PAISATGES DE L'OLI, Fulletó

PIOLET guia

Paisatges de l’oli

Les Garrigues

A les Garrigues Altes

Esc. 1 : 20.000

Territori pedra seca Cabanes de volta, marges, aljubs, basses, pous, cisternes... Són els elements que defineixen l’arquitectura rural de les Garrigues. Fins a mitjans del segle XVIII, el territori garriguenc —i d’aquí pren el nom—, estava dominat pel matoll i la bosquina. Les terres de conreu abastaven la rodalia més o menys immediata dels nuclis urbans. Això canviaria, sobretot durant el segle XIX, per la confluència de diversos factors, com la introducció massiva de la varietat d’olivera arbequina, el creixement demogràfic conseqüència dels avenços mèdics, l’accés a la terra d’una bona part de la pagesia arran de les desamortitzacions i la bona sortida

comercial de l’oli d’oliva verge extra. Així, es va anar guanyant terreny al bosc, però l’orografia garriguenca és costeruda i complexa i les terres de conreu es van haver de disposar amb un sistema de bancals, que se sostenien amb marges de pedra seca -anomenats espones-. I pedra seca vol dir que no s’ha utilitzat morter o lligant per ajuntar unes peces amb les altres. De marges n’hi ha a cada finca.

Cabanes de volta Són construccions realitzades fonamentalment al llarg del segle XIX a la zona de les Garrigues, l’Urgell, Segarra i Terra Alta. Normalment estan fetes sobre terreny en pendent amb filades consecutives de carreus formant un arc de mig punt i amb la façana incorporada un cop conclosa la volta. Una vegada feta l’estructura, s’afegia terra natural a sobre per tal d’impermeabilitzar-la. En planta acostumen a tenir entre 15 i 35 m² de superfície, i una única porta -ocasionalment amb un respirador a sobre- i sense finestra.

Balmes murades Per balma murada entenem les coves naturals que s’havien habilitat com a estança amb l’aixecament d’una paret de pedra seca per la part exterior que presentava un accés i normalment una sortida de fums. En algunes zones, trobem balmes murades d’una gran superfície que feien la funció de corral per als ramats.

Cabanes de teula Anomenem cabana de teula les construccions de planta quadrada o rectangular de paret de pedra seca i coberta de teula àrab a una o dues aigües. La seva grandària, obertures, distribució i altres característiques són molt variables. Després dels marges, són l’element de pedra seca més comú construït a l’entorn del litoral peninsular entre finals del segle XIX i primers dels anys cinquanta del segle XX, època a partir de la qual comencen a utilitzar-se materials ceràmics.

Territori pedra seca

Recers o paravents Es tracta de construccions senzilles concebudes per protegir-se del vent, formades per una paret simple de pedra seca. Presenten formes diverses -circulars, de ferradura, quadrats, rectangulars- generalment amb l’entrada orientada al costat contrari d’on bufa el vent dominant. En podem trobar aïllats o adossats com una prolongació de la paret exterior d’una cabana o barraca.

Basses La bassa és un dipòsit rudimentari emplaçat a l’aire lliure i sense cobrir.

Són de base plana circular amb paret lateral en pedra seca, tot i que en alguns casos (probablement més recents) la forma és quadrada o rectangular. El substrat de la base solia ser d’argila, material gairebé impermeable. Normalment tenien un accés interior mitjançant una escala. Les escales servien per anar a buscar el nivell de l’aigua quan aquest era més

baix i per procedir a la periòdica neteja del seu fons, on anaven a parar la brutícia i impureses que l’aigua hi arrossegava. Per evitar l’entrada de bestioles s’alçava la paret al voltant de la bassa i, en algun cas, es cobria amb falsa cúpula.

Cisternes i aljubs Les cisternes i aljubs són un dipòsit més reduït, avançat i artificiós, constituït per una bassa soterrada de base quadrada o rectangular, coberta i coronada per una mena de cabina, tancada amb una petita porta metàl·lica o de fusta, en la qual una persona pot acostar-se per recollir l'aigua de l'interior amb una galleda. En les cisternes la bassa interior està excavada en el terreny o bé aprofita una concavitat natural de la roca o un buidatge fet expressament per aquesta finalitat. El sortidor o cabina, semblant a la part exterior d'un pou, presenta formes i tècniques molt diferents que van des d'una senzilla construcció de base quadrada o rectangular en obra ceràmica fins a una planta cilíndrica aixecada en falsa cúpula, passant per la planta troncocònica coberta amb lloses i argila, entre altres.

Cogulles Les cogulles o cadolles són un tercer tipus de dipòsit força més singular. Tenen forma normalment rectangular i són excavats a la roca.

(Font: Observatori del Paisatge)

BELLAGUARDA

Bellaguarda, amb 334 habitants i una extensió de 17,37 km2, està situat a la part més meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre, a 639 m d’altitud. Antigament es coneixia amb els noms de Pobla (o Pobleta) de Bellaguarda o de la Granadella. L’any 1937 canvià el nom per Bellaguarda. Entre 1939 i 1983 passà a anomenar-se Pobla de la Granadella i el 1983 adoptà una altra vegada el nom actual.

Bellaguarda fou la població més moderna de la baronia de la Granadella, de la qual formà part, així com ho va fer de la vegueria i del corregiment de Lleida. Va ser repoblada pels Moliner entre els segles XII i XIV.

L’església parroquial de Sant Antoni Abad, és d’origen gòtic, amb absis de planta octogonal i finestrals als murs laterals que semblen de l’època de la transició. El cloquer és de planta quadrada amb un cos

octogonal a la part superior. La façana i l’interior de la nau es van refer després de mitjans del segle XVIII, en una línia neoclàssica. Ha estat declarada bé cultural d’interès local i inscrita dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura.

A la plaça de l’Església, s’ha conservat una creu gòtica restaurada, que va ser col·locada després de la Guerra Civil. Sobre dos graons de base quadrada, hi ha un sòcol hexagonal sobre el qual s’alça el fust també hexagonal, amb capitell quadrangular de cares bombades decorades amb fullam; aquest capitell sosté la creu llatina sobre una base de cares convexes, al centre de la creu hi ha l’anagrama de la pau. També hi ha un mirador des d’on es divisen les valls que menen cap al Segre i una esplèndida panoràmica de l’horta de Lleida i els contraforts del Pirineu.

A la plaça Major s’ha conservat una creu gòtica restaurada, i també hi ha un mirador des d’on es divisen les valls que menen cap al Segre i una espèndida panoràmica de l’horta de Lleida i els contraforts del Pirineu.

Algun carrers i cases del poble tenen un aire antic, com són cal Mitjanot, el Sindicat Agrícola, la fortificació de cal Vidal, el Mas de la Socarrada...

Té un interès ecològic i paisatgístic i tot el terme és bo per a la caça.

Mas de la Socarrada, (Casilla). Casal de planta baixa, pis i golfes amb ordenació simètrica de la façana i el carener de la teulada paral·lel a aquesta. En destaca la galeria d’arcs de les golfes. Inicialment era destinada a estiueig. Al costat de la finca hi ha una cogulla que recollia aigua per beure els animals. Els conreus de la finca són vinya, oliveres, ametllers i cereals.

BELLAGUARDA Pou de la vila. Pou que té la base quadrada i l'estructura superior en forma de portada d'arc apuntat.

L'any 1912 se n'ampliaren les utilitzacions amb la construcció d'unes mines i d'un molí de vent. Servia per proveir d'aigua als veïns i a més hi havia uns petits rentadors per a la roba.

Piscines municipals. Sortint del poble direcció cap a Reus, ens trobem la Pista Poliesportiva i les Piscines Municipals que han estat remodelades l’any 2015.

