Informatiu de l'Economista 184

I nf o r m a t i u

d e

l’economista C O L·L E G I

D ’ E C O N O M I S T E S

D E

juliol 2023 • núm. 184

C ATA L U N YA

Reptes i oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa

E D I T O R I A L

2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

En aquest Informatiu de l’economista hem volgut dedicar les pàgines centrals de la revista a analitzar els reptes i les oportunitats de la intel·ligència artificial per a l’economia i l’empresa.

Carles Puig de Travy Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

La intel·ligència artificial ha emergit com una de les tecnologies més transformadores del segle XXI, i les seves implicacions per a l’economia i l’empresa són cada vegada més evidents. En un reportatge amb reconegudes veus de Com també veureu en aquest Informatiu, seguim molt diversos sectors trobareu reflexions d’allò més interessants actius en l’organització d’esdeveniments en relació amb sobre els impactes que suposa, per exemple, per al mercat diversos àmbits de l’economia i l’empresa. Hem de treball, així com sobre les grans oportunitats que implica commemorat els 35 anys de la llei d’auditoria i hem en la millora de la productivitat i la competitivitat de les organitzat el I Congrés Català de Sostenibilitat o la I empreses. Des d’aquí vull agrair a tots els participants la Jornada laboral sobre l’economista i el dret del treball. I seva col·laboració, així com a tots aquells que han preparat hem continuat acostant als col·legiats i a les col·legiades articles d’opinió valuosos i esclaridors sobre el tema. els representants més destacats de l’administració pública, Resulta imprescindible que els professionals de l’economia i empreses, entitats i institucions l’empresa estiguem al dia en els econòmiques en el marc del cicle avenços de la intel·ligència artificial i “Converses del degà”, per abordar comptem amb els coneixements i Resulta imprescindible qüestions d’actualitat i d’interès per les habilitats necessaris per aprofitar que els professionals de als professionals. al màxim les seves possibilitats. La promoció d’un ús responsable i ètic l’economia i l’empresa No puc deixar de mencionar de la intel·ligència artificial, així com estiguem al dia en els l’entrevista que trobareu en aquest la col·laboració entre els sectors avenços de la intel·ligència Informatiu a la vicedegana del públic i privat, són claus per aconseguir-ne una integració d’èxit artificial i comptem amb els Col·legi, Àngels Fitó, com a rectora la Universitat Oberta de en l’economia i l’empresa. coneixements i les habilitats de Catalunya. És un orgull comptar al Col·legi amb el seu coneixement i la Amb una visió estratègica i una necessaris per aprofitar al actitud proactiva, Catalunya pot màxim les seves possibilitats seva visió! posicionar-se com a referent en Finalment, m’agradaria aprofitar aquest àmbit i aprofitar tot el aquest editorial per traslladar la meva potencial que ofereix la intel·ligència confiança en l’evolució de l’economia. Les previsions de les artificial. En aquest sentit resulten especialment inspiradores grans institucions econòmiques van a l’alça i s’espera que les idees de Xavier Marcet, un dels grans referents del país l’economia presenti un major grau de dinamisme en el que en estratègia, innovació i transformació d’organitzacions, a queda d’any, malgrat les múltiples incerteses que encara qui s’entrevista en aquesta edició de l’Informatiu. Marcet persisteixen. Tot plegat sense oblidar que tenim pendent un recorda la importància de “no deixar d’aprendre mai”. important ajustament de la despesa a partir de l’any que ve per complir amb el Programa d’Estabilitat. Certament, els Una idea que, per cert, des del Col·legi d’Economistes de reptes hi són, però també la resiliència i la capacitat de treball Catalunya tenim molt clara, i això es demostra en la que sempre han caracteritzat el nostre país. No tinc cap dubte formació continuada que oferim a través de la nostra Aula que ens en sortirem. d’Economia i Empresa, així com d’actes i jornades organitzats per les comissions i els grups de treball que Que tinguem totes i tots un molt bon estiu! n conformen aquest Col·legi.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 3

I n f o r ma t i u

de

l’economista C O L·L E G I

D ’ E C O N O M I S T E S

D E

C ATA L U N YA

Junta de Govern Degà: Carles Puig de Travy Vicedegana: Maria Àngels Fitó Bertran President de la seu de Girona: Lluís Bigas de Llobet President de la seu de Lleida: Josep Maria Riu Vila President de la seu de Tarragona: Miquel Àngel Fúster Gómez del Campo Secretària: Carmen Jover Díaz Tresorera: Carme García Jarque Interventor: Miquel Morell Deltell Vocals: Jordi Albiol Plans, Mª Josep Arasa Alegre, Elisabet Bach Oller, Toni Bartolí Sala, Albert Carreras de Odriozola, Ana García Molina, Jaume Menéndez Fernández, Ivan Planas Miret, Nieves Rabassó Rodríguez, Sofía Rodríguez Rico, Pilar Soldevila i García, Esther Subirà Lobera i Alfred Albiol Paps.

Consellers: Emilio Álvarez Pérez, Oriol Amat i Salas, Miriam Barrera Ubieto i Anton Gasol Magriñà.

Comitè editorial Elisabet Bach Oller, Clara Bassols Duran, Albert Carreras de Odriozola, Maria Àngels Fitó Bertran, Àngel Hermosilla Pérez, Jaume Menéndez Fernández, Maurici Olivé Riu, Carles Puig de Travy i Joan Tristany Claret.

Edita Col·legi d’Economistes de Catalunya Fotografia: Col·legi d’Economistes de Catalunya Publicitat: informatiu@coleconomistes.cat Disseny i producció editorial: ZETACORP - Unitat de Comunicació Corporativa (Prensa Ibérica), Gran Via de l’Hospitalet, 163-167. 08908. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Distribució: Ediciones Reunidas, SA Dipòsit legal: B-36694-1989 ISSN: 2385-5983 No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu emmagatzematge o transmissió per cap mitjà sense permís previ de l’editor i/o dels autors. Ni l’editor ni els autors acceptaran responsabilitats ocasionades a les persones naturals o jurídiques que actuïn o deixin d’actuar com a resultat d’alguna informació continguda en aquesta revista. Les opinions recollides en els textos publicats a L’Informatiu pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta de Govern com a òrgan de govern de la institució. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada.

Barcelona Plaça de Gal·la Placídia, 32.

08006 Barcelona. Tel. 934 161 604 cec@coleconomistes.cat Girona Joan Maragall, 44, entl. 3a 17002 Girona. Tel. 972 214 533 girona@coleconomistes.cat Lleida Pere Cabrera, 16, 1r G 25001 Lleida. Tel. 973 210 633 lleida@coleconomistes.cat Tarragona Rambla Nova, 58-60, 5è A 43004 Tarragona. Tel. 977 217 042 tarragona@coleconomistes.cat

4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

6 16 20 30 34

En profunditat Reptes i oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa

Protagonistes Entrevista a Xavier Marcet, consultor en estratègia i innovació

Notícies Actualitat generada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya

Gent de casa Àngels Fitó Bertran, rectora de la UOC

Nous col·legiats i col·legiades Coneixem la seva activitat professional i què esperen del Col·legi

30

En una entrevista amb Àngels Fitó, rectora de la UOC, parlem del seu projecte per a la UOC i dels reptes que es plantegen en el món acadèmic i en la seva relació amb el món empresarial i professional.

S U M A R I

Juliol 2023 · núm. 184

42

34a edició del Màster d’Especialització Tributària

43

36 38 42 44 46 47

Màster Oficial d’Auditoria de Comptes i Comptabilitat 2023-2024

Borsa de treball El Col·legi d’Economistes de Catalunya ofereix una borsa de treball d’ús exclusiu per a persones col·legiades

Seus col·legials Girona, Lleida i Tarragona

Aula d’Economia Formació en economia i empresa al Col·legi

Comissions L’economista en l’àmbit de la innovació i els actius intangibles

16

L’economista docent i investigador

Entrevista amb Xavier Marcet, consultor en estratègia i innovació, sobre l’impacte de la IA a l’empresa i entre els professionals.

Sabies que... el Col·legi ofereix avantatges en la contractació d’assegurances?

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 5

E N

P R O F U N D I T A T

Reptes idels oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa Jornada Economistes

Reptes i oportunitats de la intel·ligència artificial per a l’economia i l’empresa La intel·ligència artificial (IA) ha emergit darrerament amb força com una tecnologia disruptiva amb un impacte profund en tots els sectors de la societat. Des de l’automatització de tasques rutinàries fins a la creació d’assistents virtuals intel·ligents, la IA obre un món de possibilitats per a les empreses però també molts reptes.

L

a intel·ligència artificial està canviant la manera com vivim i treballem.

En aquest reportatge parlem dels reptes i les oportunitats que planteja en l’economia i l’empresa, i abordem quins són els sectors de l’economia que estan vivint i viuran una major transformació, com afectarà el món laboral, com ho han d’afrontar les petites i mitjanes empreses que configuren la major part del teixit empresarial del país, quins reptes suposa la IA des del punt de vista ètic i quin paper han de tenir els economistes davant la irrupció i l’auge de la IA. Per analitzar-ho hem parlat amb experts en intel·ligència artificial des de diversos àmbits: el professor d’Esade Xavier Ferràs; el director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic Eurecat, Xavier López; la presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i gerent de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Dolors Mateu; el responsable d’IA per a Sistemes d’Informació Legal a Lefebvre, Ángel Sancho; el responsable de Màrqueting d’Assessories i Despatxos Professionals a Sage, Eduard Banqué, i la Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer, Victoria Miravall.

Reptes Les noves aplicacions d’intel·ligència artificial basades en models de llenguatge són sistemes digitals que intenten emular el funcionament del cervell humà mitjançant les anomenades xarxes neuronals artificials i són un subconjunt del Deep Learning o aprenentatge profund. Amb aquestes tecnologies, les màquines aprenen de si mateixes i de l’experiència, amb la qual cosa no responen a programes lineals i deterministes com en la programació clàssica. D’aquesta manera, tal com explica el professor d’Esade Xavier

6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Ferràs, “generen coneixement propi i fan previsions o recomanacions que s’escapen de la comprensió humana”. Segons Ferràs, “en això rau la seva gran potència que és la possibilitat d’abordar problemes no abordables amb tècniques convencionals i també les seves limitacions, com la inexplicabilitat dels outputs i els possibles biaixos”.

El responsable d’IA per a Sistemes d’Informació Legal a Lefebvre Ángel Sancho coincideix amb Ferràs a l’hora de subratllar que “les eines d’IA més recents han aconseguit un salt qualitatiu en una de les habilitats cognitives que distingeix l'ésser humà, l'ús del llenguatge, cosa que genera una capacitat disruptiva extraordinària”. El portaveu de Lefebvre comenta que la IA requereix que “treballadors i empreses estiguin disposats a invertir en actualització i formació constant seguint estratègies per mitigar possibles impactes negatius i capitalitzar les oportunitats que aquesta transició ofereix”.

La presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Dolors Mateu coincideix amb ells a l’hora de determinar la necessitat d’adaptabilitat i canvi constant que suposa la IA per a les empreses com un dels seus principals reptes. Mateu també posa el focus en “el desplaçament laboral que pot suposar per als treballadors d’alguns sectors, les qüestions ètiques i de responsabilitat que comporta, la desigualtat i la divisió digital que pot generar o les amenaces de seguretat cibernètica lligades a l’auge d’aquestes tecnologies”.

La capacitat d’adaptació als constants avenços tecnològics és un element rellevant per a la majoria dels experts amb qui hem parlat.

La Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer, Victoria Miravall, comenta que “la implementació amb èxit de la IA requereix una cultura empresarial que fomenti la innovació, l’aprenentatge continu i la capacitat d’adaptar-se als canvis tecnològics”. Miravall afegeix que “una adopció desigual pot accentuar la bretxa existent entre aquells que tenen accés a la tecnologia i els recursos necessaris per aprofitar-la i aquells que no, la qual cosa generarà possibles desigualtats econòmiques i socials”.

El responsable de Màrqueting d’Assessories i Despatxos Professionals de Sage Eduard Banqué apunta com la resta d’experts a “l’adaptabilitat i l’aprenentatge continu” com a requisits clau per afrontar els canvis constants en el cap de la IA. El portaveu de Sage també remarca que per afrontar l’aplicació de la IA a l’economia i l’empresa és clau “la regulació i la governança”. “Cal establir marcs legals i reguladors adequats per garantir un ús responsable de la IA i promoure la cooperació entre els governs, les empreses i la societat per abordar adequadament aquesta tecnologia disruptiva”, apunta.

El director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic Eurecat i col·legiat del CEC, Xavier López, posa sobre la taula reptes geoestratègics. “Les economies europees en general s’enfronten al risc de ser molt irrellevants en aquest camp, ja que, des de fa anys, els desenvolupaments més disruptius i les inversions més rellevants en l’àmbit de la intel· ligència artificial s’estan liderant des dels EUA i la Xina”, explica. Xavier López destaca que “correm el perill de tenir molt poca sobirania tecnològica en aquest camp i, com ja hem vist en èpoques passades però recents, la manca de sobirania tecnològica es paga amb

El maneig de dades i la capacitat d’anàlisi que permet la IA poden ajudar a identificar noves oportunitats per al desenvolupament de productes i serveis

pot generar una revolució sense precedents en tots aquests camps”. D’altra banda, afirma que “l’ús de diferents aplicacions de la IA suposarà una millora substancial en la productivitat i la competitivitat de moltes empreses”.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Xavier Ferràs, professor d’Esade; Xavier López, director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic Eurecat; Dolors Mateu, presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i gerent de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); Victoria Miravall, Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer; Ángel Sancho, responsable d’IA per a Sistemes d’Informació Legal a Lefebvre, i Eduard Banqué, res· ponsable de Màrqueting d’Assessories i Despatxos Professionals a Sage.

dependència i baixa resiliència”. D’altra banda, Xavier López també considera que “aquesta revolució tecnològica pot accelerar encara més la concentració de riquesa en poques mans” i afegeix que “un altre dels reptes no menors és la gestió de l’impacte ambiental provocat per aquestes tecnologies”.

Oportunitats Les aplicacions d’intel·ligència artificial generen oportunitats que radiquen en abordar problemes que escapen a la comprensió humana. Així ho assegura el professor d’Esade Xavier Ferràs, que afegeix que la IA facilita “l’extensió o democratització de

sistemes experts que poden ajudar a prendre decisions en gairebé qualsevol àmbit de la societat i de l’economia, així com desenvolupar treballs cognitius com la redacció d’informes o l’elaboració de composicions audiovisuals”.

El director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic Eurecat Xavier López qualifica “d’extraordinaris” els avenços en ciència, recerca, medicina que veurem d'aquí a pocs anys, i assegura que si en un futur no llunyà s’aconsegueix superar els obstacles tecnològics de la computació quàntica, “la combinació d’aquestes dues tecnologies

L’augment de la productivitat de les empreses també és un dels elements assenyalats per la presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Dolors Mateu. “La IA pot millorar l’eficiència i la velocitat de molts processos empresarials, i reduir els costos operatius i l’automatització de tasques rutinàries i repetitives que permetin als treballadors centrar-se en tasques més estratègiques, creatives i de major valor afegit”, explica. Mateu també afegeix que “les empreses disposaran de més informació sobre els seus clients, mercats i operacions, i això els permetrà prendre decisions més informades i basades en evidències, la qual cosa augmentarà les possibilitats d’èxit”.

L’automatització de tasques i de processos, així com la presa de decisions millorada són, de fet, un diagnòstic compartit amb els portaveus de Lefebvre, Sage i Wolters Kluwer. Ángel Sancho de Lefebvre afirma que “el maneig de dades i la capacitat d’anàlisi que permet la IA poden ajudar a identificar noves oportunitats per al desenvolupament de productes i serveis”. Eduard Banqué, de Sage, destaca que “l’anàlisi de les preferències i el comportament dels clients permet oferir recomanacions i ofertes adaptades a les seves necessitats específiques, i això millorarà la satisfacció del client i la seva fidelitat”. I Victoria Miravall, de Wolters Kluwer, subratlla que “els algoritmes d’IA poden identificar patrons, realitzar prediccions i millorar l’eficiència dels processos, la qual cosa es tradueix en un estalvi de costos i una major eficàcia”.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

7

E N

P R O F U N D I T A T

Reptes idels oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa Jornada Economistes Impacte segons el sector de l’economia Consultats pels sectors de l’economia que viuran la major transformació a causa de la intel·ligència artificial, les opinions dels experts presenten matisos. Xavier Ferràs, d’Esade, apunta que “la revolució de la IA arribarà a tot arreu, ja que és un fenomen que es farà omnipresent, com en el seu moment va ser internet”. D’altra banda, Xavier López, d’Eurecat, considera que, en relació amb la IA generativa, d’entrada, les activitats més afectades seran aquelles basades en el coneixement i el treball intel· lectual o artístic, com és el cas de guionistes, traductors o dissenyadors gràfics.

