Entrevista a Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
L’Informatiu de l’Economista celebra 190 edicions, xifra simbòlica que representa el compromís indestructible del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb les seves col·legiades i col·legiats, per acostar-los les notícies més rellevants de la nostra entitat i oferir-los anàlisis sobre temes de candent actualitat econòmica i empresarial. Des de fa més de 35 anys, les seves pàgines són un testimoni viu de la nostra història i reflecteixen l’evolució que hem experimentat com a institució i com a societat. El nostre desig i determinació és seguir per aquest camí i continuar oferint-los contingut de qualitat.
Precisament, per la voluntat que té la revista d’abordar exhaustivament qüestions d’interès col·lectiu, aquest número examina amb profunditat les dificultats d’accedir a un habitatge, una problemàtica estructural que mereix tota la nostra atenció per minimitzar-ne les conseqüències socioeconòmiques i donar solucions a les generacions futures. Els economistes van identificar l’accés a l’habitatge com el tercer problema de l’economia catalana en l’Enquesta de Situació Econòmica–Tardor 2024, fet que mostra la plena sintonia amb la preocupació de la ciutadania.
Vull manifestar el meu agraïment a la Comissió d’Economia Territorial i Urbana per aplegar un grup de rellevants expertes i experts, que han compartit amb nosaltres les seves reflexions i coneixement sobre com hem arribat fins aquí, quins són els factors que modulen el mercat immobiliari, la complexitat del nostre marc jurídic i les claus per desencallar aquesta situació, mobilitzant recursos públics, habilitant més sòl i fomentant la col·laboració publicoprivada. També agraeixo a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que s’hagi sumat a aquest especial concedint-nos una entrevista en la qual detalla l’estratègia de la Generalitat de Catalunya davant d’aquest repte.
Les pàgines d’aquesta revista també recullen la trobada institucional entre el Col·legi i el president de la Generalitat, Salvador Illa, una reunió constructiva que va permetre reforçar els vincles entre ambdues institucions, i un dels moments més memorables que ha viscut la nostra entitat al llarg de la seva història: la participació dels presidents José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès en el primer cicle Converses del degà de 2025. Va ser un honor i un privilegi rebre’ls a casa nostra per parlar del futur de l’economia catalana. Destaco la gran sintonia que tots tres van demostrar i el seu criteri a l’hora de defensar la nostra societat. Els presidents de la Generalitat són un actiu molt valuós que hem d’aprofitar per unir forces i avançar cap al progrés de Catalunya.
Carles Puig de Travy
Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
autoritats i personalitats de prestigi. Sota el lema Cap a una economia més digital i sostenible, es proposa crear un espai de reflexió sobre els canvis i tendències que ens afecten i establir les bases de cap a on hem d’anar en els propers anys. Els deu eixos que el conformen abordaran temes crucials per al nostre futur, com ara la innovació, la sostenibilitat aplicada a diferents àmbits, la digitalització, l’economia catalana en un context geoestratègic global i la conjuntura macroeconòmica, el futur del capital humà i les finances públiques, entre altres qüestions. Us convido a la sessió final, que tindrà lloc el 20 de juny.
Des de fa més de 35 anys, les pàgines de l’Informatiu de l’Economista són un testimoni viu de la nostra història i reflecteixen l’evolució que hem experimentat com a institució i com a societat
El número 190 també inclou un resum de la Jornada dels Economistes 2024, celebrada el novembre passat i dedicada a l’economia i la intel·ligència artificial (IA). Per a aquesta ocasió, la Jornada va estrenar un nou format que va donar protagonisme a les taules rodones, que va fer que l’esdeveniment fos molt més dinàmic i fàcil de seguir. Vam gaudir de la interessant conferència inaugural de Xavier Ferràs i vam aprendre de les intervencions d’expertes i experts de primera línia. Les seus de Lleida, Girona i Tarragona també van desplegar un ventall de professionals excepcional que van fer de les seves jornades esdeveniments imprescindibles en cada territori. Des d’aquí vull donar les gràcies als ponents, a les persones que van coordinar les taules rodones, a les institucions que van donar-hi suport i a tot el personal del Col·legi, que any rere any s’esforça per aconseguir l’excel·lència.