Cooperativa Edifici de planta baixa, dos pisos i soterrani, amb façana on destaca el rètol de trencadís de caire modernista. Fou construït cap al 1921. Inicialment hi hagué les sales de cafè i esbarjo. Tot seguit, s'amplià i fou constituït com a Sindicat i formà part de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.

Originàriament nascuda com Camp de Bellaguarda, Olis Bellaguarda és una societat de 60 productors, hereva de la tradició olivera de tres generacions de pagesos profundament arrelats a la terra, que han sabut treure el millor profit de la seva oliva conreada en un emplaçament privilegiat. Efectivament, la situació geogràfica del municipi de Bellaguarda, amb les seves terres àrides característiques de certa latitud, brinda les condicions ideals per al cultiu de l'arbequina, otorgant a l'oli una personalitat pròpia i una intensa aroma fruitada. La petita producció de la societat, 250.000 quilos d'oli a l'any, facilita la implantació d'una cura meticulosa en tot el procés i permet posar el focus en la

qualitat. Aquesta queda avalada pel remarcable nombre de premis obtinguts des que, a partir de 2004, Olis de Bellaguarda va decidir confirmar la qualitat dels seus productes en concursos nacionals i internacionals.

Des dels seus inicis, Olis Bellaguarda practica un sistema de cultiu respectuós amb la salut humana i amb el medi ambient, que des de 2001 és certificat amb el segell de Producció Integrada.

Olis Bellaguarda, SL Les Eres 27 Telèfon +34 973 124 007 info@olisbellaguarda.com www.olisbellaguarda.com Ajuntament Plaça Escoles, 10 Sant Pere, 2 Tel: 973124004 Fax: 973124140 http://bellaguarda.ddl.net/ ajuntament@bellaguarda.cat Bar Cal Ros Plaça Escoles, 6 Tel: 973124071 Restaurant Can Ferran Ctra. de Fraga a Reus, 1 Tel: 973124128 Vedat de caça Sant Marc Eres, 29 Tel: 973124098

BELLAGUARDA: RUTES Ruta dels Molins (sense senyalitzar) Dificultat: mitjana.

Recorregut: 11 km Comença a la Plaça Escoles, davant de la Casa de la Vila. Anem direcció carrer Pou, a trobar de la vall de la Socarrada on ens trobarem el Pou de la Vila, el qual s’utilitzava per abastament d’aigua al poble. Continuant vall amunt pel costat solar trobarem la Cova dels Gitanos, caminarem fins trobar una alzina mil·lenària.

Seguint la mateixa vall pel marge esquerra fins arribar a l’estació de bombeig del Garrigues Sud on hi ha una bifurcació i creuant la vall arribarem a la Font de la Socarrada, seguint el camí a mà dreta ens queda el Mas de la Socarrada (Casilla). Continuant el camí ens trobarem la pista dels Molins amb unes espectaculars vistes a la Serra del Montsant, i de les comarques del Priorat, Baix Camp, Baix Ebre, la Terra Alta i si el dia és prou clar s’arriba a veure cinc províncies que són: Lleida, Tarragona, Castelló, Terol i Saragossa.

Anem caminant paral·lelament amb els aerogeneradors, i trobarem la subestació. Seguint la ruta del serrall de les Coves del Molí (Cova d’en Solà) passarem pel costat del vèrtex geodèsic i creuant la vall de la Cova del Molí seguirem pel serrall de l’anomenada Bassa Bona fins a trobar-la. Continuarem el camí de tornada on tornarem a divisar el Mas de la Socarrada (Casilla). Sortirem a la C-242 fins arribar al poble. També es podrà visitar aljubs, cabanes i balmes.

Ruta de Sant Pere (sense senyalitzar) Dificultat: mitjana.

Recorregut: 9,7 km La sortida és a la Plaça Escoles davant de la Casa de la Vila. Agafant la C-242 direcció a Lleida i 150 m a la dreta enfilem el camí de la Vall de Sant Pere un cop a la vall, als cingles de la part solana picat a la mateixa roca hi han tres creus que daten del 1800, la finca és anomenada Cel de Vendrell, més endavant trobarem el Pou Nou i al costat seu un grup d’alzines centenàries. Continuant la mateixa ruta trobarem diversos masos de pedra seca, balmes on es guardava el bestiar, aljubs i cadolles, i un bonic paisatge mediterrani de pins, alzines, roures envoltant les diverses finques d’oliveres i ametllers. Gairebé al final de la ruta, aproximadament a 1 km del poble, abans d’accedir a la carretera, si ens girem, gaudirem d’unes vistes on es pot veure des de la plana de Lleida fins el Pirineu lleidatà i l’aragonès. La tornada la farem entrant al poble pel carrer les Eres, on hi ha la Cooperativa i el Molí d’Oli. Ruta Cavalls, Aubagues i Serrall de les Rotes Dificultat: mitjana. (sense senyalitzar) Recorregut: 18 km La sortida és a la Plaça Escoles davant de la Casa de la Vila, agafarem la C-242 direcció a Reus, fins trobar la cruïlla de la pista de Bellaguarda a els Torms. Accedim a la pista que està pavimentada, i a uns 500 m ens desviem a la dreta per la Costa de la Punta del Clot, on es troba ubicada la torre de vigilància pels focs i la bassa de bombers. La panoràmica, mirant cap a l‘oest avarca des de el poble de Bellaguarda fins la punta Montmaneu, al sud, el carenat de la Serra de Montsant, a l’est les Crestes de la Llena si es un dia molt clar es veuen les muntanyes de Montserrat, la part nord, ens permet veure el Pirineu lleidatà fins el Pirineu aragonès i tota la plana de Lleida passant per les diferents comarques: Garrigues, Segrià, Pla d’Urgell entre altres. Seguim la ruta fins a la bassa de reg, si voltem

aquesta a uns 100 m hi ha una cabana de volta de casa Barberà.

Continuem, i tornem a accedir a la C-242 fins a la cruïlla de Margalef de Montsant, a 50 m a mà esquerra trobem la cabana de volta anomenada Cabana del Blanco seguim i més endavant a la dreta trobem la Punta la Sibina, continuem la ruta pel camí de les Aubagues i a uns 2 km ens trobarem el mirador que ens permetrà seure i contemplar una vista excepcional de tota la comarca de les Garrigues. Anirem tirant, fins la baixada del Coll Roig (anomenat així per la seva terra aspra i rogenca) seguint la ruta fins a veure el conegut Salt, continuarem cap a l’interior per la baixada de les Coves Roges fins tornar a la pista de Bellaguarda a els Torms, on teniu dues opcions tornar cap al poble, o continuar la pista direcció la Vall de l’Olivé fins el desviament del Torrent del Vidal, pujarem la costa i a mà dreta observarem l’Aljub del Vidal i ens endinsem al camí de les Trilles direcció a Bellaguarda fins trobar la bassa del Ginebral i seguirem fins trobar el desviament cap a la Vall de les Coves continuem fins creuar la vall i arribarem a la pujada del Mas del Silet, a mitja costa es pot visitar la Balma l’Aljub on en temps de la guerra es van refugiar de manera molt precària més de cent persones i un ramat de bestiar.

Seguint camí, entrarem al Serrall de les Rotes direcció Bellaguarda fins trobar la zona d’esbarjo ubicada a la Punta del Maleneta-Serafí, des d’on es veu el poble de Bellaguarda amb tot el seu esplendor abans d’accedir a la pista, a mà esquerra hi ha l’Aljub del Tomaso. Acabarem la ruta fins al poble. Durant tot el recorregut, es veuen masos de pedra seca, aljubs, balmes, coves...

Ruta de la Cova del Molí (sense senyalitzar) Dificultat: mitjana.