Aquesta afectació, però, tindrà una doble cara. D’una banda, aquests professionals comptaran amb eines molt potents que els ajudaran a fer més i millor la seva feina, però també pot produir-se, encara que parcialment, un efecte “substitutiu”.

Dolors Mateu, del CEC, creu que “la IA té el potencial per impactar en diversos sectors de l’economia”, però considera que els que probablement experimentaran una major transformació són el sector salut, on la IA té el potencial de canviar la manera en què actualment es presta l’atenció sanitària; el sector manufacturer, que millora l’automatització i optimitza la producció i la qualitat dels productes; el comerç detallista i el comerç electrònic; el sector de la logística i el transport, que millora la cadena de subministrament i la gestió d’inventaris, i redueix els costos logístics, i el sector de serveis financers i assegurances, que millora la presa de decisions i analitza grans quantitats de dades financeres en temps real, alhora que identifica patrons i tendències, gestiona riscos i millora la detecció de frau.

La Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer, Victoria Miravall, coincideix que la “IA s’aplicarà potencialment en qualsevol sector d’activitat”, i també apunta la salut, el retail, les finances i els serveis bancaris com els sectors on ja s’està veient aquesta transformació. Miravall hi suma el sector de l’automoció, “no només en relació amb el cotxe autònom, sinó amb el de l’optimització de rutes o la gestió de trànsit”.

El responsable d’IA per a Sistemes d’Informació Legal a Lefebvre, Ángel Sancho, parla dels sectors de l'educació, la medicina o el dret, i afegeix que “tots els estudis coincideixen que afectarà moltes àrees de l’empresa, com les relacions amb clients, el màrqueting, l’enginyeria de programari i el processament de continguts”.

8

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

A més del sector de la salut i del sector financer, el responsable de Màrqueting d’Assessories i Despatxos Professionals de Sage, Eduard Banqué, apunta al sector del transport i la logística d'àmbit terrestre i marítim, el qual, amb la tecnologia de conducció autònoma, pot millorar en eficiència, seguretat i sostenibilitat. També es refereix al sector de la indústria, que amb l’automatització i la robotització basades en la IA millorarà la productivitat, la qualitat i la flexibilitat dels processos de producció, i amb l’anàlisi de dades generades pels sensors i els sistemes de control de la producció optimitzarà l’eficiència energètica i reduirà els residus i les emissions contaminants.

Com ho han de gestionar les pimes?

Parlar d’impacte de la IA a les empreses és parlar d’impacte a les pimes, les quals configuren l’àmplia majoria del nostre teixit productiu. Segons Xavier Ferràs, d’Esade, “les pimes haurien de començar a desenvolupar treballs exploratoris d’aproximació a les apli-

cacions d’IA en el marc dels seus processos de transformació digital”. Ferràs aconsella crear petits grups interns que comencin a informar-se i a pensar en quines aplicacions, en quins processos de negoci i amb quins proveïdors es pot començar a adoptar la IA. “Una bona idea és acudir a algun centre tecnològic, per rebre assessorament i desenvolupar els primers projectes”, comenta. Justament des d’Eurecat, el seu director general Corporatiu i d’Operacions, Xavier López, recomana a totes les empreses més enllà de la seva dimensió, dissenyar un full de ruta de transformació digital “per tal d’analitzar tots els seus processos, productes i model de negoci, i avaluar la potencial incidència de totes aquestes tecnologies”. Segons López, “fer una diagnosi per identificar reptes/oportunitats, prioritzar-los i definir un pla d’acció adequat de la mà de gent experta és del tot urgent”.

La presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de

envers la customització o l’escalabilitat en costos i manteniment”.

Implicacions ètiques a l’empresa Xavier Ferràs, d’Esade, explica que els principals dilemes ètics de la IA deriven de la possibilitat d’aquestes tecnologies de prendre decisions autònomes que poden afectar trajectòries i destins humans. A més, apunta al problema del potencial biaix de les seves recomanacions, així com al d’utilització de dades propietat d’altres pels seus propis entrenaments. Segons Ferràs, “caldrà establir marcs ètics i jurídics molt acurats i consensuats internacionalment”. “Estem a les beceroles, i aquest tema serà absolutament crític en els propers anys”, afirma. Xavier López, d’Eurecat, coincideix en la “necessitat urgent” de posar en marxa regulacions que vetllin per un ús ètic d’aquestes tecnologies malgrat que sigui “una tasca extremadament complexa”. Ángel Sancho, de Lefebvre, recorda que “hi ha cada vegada més iniciatives com la del Parlament Europeu, que està impulsant mesures líders a escala mundial per equilibrar els beneficis potencials de la IA amb les preocupacions ètiques i de privacitat”.

Catalunya (CEC), Dolors Mateu, proposa que les pimes col·laborin entre elles per afrontar els canvis que implica la IA. “El punt clau és no quedar-se enrere”.

Des de les empreses de consultoria tecnològica Lefebvre, Sage i Wolters Kluwer, recomanen familiaritzar-se amb les tecnologies de la IA per identificar oportunitats i enfocar recursos en les àrees on es pugui aportar més valor. Ángel Sancho, de Lefebvre, afirma que “no es tracta d’aplicar la tecnologia perquè sí, ni d’invertir en IA sense haver fet una anàlisi prèvia de les necessitats, ja que la tecnologia més cara és aquella que no es fa servir”. Eduard Banqué, de Sage, aposta perquè les pimes “comencin implementant solucions d’IA en àrees específiques de l’empresa a canvi d’intentar una transformació completa i així poder avaluar els resultats i ajustar els processos”. Victoria Miravall, de Wolters Kluwer, coincideix amb el consell de fer una adopció gradual i també recomana “valorar aspectes com l’estandardització

Dolors Mateu, del CEC, considera que “és important que les empreses adoptin per elles mateixes principis ètics sòlids en el desenvolupament i la implementació de la IA”.

Victoria Miravall, de Wolters Kluwer, puntualitza que és fonamental que les empreses, en primer lloc, assegurin el compliment del marc normatiu. “En el cas d’Espanya, complint amb les regulacions de protecció de dades, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que implica implementar mesures de seguretat adequades per protegir les dades i obtenir el consentiment informat dels usuaris abans d’utilitzar les seves dades per a finalitats d’IA”, explica. Eduard Banqué, de Sage, coincideix que “les empreses han de ser conscients de la importància de la privacitat dels usuaris i que han de complir amb les regulacions de protecció de dades vigents”.

Afectació al mercat laboral i noves habilitats Tots els experts coincideixen que la IA tindrà un clar impacte en el mercat laboral. El professor d’Esade Xavier Ferràs afirma que “més que una substitució, amb la IA es donarà una suma d’intel·ligències, ja que la majoria d’aplicacions requereixen i requeriran supervisió humana”. En qualsevol cas, Ferràs considera que “aquells que no entenguin i coneguin els fonaments de la IA seran substituïts per d’altres que sí que

La capacitat de comunicació, col·laboració, resolució de problemes i adaptabilitat serà valorada en el nou entorn laboral marcat per la IA utilitzin la IA com a amplificador de la pròpia intel·ligència”.

El director general Corporatiu i dOperacions del centre tecnològic d’Eurecat, Xavier López, creu que “hi haurà professions que es veuran clarament afectades i per les quals disminuirà dràsticament almenys una part de la seva feina”. A tall d’exemple, López comenta que la feina dels programadors no desapareixerà a curt termini, però un programador amb coneixements avançats en la utilització d’aquestes eines podrà fer la feina actual de 10 programadors. S’ha de veure, però, si la mateixa irrupció d’aquestes aplicacions generarà prou volum addicional de programació “sofisticada” que compensi l’efecte anterior.

“El mateix pot passar, per exemple, amb assessors legals i altres professions liberals".

La presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Dolors Mateu, creu que “cal tenir en compte que els canvis específics en el mercat laboral poden variar segons el sector i el context territorial”, i recorda que “la implementació de la IA pot generar nous rols i llocs de treball que encara no són previsibles avui en dia”.

Fruit de la IA es requeriran nous rols i habilitats als professionals. La Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer, Victoria Miravall, explica que “a mesura que l’automatització guanyi terreny, els rols s’hauran de reconfigurar, evolucionar i adquirir una combinació d’habilitats tècniques i humanes com la creativitat, el pensament crític o la resolució de problemes, entre d’altres”. També assegura que “l’aparició de nous rols suposa un increment de demanda de professionals especialitzats en IA”, i recorda que “en tots aquells rols per als quals avui les capacitats socioemocionals són imprescindibles per al seu desenvolupament ho continuaran sent i es reforçaran, ja que són les més difícils de replicar per la IA

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

9

E N

P R O F U N D I T A T

Reptes idels oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa Jornada Economistes i resulten essencials per als treballs en què la interacció entre persones és clau”.

El responsable de Màrqueting d’Assessories i Despatxos Professionals de Sage, Eduard Banqué, coincideix en la importància de les habilitats socials i emocionals. “La capacitat de comunicació, col·laboració, resolució de problemes i adaptabilitat serà valorada en el nou entorn laboral marcat per la IA. “Les persones que puguin relacionar-se efectivament amb altres individus, treballar en equips multidisciplinaris i adaptar-se a canvis ràpids tindran un avantatge competitiu”, assegura.

El responsable d’IA per a Sistemes d’Informació Legal a Lefebvre, Ángel Sancho, apunta que “per als despatxos professionals hi ha un abans i un després”, i recorda que, tal com deia un article recent de Harvard, una de les habilitats de futur en què invertir és en saber identificar i analitzar els problemes a resoldre.

El paper dels economistes Quin paper han de tenir els economistes davant la irrupció i l’auge de la IA? Segons el director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic d’Eurecat, Xavier López, “els economistes no podem fer res més que intentar estar al dia en el coneixement i l’ús d’aquestes tecnologies i recomanar-ne un

1 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Els economistes podem posicionar-nos de manera estratègica per abordar els reptes i aprofitar les oportunitats que sorgeixen amb aquesta tecnologia ús responsable”. López afegeix que “en aquests dos rols, el Col·legi hi pot tenir un paper clau, si promou la formació del col· lectiu, i, per què no, si és pioner en l’establiment d’un codi ètic per a la utilització d’aquestes eines per part dels professionals de l’economia”. El professor d’Esade Xavier Ferràs recomana “informar-se bé i utilitzar les forces positives de la tecnologia en benefici propi, ja que, ben utilitzada, la IA serà un instrument de gran increment de la productivitat, també per al col·lectiu dels economistes”.

Per a la presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Dolors Mateu, “els economistes tenim l’oportunitat de contribuir en

diversos aspectes relacionats amb la IA, com són desenvolupar models econòmics que tinguin en compte la IA i les seves implicacions, el seu impacte en diferents sectors i indústries, i com afecten la productivitat, el mercat laboral o la distribució de la renda”.

“Si se sap aprofitar l’oportunitat, els economistes podem posicionar-nos de manera estratègica per abordar els reptes i aprofitar les oportunitats que sorgeixen amb aquesta tecnologia”, conclou.

La Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer, Victoria Miravall, també assegura que “el paper dels economistes és clau per analitzar l’impacte econòmic i assessorar des d’un punt de vista d’avaluació i compressió econòmica i objectiva”. El responsable d’IA per a Sistemes d’Informació Legal a Lefebvre, Ángel Sancho, coincideix que “els economistes han de tenir un rol fonamental a l’hora d’investigar i analitzar en profunditat els impactes econòmics, socials i normatius de la irrupció i l’auge de la IA”. El responsable de Màrqueting d’Assessories i Despatxos Professionals de Sage, Eduard Banqué, afirma que “els economistes poden tenir un paper clau en la supervisió i la validació de les decisions preses per sistemes d’IA, analitzant i avaluant els resultats generats per la IA per assegurar-se que siguin coherents, precisos i fiables”. n

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE COMISSIÓ D’ECONOMIA I SOSTENIBILITAT DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA comissions@coleconomistes.cat

E

n la diversa literatura produïda per analitzar el progrés en la realització dels objectius pel desenvolupament sostenible (ODS), quan es fa menció a la intel·ligència artificial és dins un context més ampli com el de la revolució digital, la qual comprèn, entre altres, tecnologies com la realitat augmentada, la manufactura additiva o 3D, la internet de les coses i, per descomptat, la intel·ligència artificial. En el moment de la publicació de l’Agenda 2030 no es va mencionar la importància de la digitalització en la realització dels ODS, excepte pel cas concret de les tecnologies de les comunicacions a les quals donava un gran paper per corregir la divisió tecnologia global. Avui dia, la revolució digital ha agafat un paper creixent i es considera essencial per tirar endavant els ODS. L’organització The World in 2050 ha tractat a bastament aquest tema en el seu informe de l’any 2019, The Digital Revolution and Sustainable Development: Opportunities and Challenges, on tracta de manera àmplia la transformació cap a un món sostenible en un horitzó del 2050. La Revolució Digital és un poderós conductor del canvi que connecta amb tots els 17 ODS. En la visió de The World in 2050, estem davant d’un inici d’era que ja determina el camí postAgenda 2030 i s’obre una oportunitat de futur amb prosperitat, inclusió social sense divisòria digital, orientació mediambiental, bon govern i pau. Aquests elements són els que determinen la sostenibilitat. Les amenaces són, però, igualment gegantines; de fet, assenyala l’informe, l’experiència de les dècades recents mostra un camí contrari al desitjable en el qual la revolució digital ha perpetuat un creixement amb major intensitat de l’ús de recursos i d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Cal, doncs, una inversió radical d’aquesta tendència.

També el Pacte Mundial de les Nacions Unides (ONU) ha publicat diversos documents que tracten el tema de la tecnologia i de la innovació en relació amb els ODS. La valoració del Pacte Mundial és ex· tremadament positiva en relació amb

el paper que la intel·ligència artificial ha de tenir per accelerar el desenvolu· pament dels ODS. L’any 2022 i només a Europa, el pes econòmic de la intel·ligència artificial ha sumat 12.000 milions d’euros i les tecnologies digitals aportaran fins a l’any 2030 uns 2,2 bilions d’euros al PIB europeu.

La tecnologia ajudarà a la realització de tots els ODS a través de la promoció de l’accés a la informació i a la seva anàlisi, l’aparició de nous models de negoci i de nous models de productes i serveis, la millora de plataformes digitals de finançament i el desenvolupament de la robòtica, la impressió 3D i la intel·ligència artificial.

El Pacte Mundial a Espanya en una recent enquesta a 2.500 empreses ha constatat que el 49 % de les empreses està realitzant algun tipus d’innovació orientada a la sostenibilitat i als ODS. Igualment, el 58 % de les empreses fan la recollida de dades en temps real, el 37 % utilitza el big data i el 24 % i el 22 % fan servir intel·ligència artificial i robòtica respec-

tivament. Hi ha, doncs, camí per recórrer, però en aquest recorregut no es pot perdre de vista la finalitat última de la sostenibilitat.