Paral·lelament, em complau anunciar l’inici de la fase final del 4t Congrés d’Economia i Empresa 2025, que organitza el Col·legi, un esdeveniment transcendental en el calendari econòmic i empresarial d’enguany. Aquesta cita reunirà, al llarg dels pròxims mesos, prop de 300 experts i expertes, incloent-hi professionals del món de l’economia i l’empresa, acadèmics, investigadors,
En conclusió, el número 190 de l’Informatiu de l’Economista reflecteix el nostre compromís continu amb la qualitat informativa i l’anàlisi rigorosa. Us convido a submergir-vos-hi per obtenir una comprensió profunda dels desafiaments i les oportunitats que ens ofereix el panorama econòmic i empresarial del 2025 i més enllà. n
Informatiu de
l’economista
COL·LEGI D’ECONOMISTES
Junta de Govern
Degà: Carles Puig de Travy
Vicedegana: Maria Àngels Fitó Bertran
President de la seu de Girona: Lluís Bigas de Llobet
President de la seu de Lleida: Josep Maria Riu Vila
President de la seu de Tarragona: Miquel Àngel Fúster
Gómez del Campo
Secretària: Carme Jover Díaz
Tresorera: Carme García Jarque
Interventor: Miquel Morell Deltell
Vocals: Jordi Albiol Plans, Mª Josep Arasa Alegre, Elisabet Bach Oller, Toni Bartolí Sala, Ana García Molina, Jaume Menéndez Fernández, Ivan Planas Miret, Nieves
Rabassó Rodríguez, Sofía Rodríguez Rico, Pilar Soldevila i García, Esther Subirà Lobera i Alfred Albiol Paps
Consellers: Emilio Álvarez Pérez, Oriol Amat i Salas, Miriam Barrera Ubieto i Anton Gasol Magriñà
Comitè editorial
Elisabet Bach Oller, Maria Àngels Fitó Bertran, Àngel
Hermosilla Pérez, Jaume Menéndez Fernández, Sara Puig Carrión, Carles Puig de Travy i Joan Tristany Claret
Disseny i producció editorial: ZETACORP - Unitat de Comunicació Corporativa (Prensa Ibérica), Gran Via de l’Hospitalet, 163-167. 08908 L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
Distribució: Ediciones Reunidas, SA Dipòsit legal: B-36694-1989
ISSN: 2385-5983
No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu emmagatzematge o transmissió per cap mitjà sense permís previ de l’editor i/o dels autors. Ni l’editor ni els autors acceptaran responsabilitats ocasionades a les persones naturals o jurídiques que actuïn o deixin d’actuar com a resultat d’alguna informació continguda en aquesta revista. Les opinions recollides en els textos publicats a L’Informatiu pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta de Govern com a òrgan de govern de la institució. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada.