Recorregut: 6 km La sortida és a la Plaça Escoles davant de la Casa de la Vila. Entrem al poble i passant pels carrers, descobrirem uns bonics racons, fins la sortida del carrer Eres direcció Lleida.

El primer que trobem és l’era de l’Hostal on hi ha una alzina centenària d’un gran interès natural. Seguirem els camí per les Covarxes i la vall dels Vilàs, continuem la ruta Vilàs amunt passarem pel mas del Franch, partida Badietes, partida Cova del Molí i passarem per la costa del Farré. Aquest camí de sortida de Bellaguarda, era anomenat també com L’antic camí de Bellaguarda a la Bisbal de Falset i la Palma d’Ebre. El paisatge d’aquest ruta és la típica de la comarca, amb conreus d’oliveres i ametllers, parets de pedra seca (anomenades espones).

Carretera panoràmica C-242 Venta de la Serra-Bellaguarda Ruta per fer en cotxe, vistes panoràmiques a la serra del Montsant.

Recorregut: 8 km GR-65,5 Tarragona-Mequinensa.

La carretera C-242 serveix de guia durant una estona, fins al coll del Grau.

A partir d’aquest punt, se segueix un camí paral·lel, pel sud, fins al poble de Bellaguarda. Aquest tram, on les oliveres i el cereal són els conreus principals, inicia un clar descens per aquesta zona més meridional de la plana de Lleida.

BOVERA Bovera emergeix enmig de la Vall Major, el qual està situat a la dreta del riu de la Cana tot formant el límit entre les terres de la Ribera d’Ebre i les de Lleida.

Al poble, amb uns 400 habitants aproximadament, hi domina l’església parroquial de Sant Josep, feta en l’època de la transició del romànic al

gòtic, on hi trobem un portal romànic. El campanar va ser restaurat l’any 2004 i es van arranjar les campanes antigues i es van instal·lar d’altres de noves, les quals es van batejar amb els noms de Maria, Josefa, Teresa i Nativitat.

També cal destacar la plaça del poble amb detalls ornamentals i decoratius i on antigament hi hagué la bassa del poble.

A cavall dels termes de la Granadella i Bovera hi ha el Mas del Senyor, que és un latifundi de l’antic llinatge dels Gustà Bondia.

En l’actualitat es troba l’extensió més gran d’olivera del terme de Bovera.

BOVERA

Caldria destacar la Cooperativa del Camp de Bovera on s’elabora l’oli Or del Terme amb el sistema continu, on es pot comprar i degustar l’oli.

Cal fer menció dels molins d’oli particulars com Oleic Bovera i Agrobovera.

Tenim la Casa de la Vila de nova construcció i l’edifici del Centre Cívic i Social, on ben aviat s’ubicarà a les dependències superiors una biblioteca.

Situant-nos a diversos llocs de l’entorn de Bovera, com les serres de la Vall Major, obtindrem magnífiques vistes de la serra del Montsant, la serra de Llaberia i, fins i tot, dels Ports de Beseit. És als voltants del poble on, amb bici o a peu, es poden fer rutes per conèixer alguns dels elements més significatius del seu patrimoni. A més, l’activitat de l’Associació Trenca, ha permès recuperar diverses construccions de pedra seca, oliveres mil·lenàries o espècies vegetals autòctones, i també hi han introduït un ramat d’ases. En aquest sentit de protecció de la flora i la fauna pròpies, sovint s’organitzen cursos d’educació ambiental en què pot participar-hi tothom.

BOVERA: RUTES I SERVEIS Rutes dels Paisatges de l'oli a Bovera http://paisatgesoli.blogspot.com.es/2015/02/paisatges-de-loli-rutes-de-descoberta.html

40 km de rutes de per la Vall Major de Bovera - La Granadella.

A peu o amb bicicleta passant per l'aljub del Melchor, l'aljub del Severino, l'olivera de l'Amado, el forn de ginebró i d'altres vistes panoràmiques d'interés.

Durant el recorregut es va passant per camins i antics pas d’animals, tot gaudint de magnífiques vistes de la vall de Bovera i de la vall de l’Ebre.

A més a més, anirem trobant diferents punts patrimonials i de gran interès com: -Diversos aljubs completament restaurats (aljub del Melchor, aljub de l’Amado, aljub del Severino).

L’aljub és un dipòsit excavat al sòl natural, cobert amb una construcció de pedra seca, que recull per escorrentia l’aigua de pluja del seu voltant mitjançant uns reguers cavats al terra. L’aigua emmagatzemada s’utilitzava per al consum del pagès i del seus animals.

-El pou de l’Hort on veurem el sistema que feien anar per extreure l’aigua.

-L’olivera de l’Amado, una espectacular i gegantina olivera de centenars d’anys.

-Un forn completament restaurat dedicat a l’obtenció d’oli de ginebre.

Aquest oli, espès, fosc i molt amarg, s’obtenia tant dels ginebrons com del tronc (més habitual i amb millors propietats). S’utilitzava com a sudorífic, depuratiu i en la ramaderia es feia servir per curar gairebé qualsevol mal del bestiar, des de ferides, llagues, treure la ronya (malaltia de la pell).

L‘associació Trenca És una entitat sense ànim de lucre. Es va constituir l’any 1998, amb la finalitat de canalitzar esforços de persones que tenen l’interès comú de preservar i millorar el patrimoni natural. El nom de l’associació és el nom català d’un ocell en perill d’extinció a la península Ibèrica: la trenca (Lanius minor).

Les seves activitats són fonamentalment accions i projectes que es desenvolupen al voltant de la conservació i recuperació de la fauna autòctona i del patrimoni mediambiental en general (natural, agrari, paisatgístic, etc.) L’educació ambiental és un pilar que consideren bàsic per aconseguir que el desenvolupament humà sigui compatible amb la conservació de l’entorn.

Cooperatives i molins d’oli Cooperativa del Camp de Bovera www.ordelterme.com C. de la Pobla, 5 Tel. 973 133 143 www.ordelterme.com Oleic Bovera Partida Vall Major, pol. 6, par. 36 Tel. 651 548 377 www.oleicbovera.com

EL SOLERÀS El Soleràs, on hi viuen uns 370 habitants, està a 381m sobre el nivell del mar, dins d’un terme municipal de poc més de 12 km2, a l’oest de la comarca de les Garrigues, a 28 km de Lleida i a 30 de les Borges Blanques.

El poble, situat al vell mig de la Vall Major, entre la Vall de les Sesaltes i la Vall Cansada, és en mig d’un paisatge suaument ondulat on s’alternen els camps d’oliveres i ametllers.

La vila està travessada per la carretera C-233 de Flix a Bellpuig, on enllaça amb l’A-2, i també hi passa a tocar la L-700 que, provinent de la C-12, ve de Granyena de les Garrigues (el poble veí, en direcció a Lleida), així com la L-701, que ve dels Torms (l’altre veí, direcció Juncosa). L’envolten els termes del Cogul (NE), de Granyena de les Garrigues (NO) dels Torms (SE), L’Albagés (E), i La Granadella (SO).

En una de les entrades a la població hi ha les runes d’un antic molí del segle XVIII (dels quatre que hi havia hagut) i en l’altra entrada hi trobem un pou d’aigua, encara prou ben conservat.

Presidint la plaça del poble hi trobem l’església de l’Assumpció de la Mare de Déu, una edificació neoclàssica de principis del segle XIX amb la façana tota de pedra, molt ornamentada, amb pilastres adossades, cornises, rosetó i la portada flanquejada per dues columnes toscanes que sostenen un entaulament amb una fornícula al damunt, amb la imatge de St.Domènec, copatró del poble.