Aquestes dades mostren que la revolució digital té espai per créixer, en aquest cas, vinculat als ODS 9- indústria i innovació. La promoció de l’accés a la informació permet millorar el coneixement sobre salut, educació i ocupació que es considera essencial per l’acompliment dels ODS 1- fi de la pobresa. El big data ajuda a la presa de decisions estratègiques en l’agricultura i permet millores genètiques o moleculars, fet que repercuteix directament en l’ODS 2: fi de la fam. El document del Pacte Mundial: 7 formas en las que la tecnologia puede contribuir a los ODS resumeix la vinculació entre tecnologia i els ODS. Un dels temes fonamentals per tal que la revolució digital tingui efectes positius en el Desenvolupament Sostenible és la desaparició de la divisòria digital, bàsica per reduir les desigualtats – ODS 10. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 1

E N

P R O F U N D I T A T

Reptes idels oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa Jornada Economistes

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL: LA REVOLUCIÓ 360

MANEL SANROMÀ LUCÍA

President de CIVICAi manuel.sanroma@urv.cat

D

eia l’autor llatí Terenci: “Soc un home, res del que és humà no m’és indiferent”. Parafrasejant-lo podríem posar en paraules d’un dels actuals grans models del Llenguatge (LLM, per l’acrònim en anglès): “Soc una IA, tot el que és humà m’interessa”. En el darrer mig any, el món ha descobert amb gran i generalitzada sorpresa que la IA, de fet, una part anomenada IA generativa, de la qual són exemples els LLM com ChatGPT, ja ha assolit el domini del llenguatge, de qualsevol llengua humana.

Aquest fet, molt més enllà de representar una més, i, per cert, molt gran i molt ràpida revolució tecnològica, té unes implicacions que difícilment escapen a una anàlisi mínimament objectiva. Pensem, per exemple, que aquests LLM, que no han estat entrenats més que per “entendre” tot allò que han “llegit”, poden traduir perfectament en temps real entre totes les llengües, resumir textos, realitzar raonaments sofisticats, extreure conclusions sobre immenses quantitats de dades (totes les que són d’una empresa o que li poden interessar) i respondre preguntes al voltant d’elles en llenguatge natural. I encara més: poden descriure imatges i vídeos en paraules o crear-los a partir d’una descripció textual, poden escriure programes en diferents llenguatges de programació (en cap dels quals, per cert, han estat entrenats!) per resoldre qualsevol problema que se’ls plantegi en llenguatge natural, o crear una aplicació a partir d’un dibuix realitzat a mà de les funcionalitats que es desitgin en aquesta aplicació. Una revolució 360, es miri des d’on es miri.

Totes les revolucions tecnològiques anteriors han creat instruments o dominat energies que augmenten les capacitats humanes però que són ”externes” a l’ésser humà. Ara hem

creat una tecnologia que toca el moll de l’os d’allò que és nuclear a la nostra condició humana: el llenguatge, allò que ens ha fet humans i que ha permès la mateixa tecnologia i la cultura a través de les quals hem progressat i hem deixat de ser esclaus de les forces naturals. Aquesta nova tecnologia ha desenvolupat uns éssers, o enginys, que de moment són simples algorismes, o software, que necessiten potents ordinadors per ser creats i mostrar el seu poder: emular, simular, imitar (feu servir la paraula que vulgueu!) la intel·ligència humana. I de moment són molts, encara una gran majoria, els que no s’adonen o no es volen adonar de la transcendència d’aquest fet. En paraules de Geoff Hinton, pare de la IA generativa i fins fa poc vicepresident de Google (càrrec que va deixar per poder alertar de les conseqüències no desitjades d’aquests LLM): “És com si els extraterrestres haguessin aterrat i la gent no se n’hagués adonat perquè parlen molt bé l’anglès”. Uns “extraterrestres” creats pels humans.

Ja estem començant a veure els efectes d’aquesta revolució. Desapareixeran molts llocs de treball? Segurament, com en tota revolució tecnològica anterior. Se’n crearan de nous? Ben segur encara que és aviat per imaginar quants i quins. Augmentarà la productivitat de treballadors i empreses? Per descomptat, i molt; i, per tant, la competitivitat dels que la sàpiguen utilitzar. Grans oportunitats? Com mai. I riscos? Tots els de les grans revolucions i alguns mai vistos.

Davant d’uns canvis tan grans, tan ràpids i de conseqüències tan imprevisibles, és fonamental la implicació de tota la societat en la governança d’aquesta tecnologia. Per això hem creat a Catalunya CIVICAi, una associació ciutadana per reivindicar el paper de la societat civil en aquesta revolució. Res de la IA no ens és indiferent: benvinguts a la revolució 360. n

En el darrer mig any, el món ha descobert amb gran i generalitzada sorpresa que la IA ja ha assolit el domini del llenguatge, de qualsevol llengua humana 1 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL EN L'ÀMBIT DE L'ECONOMIA I L'EMPRESA

KARINA GIBERT

Degana de l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, catedràtica i directora del centre de recerca en Ciència Intel·ligent de dades i Intel·igència Artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya deganat@enginyeriainformatica.cat karina.gibert@upc.edu

E

l 2018, l'ONU declara l’inici de l’era de la societat digital, i la transformació digital esdevé el nucli del canvi en gairebé tots els sectors.

La intel·ligència artificial (IA) hi té un paper clau.

Nascuda el 1956 per fer màquines que imitin activitats humanes que usen intel·ligència, recentment ha saltat al sector productiu en el seu vessant més dedicada a extreure valor afegit de tota mena de dades (incloent-hi imatges, àudios...) a partir de computació intensiva i fomentar les decisions basades en dades.

Inserir la dada en els processos de decisió és encara un gran repte, i, mentre les grans corporacions se n’han pogut beneficiar a gran escala, pimes, microempreses, freelances, autònoms o empreses mitjanes de llarga tradició (per exemple, una bona part del comerç més tradicional), no han iniciat encara la transformació digital o no disposen de bases de dades històriques prou llargues i es miren aquesta revolució una mica des de la barrera. És cert que les oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa són enormes, i que la IA pot aportar valor afegit a tots els verticals (comerç, salut, medi ambient, treball, turisme, indústria...). La part d’IA que s’ha fet famosa utilitza grans bases de dades històriques per “aprendre” amb deep learning com predir anticipadament vendes, estoc, facturació, demanda, clients, baixes dels treballadors, eficiència dels processos productius, tractaments o productes recomanats en funció del perfil d’usuari/client... Però aquestes

prediccions no són explicables per se i dificulten la integració de la dada en els processos de decisió, sobretot les estratègiques o les que han de sustentar les polítiques.

Les petites empreses es poden beneficiar millor d’altres enfocaments, com les dades federades on es distribueix una mateixa IA en diverses organitzacions on aprendre localment i privadament trossets dels models que després fan un tot; o del transfer learning, on calen poques dades pròpies per aprofitar el que una IA ja ha après abans; o de branques IA com la representació del coneixement, l’enginyeria del coneixement o l’aprenentatge no supervisat, per modelar i comprendre la mateixa organització i dibuixar el full de ruta que activi el canvi quan l’organització encara no pot, tota sola, pujar al carro del big data, el deep learning o la IA generativa.

Des del sector de la IA tenim una gran responsabilitat, no només a disparar el creixement de les empreses més madures en dades i tecnologia, sinó a acompanyar també les menys madures a afrontar els reptes de la societat digital amb solvència i transformar-se de manera segura i eficient. En aquest sentit, Catalunya té una estratègia d’IA del febrer del 2020 i compta amb aliances com ara CIDAI, AIRA, OEIAC o la DCA,

i el DIH4cat, que permeten a les petites empreses accedir a fons d’innovació per fer prototipatge i testatge de sistemes d’IA ètics.

A part dels enormes beneficis de la IA per al desenvolupament, també comporta uns riscos, més lligats als usos i a com configurem les dades que l’alimenten, que poden repercutir en la vulneració de drets fonamentals o en l’increment de les desigualtats socials. Per això la Comissió Europea treballa des del 2018 per establir un marc ètic per la IA i una Llei Europea de la IA que la reguli. Després d’un llarg procés, dimecres 14 de juny del 2023, el Parlament Europeu va aprovar el Reglament Europeu de la IA per 499 vots a favor, 28 en contra i 93 abstencions, i la proposta anirà ara al Consell d’Europa per tal que els estats membres hi treballin i perquè el 2026 pugui entrar en vigor el Reglament, que, com a tal, serà d’aplicació directa, sense transposició. Espanya, mentrestant, encapçala el primer i únic pilot (sandbox) previst a Europa per testejar la implementació del Reglament en empreses reals. Presentat el juny passat, el sandbox es llançarà l’octubre del 2023 i generarà guies de bones pràctiques i directrius per a l’operativització del Reglament, enviant retroacció de les empreses a la Comissió Europea per a la redacció del Reglament definitiu. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 3

E N

P R O F U N D I T A T

Reptes idels oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa Jornada Economistes

MÉS ENLLÀ DE L’EXAMEN: LES IA GENERATIVES CANVIEN LES REGLES DEL JOC A L’EDUCACIÓ En segon lloc, haurem de replantejar el procés d’ensenyament i aprenentatge. Si els estudiants ho aprenen tot usant la IA, això implicarà que el sistema funciona, però està clar que haurem d’adaptar les nostres metodologies.

També hauríem de considerar com canvia el currículum. Què necessiten saber les generacions futures? Quines habilitats són les més valuoses en un món amb IA?

GUILLEM GARCIA BRUSTENGA

Enginyer de Telecomunicacions i expert en anàlisi de tendències i transferència de coneixement a l’Elearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya ggarciab@uoc.edu

E

n aquest article, tractaré la qüestió que està agitant actualment el món de l’educació: la irrupció de les IA generatives. Aquestes eines, com la coneguda ChatGPT, estan trasbalsant la manera en què ensenyem i aprenem, i estan plantejant reptes considerables que exigiran un canvi profund en el model educatiu. També parlaré sobre el seu impacte en termes de productivitat i eficiència.

D’altra banda, haurem de reflexionar sobre el paper del professor en aquest nou escenari. Probablement, el professor haurà de ser encara més un intermediari, i haurà de donar sentit als continguts i utilitzar la seva experiència per guiar els estudiants a través d'un mar d’informació generada per la IA. Finalment, cal pensar en quins nous models institucionals poden emergir. La IA pot permetre la creació de models més automatitzats, però és aquest el camí que volem seguir? És important reflexionar sobre quin tipus de sistema educatiu volem per a les futures generacions.

Ara bé, més enllà de l’educació, l’impacte de les IA generatives en la productivitat i eficiència de tots els sectors és evident. És in-

discutible que eines com ChatGPT seran d’ajuda en quasi totes les professions.

Per exemple, aquest article l’he creat dictant les meves idees al mòbil mentre tornava a casa, i després he passat la transcripció a ChatGPT, i li he demanat: “Vull fer un article per a una revista divulgativa. He pres unes notes. A partir d’aquestes notes i sense posar més informació que no sigui estrictament necessària, escriu un article de menys de 1.000 paraules. Fes servir un to divulgatiu però formal. Les notes són: [les meves notes]” Després he treballat amb el resultat (que és 100% basat en idees meves, és meu) i he retocat alguns detalls de maquetació i estil.

També he creat amb IA una imatge per acompanyar l’article. El temps total per redactar l’article? Entre 10 i 15 minuts. Això suggereix una transformació radical en la nostra manera de treballar.

Estem davant d’un futur ple de reptes, i també de possibilitats apassionants. Les IA generatives estan canviant la manera en què ensenyem, aprenem i treballem, i cal adaptar-nos i participar en aquesta revolució desafiant i emocionant alhora. n

El boom de les IA generatives es va produir a finals de l’any passat. El primer que van notar molts professors és que es podien resoldre sense dificultats els seus exàmens.

Els centres educatius van travessar ràpidament les etapes de dol: inicialment, negació (no fem res, ja passarà la moda); després, ridiculització (ho fa malament, s’equivoca, no sap sumar…); prohibició (tanquem la wifi, tornem als exàmens orals), i, finalment, l’acceptació. Aquesta acceptació es va produir quan es va reconèixer que la integració de les IA generatives en el procés formatiu (amb totes les possibilitats que s’obren) era inevitable si volien continuar sent rellevants en un món amb IA. Aquest canvi presenta una sèrie de desafiaments crucials per a l’educació. En primer lloc, evidentment, necessitarem reconsiderar la manera com avaluem els estudiants. Amb la capacitat de la IA per resoldre problemes complexos, potser hauríem de centrar-nos més en el procés d’aprenentatge, les preguntes que li plantegen els estudiants i la manera en què treballen conjuntament amb aquestes eines.

1 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Fotografia fotorealista d’un home de mitjana edat amb barba curta i ulleres caminant per un barri de negocis i parlant i dictant pel telèfon mòbil (prompt per Lexica)

PRO de PROfessional A Sabadell Professional som on hi ha els millors PROfessionals Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos I, a més, comptem amb un equip de gestors especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.

Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofertes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.

PUBLICITAT

T’estem esperant.

sabadellprofesional.com

900 500 170 I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 5

P R O T A G O N I S T E S Entrevista

1 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

XAVIER MARCET, CONSULTOR EN ESTRATÈGIA I INNOVACIÓ

“El fonamental és i serà pensar”

Xavier Marcet és un dels grans referents del país en estratègia, innovació i transformació d’organitzacions. En aquesta entrevista parlem de l’impacte de la intel·ligència artificial a l’empresa i entre els professionals.

CLARA BASSOLS

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

L

licenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en Gestió Pública per ESADE, Xavier Marcet és president de la consultora Lead to Change.

Una faceta que combina amb la de conferenciant i articulista en diversos mitjans, i amb la seva tasca docent a la Barcelona School of Management (BSM-UPF) i d’altres universitats a tot el món. També és president fundador de la Barcelona Peter Drucker Society, entitat que busca millorar la societat estimulant una gestió i direcció efectiva i un lideratge responsable. També ha publicat els assajos Coses que aprenem després (2010), Esquivar la mediocritat (2018) i Management Humanista (2023).

l’impacte real d’Internet. En qualsevol cas, l’oportunitat rau a saber forjar la suma d’intel·ligències. La intel·ligència determinant serà la intel·ligència natural que és la de les persones, la que crearà els avantatges competitius de llarga durada, però el concurs de la intel·ligència artificial amb les seves capacitats de predicció, prescripció, personalització i simulació seran importants en la concreció de noves oportunitats.

Com afecta la intel·ligència artificial en el mercat laboral? Quines són les principals implicacions per als directius i els treballadors?

No soc dels més pessimistes respecte del

fet que la intel·ligència artificial i les automatitzacions sofisticades (robòtica) ens deixaran a tots sense feina. No ho penso, potser per ignorància, però no ho crec. La principal implicació és que treballar voldrà dir més que mai tenir una gran capacitat per pensar i per aprendre.

Com es pot assegurar que la intel· ligència artificial s’utilitzi d’una mane· ra ètica i responsable en l’entorn em· presarial?

No es pot assegurar. Les tecnologies, fins i tot les més senzilles, poden ser mal usades. La tecnologia és un mirall de les persones que les creen i les usen. La condició humana, amb les seves grandeses i misè-

Quines oportunitats considera que ofereix la intel·ligència artificial a les empreses i especialment a les pimes que configuren la major part del teixit empresarial del país?

Ens costa d’imaginar encara quin serà l’impacte, igual que el 1995, quan naixien les pàgines web, ens costava d’entendre

La intel·ligència determinant serà la intel·ligència natural que és la de les persones, la que crearà els avantatges competitius de llarga durada I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 7

P R O T A G O N I S T E S Entrevista

ries, no neix amb la intel·ligència artificial.

En tot cas, el seny i el sentit comú seran més necessaris que mai i els hem d’aportar les persones, no les màquines.

Quin impacte té i tindrà en els professi· onals? Es requeriran noves habilitats...

La principal habilitat serà pensar. Sí. Pensar. No mimetitzar. Pensar. Si pensem, les tecnologies de dades i la IA ens empoderen. Si no pensem, ens mimetitzen, ens porten on volen. Pensar fa la diferència.

Pensar i escriure. Dels que no escriuen, intuïm que pensen, però no ho sabem. Tot semblarà dissenyat perquè no pensem i no escrivim, però el fonamental és i serà pensar. Pensament crític, pensament sistèmic, capacitat de síntesi i de presa de decisions.

Quin paper hi tindran els economistes?

Tindran més eines per crear models explicatius del futur i especialment del passat.

Però això no és nou. Els economistes hauran de bascular entre el big data que aportaran les màquines i l’small data que els permetrà l’observació i l’experiència pròpies. Els economistes no faran seguidisme

1 8

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

de les dades, les contextualitzaran, les relativitzaran i en donaran les claus per interpretar-les.

Un dels grans debats actualment és la regulació de la intel·ligència artifi· cial. Quins límits s’hi haurien de posar?