Barcelona Plaça de Gal·la Placídia, 32 08006 Barcelona. Tel. 934 161 604 cec@coleconomistes.cat
Habitatge 2008-2025: La fallida de la intervenció pública
La implementació de polítiques d’habitatge eficaces presenta dos problemes: la seva complexitat i el seu elevat cost
24
14 10 12 26
Habitatge inaccessible: el drama dels joves
L’habitatge és un obstacle estructural per a l’autonomia dels joves. No abordar-lo adequadament pot tenir greus conseqüències
Vivint de perfil a la producció d’habitatge d’obra nova
Catalunya fa anys que acumula dèficit, tant d’habitatge lliure com de HPO, fet que cronifica el desajust entre necessitats i oferta d’habitatge
Dificultats legals per a l’accessibilitat a un habitatge
Restriccions com la regulació de preus, els terminis mínims i les pròrrogues forçoses limiten l’oferta d’habitatges de lloguer
Col·laboració publicoprivada, clau en la promoció d’habitatges
La col·laboració amb la iniciativa privada és imprescindible per aconseguir els objectius d’oferir un habitatge assequible
Entrevista amb Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
Jornada dels Economistes
La Jornada dels Economistes analitza el paper de la IA en l’economia catalana
Taula rodona: Geopolítica i model productiu a Catalunya (Barcelona)
26 27
27 28
29 30 32 46 48 50
6
La implementació de polítiques d’habitatge eficaces presenta dos problemes. Primer, la seva complexitat: s’ha d’incrementar l’oferta al ritme de les necessitats derivades del creixement del nombre de famílies. I segon, el seu cost: les polítiques d’habitatges són molt cares.
Taula rodona: Reptes dels despatxos i gestió del capital humà (Barcelona)
Taula rodona: Digitalització i intel·ligència artificial (Barcelona)
Taula rodona:
Estratègies empresarials en l’era de la intel·ligència artificial (Barcelona)
Sessió informativa: La IA, clau en el futur econòmic (Girona)
Sessió informativa: La importància de la innovació (Lleida)
Sessió informativa: Analitzant els reptes del territori (Tarragona)
Notícies
Actualitat generada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya
Gent de casa
Entrevista a Laura Llussà, membre de la Comissió de Joves Economistes
Treballem en grup Aula d’Economia: Formació especialitzada de primer nivell
52 54
32
Més de 700 professionals van analitzar l’impacte de la intel·ligència artificial en l’economia i l’empresa catalana durant la Jornada dels Economistes
25è aniversari de la creació de la Comissió d’Economistes Sèniors
Celebrant 25 i 50 anys de col·legiació
Entrevista amb Ester Oliveras, presidenta de la Comissió d’Economia de la Igualtat i la Diversitat
Ester Oliveras, professora associada de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, doctora en Comptabilitat per la Universitat Central de Lancashire (el Regne Unit) i autora de diversos articles de recerca i llibres sobre comptabilitat financera, compleix quatre anys com a presidenta de la Comissió d’Economia de la Igualtat i la Diversitat, que busca sensibilitzar i impulsar la presència de dones en tots els àmbits de l’economia i l’empresa.
EN PROFUNDITAT
Habitatge 2008-2025: La fallida de la intervenció pública
JOAN RÀFOLS
President de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana
L’habitatge és un bé de primera necessitat per a les famílies, i al mateix temps, en la gran majoria de casos, és també la més gran inversió i despesa que afronten les llars en la seva vida. Tots els països han establert un sistema legal regulador de la promoció, construcció, tinença, accés, transmissió i ús dels habitatges per facilitar l’accés de les famílies a un allotjament digne.
A tots els països la implementació de polítiques d’habitatge eficaces presenta dos problemes. Primer, la seva complexitat. En un context d’economia de mercat, s’ha d’incrementar l’oferta al ritme de les necessitats derivades del creixement del nombre de famílies i establir ajuts per a l’accés a l’habitatge de les llars amb nivells d’ingressos que no permeten accedir a un allotjament a preus de mercat, la qual cosa implica coordinació en els mercats financers, pressupostos públics i política fiscal. Segon, les polítiques d’habitatges són cares, molt cares. Necessiten molts recursos, tant pú-
La implementació de polítiques d’habitatge eficaces presenta dos problemes. Primer, la seva complexitat: s’ha d’incrementar l’oferta al ritme de les necessitats derivades del creixement del nombre de famílies. I segon, el cost: les polítiques d’habitatges són molt cares
blics com privats, s’han de mantenir al llarg del temps i tenen poca rendibilitat política a curt termini.