El campanar de base qua-

drada es fa vuitavat en els dos cossos superiors. La nau central és coberta amb volta de llunetes i les dues naus laterals, més baixes, amb voltes d’aresta. Tant el monumental retaule de l’altar major com els deu altars de les naus laterals varen ser destruïts durant la Guerra Civil, però es van tornar a fer tots amb aportacions de la gent. En tota l’església s’hi poden veure fins a 33 imatges. És de destacar l’edifici d’estil modernista de la Cooperativa del Camp, obra del 1920 de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet que el va dissenyar en forma de planta rectangular per ser destinat a molí d’oli on s’allotjarien sis premses. La planta superior era originalment un gran espai destinat a rebre i pesar les olives acabades de collir, que després queien al pis inferior on eren molturades en fred, premsades i, per decantació, l’oli es separava dels altres components. Finalment, aquest preuat líquid, l’anomenat “or verd”, s’emmagatzemava en dipòsits folrats de ceràmica, els trulls. Encara avui es fa exactament així i paga la pena fer-hi una visita, en època de collita, per veure tot el procés.

Al turó dels Esplans, una zona d’esbarjo amb vista panoràmica del poble i a la plana de Lleida, hi ha l’Ermita del Immaculat Cor de Maria, que fou construïda l’any 1954 amb l’esforç econòmic i de braços dels solerassencs.

Allí mateix, en un desnivell del terreny, s’hi va fer el 1988 una reproducducció de la Gruta de la Mare de Déu de Lourdes i, just entrant a l’esplanada, s’hi pot trobar l’Ermita de Montserrat, del 1993. Tot l’indret confor-

EL SOLERÀS ma un lloc de pau i de devoció mariana, que per ser a tocar del poble és molt visitat. El darrer diumenge de maig s’hi fa el Dia de l’Ermita, amb una missa i un dinar de germanor.

Dins el mateix terme, a la Partida dels Rasos, (a uns 7 km. del poble) el 8 de setembre de 2008 es va inaugurar la petita Ermita de la Mare de Déu de les Garrigues, una advocació de nova creació que vol aplegar tots els garriguencs. S’hi fa un aplec el segon dissabte de juny.

Entre la mitja dotzena d’associacions culturals, i seguin la forta tradició musical del poble, on la Banda dels Hereus era prou coneguda, cal destacar l’Orfeó Veus del Camp que, format el 1954 precisament per gent del camp, ha donat gran renom al poble i ha servit, en paraules del seu mateix fundador, en Josep Aran i Flix, “per la sensibilització de l’home i de la dona, per l’estima del seu poble, els seus costums i el seu país.”

A la part baixa del poble, al mig de la vall, hi ha l’edifici de l’Ajuntament, la Llar de Jubilats, el Poliesportiu i les instal·lacions de les Piscines Municipals.

Els solerassencs i solerassenques tenen una sèrie de tradicions i festes molt arrelades, que formen part de la seva identitat com a poble, algunes d’elles relacionades amb les velles costums religioses heretades dels seus avantpassats com són, per exemple, les molt concorregudes processons de Divendres Sant, encapçalades pels Armats del Soleràs on, fins i tot els més petits hi participen vestits de personatges bíblics i on es treuen diversos passos com un gran Jesús portant la Creu o el Sant Sepulcre, entre altres. El mateix dia també, es juga (i és un dels pocs llocs on encara es fa) al joc de “Les Xapes”, consistent en llençar dues antigues monedes a l’aire i apostar si cauran cares o creus. També l’abans esmentada Festa de l’Ermita, al maig o, el mes de novembre, per Tot Sants, l’Encant, subhasta de coses portades per la gent (ara un conill o una gallina, ara un pastís casolà o un cistellet de nous) i que serveix per sufragar les despeses de la parròquia.

La Festa Major del Soleràs és el 15 d’agost, festa de l’Assumpció, temps en el que, a moltes cases, fan les dolces “orelletes”, però el poble té també dos copatrons: St. Gregori (que aquí es celebra el 12 de març, com abans) i St. Domènec (que celebren el 4 d’agost). Aquest sí que és festiu al poble, amb missa i coca repartida al sortir de l’església. També és festa el 19 de març, St. Josep, i el 3r. cap de setmana d’octubre es fa la Festa de la Tardor, amb un sopar popular organitzat per l’Ajuntament.

EL SOLERÀS: RUTES I SERVEIS Ruta Racó Carles Dificultat: mitjana.

Recorregut: 6 km Es pot fer a peu o en bicicleta, amb un desnivell positiu acumulat de 191 m. (84 minuts).

Sortim de la plaça de l’Església, pujant pel carrer La Bassa i el seguim uns 300 m fins a trobar un camí a la dreta que ens portaria als dipòsits de l’aigua. Dins d’aquest camí hem d’agafar el que porta a la zona del cementiri vell i seguir per l’obac de la Serra del Cementiri. Arribarem a una era on hi ha les restes del Mas del Xeret i on el camí es transforma en un corriol que voreja la Vall Major fins a arribar al Racó dels Vilans de Carles. Des d’aquí agafem un camí a la dreta que, deixant a sota el Racó del Xorron, ens fa guanyar altitud molt ràpidament.

En arribar a dalt de tot, on el camí es fa més pla, hem d’agafar un altre camí a la dreta i al cap d’uns 300 m. hi ha un camí més dret a l’esquerra que passa en mig de conreus i des d’aquí arribem al camí principal que baixa de la Punta dels Sabaters. Seguim en direcció NO fins que arribem al Cementiri Municipal i allí agafem el camí asfaltat que ens torna a baixar fins al poble i la plaça on havíem iniciat la ruta.

Ruta Els Sabaters ampliada Dificultat: mitjana.

Recorregut: 8,6 km Ampliada es pot fer a peu o en bicicleta, amb un desnivell positiu acumulat de 168 m.

Sortim de la plaça de l’Església direcció el carrer Màrtirs, fins a arribar a la carretera C233. La baixem uns metres i la travessem per agafar el camí que puja a les Ermites. Un cop dalt, sortim de la Plana de les Ermites pel camí que ens torna a la carretera de Bellpuig. La travessem i agafem el camí del davant. Quan portem uns 200 m., desviem per un camí a la dreta que ens farà pujar fins al crestall de la serra i a continuació ens baixarà cap a la Vall dels Sabaters. D’aquí seguim el camí que ens durà al pròxim crestall i després a l’encreuament de la bassa del Racó del Duro que, més endavant, s’ajunta amb el camí que baixa dels Torms. Allí agafem el camí de l’esquerra que ens porta directament a la Punta dels Sabaters, el punt més alt del terme. Des d’aquí el camí ja fa baixada en direcció NO fins al Cementiri del Soleràs on, seguint el camí asfaltat, tornarem a arribar al poble, passant pel costat de l’Escola, i a la plaça de l’Església.

La Ruta Racó Carles - Marxa Nòrdica Dificultat: mitjana.

Recorregut: 5,5 km És per fer a peu, i un desnivell positiu acumulat de 217 m. (uns 63 minuts).

El primer tram és igual que el de la ruta Racó Carles, que sortint de la plaça de l’Església i pujant pel carrer La Bassa, hem de seguir uns 300 m. Fins a trobar-nos amb el camí dels dipòsits que porta al Cementiri Vell. Hi passem al costat i continuem per aquest antic camí fins el Mas del Xeret i a partir d’aquí seguim el corriol que va vorejant la Serra de les Vinyes, amb la Vall Major a la esquerra. A continuació el camí va pujant lentament fins al Racó dels Vilans de Carles i allí fem el retomb que ens torna a baixar a la Vall Major i a la carretera local C-701 que travessem.