Quan la nostra generació érem joves anàvem en cotxe sense cinturó de seguretat i amb moto sense casc. Ara anem així pel que fa a la intel·ligència artificial. Però, per poder regular, abans hem d’entendre la IA, hem de conèixer bé els budells dels algoritmes. No podem renunciar a regular una tecnologia amb impacte diferencial.

Com es pot fomentar la confiança dels ciutadans i les empreses en les tec· nologies d’intel·ligència artificial?

Militant en una certa autenticitat. La base de tot és tendir a l’autenticitat i no a la banalitat. Evitar el papanatisme. Evitar les “tonteries”. No caure en exageracions.

L’eix central de les organitzacions i la vida són les persones. Les empreses no seran eixams de màquines amb quatre persones destorbant. Per crear confiança hem de començar per no exagerar.

Hem de construir criteris propis a partir d’una comprensió bàsica sobre la IA. La principal acció és no deixar d’aprendre mai

Quines accions es poden prendre per millorar la transparència i la compren· sió dels sistemes d’intel·ligència arti· ficial?

Hem d’aprendre. Hem de construir criteris propis a partir d’una comprensió bàsica sobre la IA. La principal acció és no deixar d’aprendre mai. El dia que deixem d’aprendre, envellim de cop, entrem en el que Peter Drucker en deia incompetència sobtada. El secret és aprendre i no cansar-se d’un mateix. n

Soluciones de

LEFEBVRE

ECOSISTEMA

LEFEBVRE

QMEMENTO BASE DE DATOS PRÁCTICA

El poder de la información analítica conectada a la base de conocimiento más innovadora.

Todo el conocimiento de Lefebvre y un servicio de Consultoría y Documentación apoyado por los mejores expertos.

Un buscador realmente eficaz basado en inteligencia artificial y en la primera red semántica legal.

El prestigio de los Mementos unido al sistema documentario más completo.

Podrás añadir Formación Experta y Sibila, el primer analista inteligente.

ADEMÁS INCLUYE

Apuntes y consejos Indicator.

Obras de diferentes colecciones de Lefebvre: Claves Prácticas, Mementos Expertos, Guías rápidas y otros manuales con la sistemática Memento.

LEFEBVRE

TÁNDEM

Una solución dirigida a asesorías que quieren aprovechar el conocimiento que existe entre su propia documentación.

SOFTWARE DE GESTIÓN DEL CONOCIMIENTO

Con TÁNDEM todos los archivos y documentos se analizan, se enriquecen y se integran en un único interfaz junto con el resto de contenidos Lefebvre. Beneficios para tu empresa: VANGUARDIA TECNOLÓGICA Toda nuestra tecnología y nuestros desarrollos de inteligencia artificial para que los puedas aplicar sobre tu conocimiento.

ANÁLISIS CON ALGORITMOS Analizamos con algoritmos desarrollados durante años, todos tus documentos y archivos para “comprenderlos”.

INTEGRA TU CONOCIMIENTO Se mostrarán los informes de tu despacho, tus modelos, tus demandas y toda la documentación que desees junto con los Mementos, artículos doctrinales o la jurisprudencia.

Infórmate en tienda.lefebvre.es

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 9

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

Enquesta de Situació Econòmica de Primavera 2023

2 0

•

I n f o r m a t i u

d e

Finalment, l’enquesta de primavera del 2023 ha preguntat per les mesures per afrontar la sequera. L’impuls de l’eficiència en l’ús de l’aigua (assenyalat pel 60,9 % dels enquestats), les inversions en plantes dessaladores (50,6 %), la tramitació d’emergència de les obres i de les actuacions prioritàries (40,4 %) i els ajuts al sector primari (39,1 %) són, entre algunes de les proposades recentment pels poders públics, les que els economistes enquestats consideren més adequades per actuar contra la sequera.

Com en cada edició de l’enquesta, el CEC ha traslladat també preguntes concretes per a les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A Barcelona, l’accés a l’habitatge (44,4 %), la facilitació de la creació i implantació d’empreses (39,3 %) i la facilitació de la mobilitat i el transport (35,3 %) són, segons els economistes, les tres qüestions prioritàries a afrontar per part dels nous consistoris sorgits de les eleccions municipals.

A Girona, el 45,5 % dels economistes de la demarcació opina

tipus d’interès. Un 38,8 % hi està d’acord mentre la inflació no comenci a remetre d’una manera més significativa.

A l’enquesta de primavera s’han consultat també els economistes catalans sobre la seva opinió al voltant de la candidatura Costa Brava Barcelona per a la celebració de la Ryder Cup 2031. La majoria dels economistes catalans (57,3 %) hi està clarament a favor. D’aquest 57,3 %, un 22,5 % té una opinió molt positiva i un 34,8 %, una opinió positiva. A l’altre extrem hi ha un 10,8 % que expressa una opinió contrària, dels quals un 7,5 % manifesta una opinió negativa i només un 3,3 % en té una opinió molt negativa.

Una altra de les qüestions que s’han consultat en aquesta edició de l’enquesta ha estat l’acord entre sindicats i patronal per la pujada salarial total del 10 % en tres anys. El 71,9 % dels economistes catalans el valoren com a correcte, un 12,5 % creu que aquest increment és excessiu, mentre que un 12,0 % pensa que és insuficient.

que els plans d’igualtat obligatoris no podran ajudar a reduir la bretxa salarial existent actualment. El 38,2 % dels enquestats creu just el contrari.

A Lleida s’ha consultat sobre les polítiques de prevenció i estalvi impulsades per les administracions públiques per minimitzar l’impacte de la sequera. El 78,6 % creu que les administracions públiques no han aplicat bé fins ara les polítiques de prevenció i estalvi per minimitzar l’impacte de la sequera a l’economia de les comarques de Lleida, mentre que un 21,4 % considera que només ho han fet parcialment. Ningú pensa que hagin estat les adequades.

A Tarragona s’ha preguntat si la demarcació rep el que li correspon en inversions i infraestructures en els pressupostos de la Generalitat. El 57,1 % dels enquestats opina que la inversió prevista no respon al que correspondria, el 39,3 % assenyala que el tractament de la demarcació en els pressupostos de la Generalitat ha millorat, però encara continua sent insuficient. n

ÍNDEX DE CONFIANÇA DELS ECONOMISTES 7

6,06

6,03

6 5,60 5,74

5,92

5,56

5,37

5,89 5,59

5,59

5,48 5,28

5,29

5

4,94

5,53

5,04

5,36

5,28

5,17

5,01 5,05 4,95 4,86

4,58 4,36

5,17 4,99

5,15

4,20

4,52

4,08

5,38

5,14

4,22

4 3,34 3

3,45 3,14

3,17 3,18

3,62 3,09

3,00 2,69

3,05

3,33

2,83

l ’ e c o n o m i s t a

2020

2021

CATALUNYA ESPANYA

2022

2023

DESEMBRE

2018

JUNY

2017

MARÇ

JUNY

2016

DESEMBRE

JUNY

2015

JUNY

JUNY

2013 2014

JUNY

JUNY

JUNY

JUNY

2011 2012

JUNY

2009 2010

JUNY

JUNY

JUNY

JUNY

JUNY

JUNY

JUNY

2004 2005 2006 2007 2008

JUNY

2002 2003

JUNY

JUNY

2,59 2

JUNY

L

a majoria dels economistes catalans veu la conjuntura millor ara que fa un any, i un 55 % demana acabar amb la pujada dels tipus d’interès per part del BCE Segons l’Enquesta de Situació Econòmica de Primavera de 2023 realitzada entre el 25 de maig i el 16 de juny de 2023, i a la qual han donat resposta més de 600 economistes, la majoria dels economistes catalans estan en contra d’intervenir el mercat de l’habitatge de lloguer a través del control de preus i a favor de generar més oferta d’habitatge.

L’enquesta consulta, com sempre, sobre l’evolució de l’economia, i en aquest cas denota unes expectatives més optimistes que fa uns mesos. El 44,6 % dels economistes considera que l’economia catalana està millor ara que fa un any i un 21,4 %, que està pitjor, mentre que a l’hivern els percentatges eren del 34,0 % i el 33,3 %, respectivament. L’índex de confiança dels economistes també millora respecte a l’hivern per a l’economia catalana (5,36 davant d’un 5,14 d’una valoració d’entre 0 i 10) i per a l’economia espanyola (5,17 davant d’un 4,99).

La inflació continua sent el principal problema de l’economia catalana segons la majoria dels economistes, però el grau de preocupació en relació amb aquesta qüestió disminueix respecte dels passats mesos. Quan se’ls consulta sobre l’impacte negatiu que pot tenir per a l’economia catalana l’augment actual de preus i costos, el 20,3 % dels enquestats es mostra molt preocupat, percentatge molt inferior al de l’enquesta de fa un any (47,0 %).

Un 55,1 % dels economistes catalans enquestats es mostra en desacord amb el fet que el Banc Central Europeu continuï amb la seva política iniciada el juliol del 2022 d’augment dels

Commemoració dels 35 anys de la Llei d’Auditoria

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), en col·laboració amb el Registro de Economistas Auditores (REA-CGE) i el Registro de Economistas Contables (ECCGE), òrgans especialitzats del Consejo General de Economistas (CGE) en matèria d’auditoria i comptabilitat, respectivament, van organitzar a la seu del CEC a Barcelona un acte amb motiu del 35è

aniversari de la Llei 19/1988, de 12 de juliol, d’Auditoria de Comptes, en el qual es va analitzar el camí recorregut en el camp de l’auditoria de comptes en aquests últims 35 anys i els objectius concrets per seguir avançant en la transparència i l’augment de la qualitat de la informació economicofinancera. També es va parlar dels reptes i les oportunitats sorgits a conseqüència de la Directiva

(UE) 2022/2464 i de l’Avantprojecte de Llei d’informació sobre sostenibilitat.

L’acte va comptar amb les intervencions del degà del CEC, Carles Puig de Travy; el president del CGE, Valentí Pich; el president del REA-CGE, Emilio Álvarez; el vicepresident del CGE, Lorenzo Lara; el vicepresident del REA-CGE i degà del Colegio de Economistas de la Región de

Murcia, Ramón Madrid; el president de l’EC-CGE, Francisco J. Gracia, i el president de la Comissió d’Auditors de Comptes | REA Catalunya del CEC, Francesc Garreta. Tots van coincidir que la transformació digital, la concentració del mercat, la captació i retenció de talent, i l’adaptació al marc normatiu de la nova Directiva de Sostenibilitat són els grans reptes que es plantegen actualment en el sector de l’auditoria.

D’altra banda, el president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) —autoritat responsable del sistema de supervisió pública en matèria d’auditoria de comptes adscrita al Ministeri d’Economia i Empresa—, Santiago Durán, va abordar el paper de l’ICAC en els 35 anys de vida de la Llei d’Auditoria de Comptes i de cara el futur. n

Link al vídeo

Taula rodona sobre els reptes econòmics després del 23-J El CEC va organitzar una taula rodona titulada “Reptes econòmics després de les eleccions generals del 23 de juliol” amb els economistes Albert Carreras (membre de la Junta de Govern i col· legiat de Mèrit del CEC), Jordi Gual (professor de l’IESE Business School), Ferran Piqué (consultor del Cluster Development i membre del Youth Economic Circle),

Carme Poveda (directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona i presidenta de la Comissió d’Economia Industrial del CEC) i Elisabet Vilalta (directora general de Comertia i premi de reconeixement a l’Economista d’Empresa 2021). Moderada per l’exdegà del CEC i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, va tractar

set blocs temàtics: activitat empresarial, càrregues administratives i promoció de la innovació; polítiques sectorials; mercat de treball; infraestructures; política fiscal; política pressupostària i benestar; gènere, i igualtat. n

Link al vídeo

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 1

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

Josep Oliu (Banc Sabadell) i Cristina Herrero (AIReF), protagonistes de dues noves converses del degà

E

l president del Banc Sabadell, Josep Oliu, i la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, van protagonitzar a l’abril i al maig dos nous actes del cicle “Converses del degà”, amb què el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) vol acostar de manera periòdica als col·legiats i a les col· legiades destacats representants de l’administració pública, empreses, entitats i institucions econòmiques, per abordar qüestions d’actualitat i d’interès per als professionals de l’economia i de l’empresa.

En conversa amb el degà del CEC, Carles Puig de Travy, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va fer un repàs dels principals temes que afecten

2 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l’actualitat econòmica i financera en un acte celebrat el 19 d’abril. Oliu va assegurar que “la situació actual està vencent les expectatives negatives que hi havia sobre l’economia”, i va definir l’actual panorama econòmic com a “estable i controlat” malgrat les “múltiples incerteses”, entre les quals va apuntar “les conseqüències que s’arrosseguen de la crisi de la covid i de la guerra a Ucraïna”.

“Espanya està per primera vegada entre els països més ben situats, amb una activitat econòmica en ple funcionament i un sector turístic que s’ha recuperat de la covid”, va afegir. El president del Banc Sabadell també va afirmar que “el procés inflacionari està relativament controlat”, i va destacar la importància de “mante-

l ’ e c o n o m i s t a

nir les expectatives inflacionàries a la baixa i els tipus d’interès on són ara”. En relació amb l’impacte de la inflació i de l’augment dels tipus d’interès, Josep Oliu es va mostrar convençut que “els ciutadans i les empreses han absorbit l’increment dels tipus de forma relativament fàcil gràcies a l’estalvi acumulat”, i va assegurar que “al Banc Sabadell no hem detectat una pèrdua de liquiditat rellevant ni en les famílies ni en les empreses”.

Pel que fa al sistema bancari, el president del Banc Sabadell va afirmar que “estem anant cap a una normalització del sistema bancari”, i va posar èmfasi en el fet que “els tipus nominals encara no són alts, simplement estan tornant als nivells normals”. Josep Oliu va subratllar

que “la liquiditat i solvència dels bancs europeus està garantida”.

En relació amb l’impost bancari, el president del Banc Sabadell va reafirmar la seva posició sobre aquest tema i va assegurar que és “discriminatori, especialment per a alguns bancs”. Consultat per l’efecte que pot tenir sobre el crèdit, Josep Oliu va afirmar que “tot sempre té un efecte, però els mercats sempre s’acaben ajustant”.

Des de la fila zero van traslladar-li preguntes el president del Consejo General de Economistas i exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Valentí Pich, i els exdegans del Col·legi d’Economistes de Catalunya Joan B. Casas i Anton Gasol, en un acte moderat pel vocal de la Junta de Govern del CEC Jaume Menéndez.

El 30 de maig va tenir lloc una altra conversa, en aquest cas, amb la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, la qual va parlar de la situació econòmica actual i prevista, del cicle pressupostari de les administracions públiques, de la sostenibilitat i estabilitat de les finances públiques i de l’endeutament públic.

Consultada per les mesures que s’haurien de prendre per fer front a les tensions inflacionàries, la presidenta de l’AIReF va recomanar que siguin “molt focalitzades” i va assegurar que “les mesures que vagin per la via dels preus són més distorsionadores que les que es facin en funció de la renda o per a determinats col·lectius”. En aquest punt, Cristina Herrero va destacar que “anar per la via dels preus no és l’ideal”.

La presidenta de l’AIReF va recordar que la Comissió Europea ha recomanat a Espanya retirar les ajudes en matèria energètica i les rebaixes fiscals per complir amb les recomanacions de reducció del deute públic i ha apuntat que “la recomanació de l’AIReF va en la

mateixa línia de la Comissió Europea d’anar abandonant les mesures o mantenir només les imprescindibles de manera molt focalitzada”. “Si no, això pot suposar un problema de cara a la supervisió europea prevista per a la primavera del 2024”, va subratllar.

Preguntada per les conseqüències de l’anunci d’eleccions generals anticipades per al 23 de juliol del 2023, la presidenta de l’AIReF va alertar que “amb la convocatòria d’eleccions generals anticipades ha quedat pendent d’aprovar a les corts un repartiment d’objectius de reducció de dèficit per al 2024, pensant en el nou marc fiscal que estableix la Comissió Europea a partir del 2024”.

També va apuntar que “el primer que han de tenir present els nous governs d’àmbit estatal, autonòmic i local és que s’haurà de rebaixar el deute públic”, i en aquest sentit els va demanar “definir plans fiscals a mitjà termini”. Herrero va recordar que “l’anàlisi a llarg termini evidencia que l’estabilització del dèficit és insuficient per situar el deute en una trajectòria descendent”.