La política d’habitatge a Espanya fins al 2008 es va basar en la incentivació fiscal i pressupostària de la construcció d’habitatges en protecció oficial d’iniciativa privada, essencialment per compravenda. A diferència d’altres països, no hi va haver una política de construcció d’un parc públic de lloguer per part de les administracions, ni ajuts per a les famílies en situació de vulnerabilitat social com sí que s’han portat a terme en altres països de la Unió Europea. La crisi financera i immobiliària de l’any 2008 va comportar un important estoc d’habitatges en venda que no trobaven comprador i la reducció fins a nivells insignificants de la nova construcció, alhora que es reduïa el nivell d’ocupació de la població activa, s’incrementava la taxa d’atur i moltes famílies es veien impossibilitades de complir els seus compromisos de pagament dels crèdits hipotecaris o del lloguer de l’habitatge que ocupaven.
Des de 2008 varen coincidir en el temps ajustos pressupostaris amb reducció de la despesa pública en habitatge i l’increment exponencial de les situacions d’emergència residencial a conseqüència de la pèrdua per part de moltes famílies per accedir a un allotjament. Els recursos pressupostaris per habitatge de l’Estat i les comunitats autònomes, ja prou minsos en comparació amb la despesa d’altres països de la Unió Europea, s’ha reduït un 70% des de 2008 i no hi ha hagut mesures de política social lligades a la política d’habitatge per atendre les situacions d’exclusió social i d’emergència residencial.
Després de 2008, en ple context de crisi econòmica i social, i dels ajustos macroeconòmics imprescindibles per evitar la fallida de l’economia espanyola, s’ha assistit a un autèntic desmantellament de la política d’habitatge. Els ajustos pressupostaris han portat a una reducció substancial de la despesa pública en la construcció
d’habitatge de promoció pública i en subvencions per l’accés a l’habitatge de protecció oficial de promoció privada. La crisi financera, amb la fallida de les caixes d’estalvi, va comportar un enduriment dels criteris d’accés al mercat hipotecari tant per empreses com per a famílies, restricció que va portar a la paralització de la urbanització del sòl, promoció d’habitatge lliure o de protecció oficial, i l’accés a la compra d’habitatge per part de les famílies, provocant una reducció mai vista, tant de la construcció de nous habitatges, com de la demanda per part de les famílies. L’ajust pressu-
postari va generar també més pressió fiscal amb increment generalitzat de tots els tributs que graven la construcció, transmissió, tinença i ús dels habitatges, i l’eliminació de totes les exempcions i bonificacions existents, entre elles la desgravació en l’IRPF per l’adquisició d’habitatges.
L’enduriment de les condicions financeres, restringint l’accés al crèdit hipotecari per a les famílies per a la compra, va portar un increment de la demanda de lloguer d’habitatge. Aquest augment, en un parc de lloguer a Catalunya i Espanya molt reduït a conseqüència de la congelació de
rendes vigents des de 1920 fins a 1994, i sense nova oferta, va provocar una escalada de preus.
A partir de 2015, en un context de recuperació general del nivell d’activitat econòmica, una millora del ritme de formació de noves famílies i del creixement de la població immigrant, es desencadena una intensificació de la demanda d’habitatge en els grans nuclis urbans. No obstant això, continuen vigents els factors de restricció de nova oferta i, en conseqüència, els preus s’accentuen per comprar i llogar, portant a dificultats creixents per respondre a la demanda d’ac-
cés a l’habitatge per a les famílies i de la població amb ingressos baixos.
Les administracions no han estat capaces o no han volgut redissenyar o implementar noves mesures pressupostàries, financeres i fiscals, per trencar el bloqueig al necessari increment de l’oferta d’habitatge, ni incrementar la despesa social lligada a l’habitatge per alleugerir les dificultats cada vegada majors de les famílies més empobrides al mercat.
