Apunts històrics Art conceptual a Catalunya. La irrupció dels conceptualismes a Catalunya, en tant que no van ser un únic estil tancat, va significar un canvi de paradigma que no solament va tornar a situar l’impuls artístic autòcton a les avantguardes, sinó que, a més, va ser la llavor de les pràctiques artístiques actuals relacionades amb el treball cooperatiu. Els conceptualismes van portar els artistes catalans a capbussar-se en els nous llenguatges i vehicles d’expressió, com l’acció, el videoart o el cinema experimental, abordant noves relacions entre l’art i el món amb expressions com el land art, el body art, la poesia visual… Tot i que han estat molt diversos i amb idees força heterogènies, els artistes conceptuals catalans presenten alguns trets comuns: nascuts després de la Guerra Civil, tenen, en general, un gran domini de la matèria (molts d’ells procedeixen d’oficis artístics artesans) i una forta tendència a treballar amb la natura. Curiosament, es dóna la circumstància que gairebé cap d’ells no procedeix de Barcelona, i creuen en un projecte artístic global que impliqui canvis socials i polítics. Molts d’ells emigren a l’estranger. La Muestra de Arte Joven de Granollers (1971) va donar impuls i afermar definitivament l’art conceptual a Catalunya. Cambra d’agricultura. Associació generalment voluntària que té per funció reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades a l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola. A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890. El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials, de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local. Durant els darrers anys del segle XIX foren creades als Països Catalans les cambres agrícoles de Barcelona (o Catalunya), València, Palma (Cambra Agrícola Balear), Tarragona, Castelló de la Plana, Reus, Tortosa, el Vendrell, Vilafranca del Penedès, Maldà i la Cellera de Ter, i els primers anys del segle XX hom en creà moltes més, bé que en general prengueren el nom de sindicat agrícola o bé el d'associació de propietaris, associació agrícola, unió agrícola, etc., agrupades totes a la Federació Agrícola Catalana-Balear. Amb el franquisme, totes aquestes associacions foren suprimides i llurs funcions atribuïdes a les cambres oficials sindicals agràries, els membres de les quals eren designats per les autoritats. Després del franquisme ressorgiren, d’una banda, els sindicats agrícoles, dels quals la Unió de Pagesos és el de més projecció als Països Catalans, i, de l’altra, el Parlament de Catalunya creà el 1993 la Cambra Agrària, corporació de dret públic que actuà com a entitat de consulta i de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en matèries d’interès agrari.
163