Des de la fila zero, diversos col·legiats i col·legiades van traslladar preguntes a la presidenta de l’AIReF en un acte moderat pel vocal de la Junta de Govern del CEC Jaume Menéndez. Concretament, hi van intervenir el catedràtic de la UPF, col·legiat de Mèrit i vocal de la Junta de Govern del CEC, Albert Carreras; el catedràtic de la UAB, vicepresident de la Comissió d’Economia Internacional i UE del CEC i membre del Consell Assessor de l’AIReF (20152020), Jordi Caballé; la cap d’Àrea de l’Agència Tributària de Catalunya i membre del Comitè Executiu de la Seu de Tarragona del CEC, Laia Sas; i el Síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i President de la Comissió de Gestió Pública del CEC, Josep Viñas. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 3

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

El Col·legi, amb el Compromís Nacional per l Col·legi d’Economis- osa del món i un dels esdeveni- ques gironines i per a Catates de Catalunya s’ha ments esportius més populars. lunya. D’altra banda, es posa un Turisme adherit al manifest SalAl manifest es defensa que en relleu que la Ryder Cup a vem la Ryder Cup!, que impul- la candidatura Costa Brava- Catalunya tindria un gran efecte Responsable Adhesió al manifest de suport a la candidatura Costa Brava-Barcelona per a la Ryder Cup del 2031

E

sen diverses entitats del món de l’esport, social i econòmic per donar suport a la candidatura Costa Brava-Barcelona per acollir la Ryder Cup del 2031, la competició de golf més prestigi-

Barcelona per a la Ryder Cup del 2031 és un projecte capital en el món de l’esport que representa una gran oportunitat en l’àmbit econòmic, social i empresarial per a les comar-

en l’economia, ja que atrauria visitants de tot el món i aportaria un impacte de més de 1.300 milions d’euros al territori, i generaria prop d’un miler de llocs de treball. n

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya s’ha sumat al Compromís Nacional per un Turisme Responsable, impulsat per la Generalitat de Catalunya i que es marca 67 reptes i objectius per iniciar un procés de transformació col·lectiva cap a un turisme ambientalment responsable, socialment just, territorialment equilibrat, basat en la innovació i reconnectat amb els elements identitaris del país.

El Compromís Nacional per un Turisme Responsable és l’eina que ens permet implementar aquest nou model. En aquest camí, el sector turístic català es fixa com a objectius: la lluita contra el canvi climàtic, la preservació de la biodiversitat, l’accés universal a les destinacions, la millora de la qualitat de l’ocupació i la descarbonització de l’economia. El Compromís Nacional per un Turisme Responsable és un procés de participació col·lectiva i un esforç de conciliació entre projectes i mirades de país molt diverses que ja compta amb l’adhesió de 137 entitats. n

El Col·legi se suma al manifest per a una economia amb propòsit

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya i més de 200 entitats més s’han adherit al Manifest per una Economia amb Propòsit, que fa una crida per avançar en el desenvolupament actiu i compromès de la responsabilitat de les empreses envers la societat, amb el propòsit d’un

2 4

•

I n f o r m a t i u

d e

triple impacte econòmic, social i ambiental.

El manifest, encapçalat per Respon.cat, busca mostrar públicament les empreses com a motor de canvi des d’uns valors de compromís i creant valor compartit.

El manifest situa l’economia circular, la transició ener-

l ’ e c o n o m i s t a

gètica, l’empresa saludable, la gestió de la diversitat i la igualtat de gènere, entre altres, com un “gran salt” en el món corporatiu, però deixa clar que “queda camí per recórrer”, i fa una crida a “repensar” el paper social de l’empresa “tradicionalment centrat a crear ocupació i riquesa”.

Amb tot, reclama a les empreses que desenvolupen la seva activitat a Catalunya que apliquin la “cultura del propòsit” i abordin “els reptes ambientals socials i de governança amb un model empresarial arrelat al territori, sensible a les necessitats i orientat a transformar el món per fer-ne un espai més resilient”. n

Conveni amb el Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra

E

l degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Carles Puig de Travy, i el degà del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA), Eduard Jordi Bober, han signat la renovació del conveni entre les dues entitats, que estableix un marc global de col· laboració en qüestions d’interès comú, com ara la col·legiació, l’organització i la difusió d’activitats, seminaris o actes.

El conveni també contempla condicions especials de col·legiació per als membres de les dues entitats. D’aquesta

manera, qualsevol membre del COEA que sigui llicenciat o doctor en alguna de les titulacions que donen accés a la professió d’economista podrà col·legiar-se al CEC amb condicions especials. De la mateixa manera, qualsevol membre del CEC que compleixi els requisits, podrà col·legiar-se al COEA amb condicions especials i en funció de la legislació vigent.

Des del 1991, el COE A representa i defensa els interessos generals de la professió en benefici dels col·legiats i de la societat andorrana. n

Eduard Soler, XX Premi ACCID a la trajectòria professional

E

n el marc del X Congrés de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), fundada, entre altres, pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, va lliurar el XX Premi ACCID a la trajectòria professional al col·legiat Eduard Soler Villadelprat, exdegà de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Titu-

lats Mercantils i Empresarials de Barcelona i actualment secretari general de l’Associació Intercol· legial de Col·legis Professionals de Catalunya i membre del Ple del Consejo General de Economistas. Eduard Soler va rebre el premi de mans de Montserrat Casanovas, col·legiada de Mèrit i presidenta de l’ACCID.n

c/ Vallès, 2 08940 Cornellà de Llobregat T 934 80 91 50 web.comsaservice@comsa.com

Experiència en serveis auxiliars adaptada a les necessitats de cada client

www.comsa.com I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 5

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

Trobada institucional amb el conseller de Drets Socials Carles Campuzano

E

l conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, va visitar a finals d’abril la seu de Barcelona del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) per tal d’assistir a una trobada amb diversos membres del CEC encapça-

lats pel degà i la vicedegana Carles Puig de Travy i Àngels Fitó. A la trobada es van compartir idees i projectes relacionats amb els àmbits d’actuació de la Conselleria de Drets Socials, com són serveis socials, joventut, família i infants, gent gran, pobresa i inclusió social,

accessibilitat, voluntariat, civisme i valors o la renda garantida de ciutadania. També a l’abril va tenir lloc una reunió amb l’aleshores conseller de Territori Juli Fernández per compartir idees i projectes relacionats amb mobilitat, territori, urbanisme i habitatge. n

Reunió amb les facultats d’Economia i Empresa de les universitats i escoles de negoci

L

a vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya Àngels Fitó es va reunir amb degans/es i responsables acadèmics de les diverses facultats d’Economia i Empresa de les universitats i escoles de negoci de Catalunya, amb la voluntat d’aprofundir en l’establiment d’un espai periòdic de col· laboració que impulsi el desenvolupament d’accions que enforteixin la relació entre les institucions i, en definitiva, la professió, en benefici dels estudiants i dels professionals de l’economia i l’empresa. n

2 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Els col·legis d’economistes i de censors demanem ajuts i incentius fiscals per estimular que les pimes elaborin informes de sostenibilitat

E

n el marc del I Congrés Català de Sostenibilitat impulsat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, les dues entitats van demanar crear una línia d’ajuts i incentius fiscals per facilitar que les empreses més petites i les entitats no lucratives elaborin i presentin informes de sostenibilitat. Els dos col·legis van destacar que la sostenibilitat és el principal repte ambiental, social i econòmic per a la societat, i que requereix la participació dels agents socioeconòmics, és a dir, de ciutadans, empre-

ses, institucions i administracions públiques. En aquest sentit, van coincidir que les empreses haurien de veure l’elaboració d’un informe de sostenibilitat com un avantatge competitiu als mercats, en relació amb els seus treballadors i en l’activitat amb clients, proveïdors i administracions públiques. També van proposar l’establiment de guies específiques que facilitin l’elaboració d’aquests informes a les entitats més petites.

Així ho van explicar el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, i el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes

de Catalunya, Antonio Gómez, en la inauguració del I Congrés Català de Sostenibilitat que van organitzar les dues institucions el 24 de maig a l’Ateneu Barcelonès, amb l’objectiu d’abordar els reptes actuals i futurs que planteja la Directiva sobre Sostenibilitat. A la jornada es va parlar d’implicacions de la directiva i del compromís de les empreses amb la sostenibilitat, de la regulació de la sostenibilitat en un entorn internacional i a la Unió Europea, de com es preparen les empreses i el Tercer Sector davant el nou paradigma de la sostenibilitat, de com afecta la regulació

sobre la sostenibilitat als sectors de l’economia catalana, de reporting, comunicació i fiabilitat de dades de sostenibilitat, de finances sostenibles, licitació pública, subministrament i ESG, o de com veu l’ICAC la transposició de la directiva sobre sostenibilitat. El conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, va participar en la cloenda, mentre que el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (per delegació del president de la Generalitat de Catalunya), Arnau Queralt, ho va fer en la inauguració.n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 7

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

I Jornada laboral sobre l’economista i el dret del treball

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va organitzar, el 9 de juny, a la seu de Barcelona, la I Jornada laboral centrada en l’economista i el dret del treball.

El degà del CEC, Carles Puig de Travy, i la presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del CEC, Nieves Rabassó Rodríguez, van donar la benvinguda i van presentar la jornada subratllant la importància de celebrar una trobada dedicada a abordar els principals reptes de present i futur del món laboral, des del punt de vista del professional de l’economia i l’empresa. També van anunciar que la jornada tindrà continuïtat en els pròxims anys.

La primera ponència de la jornada, moderada per la mateixa Nieves Rabassó, va tenir com a protagonista la intel· ligència artificial i els desafiaments que planteja en el context laboral en una intervenció a

2 8

•

I n f o r m a t i u

d e

càrrec d’Ignasi Beltran de Heredia, professor agregat acreditat a Catedràtic (AQU) de Dret del Treball i la Seguretat Social i sotsdirector de Docència dels Estudis de Dret i Ciència Política Universitat Oberta de Catalunya. Beltran de Heredia va advertir que “la intel·ligència artificial implica un avenç tecnològic i una decodificació dels processos mentals més profunds de l’ésser humà que dona accés al jo inconscient de les persones i permet conduir o perfilar el seu comportament”.

En aquest sentit, va mostrar-se convençut que “l’àmbit sociolaboral serà la zona zero d’aquest fenomen”, amb empreses accedint als processos mentals dels treballadors intentant condicionar el seu comportament per sota del nivell conscient, cosa que va afirmar que “hauria de prohibir-se”.

A continuació, la membre de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital

l ’ e c o n o m i s t a

Humà del CEC, Ariadna Belver Comín, va moderar la ponència de Pedro Checa Ruiz, cap de la Inspecció Territorial de Treball de Barcelona i subdirector general d’Estratègia i Ordenació a la Direcció General de la Inspecció de Treball de Catalunya, el qual va parlar de la Inspecció de Treball davant els nous reptes de les relacions laborals.

Checa va analitzar la problemàtica de la contractació temporal i els contractes fixos discontinus, així com la intervenció de la Inspecció de Treball davant els acomiadaments col·lectius.

Finalment, va comentar la posició de la Inspecció de Treball davant els plans d’igualtat, analitzant la recent jurisprudència en la matèria.

La tercera i última ponència de la Jornada es va centrar en les causes i els efectes de la nul·litat de l’acomiadament de la mà de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)

Sala Social Sara Maria Pose Vidal. Moderada per la membre de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del CEC Isabel Pedrola Roman-Naranjo, la magistrada del TSJC va analitzar els supòsits en els quals és procedent declarar la nul·litat dels acomiadaments, així com la incidència que en aquesta matèria ha tingut la Llei 15/2022, de 12 de juliol, per a la igualtat de tracte i la no discriminació. També va repassar aquelles situacions en les quals és possible augmentar la indemnització després de la qualificació d’improcedència.

El director general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya, Òscar Riu i Garcia, i el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, van cloure la jornada, que enguany ha comptat amb el patrocini de Grup Qualia i la col·laboració d’Asnala. n

Convocats els premis de reconeixement i els premis Joan Sardà Dexeus 2023

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya convoca l’edició 2023 dels Premis de Reconeixement i dels Premis Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya, una distinció a la trajectòria professional i a les aportacions al món de l’economia i l’empresa en el marc de la Jornada dels Economistes 2023.

El termini per presentar candidatura serà el 30 de setembre del 2023.

Premis de Reconeixement del Col·legi d’Economistes de Catalunya: Premi de Reconeixement a l’Economista d’Empresa de l’any. S’atorgarà un premi per cada seu col·legial, amb un total de quatre premis, a la persona col·legiada gestora d’empresa que destaqui pel conjunt de la seva trajectòria professional i/o per algun fet rellevant ocorregut al llarg del darrer any.

Premi de Reconeixement al Despatx Professional de l’any. S’atorgarà un premi per cada Seu Col·legial, amb un total de quatre premis, a la persona col·legiada en exercici,

al despatx professional o a una societat de professionals, vinculats al CEC, que destaqui pel conjunt de la seva trajectòria professional i/o per algun fet rellevant ocorregut al llarg del darrer any.

Premi de Reconeixement al Millor Currículum Univer· sitari de l’any. Premi al graduat/da amb millor currículum universitari del curs 2022-23, en alguns dels ensenyaments que s’imparteixen a les facultats de Ciències Econòmiques i Empresarials de les Universitats de Catalunya.

Premis Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya: Premi al millor llibre d’Economia i Empresa.

El llibre ha d’haver estat publicat entre el 15 de setembre del 2022 i el 15 de setembre de l’any 2023, segons consti en la impressió corresponent.

La publicació es valorarà tenint en compte la contribució feta al coneixement de l’economia arreu de les terres catalanes i la vinculació del seu autor/autora a la realitat del país.

Premi a la millor trajectò· ria personal en la difusió de l’economia. Es valoraran les aportacions als mitjans de comunicació per a la difusió de l’economia.

Premi al millor article publi· cat a la Revista Econòmica de Catalunya. Es valoraran els articles publicats en els dos últims números de la Revista Econòmica de Catalunya (86 i 87). n

CONSULTA LES BASES DELS PREMIS AQUÍ

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 9

G E N T

Entrevista

D E

C A S A

ÀNGELS FITÓ BERTRAN, RECTORA DE LA UOC

“A les universitats ens cal estabilitat, intencionalitat política i pressupost” Col·legiada des del 1994 i vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya des del 2021, Àngels Fitó Bertran va prendre possessió del càrrec el mes d’abril passat com a nova rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquesta entrevista parlem del seu projecte per a la UOC i dels reptes que es plantegen en el món acadèmic i en la seva relació amb el món empresarial i professional.

CLARA BASSOLS

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

À

ngels Fitó Bertran és doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Durant els més de 20 anys que fa que està vinculada a la UOC ha estat directora dels Estudis d’Economia i Empresa i vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat, a més de professora sènior. Especialista en direcció fiscal i financera i control de gestió, ha compaginat l’activitat acadèmica amb altres activitats professionals d’assessorament en finances i gestió, tant en empreses privades com en institucions públiques. Vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya i membre del Consell Assessor en Política Econòmica del Govern de la Generalitat de Catalunya, també és autora de tres novel·les.

Enhorabona pel seu nomenament! En la presa de possessió va apuntar tres eixos que guiaran el seu mandat de set anys com a rectora de la UOC: evolució, alian· ces i impacte social. Ens ho pot ampliar?

Resumir en tres paraules tota una intencionalitat és complex. Sabem que les noves dinàmiques socials i econòmiques es tradueixen en noves demandes i comportaments de la ciutadania i el mercat de treball, també pel que fa a la formació i a la generació i l’intercanvi de coneixement. Alhora, d’aquest context de canvi se’n deriven noves i mas-

3 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

sives necessitats formatives que han de ser font de competitivitat, però també d’equitat, capacitació i transformació. En aquest context, les tecnologies com la intel·ligència artificial i la seva integració com a motor d’innovació són la gran oportunitat per redefinir els engranatges de l’educació: la seva estructura competencial i la seva accessibilitat mitjançant nous models educatius altament capacitadors, escalables, personalitzables i certificables. I, davant d’aquest escenari, que planteja grans reptes però també oportunitats, com a universitat digital l’únic que podem fer és revolucionar.