En aquest context de crisi econòmica i social entorn de l’habitatge, el Govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya han
Els recursos pressupostaris per habitatge de l’Estat i les comunitats autònomes s’han reduït un 70 % des del 2008 i no hi ha hagut mesures de política social lligades a la política d’habitatge per atendre les situacions d’exclusió social i d’emergència habitacional
adoptat mesures que comporten traspassar la propietat privada als propietaris d’habitatge de lloguer i de sòl la càrrega econòmica de la política social d’habitatge, una funció que la Constitució atribueix a les administracions públiques.
En matèria de sòl i urbanisme, des de 2012 a Catalunya s’han dictat fins a 8 disposicions que incrementen les càrregues de la urbanització del sòl que, conjuntament a la discrecionalitat de les administracions municipals, han provocat la inviabilitat econòmica del planejament urbanístic, paralitzant la creació de nou sòl apte per edificar dels operadors públics i privats.
La inexistència d’un parc públic per atendre a les famílies amb nivells d’ingressos baixos i a persones en situació d’extrema pobresa ha portat a intervenir el mercat privat establint en els municipis on viu el 90%
de la població catalana limitacions en els preus de lloguer dels nous contractes. També s’han dictat moratòries de pagament i s’han allargat fins al 2028 la suspensió dels desnonaments per falta de pagament d’acord amb la situació excepcional de la COVID-19 primer i de la guerra d’Ucraïna després.
En els contractes signats abans de la Llei 12/2023, entre els anys 2022 i 2023 i amb taxes elevades d’inflació, s’ha limitat la revisió anual dels lloguers al 2 % i 3 %. Per als contractes signats després d’aquesta llei, s’ha elaborat un indicador (IRAV) partint de la condició que el creixement del lloguer se situï sempre per sota de l’IPC. La Llei 1/2022 del Parlament de Catalunya obliga els propietaris grans tenidors (en aquesta norma aquells que tenen deu o més habitatges incloent els d’ús propi) a fer un nou contracte de lloguer de set anys de durada,
prorrogable set anys més en els casos d’impagament de lloguer, ocupació il·legal i finalització de contracte, en el cas de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica. El lloguer es fixa en el 10 % de la renda de la unitat familiar, independentment de les característiques de l’habitatge. Tot sota l’amenaça de multes coercitives repetitives de 900.000 euros. L’activitat de lloguer d’habitatge ha vist reduïda la rendibilitat i ha incrementat el risc. Els resultats han estat una certa estabilitat dels lloguers, una forta reducció de l’oferta i l’exclusió del mercat de les famílies amb baixos ingressos i amb risc d’exclusió social. Tot el contrari dels objectius del Govern.
Moltes d’aquestes mesures han estat dictades en un context electoral immediat, proposades per grups polítics com la CUP, Comuns i ERC, però han obtingut el suport
parlamentari de Junts i PSC. Sovint sense discussió parlamentària i sense consens amb els agents privats, utilitzant el decret llei. Mesures que han creat un accentuat clima d’inseguretat jurídica, han comportat la inhibició de la iniciativa privada en la solució de l’habitatge que, tot sigui dit, no ha estat tampoc buscada pel legislador. Iniciat el 2025, les mesures establertes en el Decret llei 1/2025 i 2/2025, conseqüència dels acords d’investidura del nou Govern de la Generalitat, reincideixen en el camí seguit en les últimes legislatures en habitatge, malgrat que les dades estadístiques evidencien els pobres resultats de les mesures implementades en el passat.