Ens enfilem ara per la serra oposada a la que veníem i passem en mig d’uns conreus, per després seguir un camí molt antic que ens portarà a trobar-nos amb la carretera C-233. La travessem també i agafem un camí que, passant al costat d’unes granges, ens baixarà a la rotonda d’entrada al poble al qual ens dirigim i travessant tot el carrer Major, que comença davant la Cooperativa, tornem a la plaça de l’Església.

Carretera panoràmica el Soleràs-la Granadella Ruta d’uns 10 km, el seu recorregut és per la carretera C233, sinuosa amb vistes panoràmiques de les 5 valls, alt valor paisatgìstic, grans extensions de conreu d’olivera.

Ajuntament del Soleràs Crta. Bellpuig 23, 25163 El Soleràs Telèfon: 973 13 32 32 Fax: 902 737231 ajuntament@soleras.ddl.net http://soleras.ddl.net/

ELS TORMS Els Torms es troba situat sobre un turó de la vall Major, a 476 m d’altitud, a la comarca de Les Garrigues, amb una població d’uns 145 habitants.

La principal activitat de la vila és l’agricultura i la ramaderia, on destaquen els seus cultius d’olivera, ametller i fruiters.

El seu terme municipal, limita al nord amb el del Soleràs, a l’est amb el de Juncosa, al sud amb el de Bellaguarda i a l’oest amb el de La Granadella.

El dilluns 10 de maig de 1918 s’inaugurava l’escola dels Torms.

Els alumnes i el mestre Joan Benet i Petit havien guanyat el primer premi

d’un concurs de redacció escolar celebrat a Lleida. El premi consistia en la construcció d’una escola nova.

L’escola va ésser, doncs, una de les quatre que, a manera d’experiència pilot, la Mancomunitat de Catalunya havia establert segons les directrius pedagògiques més avançades de l’època.

Actualment és l’única escola de les quatre que va construir la Mancomunitat, que queda en peu.

L’església dels Torms és un magnífic edifici del segle XVIII (1700-1714).

Té la façana d’estil barroc, amb la portalada ricament esculpida. El campanar és vuitavat de tres cossos i acabat en cúpula. Està dedicada a Sant Joan Baptista, patró del poble.

ELS TORMS Durant la Guerra Civil van ser destruïts molts dels sants de l’interior de l’església així com el de la façana principal exterior. L’església va estar molts anys sense cap imatge en aquesta façana fins que l’any 1995 es col·locà de nou la figura de Sant Joan Baptista, en mig d’una gran festa popular.

En les darreres dècades s’hi han anat fent reformes com, la restauració de la façana principal, pintar l’interior o reparar la teulada del campanar la qual va ser parcialment destruïda per un fort llamp.

Instal·lacions esportives i d’esbarjo

Els camps d’oliveres formen un magnífic paisatge repartit per tot el terme dels Torms. Són la base de l’economia del poble i d’on es treu l’oli de gran qualitat que després es comercialitza a la cooperativa.

Entre aquests camps hi podem trobar nombrosos masos i cabanes de volta, de pedra picada, construïts amb molt d’esforç pels nostres avis i besavis.

Cadascun d’ells té la seva història particular i decoren aquests camps, turons i boscos que els envolten.

Pel terme dels Torms podem trobar fonts d’aigua natural com “La Font Joana”, “La font de Camarasa”, “La font de la Jaia”, d’on brolla aigua del terra o d’entre les roques, provinent d’indrets més elevats.

Aquestes fonts formen racons amagats i molt bonics, els quals sempre han estat llocs on s’hi ha fet excursions, berenars, etc.

En les diverses festes que se celebren al municipi, cal remarcar la Festa Major, que és el primer cap de setmana de maig i consta de diverses activitats per a totes les edats, la festa de Sant Joan en honor al patró del poble, la castanyada, carnaval o la setmana cultural que es realitza l’última setmana d’octubre.

ELS TORMS: RUTES I SERVEIS Ruta Miradors dels Torms.

Ruta avançada Ruta bàsica Recorre de forma circular 20 km (o 10 km si es fa el tram curt), pel terme dels Torms, passant pels racons més emblemàtics del poble.

La ruta comença a la plaça Homentage a la Vellesa, just a l’entrada del poble, on es troben el bar Casal i la Cooperativa del Camp. Enfilarem el carrer Prat de la Riba i al final de tot de la pujada deixarem el poble pel camí que es desvia a mà esquerra.

Passarem pel costat del dipòsit d’aigua municipal, que ens quedarà a mà esquerra, i per diversos camps d’ametllers fins a endinsar-nos al camí de l’era del Pallús. Aquest primer tram ja ens ofereix unes magnífiques vistes del poble i de la Vall Major així com de la serra del Cantagalls que ens queda a l’altra vessant de vall. Poc a poc ens anirem endinssant a un bosc de pins molt frondós fins que al cap de 3 km de trajecte, arribarem a l’era del Pallús.

En aquesta era centenària hi podem trobar un mas de pedra seca i una cabana de volta preciosos. També es poden apreciar molt bones vistes tant de la Vall Major com de la Vall del Salt.

Tot seguit agafarem el camí que baixa pel costat de la cabana pel mig d’un camp d’oliveres fins a arribar a un camí de grava. Tirarem cap a la dreta 1km. LLavors continuarem baixant fins a arribar a la Vall del Salt. Tot seguit enfilarem el camí que ens portarà pel mig de boscos i camps d’oliveres i passarem pel costat de la font Joana, un racó preciós d’on brolla l’aigua de forma natural envoltada d’uns roures centenaris.

Continuarem el camí fins a trobar la pista forestal que va dels Torms a Bellaguarda. Recorrerem la pista en direcció a Els Torms 1 km. fins a trobar el pal indicador que ens desvia a l’esquerra per un camí asfaltat que porta al Pla de Reig. Al capdamunt d’aquesta pujada tenim una fantàstica vista del poble dels Torms, on els aficionats a la fotografia podran fer fotos cap a diversos indrets.

Tot seguit continuarem el camí que passa pels “vilans” i baixarem una baixada força pronunciada que dóna a la carretera que va entre Els Torms i El Soleràs. Agafarem la carretera en direcció a Els Torms uns 200 metres fins a desviar-nos a l’esquerra on hi ha el pal indicador, cap a la zona de Camarasa. Enfilarem una llarga pujada, on passarem per la font de Camarasa, una altra font que es forma de manera natural. Continuarem per un camí més planerós que passa per la zona dels Plans pel mig de camps d’oliveres fins a arribar a la carretera que va del Soleràs a l’Albagès.

Només la cal creuar ja que a l’altre costat surt el camí que hem de seguir.

Passarem per una gran bassa de reg, i anirem seguint el camí fins a trobar-nos la carretera del Soleràs a l’Albagès una altra vegada. La creuarem i agafarem el camí que passa per la zona de Vall Cansada, després d’una llarga pujada, fins a trobar-nos la pista forestal que va dels Torms a l’Albagès. Agafarem aquesta pista en direcció als Torms fins a arribar al poble, al mateix punt de partida d’on haviem sortit. Si ho hem fet bé haurem recorregut 20 km.

Amb la col·laboració de:

Mel de romaní-Miquel Guiu Major, 5 T. 685678913 25164 Els Torms / Les Garrigues, Lleida

Camp i Secció de Crèdit d’Els Torms Mestre Benet, 2 T. 973 128 190 25164 Els Torms / Les Garrigues, Lleida cooperativa@elstorms.cat www.elstorms.cat/

Molí dels Torms – Olicatessen Carretera L701 Km 16,5 25164 Els Torms (Lleida) T. 973 128 362 650 943 621 info@olicatessen.com www.olicatessen.com CAL RACÓ (HUT) Racó, 8 - 25164 Els Torms (Lleida) Telèfon: 618 665 027

Vedat de caça 10259 - T. 973 128 113 25164 Els Torms (Lleida) Ajuntament dels Torms - Pl. Major, 4 - 25164 Els Torms (Lleida) Telèfon: 973 128 113 e-mail: secretaria@elstorms.cat

JUNCOSA Juncosa es troba geogràficament situada a la part meridional de la comarca, i a la vessant nord de la serra de la Llena a una altitud de 575 m.