D’altra banda, la magnitud i la complexitat d’aquests reptes com són la transició digital, l’emergència climàtica, l’evolució de la demografia o els desequilibris territorials, entre molts altres, demanen polítiques i iniciatives que dissenyin i implementin solucions des d’una perspectiva multiactor. Aquí és on les aliances, de naturalesa i geometria variables, esdevenen una condició necessària per garantir la integració de les necessitats dels diversos grups d’interès i també per accedir a instruments i fonts de finançament tant públiques com privades.

I, finalment, fèiem esment a l’impacte social.

En aquest sentit, jo reivindico la funció útil de la UOC. Davant de necessitats sistèmiques de formació al llarg de la vida per preparar una ciutadania crítica, responsable i capaç de dur a terme la transició cap a models de negoci digitals i sostenibles, la UOC és un instrument de país altament eficient, escalable i transformador; i no només per la mane-

ra com exercim la tasca formadora, sinó perquè orientem la seva capacitat de generar i connectar coneixement amb els grans reptes del món, bona part dels quals es deriven de l’impacte tecnològic.

Per tant, ja ho tenim: revolució, aliances i impacte social!

Amb el seu nomenament i el de Laia Nadal com a rectora de la UPF, dues de les dotze universitats de Catalunya pas· sen a estar dirigides per dones, un per· centatge encara molt reduït...

En l’àmbit acadèmic (però no només) és ben sabut que hi ha una tisora de gènere que amplifica la manca de paritat a mesura que avancem en els llocs de responsabilitat, tant en les universitats com en els centres de recerca. Si bé ja hi ha més dones graduades que homes i que en la categoria de doctor/a, la situació és pràcticament paritària, en les màximes categories només hi arriben aproximadament un 20 % de les dones. És evident que el talent està distribuït al 50 % i que les dones no perdem més facultats que els homes a mesura que sumem anys. També hi ha força recerca que demostra que a les universitats ni les dones produeixen menys, ni deixen de produir per haver d’assumir més càrregues personals. Més aviat s’arrossega una manca de reconeixement sistèmic de les seves contribucions científiques, i quan aquestes són la base per a la promoció, ja tenim el biaix garantit. Malgrat tot, el debat actual sobre la manera com s’hauria d’avaluar la contribució acadèmica, més plural i holística, em fa ser optimista.

Per tant, la nostra singularitat i alhora la nostra vocació són el focus i l’energia que posem en facilitar l’accés a estudis universitaris de qualitat al major nombre de persones possible. Aquesta és la nostra aportació i complementarietat, i alhora això és el que perdria Catalunya (i el món) si no existís una UOC competitiva.

Què diria que diferencia la UOC de la resta d’universitats, a banda del fet d’ofe· rir exclusivament formació en línia.

La UOC té un model educatiu propi que facilita l’accés a l’educació superior de qualitat a un ampli ventall de població amb situacions molt diverses. Aquesta capacitat d’accés no només complementa la gran tasca que desenvolupen la resta d’universitats catalanes, sinó que dota de competitivitat, singularitat i qualitat el conjunt del sistema universitari de Catalunya.

En aquest sentit, voldria destacar tres atributs que fan de la UOC un gran agent de transformació: el primer és la qualitat. La UOC és la primera universitat del sistema català a tenir tota la seva oferta formativa acreditada

La UOC facilita l’accés a l’educació superior de qualitat a un ampli ventall de població. És un instrument de país altament eficient, escalable i transformador

per l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya, l’AQU. Això certifica que el nostre model educatiu és l’adient perquè les persones desenvolupin les competències necessàries per assolir els seus objectius personals i professionals. El segon atribut fa referència a l’accés i, per tant, a disposició de qui posem aquesta formació de qualitat contrastada. La UOC no només és la universitat de Catalunya amb un major nombre d’estudiants, sinó que també té la capil·laritat territorial més gran en tant que arriba a qualsevol punt del país on hi hagi connectivitat.

Alhora, és la universitat on més estudiants treballen (visquin o no a Catalunya) i també amb un major nombre de persones amb diversitat funcional.

I, com a tercer atribut, també voldria fer esment a l’eficiència. La UOC és una universitat que ofereix graus i màsters als preus públics que determina la Generalitat, i per això rep una subvenció fixa que no arriba al 20 % del nostre pressupost. Aquesta capacitat d’escalabilitat i alhora fer-ho compatible amb una dotació pública limitada és possible gràcies a un model de gestió flexible i a una gran eficiència en la gestió dels recursos. Ara, però, l’impacte de l’IPC en el cost de funcionament de la universitat ens situa en un moment de gestió força delicat.

El finançament segueix sent el principal repte del sistema universitari català.

El dèficit de finançament és el símptoma més evident d’una mancança que va més enllà de l’estrictament econòmic i que respon a la pregunta “quina importància donem com a país al sistema universitari i de recerca?”.

Actualment, la inversió pública en el sistema universitari català és del 0,57 % del PIB (1.150 milions d’Euros), quan la recentment aprovada Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) fixa un objectiu per al 2030 de l’1 % (2.300 milions d’euros) i el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement el fixava per al 2024 en el 0,8 % del PIB (1.840 milions d’euros). De manera comparada, les darreres dades que va publicar l’Observatori del Sistema Universitari (2022) destaquen que Catalunya és la segona comunitat autònoma amb un finançament públic per estudiant més baix. Aquest posicionament a la cua pel que fa als recursos i que deriva en plantilles envellides, dificultats per captar talent, l’obsolescència creixent de les infraestructures i uns preus públics de matrícula comparativament més cars per poder cobrir despeses contrasta amb el bon posicionament que el sistema universitari català ocupa en els diversos rànquings nacionals i internacionals, i que ponderen l’activitat de docència, recerca, transferència, així com la contribució a la prosperitat del país. Aquest és un esforç que necessita ser reconegut, recompensat i corregit, ja que, d’altra banda, no és sostenible en el temps.

La digitalització fa més necessària la formació al llarg de la vida?

La digitalització, però no només. Com ja he comentat, en el context del mercat de treball s’estan produint un conjunt de transformacions que determinen la tasca que el conjunt d’empreses, institucions i també universitats han de fer per garantir la competitivitat de les seves organitzacions, així com l’ocupabilitat de les seves plantilles i la ciutadania en conjunt. Aquesta necessitat d’actualitzar, ampliar o especialitzar coneixement té molt a veure en l’impacte transversal que la tecnologia té en tots els aspectes de la nostra vida que abasta totes les disciplines i professions: des de les enginyeries fins a les humanitats, pas-

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 1

G E N T

Entrevista

D E

C A S A

sant per les ciències socials, les de la salut, etc. Alhora, aquest escenari de canvi conviu amb un procés d’envelliment de la població i d’allargament de la vida laboral, que obliga a comptar no només amb les capacitats de les noves generacions per pilotar el conjunt de transicions que cal dur a terme.

Per tant, si no volem quedar individualment o col·lectivament obsolets, necessitem formar-nos de manera continuada. No en va, aquesta necessitat de formació i reciclatge massiu com a palanca de transformació és present en la majoria dels discursos públics autonòmics, estatals o europeus, i genera en el marc dels plans de finançament un context d’oportunitat. Cal tenir present que el nombre de persones que estan seguint processos de formació al llarg de la vida és un indicador que forma part d’altres constructes, com els indicadors d’innovació o competitivitat regionals, on Catalunya no hi surt del tot ben parada. Europa, a la Cimera de Porto, va fixar en l’objectiu per al 2030 que un 60 % de les persones entre 25 i 65 anys estigués anualment fent algun procés de formació, i actualment amb prou feines estem al voltant del 10 %. Aquest és, novament, un gran repte col·lectiu que requereix una nova versió de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que en el seu moment es va dissenyar pensat en estudiants de primera titulació i primera ocupació, i que, ara que la centralitat de les necessitats formatives es desplaça cap a edats superiors, necessita ser repensat. En aquest context és on, sens dubte, la UOC vol i pot desplegar la seva màxima capacitat transformadora!

Un 91 % de les empreses espanyoles tenen dificultats a l’hora de trobar perfils qualificats, segons un estudi de l’empre· sa de recursos humans HAYS. Com s’ex· plica aquesta dada?

La inserció laboral de les persones en el marc de les organitzacions d’un determinat territori depèn d’un conjunt de factors com la conjuntura econòmica, l’especialització productiva de l’entorn, les característiques del mercat de treball, el sistema educatiu (també en les seves etapes primàries) i la qualitat de la formació universitària rebuda. En relació amb la pregunta que formules i en relació amb els factors esmentats, hi ha diverses disfuncionalitats. Si parlem d’especialització productiva del país, aquesta, en conjunt, no ofereix les millors perspectives d’inserció laboral de qualitat. Sense una indústria ni prou forta ni prou competitiva i amb un percentatge del PIB que encara depèn massa de sectors poc intensius en coneixement, es fa

3 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Cal una acció coordinada dels diversos agents públics i privats per conformar un mercat de treball més competitiu i intensiu en coneixement difícil generar relacions simbiòtiques entre talent i indústria. D’altra banda, si pensem en les característiques del mercat de treball, tampoc ofereix les condicions idònies per a una major mobilitat i especialització. Alhora, el sistema educatiu és incapaç de despertar vocacions primerenques que garanteixin un flux suficient d’estudiants en els àmbits més transformadors. En el nostre cas, com a universitat, repliquem els biaixos de gènere i especialització de la resta d’universitats. Per tant, tenim una entrada de perfils STEM insuficient i masculinitzada. Amb l’agreujant que, com que les perspectives laborals en aquests àmbits són creixents i determinants per l’especialització productiva del país, estem immersos en una dinàmica negativa de solució complexa. I, evidentment, les universitats també hem de fer deures: monitorar el mercat de treball, promoure les competències transversals i provocar més oportunitats de connexió amb el sector productiu són només exemples dels reptes que ens toca entomar. Per tant, un cop més, cal una acció coordinada dels diversos agents públics i

privats per conformar un mercat de treball més competitiu i intensiu en coneixement. A les universitats ens hi trobaran, però ens cal estabilitat, intencionalitat política i pressupost.

La universitat hauria de potenciar més la col·laboració amb el món empresari· al i professional? Quin paper hi pot tenir el Col·legi d’Economistes de Catalunya?

Una major col·laboració entre els diversos actors que promouen la formació i el desenvolupament professional dels economistes és una responsabilitat compartida. Per aquest motiu, des del Col·legi d’Economistes hem promogut unes trobades amb els deganats de les Facultats d’Economia i Empresa de les universitats i les escoles de negoci de Catalunya amb l’objectiu de fixar un full de ruta compartit. El resultat de les sessions de treball realitzades fins avui ens ha permès constatar la voluntat de configurar espai de debat i treball interuniversitari compartit, i, partint d’aquest propòsit, dibuixar un conjunt d’accions a curt i mitjà termini. Visibilitzar el posicionament consensuat davant els canvis que impacten en el sistema universitari català, facilitar el debat de les associacions i representants d’estudiants de les diferents facultats, entendre quines són les seves expectatives i neguits, portar l’experiència dels professionals de l’economia i empresa a les aules i alhora facilitar que els estudiants tinguin accés a pràctiques formatives són algunes d’aquestes accions. Al Col·legi d’Economistes de Catalunya, des de la presència al territori i la voluntat de construir ponts, ens fa molta il·lusió poder articular aquesta col·laboració. n

Inverteix en salut AMB UN

50 % DE DESCOMPTE * EN LA QUOTA FAMILIAR

Lliure elecció de ginecòleg i pediatra · Ampli quadre mèdic · Assistència en viatge · Psicologia clínica · Teleconsulta i videoconsulta · Hospitalització a qualsevol centre del món · Pròtesis · Assistència integral del càncer

Una alimentació sana, exercici físic, una bona assegurança de salut...

Inverteix ara en la teva salut i la dels teus i gaudeix dels beneficis quan ho necessitis. informa’t

www.mgc.es I n f o(parella r m aamb t i 3ufills).dConsulta e l ’ econdicions c o n o de m lai promoció. s t a • * Descompte per a una família de 5 membres

3 3

T R E B A L L E M Nous membres

E N

G R U P

Noves incorporacions D’entre les noves incorporacions recents al Col·legi d’Economistes de Catalunya, traslladem els perfils d’alguns dels nous col·legiats i col·legiades, membres associats i precol·legiats, i els consultem què esperen de la seva adhesió al Col·legi. Benvinguts/des!

ANATOLIY MAHDYCH De moment estic treballant per compte d’altri, però en un futur pròxim m’agradaria actuar pel meu compte portant el negoci. Espero que el Col·legi d’Economistes de Catalunya m’aporti l’actualització professional dels temes que m’interessen i que m’ajudaran a assolir els meus reptes professionals. n

AMIR HOSSEIN MOHAMMADI RAD Estic dirigint una empresa a Barcelona que treballa principalment amb clients de l’Orient Mitjà que tenen intenció d’invertir o fer negocis a Espanya i especialment a Catalunya. Oferim serveis de consultoria per donar suport a les empreses que volen expandir-se, traslladar o obrir el seu negoci aquí. Només tinc 25 anys i relativament poca experiència. Ja compto amb el suport de mentors i guies, com l’exanalista de mercat de l’Oficina Comercial d’Espanya a Teheran. Al Col·legi d’Economistes de Catalunya espero obtenir formació i suport per aconseguir l’objectiu d’oferir el millor servei als clients i socis comercials. n

EDUARDO SALLÉS ARCHS Em dedico a l’assessorament d’institucions d’inversió col·lectiva a Top Class Capital EAF, una companyia que té com a objectiu l’assessorament de vehicles d’inversió col·lectiva d’autor, gestionats per societats gestores d’IIC. Fent-me membre associat del CEC espero poder assistir a conferències del Col·legi i col· laborar a escala d’EAF amb el Consejo General de Economistas. n

ANA MARÍA ROVIRA USANO

LUCIANA TANDEA TANDEA Soc economista amb 25 anys de trajectòria professional en el món fiscal-comptable de les empreses. Actualment treballo tant per compte propi com per a Bergadà Asociados, un despatx especialitzat en la Llei de la Segona Oportunitat. Estic molt oberta a totes les sinergies i oportunitats de col·laboració que puguin sorgir. Com a professional compromesa amb el desenvolupament i l’excel· lència de la meva carrera, considero que la col·legiació en la nostra disciplina és de vital importància per a l’avenç i el reconeixement de la nostra tasca. n

3 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Actualment soc assessora financera independent d’empreses i negocis.

Després de treballar al sector financer i ser auditora de comptes en dues grans corporacions, gaudeixo col· laborant amb empreses consolidades a redirigir la seva estratègia i a noves empreses a crear el seu business plan.

Del Col·legi d’Economistes de Catalunya espero rebre l’acompanyament d’un grup de professionals que fan funcions similars a les meves i també estar al dia dels temes que la premsa diària no publica. n

MÒNICA FORTICH VALERA Actualment, estic fent pràctiques al Deutsche Bank, on estic aplicant els coneixements teòrics obtinguts durant els meus estudis i descobrint un nou sector, el bancari. En la meva estada, fins ara, he aprofitat cada minut per absorbir tots els coneixements i desenvolupar-me professionalment. Amb la precol·legiació al CEC espero poder aprofitar els recursos proporcionats per poder fer cursos i aprofundir més en els meus coneixements econòmics, i, alhora, establir relacions personals amb professionals del sector al qual estic entrant amb molta il·lusió. n

CARLA BARTUAL LÓPEZ

MIGUEL VALERA RODRÍGUEZ

JOSÉ RODRÍGUEZ POUSA

Estic treballant com a Controller Comercial en l’àrea administrativa d’una multinacional japonesa ubicada a Barcelona. Fent-me col·legiat del CEC espero poder continuar amb la formació i mantenir-me al dia de les noves tendències en els camps econòmics, financers i comercials, amb l’objectiu d’ampliar les meves habilitats i aportar un valor afegit a la meva feina diària.

També m’agradaria assistir a esdeveniments on es parli de temes d’economia i empresa, ja que això em permetrà ampliar la meva xarxa de contactes. n

Soc CEO de Sercotel Hotel Group.