Davant les creixents xifres d’immigració i les reduïdes xifres de nova contracció, serà encara més difícil l’accés a l’habitatge de les famílies en el futur. Cal revertir la situació. n
Moltes de les mesures que ens han portat on som han estat dictades en un context electoral immediat, proposades per grups polítics com la CUP, Comuns i ERC, però han obtingut el suport parlamentari de Junts i PSC, sovint sense discussió parlamentària i sense consens amb els agents privats, utilitzant el decret llei
EN PROFUNDITAT
Habitatge inaccessible: el drama dels joves
FERRAN PIQUÉ I ANGUERA
President de la Comissió de Joves Economistes
El retard en l’emancipació dels joves forma part de les tendències que en les darreres dècades s’han consolidat a Catalunya. Poc més del 40 % dels joves catalans entre 20 i 34 anys viuen emancipats, fet que contrasta amb el 55 % que ho estava fa 15 anys. Actualment, els joves catalans s’emancipen de mitjana als 29,8 anys, és a dir, més de tres anys més tard que els ciutadans europeus i més lluny encara dels països capdavanters com Suècia (21,4 anys) o Alemanya (23,8 anys). La tardana emancipació juvenil evidencia de manera parcial el problema de l’accés a l’habitatge, agreujat per les serioses dificultats que tenen els joves ja emancipats per assumir lloguers que superen de llarg el 30 % de renda mensual màxima que s’hi hauria de destinar, o plantejar-se l’accés a la propietat. De fet, segons dades de l’Idescat, actualment el 24,9 % dels joves emancipats són propietaris quan a l’inici de la bombolla immobiliària, l’any 2002, ho eren prop del 52 % i l’any 2007, ja en el període àlgid del boom, el 68,7 %. En el cas de Barcelona, més del 80 % de joves que ja s’han emancipat ho fan de lloguer, mentre que en el conjunt de la població representen el 40 % de les llars.
L’elevat esforç que requereix accedir a un habitatge és la principal causa de les
Actualment, ens trobem en un context d’increment dels preus, tant de l’habitatge de compra com de lloguer. Aquesta tendència resulta de la tensió generada entre oferta i demanda en el mercat immobiliari
pobres dades sobre l’estat de l’emancipació i les condicions dels joves emancipats, tal com evidencien els índexs d’esforç recollits en els darrers informes de la Cambra de Comerç de Barcelona i el Banc d’Espanya:
• Esforç inicial per comprar un habitatge: Els anys necessaris per reunir els recursos per a la compra oscil·len entre cinc i onze anys, segons la ubicació.
• Esforç hipotecari: A Catalunya, representa un 25 % de la renda bruta familiar, però arriba al 39 % a Barcelona. Els joves, de mitjana, han de destinar un 8 % més que la resta de la població.
• Esforç en el lloguer: El percentatge d’ingressos dedicat al lloguer se situa, de mitjana, entre el 28 % i el 40 %, segons la proximitat a zones urbanes.
• Esforç immobiliari: El preu mitjà de l’habitatge equival, de mitjana, a 8,6 anys de sou íntegre.
Els índexs d’esforç són l’indicador que millor mesura la situació de l’accés a l’habitatge, ja que tenen en compte els dos principals factors que condicionen l’emancipació: els sous i el preu de l’habitatge. La millora de l’emancipació depèn, en bona part, de la capacitat de rebaixar l’esforç necessari per accedir a l’habitatge que reflecteixen aquests índexs, on tan important és la reducció del numerador (preu) com l’augment del denominador (sou). Això és especialment important, tenint en compte el fet que en un context de demanda gairebé infinita, una reducció de preus que no vingui acompanyada d’un increment del poder adquisitiu dels joves locals té un potencial per agreujar la situació. En el cas de Catalunya, l’immobiliari no és un mercat local, sinó de caràcter global amb fàcil capacitat de generació de noves demandes residencials estrangeres fruit del seu atractiu i la qualitat de vida que pot oferir.
Si ens fixem en l’evolució del factor preu, actualment ens trobem en un context d’increment dels preus, tant de l’habitatge de compra com de lloguer. Aquesta tendència resulta de la tensió generada entre oferta i demanda en el mercat immobiliari. Un dels aspectes crítics ha estat conseqüència de l’estancament de l’oferta residencial en un
context de creixement superior al 5,6 % (aprox. 420.000 persones més) que ha experimentat la població de Catalunya en l’última dècada, majoritàriament conseqüència de processos migratoris, ja sigui fets per necessitat procedent de contextos desafavorits com per elecció (expats).