S’ubica sobre un turó en una vall oberta i lluminosa, sota el qual hi ha la riera de nom Vall Major.

El nom de Juncosa prové del llatí juncus “jonc” i vol dir “jonquera”, lloc de joncs.

Dins el nucli antic hi trobem restes de les muralles medievals amb un portal d’accés del segle XIV. Com antics nuclis de població deshabitats adscrits al terme de Juncosa hem d’assenyalar el lloc de la Sisquella, de la qual cosa es conserva el que fou santuari de la Mare de Déu, i l’altre lloc de Vall de Reig.

Església Parroquial de la Nativitat de la Nostra Senyora Dominant el conjunt de tot el poble es trova l’Església Parroquial de la Nativitat de la Nostra Senyora que data dels segles XVIII-XIX i abarca diferents estils, la façana i la torre són d’estil neoclàssic; l’interior, dividit en tres naus, és barroc. L’any 1992 s’hi van fer obres de restauració i conservació consistents en reparar les zones que es trobaven en mal estat i es va refer la pintura i la decoració de tota l’església en general.

El mig del món Hi ha una creença popular que diu que Juncosa es troba situada en mig del món, ja que Déu va clavar la punta fixa del compàs per tal de traçar l’esfera terrestre en un punt situat sota un dels porxos que hi ha davant de l’església, on s’hi pot veure el forat. En conmemoració a aquesta llegenda es va construir un monument i una plaça que duen el nom del Mig del Món.

JUNCOSA L’Ermita de Sant Joan A un quilòmetre del poble, aproximadament, podem trobar l’ermita de Sant Joan, ubicada dins d’una roca. L’ermita és d’ascendència prerromana, amb culte a les aigües i a les roques.

Existeix una llegenda que narra que l’aigua que brolla al costat de l’ermita guareix de qualsevol mal de vista i de ceguesa i tothom que coneix aquesta llegenda, quan va a l’ermita, es renta els ulls per tal d’evitar malalties en la visió.

La primera notícia que es troba de l’ermita és de finals del segle XVI-XVII.

Antic dipòsit d’aigua A partir de 1897 l’abastament d’aigua al poble es feia a través d’aquest dipòsit, que recollia l’aigua de les Soberanes i del pou de la vila, un sistema de subministrament que avui en dia encara es conserva. Aquest dipòsit bombeja l’aigua cap a l’altre, el de l’Eral, que és el que reparteix l’aigua a la resta del municipi. Arquitectònicament, el dipòsit vell està format per dues naus rectangulars separades per sis pilars a cadascun dels quals s’adossen quatre arcs. Les cobertes són fetes per voltes de quatre punts.

El Salt Ben a prop del nucli urbà, passant per la pista que enllaça Juncosa amb Bellaguarda, a la finca privada El Salt. Quan l’aigua baixa per les valls en moments de forta pluja i inundacions, com va passar l’any 1994, s’hi forma un impressionant salt d’aigua.

Cova del Xepera És un lloc de peregrinatge pels amants de l’escalada en bloc (escalada en roca que es fa sense cordes, anomenada també boulder). Presenta vies d’escalada d’un alt grau de dificultat per les que han passat figures mundials d’aquest esport.

JUNCOSA: RUTES I SERVEIS Ruta de la Bassella (sense senyalitzar) Ruta circular d’uns 8 km, amb inici i final a Juncosa, ideal per fer-la a peu en cotxe o en bicicleta, podrem veure la cabana de volta plana més gran de la comarca, una espectacular balma murada i altres construccions prou interessants, un tram és per camins de terra.

Ruta del Nogueret (sense senyalitzar) Ruta circular d’uns 6 km, amb inici i final a Juncosa, ideal per fer-la a peu, amb forts desnivells que desaconsellen l’ús de vehicles, podrem visitar la masia del Nogueret, balmes murades i cabanes de volta amb ple contacte amb la natura.

Ruta del Reboll (sense senyalitzar) Ruta d’uns 12 km, amb inici a Juncosa i finalitza a Les Besses, el traçat és majoritàriament per camí de terra apte per cotxes i btt. En aquesta ruta gaudirem d’espectaculars balmes murades, aljubs, les cabanes adossades de volta de canó més grans de la comarca i el despoblat de les Besses.

Ruta de les Planes (sense senyalitzar) Ruta d’uns 6 km, amb inici i final a Juncosa, el primer tram passa per camins de terra en bon estat i la segona part de la ruta connecta amb la carretera de Reus fins a Juncosa, apte per a cotxes i btt.

Ruta Mas del Metge (sense senyalitzar) La ruta té el seu inici al mas del Nogueret, passa per la partida de l’Uxol i connecta amb la ruta del Reboll, es pot fer a peu en btt i en cotxe, trobarem balmes murades, cabanes de volta, aljubs i la masia del Nogueret.

Ruta circular amb BTT (sense senyalitzar) Ruta d’uns 15 km, amb inici a Juncosa, passa per la masia del Nogueret, la masia del Mas del Metge, el mas dels Capellans i enllaça amb la ruta del Reboll cap a Juncosa, els camins són de terra en bon estat en mig d’un paisatge típic garriguenc.

Carretera panoràmica de Juncosa a l’Albagés Ruta d’uns 12 km, amb inici i final a Juncosa, el seu traçat és majoritàriament per la carretera LV-7011, recomanem fer-la amb vehicle, podrem gaudir de cabanes de volta, balmes murades, aljubs i el despoblat de la Sisquella on podrem veure un arc solitari del segle XII.

Ajuntament Plaça Major, 6 Tel: 973128004 Fax: 973128198 http://juncosa.ddl.net/ e-mail: ajuntament@juncosa.cat Església Església Parroquial de la Nativitat de Nostra Senyora Plaça l’Església, 9-10 Tel: 973128108 Serveis mèdics Passeig de l’Esport, 3 Tel: 973128090 Farmàcia Llda. E. Alonso Quintanilla Passeig de l’Esport, 12 Tel: 973128266 Bars Bar Juncar Carrer Major, 3 Tel: 973128088 Bar Casal Plaça Major, 6 Tel. 973128093

Piscines Municipals Passeig de l’Esport, S/n Del 23/06 al 11/09 Horari. De 11:00 a 14:00 De 15:00 a 20:00 Entrada Gratuïta Cooperativa Agrícola sant Isidre Plaça Major, 8 25165 Juncosa Tel: 973128010 Fax: 973128153 e-mail: adm@coopjuncosa.com web: http://olilescabanes.com/

LA GRANADELLA

La Granadella municipi de 760 habitants llinda amb el Segrià, el Priorat i la Ribera d’Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca.

L’any 1181 Guillem III de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans) cedia a Pere Mascarell la fortalesa àrab de la Granadella (edificada sobre un primitiu castrum romà) i es va iniciar el repoblament de la vila, amb la qual cosa la Granadella va esdevenir cap d’una important baronia. El poble va créixer a partir del castell i de l’església, emplaçats al capdamunt d’un tossal planell en direcció a un pla, d’on prové el nom de la plaça del Pla de la Vila.