Del Col·legi espero tenir una font de coneixement i benchmarking de bones pràctiques de primer nivell i, al mateix temps, disposar d’una nova xarxa de contactes i interrelació. n

EUSEBIO GÜELL MALET

ISABEL PEDROLA ROMAN-NARANJO Soc la directora d’un despatx d’advocats, Bufete Pedrola SLP, fundat per mi mateixa el 1980 i dedicat principalment a assessorar empreses, juntament amb un equip de sis persones, dues d’elles, advocades-sòcies, i, en el meu cas, com a advocada especialista en dret del treball. Com a membre associat del CEC espero poder veure de manera més àmplia el món de l’empresa en altres àmbits, no només el jurídic, i, a més, poder gaudir de la informació i sobretot de la formació continuada que ofereix. A més de gaudir de pertànyer a la comissió de relacions laborals i capital humà del CEC. n

Des dels meus inicis laborals, sempre he estat vinculat al món financer, primer amb el trading de commodities, després amb gestió de carteres i, des del 2004, soc cofundador de SI Capital, una gestora especialitzada en inversions sostenibles. Ens dediquem sobretot a finançar el desenvolupament de projectes renovables i d’eficiència energètica. Fins avui hem desenvolupat més de 600 MW a Europa i Amèrica amb tecnologies diferents com l’eòlica, la ftovoltaica i la termosolar. Considero que el CEC és una institució referent amb la qual segur que podré enriquir-me d’informació d’actualitat vinculada al sector de les inversions sostenibles i d’impacte, per això he decidit ser-ne membre associat.

També em poso a disposició del CEC per aportar la meva experiència i els meus coneixements en l’àmbit de les inversions en el món sostenible. n

La meva activitat professional actual és la d’assessora fiscal al Bufet Escura. De la meva col·legiació espero poder fer cursos interns per aprendre noves branques en l’economia i enriquir-me molt més en l’àmbit formatiu de la mà dels millors professionals. També m’agradaria estar al dia de tots els esdeveniments econòmics de l’actualitat. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 5

T R E B A L L E M Serveis

E N

G R U P

Borsa de treball per a economistes El Col·legi d’Economistes de Catalunya ofereix una borsa de treball d’ús exclusiu per a persones col·legiades i precol·legiades on trobar ofertes de feina per part d’empreses que busquen incorporar professionals de l’economia i l’empresa.

QÜESTIÓ DE NECESSITAT

QUANTS CANDIDATS/ ES HI HA?

Les empreses necessiten perfils que els ajudin en conjuntures econòmiques complexes, com ara l’actual pujada de tipus d’interès o la inflació.

Els professionals especialitzats en fiscalitat, auditoria, comptabilitat, sostenibilitat, finances corporatives, reestructuració de deute, transaccions, fusions i adquisicions, i totes i cadascuna de les diverses especialitats de la figura de l’economista, seran claus per ajudar les empreses a fer front als reptes actuals i futurs.

Actualment, més de 600 professionals de l’economia i l’empresa estan actius a la Borsa de treball. Registra’t per trobar feina o bé millorar en la teva carrera professional. I si ets un despatx o empresa i vols captar nou talent, ja saps on trobar-lo.

SERVEI D’ORIENTACIÓ I ASSESSORAMENT PROFESSIONAL (SOAP) UN TOTAL DE 1.471 EMPRESES HI HAN CONFIAT DES DE LA SEVA CREACIÓ Des que ha començat l’any, un total de 134 empreses han publicat més de 210 ofertes de feina i pràcti· ques. Això vol dir una mitjana de 35 ofertes mensuals publicades.

3 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Un consultor en recursos humans ajuda els/les economistes a enfocar o redirigir la seva carrera mitjançant entrevistes personals en un servei d’orientació i assessorament professional personalitzat. També s’ofereix assessorament a les empreses per publicar les seves ofertes de feina. Pots fer la teva consulta a soap@coleconomistes.cat

COM ACTIVAR-SE A LA BORSA DE TREBALL? Si busques feina, entra a la web del Col·legi (serveis > Borsa de treball) i accedeix-hi a través del botó “Accés Membres”. Més de 210 ofertes pu· blicades aquest any t’estan esperant!

Si busques talent, pots fer-ho accedint al mateix espai de la web a través del botó “Accés Empreses”.

INFORMA-TE’N!

T R E B A L L E M

Seus Col·legials

E N

G R U P Girona

Girona LA QUALITAT EN TEMPS DE FLORS, UN ÈXIT DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA XAVIER AMARGANT MORENO

Membre de la Comissió d’Auditors de Comptes | REA Catalunya i vocal del comitè executiu de la seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya xavier@amargant.org

E

ls dies 18 i 19 de maig d’enguany s’han celebrat, a la ciutat de Girona, les V Jornades d’Auditoria i Comptabilitat organitzades pel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Han estat les segones amb format de congrés (un dia i mig d’activitat lectiva), iniciat després de l’aturada de dos anys per la covid. Les tres primeres, anteriors a la situació de pandèmia, foren d’una sola jornada, maratoniana.

El format actual suposa molts avantatges i, per damunt de tot, una càrrega diària més lleugera. Tot i això, s’homologuen, als assistents que acrediten la seva presència, deu hores de formació obligatòria per a auditors, majoritàriament, de comptabilitat i auditoria, que suposen un terç del mínim anual necessari.

També permet gaudir d’un temps lúdic, aprofitant la celebració del Temps de Flors a la ciutat.

Però el que creiem més important, en ser un acte presencial, és que permet una interacció personal que el format online no permet, entre els assistents i entre aquests i els ponents, incloent-hi les autoritats administratives (president de l’ICAC, Sr. Santiago Durán; subdirectora de Control Tècnic de l’ICAC, Sra. Myriam Rebollo, etc.) docents (Sr. Oriol Amat, Sr. J.L. Domínguez, Sra. Luz Parrondo, Sr. Francisco Sierra, etc.), professionals (Sr. Joan Pañella, Sr. Lluís Bielsa, Sr. Miguel Ángel Salazar, Sr. David García, Sra. Rebeca Marcos, etc.) i corporatives (Sr. Txema Valdecantos, responsable coordinador del Comitè

3 8

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

de Normes i Procediments (CNP) del REA; Sr. Emilio Álvarez, president del REA; Sr. Carles Puig de Travy, degà del CEC; Sr. Valentí Pich, president del CGE, etc.) de primer nivell que ens acompanyen.

La durada de les ponències s’ha plantejat relativament curta, ja que no excedeix els quaranta minuts cadascuna, fet que obliga a sintetitzar el més important de cada tema i, en tot cas, crear interès i expectatives de futures formacions amb major profunditat. Al final de cada ponència o comunicació sempre hi ha un torn obert de preguntes per part dels assistents.

Les temàtiques tractades són diverses, malgrat que es poden agrupar en dues categories: temes d’actualitat en l’àmbit de la comptabilitat i l’auditoria de comptes.

Aquest any s’ha tractat la nova gestió de la qualitat en auditoria de comptes, tema central i que ha donat lloc al lema de les jornades, el frau comptable i les criptomonedes, per exemple. I temes trencadors que permeten explorar nous terrenys fins ara no considerats o mig oblidats en les formacions professionals. Aquest any ha estat el cas, per exemple, dels riscos de l’àrea laboral i de l’ús de les xarxes socials per a l’obtenció d’evidències d’auditoria.

De manera unànime, tant els ponents com els assistents a aquestes jornades ens han traslladat la seva satisfacció amb i les ganes de repetir l’experiència en el futur. De fet, es-

tem segurs que, a través de les Jornades, s’han forjat relacions de col·laboració i confiança molt duradores entre els assistents.

Les jornades són presencials i s’adrecen a auditors que signen informes i als responsables de firmes d’auditoria, oferint una bombolla formativa i lúdica en ple mes de maig, dates normalment compromeses, però simultani a la celebració del Temps de Flors a la ciutat de Girona, com s’ha dit anteriorment.

El principal valor afegit de fer-lo presencial és, però, aquesta interacció entre auditors, i entre auditors i ponents de primera línia. Als comptables i als auditors de comptes, sobretot als auditors de comptes, els calen aquest tipus d’actes, perquè només de la proximitat, de la interacció personal i amb les converses de passadís poden sorgir coneixences que acabin derivant en col· laboracions i integracions professionals que facin créixer les firmes, que les facin més competitives i preparades per al futur, amb capacitat per captar i retenir talent, amb força per il·lusionar.

L’any vinent ho tornarem a fer. Aviat us confirmarem les dates perquè les pugueu reservar a les vostres agendes (en principi, està previst que siguin els dies 16 i 17 de maig del 2024, dijous i divendres), i comptem seguir creixent i consolidant aquesta trobada de referència per a tots vosaltres en el calendari. n

Lleida

Lleida

ESTUDI SOBRE LES EMPRESES QUE ARRIBEN A LES COMARQUES DE LLEIDA JORDI MORENO GENÉ

Investigador i Professor de la Universitat de Lleida jordi.moreno@udl.cat

D

esprés de l’estudi realitzat l’any passat, en què es va analitzar el fenomen de la deslocalització d’empreses a les comarques de Lleida, la Cambra de Comerç de Lleida ha volgut donar-hi continuïtat analitzant també les empreses que han arribat provinents d’altres territoris. L’estudi l’ha executat un equip d’investigadors de la Universitat de Lleida i de la UPF Barcelona School of Management, i ha comptat amb la participació de diversos empresaris, del Col·legi d’Economistes de Lleida i de representants de diverses administracions públiques, tant locals com autonòmiques.

En l’estudi anterior, i mitjançant dades del Registre Mercantil, es va observar que entre l’1 de gener del 2015 i el 31 de desembre del 2020 van traslladar la seva seu social a la província de Lleida, provinents d’altres territoris de l’Estat, un total de 341 empreses que continuaven actives, mentre que al municipi de Lleida s’hi van traslladar 161 seus socials provinents d’altres municipis. Els resultats del nou estudi posen de manifest que la província de Lleida ha estat capaç d’atreure un major nombre d’empreses que altres territoris amb una densitat empresarial similar. Però ha manifestat una capacitat d’atracció inferior si es compara amb els territoris geogràficament més propers (Girona, Tarragona o Osca).

Durant els darrers anys analitzats, la tendència s’ha revertit i el nombre d’arribades d’empreses a la província supera el nombre de sortides

L’arribada d’empreses ha estat insuficient per cobrir-ne la sortida durant el període, i s’ha produït un saldo negatiu de 87 empreses. La pèrdua de teixit empresarial ha estat superior a l’experimentada en altres territoris de similar densitat empresarial i als més propers geogràficament, on, de fet, alguns han obtingut un saldo positiu fruit d’aquests moviments.

Durant els darrers anys analitzats, la tendència s’ha revertit, i el nombre d’arribades a la província supera el nombre de sortides, un fet que no s’ha aconseguit al municipi de Lleida, si bé les diferències s’han reduït respecte a anys anteriors.

Una tercera part de les empreses que van arribar a la província de Lleida es va instal· lar a la ciutat de Lleida. En conjunt, tres de cada quatre va traslladar la seu social a les terres de ponent, mentre que una de cada quatre ho va fer a l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Pel que fa a la procedència, el 70 % de les empreses que van arribar a la província procedien de la resta de Catalunya, i més de la meitat ho feien des de Barcelona, amb qui s’observa un saldo positiu en superar les arribades el nombre de sortides. El contrari succeeix amb la majoria dels territoris, i especialment amb les províncies d’Osca i Madrid, on el nombre d’empreses arribades d’aquests territoris és molt inferior al nombre d’empreses de Lleida que en van marxar.

Pràcticament, la totalitat de les empreses que han arribat al territori (99,71 %) són `pimes, i especialment microempreses (+90 %), la qual cosa posa de manifest la dificultat per atraure empreses de gran dimensió. Durant el període van marxar més empreses mitjanes i grans de les que van arribar. Per sectors d’activitat, els que concentren un major nombre d’arribades són el comercial (28 %), la construcció (19 %) i les activitats immobiliàries (12 %).

No obstant això, s’observa com en la majoria de sectors les arribades són insuficients per compensar les sortides.

Pel que fa als factors que motiven l’arribada d’empreses a les comarques de Lleida, destaquen els motius personals i familiars, que encapçalen la llista de possibles causes, ja que un 30 % de les empreses enquestades asseguren haver traslladat la seu social per raons d’aquesta naturalesa. El segon factor amb més pes específic és la proximitat amb clients, amb un 19 %, seguit de la ubicació geogràfica i la connectivitat, que explica un 16 % dels trasllats a Lleida.

A una distància notable hi figuren altres factors de menor rellevància quantitativa, com ara l’existència de centres d’investigació (8 %), les sinergies amb altres empreses (8 %), la disponibilitat de treballadors (8 %), l’oferta i els costos del sòl (5 %), l’accessibilitat a matèries primeres (3 %) i el nivell de competència de la zona (3 %).

Si s’analitzen els resultats en funció de la dimensió de l’empresa, es pot observar que el factor amb més incidència estadística (els motius personals i familiars) afecta exclusivament les empreses petites.

En canvi, hi ha tres factors de caràcter transversal (existència de centres d’investigació, proximitat de clients, ubicació geogràfica i connectivitat) que han aconseguit captar activitat d’empreses de totes les mides.

D’altra banda, les companyies mitjanes també valoren les sinergies amb altres empreses i l’accés a matèries primeres.

En conclusió, l’arribada d’empreses a la província de Lleida en el període estudiat és una realitat notable, malgrat que no compensa les deslocalitzacions. En aquest sentit, cal parar atenció en els factors que les empreses consideren més atractius, fins i tot els de caràcter personal i familiar, per potenciar les virtuts del territori i generar riquesa. Alguns exemples concrets que han aparegut en aquest estudi són la qualitat de vida, la generació de talent qualificat, el potencial del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, la proximitat amb els Ports o els costos del sòl industrial. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 9

T R E B A L L E M

Seus Col·legials

E N

G R U P

Tarragona LA NECESSITAT DE L’EDUCACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA, I LA TASCA DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES

Tarragona

clar.

MIQUEL ÀNGEL FÚSTER GÓMEZ DEL CAMPO

president de la seu del CEC a Tarragona miquelangelfuster@economistes.com

Però el fet objectiu és que, durant les diverses etapes de la vida, tothom haurà d’obrir un compte bancari, pagar impostos, demanar un préstec hipotecari, fer ús de targetes, estalviar, invertir diners... I les escoles i els instituts catalans no preparen tots els estudiants amb la formació necessària per afrontar aquestes situacions (només estudien economia els que han triat un determinat cicle acadèmic). Una assignatura obligatòria d’aquestes matèries quan els nostres nois i noies ja són prou madurs ens portaria a una societat amb decisions més responsables de finançament i d’inversió, entre molts altres beneficis. Tothom hi sortiria guanyant.

L

a seu tarragonina del Col·legi sempre ha estat molt implicada en la difusió general dels coneixements d’economia i finances, amb xerrades, articles, entrevistes als mitjans locals, etc. En aquest sentit, cal remarcar que alguns col·legiats participen cada any en la important iniciativa de l’Institut d’Estudis Financers (IEF) amb el programa EFEC (Educació Financera i Emprenedora de Catalunya), en el qual professionals de diversos àmbits (sector bancari, agència tributària, col·legis professionals d’aquesta matèria, etc.) desinteressadament donen formació bàsica d’economia i finances a alumnes de diversos instituts (i també a adults en programes específics).

El dia 29 de maig es va celebrar, al Seminari de Tarragona, la cloenda d’aquest curs (i ja en són onze), amb la presència dels promotors de la iniciativa (IEF), formadors, alumnes, representants dels instituts adherits i diverses autoritats. Jo hi vaig assistir com a representant institucional del CEC a Tarragona. Els companys Lluís Escatllar i Sandra Climent, dos dels col·legiats de la demarcació que han participat en el projecte, també hi van ser presents. El CEC ha aportat en aquesta edició més de 100 voluntaris al projecte EFEC a tot el país, i és la primera entitat no bancària i la tercera en conjunt.

Els tallers tracten temes tan rellevants com l’administració de les finances personals i els pressupostos, les inversions, les fonts de finançament, el risc, els impostos, l’economia circular, etc. La gran acollida que ha tingut per part dels alumnes és la prova més clara de la importància d’adquirir aquests coneixements tan pràctics.

4 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

L’èxit del programa no ens ha de fer oblidar la seva principal mancança: “només” arriba a un 30 % dels instituts catalans. En qualsevol cas, en aquestes onze edicions ja se n’han beneficiat més de 170.000 alumnes.

