com a militant del PSUC i de la Unió de Dones de Catalunya, organització en què assumí la secretaria general. Militant de primera hora de la Unión de Mujeres Españolas en México (UME), que aglutinava les dones comunistes en particular i les republicanes en general, n’esdevingué vicesecretària primera i més tard secretària general. Tingué també una activa participació en el Patronat d’Ajut als Patriotes Catalans. Aurèlia Pijoan pertanyia a un ambient familiar profundament comunista, a Mèxic, el seu marit esdevingué secretari general del PSUC, la seva germana Avelina estava casada amb el destacat dirigent Pere Ardiaca Martí, mentre que la seva germana petita, Elena, i el seu marit, Ángel Larrauri de Pablo, formaven part del nucli de resistència comunista més important de la Lleida franquista. La Universitat de Lleida (UdL) atorga el premi Aurèlia Pijoan pels millors treballs de fi de grau (TFG) amb perspectiva de gènere. Aurèlia Pijoan Querol va morir l’any 1998 a Ciutat de Mèxic.

Dona proposada per l’Ajuntament de Castellserà, Urgell.

V o l s s a b e r m é s c o s e s d’A u r è l i a P i j o a n Q u e r o l?  Jarne Mòdol, Antonieta:  Aurèlia Pijoan, de la Lleida republicana a l’exili de Mèxic. Pagès Editors. Lleida, 2008.  "Geografías familiares bajo la dictadura franquista: exilio, clandestinidad, prisión" en Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea, núm. 8 (2008) [consulta: 20/09/2021].  "Identidad, compromiso y militancia del exilio femenino en México: Aurèlia Pijoan Querol" a Exiliadosrepublicanos.info [consulta: 23/08/2021].  "Aurèlia Pijoan Querol" a Diccionari Biogràfic de Dones. Xarxa Vives d’Universitats [consulta: 23/08/2021].  "Aurèlia Pijoan Querol" a Galeria de Metges Catalans [consulta: 23/08/2021].  "Aurèlia Pijoan Querol" a Viquipèdia [consulta: 23/08/2021].  "100 dones que van canviar el món. Aurèlia Pijuan Querol" a feminismes.paeria.cat [consulta: 23/08/2021].