Fins a principis de segle XX, en aquesta plaça hi havia una gran bassa utilitzada per abeurar els animals. Prop d’aquesta bassa es venerava un antic crucifix (del segle XIV) i, a partir de l’any 1764, s’hi va començar a bastir l’església actual de Santa Maria de Gràcia, d’estil barroc i anomenada per les seves dimensions la catedral de les Garrigues. El campanar, de torre octogonal, és un dels més bells i majestuosos de les terres de Ponent. Recentment, aquest conjunt monumental ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.

Tocant al Pla de la Vila, destaquem el Refugi del Molí de la Vila, va ser construït pels granadellencs per poder-se refugiar dels nombrosos bombardejos que van patir durant la Guerra Civil, la majoria durant el període del 15 al 28 de desembre de 1938. Actualment el refugi ha estat recuperat i es pot visitar un dels refugis naturals més grans de la comarca.

Emplaçat a la part més enlairada de la Granadella (a 530 m d’altitud), hi ha les restes del castell, que formen part del nucli antic, on encara es conserven restes de les muralles i les sitges. A la vila closa hi trobem cases amb decoració barroca i renaixentista i el convent de Santa Maria, primitiva església de transició del romànic al gòtic, i que al començament del segle XX fou ocupat per una comunitat de monges de la Sagrada Família, que hi establiren un hospici i col·legi i reformaren l’interior de la capella. Actualment, després d’una profunda restauració i condicionament, acull el Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya.

Justament en aquest altiplà i en el que ara són les restes del castell, hi ha un jaciment format per un conjunt de sitges d’origen medieval excavades al sòl natural i utilitzades durant segles per a l’emmagatzematge de gra de cereal.

Als afores de la vila i en direccions oposades, trobem el Pou de la Cometa i el Pou de la Vila, que, temps enrere, van tenir molta importància ja

LA GRANADELLA que proveïen d’aigua als veïns i també servien per regar els petits horts que posseïa cada família.

També cal destacar, a la serra de Sant Antoni, l’Ermita de Sant Antoni (del segle XIV). Actualment és un lloc d’esbarjo i cada 17 de gener s’hi duu a terme la popular Festa dels Quintos i els Gitanos.

A la mateixa serra trobem La bassa del Coll o de Sant Antoni, aquesta bassa està construïda amb el sistema de construcció de pedra seca, amb les vores emparedades i una escala de pedra que permetia accedir-hi per tal de recollir l’aigua de la pluja.

Un poble vinculat a la terra La Granadella ha estat i és un poble eminentment agrícola i bona part del municipi correspon a bells paisatges d’ametllers i, sobretot, d’oliveres centenàries que produeixen un oli d’oliva verge excepcional que des de sempre ha viscut entre nosaltres: som la terra de l’oli.

Del 1920, i en perfecte estat de conservació, destaquem la Cooperativa Agrícola i del 1921 la Farinera Sancho. La Cooperativa compta amb una agrobotiga i podeu visitar-hi tant les modernes instal·lacions de producció d’oli, com el molí vell, actual Museu de l’Oli de Catalunya.

Per tot plegat, us invitem a conèixer la Granadella, la seva història, el seu patrimoni i la seva gent: els granadellencs, orgullosos del seu passat i alhora innovadors i oberts al món.

Sabíeu que...

- Etimològicament, la Granadella podria tenir el seu origen en el topònim de la Granada, ja que aquestes terres es van poblar de persones procedents del Penedès, entre les quals n’hi havia de la Granada del Penedès.

- A l’escut del poble hi ha la pedra d’un molí de la nissaga dels Moliner (un senyor feudal) i una branca de granadella (Parietaria officinalis) o també anomenada morella roquera, una planta herbàcia que creix en murs i parets de la localitat.

Ajuntament de la Granadella Pla de la Vila, 33 - 25177 La Granadella (Lleida) Telèfon 973133017 - Fax 973133614 ajuntament@granadella.ddl.net http://www.lagranadella.cat/

LA GRANADELLA: RUTES Carenes i valls de la Granadella La ruta surt del Museu de l’Oli en direcció sud-oest amb lleuger descens fins a la Bassa Novella, a on podrem gaudir d’aquest petit racó amb encant. Una mica més endavant ens desviarem per travessar la Vall Major, una de les primeres zones poblades de la zona.

Remuntarem la riba de la Vall Major fins a una pista asfaltada que ens portarà a veure el majestuós Roure de Barrull. Uns metres més endavant deixarem la pista, ara ja per corriols, per veure boscos de pi blanc alternats amb camps de conreu delimitats per curiosos murs de pedra seca.

Seguirem en baixada i per corriol fins a la Vall de les Figueres per començar a remuntar des d’aquest punt seguint una pista molt agradable fins a la Cova de Martí, i després anar a veure una curiosa construcció de pedra seca propera al Mas de Martí.

Anirem fins al tranquil i fresc racó de la font de Satorre per una còmoda pista. Una mica més endavant deixarem per uns metres la pista, i camp a través però sense dificultat, anirem a trobar un altra pista que en pujada ens portarà fins a uns preciosos camps d’ametllers a les Serres.

Visitarem un antic forn de calç, ara ja ple d’aigua, abans de tornar per pla fins a trobar el camí de tornada que seguirem sense dificultat fins a l’inici de la ruta.

Dificultat: mitjana.

Recorregut: 13,17 km Ruta del mirador de les sis comarques Horitzons infinits i petites Valls de les Garrigues Altes.

Ruta complerta per fer en btt. La primera part del recorregut coincideix amb la Ruta dels miradors de l’Ebre, compartint els seus punts panoràmics, camps d’ametllers i oliveres a les parts baixes i pinedes i matollars a les parts altes.

La segona part del recorregut segueix amb vistes impressionants a les sis comarques: les Garrigues, el Priorat, el Baix Camp, el Baix Ebre, la Terra Alta i el Segrià. Una mica més endavant deixarem la carena per travessar primer la Vall Major i resseguir per la Vall de les Fonts dels Caus de tornada a la Granadella.

En aquesta última visitarem alguns elements de l’aprofitament de l’aigua, com cadolles, pous i basses.

Dificultat: fàcil.

Recorregut: 22,15 km Ruta dels miradors de l'Ebre Panoràmiques sense fi.

Ruta familiar si la fem en btt o de dificultat baixa si la fem a peu. Tindrem una forta pujada a l’inici, la resta de la ruta transcorre per còmodes i agradables pistes forestals entre camps d’ametllers i oliveres a les parts baixes, i pinedes i matollars a les parts altes.

Les vistes panoràmiques des de la plataforma garriguenca són úniques i espectaculars. Tindrem vistes

als quatres punts cardinals, a la conca de l’Ebre, al meandre de Flix, a la Serra de Montsant al Priorat i a la Serra de Llaberia, a cavall de les comarques del Priorat, Baix Camp i la Ribera d’Ebre.

Dificultat: fàcil.

Recorregut: 9,06 km Durada: 2h 35’ (55 min en BTT) Ruta 1 Burricleta Els Miradors - Bellaguarda Nivell dificultat: mig. Recorregut: 17,28 km Temps mig: 2h/3h Pendent màx.: 12,4 % Ascensió acumulada: 188 m És una ruta circular que uneix els municipis de la Granadella i Bellaguarda. A la part inicial del trajecte, en direcció sud, podreu gaudir d’una excepcional panoràmica de la depressió de l’Ebre, divisant des dels Ports de Tortosa-Besseit fins a la Serra del Montsant del Priorat. Al llarg del recorregut veurem que la meitat del territori és zona forestal i l’altra meitat està solcada pels cultius d’ametllers, cereal, però sobretot d’olivera.

Passarem entre les típiques construccions de pedra seca, fetes a mà i sense ciment, conegudes com “espones”, les quals serveixen per assentar les terrasses per tal de permetre el conreu del terreny. Transcorrerem també entre molins de vent fins arribar a Bellaguarda. A la tornada fruirem, en direcció nord, d’esplèndides vistes de bona part de la comarca de les Garrigues fins als Pirineus, tan de Lleida com de l’Aragó.