Molts pensem que es tracta d’una iniciativa importantíssima, però que hauria d’assumir l’administració pública amb el pla d’estudis i no pas un conjunt de voluntaris, als quals, per descomptat, hem d’agrair enormement la feina desinteressada que han fet. Des de la seu del Col·legi a Tarragona hem fet una crida a diversos interlocutors de la Generalitat de Catalunya (que té les competències en ensenyament) per tal que inclogui una assignatura obligatòria a l’ESO amb uns coneixements bàsics d’economia, finances i, fins i tot, de dret. Als plans d’estudis existeixen moltes assignatures de coneixements de tota mena (Literatura, Química, Música, Història, Física, etc.) que, en funció de l’orientació professional que finalment esculli l’alumne, quedaran “només” (amb totes les cometes que vulgueu) com un bagatge de cultura general, que és quelcom també molt important, tinguem-lo

Dit això, la idea d’aprofundir en els coneixements d’economia i finances de la mà de professionals en tallers pràctics continuaria tenint sentit fins i tot després d’haver assolit un cert domini de l’assignatura.

Cada any, quan acabem la cloenda, penso: “Tant de bo sigui el darrer any que això es faci per als estudiants d’institut com un acte de voluntariat i no com un complement a una assignatura consolidada als plans d’estudis”.

Un altre tema és difondre aquests tallers a adults que no han tingut l’oportunitat de formar-se o a persones en situacions especialment vulnerables (per exemple, a les presons). Aquí sí que només queda el recurs del voluntariat, perquè no hi ha una alternativa acadèmica.

En resum, tothom que pugui ajudar a incloure aquesta matèria als plans d’estudis faria bé de col·laborar per tal que s’aconsegueixi.

Les generacions futures ho agrairan... i les presents, també. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 1

T R E B A L L E M

Aula d’Economia

E N

G R U P

34a edició del Màster d’Especialització Tributària

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza la 34a edició del Màster d’Especialització Tributària coordinat per l’economista i assessora fiscal Carme Jover, que s’iniciarà el 2 de novembre del 2023 i finalitzarà el 4 de juny del 2024.

Les classes tindran lloc dos dies a la setmana, de 17.00 a 21.00 hores (generalment, dimarts i dijous), i seran presencials a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Barcelona amb la possibilitat de seguir-les online.

Al màster s’abordaran els següents continguts: • Conceptes, estructures, elements bàsics i naturalesa dels diferents impostos.

• Actualització de la normativa tributària, amb la incorporació de reformes i canvis legislatius.

• Tractament i confecció de declaracions de les diferents figures impositives.

• Realització d’exercicis pràctics seleccionats.

• Revisió de les consultes tributàries i de les principals novetats tributàries.

• Documentació de suport elaborada específicament per a cada temàtica. n

EL MÀSTER QUE T’APORTA MÉS PRESTIGI I HOMOLOGACIÓ És un dels màsters més reconeguts en el sector de l’assesorament i consultoria fiscals. Garantit pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i per un equip docent altament qualificat, està homologat pel Registro de Economistas Asesores Fiscales (REAF-CGE).

FORMACIÓ HOMOLOGADA: Auditors de Comptes (ICAC): 68 hores. Altres Matèries Experts Comptables acreditats (RECC): 68 hores

FORMACIÓ SÒLIDA I PRÀCTICA Ofereix una sòlida formació teòrica i, sobretot, pràctica, per tal de conèixer en profunditat la totalitat del sistema fiscal espanyol i les eines necessàries per desenvolupar l’assessorament i consultoria. Formació fonamentada en la resolució de casos pràctics.

EXPERIÈNCIA I RECONEIXEMENT Els 33 anys d’experiència el situen com un màster de referència i indispensable per als despatxos professionals.

Bàsic per desenvolupar-se en l’àmbit fiscal i tributari.

PRÀCTIQUES PROFESSIONALS Contempla pràctiques en algun dels 1.400 despatxos professionals vinculats al Col·legi.

Per a aquests és una via fonamental per a la formació interna del seu equip i per incorporar nous professionals.

INSERCIÓ LABORAL Més del 90% dels alumnes que han cursat el màster estan treballant com a assessors fiscals.

Al llarg de les diverses edicions s’han format més de 500 professionals.

INSCRIPCIONS OBERTES Màster d’Especialització Tributària 2023-2024

4 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Màster Oficial d’Auditoria de Comptes i Comptabilitat 2023-2024

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, una nova edició del Màster Oficial d’Auditoria de Comptes i Comptabilitat, que s’iniciarà el 9 d’octubre del 2023 i finalitzarà el 26 de juliol del 2024. Les classes tindran lloc presencialment a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Barcelona de dilluns a dijous, de 17.00 a 21.00 hores, amb els divendres per a tutories i activitats curriculars.

El màster proporciona formació específica de l’àmbit de la comptabilitat, la relació comptabilitat-fiscalitat empresarial i l’auditoria de comptes, que permet completar la formació obligatòria en comptabilitat i auditoria homologable per l’ICAC-Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. A més, la superació del màster eximeix de l’examen teòric d’accés a la professió d’auditor de comptes establert per I’ICAC. En només un any acadèmic, aquest màster proporciona els coneixements comptables i d’auditoria indispensables per exercir com a auditor/a, i capacita per realitzar auditories de qualsevol tipus o dimensió, i dirigir amb responsabilitat i ètica professional la revisió de comptes anuals i altres informacions financeres d’empreses i institucions.

Per accedir al màster s’ha de ser titulat universitari en Administració i Direcció d’Empreses, Comptabilitat i Finances o

SORTIDES PROFESSIONALS: • Responsable de l’àrea comptable d’una empresa o grup d’empreses.

• Assessor comptable i fiscal.

equivalent, doble grau de combinacions dels anteriors amb Dret, i Màrqueting. També titular en Economia, Turisme, Dret i Relacions Laborals o equivalents, que hauran de cursar complements de formació. En el cas del Dret, es requereix experiència professional mínima d’un any en auditoria de comptes i/o comptabilitat.

D’altra banda, els titulats en Administració i Direcció d’Empreses, Comptabilitat i Finances i equivalents, amb títols no procedents de l’Estat espanyol, hauran de cursar complements de formació en comptabilitat i dret mercantil espanyol (12 ECTS) que s'impartiran al setembre.

• Consultor comptable.

• Analista financer-comptable.

• Auditor de comptes.

Amb un total de 60 crèdits, el pla d’estudis del màster contempla com a assignatures obligatòries l’auditoria aplicada, la comptabilitat financera superior i altres marcs normatius, les normes internacionals d’auditoria (NIA-ES), les normes internacionals de comptabilitat (NIC/NIIF) i consolidació, altres matèries comptables i tecnologia de la informació i el treball de fi de màster. I com a assignatures optatives la fiscalitat empresarial i el marc legal de les situacions concursals, la responsabilitat social corporativa i informes de sostenibilitat i les pràctiques externes que es poden fer durant el segon semestre del curs. n

• Assessor i consultor en comptabilitat i auditoria.

INSCRIPCIONS OBERTES Màster Oficial d’Auditoria de Comptes i Comptabilitat

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 3

T R E B A L L E M

E N

G R U P

Comissió d’Economia del Coneixement i Innovació

L’economista en l’àmbit de la innovació i els actius intangibles JULIÀ MANZANAS MONDÉJAR

President de la Comissió d’Economia del Coneixement i Innovació del CEC julia.manzanas@areopa.com

A

vui la innovació és la clau de l’èxit en qualsevol empresa, i els economistes poden tenir un paper fonamental en aquest procés. Els economistes som molt bons analitzant dades i estudiant mercats per detectar les tendències i les oportunitats que poden convertir-se en innovació. En aquest article parlarem sobre la importància dels economistes en la innovació, la mesura i valoració dels actius intangibles implicats, i com això pot contribuir a l’èxit de les empreses i l’economia.

Els economistes tenim l’habilitat d’analitzar el mercat i detectar oportunitats d’innovar. Això significa que podem detectar les tendències del mercat i avaluar les necessitats o desitjos que els clients tenen, i, a partir d’aquí, idear solucions innovadores. Desenvolupar noves idees i productes esdevé un procés més eficient i efectiu quan es compta amb l’orientació d’economistes experimentats.

A més, els economistes podem ajudar les empreses a determinar la viabilitat econòmica d’una idea o projecte d’innovació. A partir d’una bona anàlisi econòmica, es poden establir els costos i beneficis esperats, així com la manera com el projecte afecta la rendibilitat de l’empresa. Aquesta informació és molt valuosa per als executius, ja que els ajuda a prendre decisions informades sobre la inversió i el seu impacte en el negoci a llarg termini.

La valoració d’actius intangibles s’ha tornat cada vegada més important en el món dels negocis innovadors. Els actius intangibles, com la marca, la propietat intel·lectual, la reputació i el capital humà, representen una part significativa del valor total d’una empresa. Tanmateix, la valoració d’aquests actius és habitualment més complexa que la valoració dels actius tangibles. Els economistes tenen un paper crucial en la valoració dels

4 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

actius intangibles i la seva contribució és essencial per prendre decisions empresarials importants.

Alguns economistes s’especialitzen en l’avaluació de les implicacions financeres dels actius intangibles en els projectes innovadors i en el desenvolupament de models que permetin quantificar-ne el valor. La valoració dels actius intangibles és necessària per als propietaris d’empreses que busquen fer créixer els seus negocis, així com per als inversors que volen entendre el veritable valor d’una empresa abans d’invertir-hi. Els economistes podem ajudar a proporcionar una perspectiva indispensable quant a la rendibilitat i el valor d’aquests actius.

Els economistes també podem ajudar les empreses a obtenir finançament per als seus projectes innovadors, ja que sabem com crear models financers sòlids i convincents per atreure els inversors. En establir un cas de negoci sòlid, contribuïm a l’èxit dels projectes innovadors i ajudem a fer que els inversors estiguin convençuts de la seva viabilitat i el seu potencial d’èxit.

Finalment, els economistes som capaços de mesurar l’impacte econòmic a llarg termini dels canvis i les innovacions en el mercat. En reunir i analitzar dades, podem estimar l’impacte en l’activitat econòmica i la creació d’ocupació en una regió o ciutat determinada. Això és molt important i convenient per als governs i els legisladors, els quals poden avaluar la política econòmica i fer canvis per millorar la seva efectivitat, així com millorar l’entorn empresarial.

En conclusió, els economistes tenim un paper cabdal en la innovació i en la valoració dels actius intangibles que aquesta implica en una economia del coneixement madura.

La nostra capacitat analítica i la nostra experiència en els diversos segments empresarials en els quals treballem poden ajudar les empreses a detectar oportunitats i millorar la viabilitat econòmica dels nous projectes. A més, podem ajudar les empreses a obtenir finançament i mesurar l’impacte econòmic a llarg termini. Per aquestes raons, els economistes són fonamentals en la creació i implementació d’innovacions en el món empresarial i econòmic. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 5

T R E B A L L E M

E N

G R U P

Comissió d’Economistes Docents i Investigadors

L’economista docent i investigador DR. JAVIER ASENJO FERNÁNDEZ

Vicepresident de la Comissió d’Economistes Docents i Investigadors del CEC javierasenjo@economistes.com

L

a comissió d’economistes docents i investigadors del Col·legi d’Economistes de Catalunya és una de les primeres quant a la seva creació. Inicialment, estava formada per professionals del món de l’educació universitària i secundària. En aquell moment, l’activitat se centrava en la defensa de la professió de l’economista com a docent també a la secundària, ja que cada vegada més el seu àmbit es veia en certa manera colonitzat per altres companys llicenciats com els geògrafs, historiadors, filòsofs, sociòlegs, politòlegs, etc. Després, la comissió va posar el focus en la lluita per la introducció de les matèries de caràcter econòmic al batxillerat. Finalment, la força es va centrar a potenciar l’educació financera en general.

En una segona etapa, amb la incorporació de persones provinents de la universitat i de la

4 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

formació empresarial, els interessos van dirigir-se cap a les metodologies docents i la recerca. Es van publicar llibres en col·laboració amb el Consejo General de Economistas, així com articles en revistes científiques i divulgatives, principalment relacionades amb les competències professionals dels economistes, tant transversals com específiques. També es van desenvolupar conferències de diverses temàtiques relacionades amb l’educació en sentit ampli i estudis de recerca.

En l’actualitat, la comissió ha ampliat la seva base de persones voluntàries i està formada per professionals de diversos àmbits: empresa, universitat i formació professional. És un grup molt divers en edat, gènere i interessos. Una de les activitats que es desenvolupen és, en primer lloc, la participació en reunions periòdiques (internes i externes: REDI, Intercol·legial...).

En segon lloc, la publicació d’articles en revistes divulgatives i científiques: blockchain i metavers a l’educació, ètica i professionalitat, les habilitats dures (hard skills) i liderar la IA amb competències humanes. Aquesta

última qüestió també es va desenvolupar en format conferència híbrida (presencial i en línia). També es va coordinar la jornada sobre les conseqüències professionals d’una major longevitat (en el context de l’economia anomenada silver). És un fet que els professionals de l’economia i l’empresa tenen la possibilitat de desenvolupar una faceta docent i/o de recerca, portada a terme en exclusiva o de manera complementària a la seva activitat principal en els múltiples sectors on treballen els economistes. n

En l’actualitat, la comissió ha ampliat la seva base de persones voluntàries i està formada per professionals de diversos àmbits

T R E B A L L E M Sabies que...?

E N

G R U P

Sabies que el Col·legi ofereix avantatges en la contractació d’assegurances?

Ser membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya ofereix una sèrie d’avantatges en la contractació d’assegurances de responsabilitat civil professional i ciberseguretat. A més, posa a disposició del col·legiat/da un servei d’assessorament gratuït que permet solucionar qualsevol dubte. La consulta es pot enviar per correu electrònic a cec@coleconomistes.cat Responsabilitat civil professional

Ciberseguretat

Tots els professionals que prestin serveis a Catalunya, sigui per compte propi o per compte d’altri, han d’actuar coberts amb una pòlissa de responsabilitat civil o garantia equivalent. En aquest sentit es pronuncia l’article 9 de la Llei 7/2006, de l’exercici de professions titulades i col·legis professionals.

Des del Col·legi d’Economistes de Catalunya oferim, per mitjà d’un acord amb la corredoria Alertis Brok, una assegurança dissenyada per protegir les empreses dels atacs cibernètics i dels problemes que els puguin ocasionar. L’assegurança ofereix un lot complet de garanties i serveis de prevenció que cobreix incidents cibernètics, responsabilitat per seguretat a les xarxes, privadesa i multimèdia, danys als sistemes i interrupció del negoci, així com cobertura davant la ciberdelinqüència.

L’obligatorietat d’estar assegurat respon a la necessitat de cobrir, mitjançant un contracte d’assegurança, els perjudicis econòmics que els professionals puguin causar a terceres persones mentre desenvolupin la seva activitat professional i a conseqüència d’un error o una negligència. Amb l’assegurança s’evita fer front mitjançant el patrimoni personal de les quanties que es puguin reclamar.

MÉS INFORMACIÓ

D’altra banda, tots aquells membres del col·legi que exerceixin com a administradors concursals cal que tinguin en compte el Reial decret 1333/2012, de 21 de setembre, pel qual es regula l’assegurança de responsabilitat civil i la garantia equivalent dels administradors concursals, segons el qual, en el moment d’acceptar el nomenament, hauran d’acreditar davant el Secretari del Jutjat que disposen d’una assegurança o garantia equivalent, destinada a cobrir els danys i els perjudicis que es puguin causar en exercici de les seves funcions.

Els membres del col·legi que desenvolupin l’activitat d’auditoria també hauran de tenir en compte l’establert en l’article 22 del Reial decret 1/2011 de l’1 de juliol, on es regula la seva responsabilitat civil i la garantia financera equivalent.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya, per tal de facilitar que els membres del col·legi en exercici puguin contractar una pòlissa de responsabilitat civil, han arribat a un acord amb la corredoria MARSH per oferir a tots els col·legiats/des l’adhesió voluntària a una pòlissa de responsabilitat civil professional col·lectiva, amb unes condicions econòmiques avantatjoses.

MÉS INFORMACIÓ

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 7