Acabarem a la cooperativa d’oli de la Granadella on podreu trobar el millor oli.

A més del paisatge, delecteu-vos també amb l’oli i la gastronomia local.

Ruta 2 Burricleta Les Valls-Torrebesses Nivell dificultat: mig. Recorregut: 28,74 km Temps mig: 4 h / 5h Pendent màx.: 9,9 % Ascensió acumulada: 643 m És una ruta circular que uneix els municipis de la Granadella i Torrebesses. Aquesta ruta és més llarga que la ruta 1. Segons el ritme, pot requerir un dia sencer. L’itinerari s’endinsa dins la Vall de les Figueres, passant per una cova-balma, que va servir de refugi per a la població local durant la Guerra Civil fugint dels atacs de la Legió Cóndor alemanya.

El paisatge que ens trobarem és d’oliveres, ametllers i marges de pedra, encara que el veritable company de viatge serà el silenci i la tranquil·litat.

En aquesta vall retornarem a un passat on les persones eren les que marcaven el ritme al temps, i no a la inversa tal com passa avui en dia. En aquest espai, que convida a la reflexió, hi trobarem el Mas de Janet, lloc on el famós guitarrista granadellenc, el mestre Emili Pujol es va inspirar per compondre algunes de les seves millors creacions.

Arribarem al municipi de Torrebesses on podrem visitar el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, per continuar cap a la Vall de les Tapiades on podrem admirar l’Aljub del Ribot, antiga construcció artesanal de pedra seca que té per finalitat emmagatzemar l’escassa i preuada aigua de pluja que cau per aquestes contrades.

CENTRE DE LA CULTURA DE El Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya, CCOC agrupa, ordena i ofereix una sèrie d'accions, adreçades a diferents públics, totes elles tenen l'oli d'oliva com a punt de connexió.

El CCOC és: ·El centre de difusió de la cultura de l'oli entre la ciutadania. ·Un aglutinador de talent creatiu, recerca i innovació per al consum de l'oli. ·Un espai per treballar, construir, compartir i desenvolupar activtats de caràcter lúdic, cultural i turístic. ·El nexe d'unió entre entitats, associacions i col·lectius vinculats a la producció de l'oli al seu consum i a la gestió dels territoris on se'n produeix. ·Un centre de recollida bibliogràfica i de publicacions vinculades a l'oli ·Un aparador i punt de venda de productes gastronòmics d'alta qualitat, elaborats amb oli d'oliva verge extra.

El CCOC és la conseqüència dels nostres orígens agrícoles i la materialit-

zació d'un desig per dotar de valor, de sentit i de força un ric fons cultural, divers, dispers i ampli.

El CCOC és un punt d’observació, agrupació, recerca i de col·laboració.

L’objectiu principal d’aquest projecte és treballar pel coneixement i el reconeixement de l’oli d’oliva.

L’oli d’oliva és un fil de connexió sobre el qual s’ha teixit un món agrícola, gastronòmic, turístic, artístic, comercial i social, és aquesta una particularitat que defineix tot el territori català. El CCOC és sensible a les característiques territorials específiques de diferents comarques catalanes on hi ha una forta empremta del món de l’oli d’oliva. També reconeix els valors culturals que compartim amb tot l’arc oleícola mediterrani.

L’OLI DE CATALUNYA, CCOC La cultura de l’oli d’oliva és intensament viva, de l’origen mil·lenari se n’ha recollit l’experiència. Actualment l’activitat oleícola de les comarques catalanes treballa per trobar un encaix en un món canviant. Els valors actuals d’experimentar per conèixer, de saber per valorar, d’aprofundir en el motiu, l’origen i el sentit de les activitats econòmiques, han donat impuls a l’oleoturisme, a la venda de proximitat, a la nova gastronomia i a la creació multidisciplinària. És en aquest sentit que el CCOC enfoca també la seva raó de ser.

Centre de Cultura de l'Oli de Catalunya Plaça de la Independència, 1 La Granadella 25177 Tel: 973 094101 correu: info@culturadeloli.cat www.culturadeloli.cat

MUSEU DE L’OLI Equipament cultural inaugurat recentment, maig 2016, a la Granadella.

El Museu compta amb una gestió conjunta entre l’Ajuntament de la Granadella i la Cooperativa Agrícola de la Granadella.

El molí del Sindicat Agrícola de la Granadella —més tard Cooperativa— que va estar actiu des del 1920 fins a finals de la dècada de 1980, està a l’interior de l’encara actual cooperativa. Aquest espai s’ha museïtzat amb l’objectiu de donar-li un ús cultural i dinamitzar-lo integrat dins un projecte global d’oleoturisme.

El patrimoni industrial de l’oli com a recurs oleoturístic.

El Museu de l’Oli de Catalunya, ubicat al cor de les la seu de la Cooperativa de la Granadella conté les instal·lacions i la maquinària originals del molí fundat el 1920, que va quedar en desús des de la dècada de 1980.

L’adequació museogràfica d’aquest conjunt patrimonial industrial, afegeix una funció cultural, i vincula l’activitat productiva i comercial de la Cooperativa amb els projectes de desenvolupament territorial relacionats amb l’oleoturisme.

Patrimoni cultural excepcional. És un molí de referència del sector agroindustrial de l’oli de Catalunya.

Hi destaquen, en aquest sentit, el bon estat de conservació del conjunt, tant de la maquinària (en condicions òptimes de funcionament), com del recinte i de les instal·lacions originals de començament del segle XX. Terra d’oli.

La seva ubicació a les Garrigues, zona emblemàtica de producció de l’olicultura a Catalunya, permet reivindicar per aquest equipament cultural el seu paper de referència per a tot el país.

Cooperativa agrícola activa i productora d’oove (oli d’oliva verge extra).

Aquest patrimoni industrial també té un interès històric pel fet d’haver estat fundat con a conseqüència de l’impuls que la Mancomunitat de Catalunya va donar al cooperativisme a començaments del segle XX. El molí representa una concepció del treball i de l’economia agrària i és un exemple de continuïtat en la producció en el sector de la indústria agroalimentària, així com de versatilitat de la fórmula cooperativa per adaptar-se als canvis econòmics i socials.

Actualment s’elabora un oli de la màxima qualitat, en busca de la singularitat del producte.

Per què s’integra en un projecte de desenvolupament local i comarcal, l’Oleoturisme.

Actualment l’activitat oleícola de les comarques catalanes treballa per trobar un encaix en un món canviant. Els valors actuals d’experimentar per conèixer, de saber per valorar, d’aprofundir en el motiu, l’origen i el sentit de les activitats econòmiques, han donat impuls a l’oleoturisme, a la venda de proximitat, a la nova gastronomia i a la creació multidisciplinària.

Museu de l’Oli de Catalunya Plaça Joan Perucho, 4 La Granadella 25177 Tel: 973 133012 correu: info@culturadeloli.cat www.culturadeloli.cat

LLEGENDA

PIOLET guia

1.

2.

3.

4.

5.

6.

Travessa les Borges Blanques-Montblanc Serra de la Llena Muntanyes de Prades Serra de Montsant Camins del Priorat Nord Flix

EDITORIAL PIOLET Nicaragua, 46 entl. 2a 08029 Barcelona Tel. 934 399 860 / 656 910 196 editorialpiolet@editorialpiolet.com

Segueix-nos!

Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de Bellaguarda Bovera La Granadella Juncosa

Ajuntament del Soleràs

Ajuntament dels Torms

editorialpiolet.com facebook.com/editorialpiolet @editorialpiolet @editorialpiolet