Aquest creixement de la població ha tingut un impacte en el nombre de llars formades i la demanda d’habitatge, a la qual també hi han contribuït altres factors com els canvis en les estructures familiars (un 26,4 % de les llars són unipersonals, gairebé un 2 % més que fa set anys). Aquests canvis en l’estructura de la demanda han coincidit en un període de creixement del parc d’habitatge (1,33 % en deu anys) inferior al ritme de formació de llars; un desenvolupament de l’habitatge de protecció oficial que se situa al 3,6 %, mentre que la mitjana de la UE assoleix el 9 %; una política monetària expansiva que ha propiciat una major exigència dels inversors en les rendibilitats del sector immobiliari i el consegüent impacte en l’alça dels preus, i una competència pels usos de l’habitatge amb el creixement dels habitatges d’ús turístic (en set anys ha crescut un 100 % segons dades de l’Idescat).
El problema no és només el preu dels habitatges, sinó que el sou dels joves no ha seguit el mateix ritme . Segons l’INE, el salari medià dels catalans d’entre 25 i 34 anys és de 22.648 euros anuals, un 9 % inferior al salari mitjà de la po-
L’habitatge és un obstacle estructural per a l’autonomia dels joves. No abordar-lo adequadament pot tenir greus conseqüències en termes de cohesió social, benestar i salut, natalitat, arrelament i llengua o participació política
blació general (24.772 euros). Aquesta diferència fa que l’accés a l’habitatge sigui encara més difícil per als joves.
Entre les polítiques que actualment s’estan duent a terme per facilitar l’accés a l’habitatge dels joves, destaquen: la bonificació del tipus de l’impost de transmissions patrimonials, el recent programa d’avals hipotecaris de l’ICO per a l’obtenció d’un percentatge de finançament superior a l’habitual 80 %, la bonificació en els tipus de l’impost per a donacions a descendents destinades a l’adquisició del primer habitatge, els ajuts per pagar el lloguer (bo lloguer jove), la deducció d’un percentatge reduït de les despeses de lloguer en el tram autonòmic de l’IRPF, la deducció dels ingressos per lloguer als propietaris que lloguin a persones joves, o la reserva de pisos per a joves en algunes de les promocions d’habitatge de protecció oficial.
Es tracta de mesures de caràcter no estructural, sovint amb un impacte limitat, llindars de renda per beneficiar-se’n que exclouen segments de població per a qui realment algunes polítiques podrien contribuir a assolir l’objectiu pel qual han estat plantejades, i orientades a incidir únicament en un dels factors determinants de l’emancipació, el preu de l’habitatge. L’orientació actual de les polítiques adreçades a l’emancipació no preveuen la importància d’augmentar els sous i la qualitat de l’ocupació dels joves per a poder garantir de forma sostenible l’accés a l’habitatge o de plantejar replicar polítiques de referència amb un clar model per facilitar l’emancipació. Entre aquestes, destaquen les polítiques de préstecs amb taxes d’interès reduïdes per a joves presents en diversos països, el model de Shared Ownership de països com el Regne Unit, que ofereix l’opció de compra progressiva en el temps d’un percen-
tatge d’un habitatge i, mentrestant, pagar el lloguer del percentatge restant, o els models de compra d’habitatge mantenint la propietat col·lectiva del sòl com els Community Land Trust als Estats Units i el Regne Unit, o el Bail Réel Solidaire a França, entre d’altres.
L’habitatge s’ha convertit en un obstacle estructural per a l’autonomia dels joves. No abordar-lo adequadament pot tenir greus conseqüències en termes de cohesió social, benestar i salut, natalitat, arrelament i llengua, participació política, entre d’altres. Per això, és urgent situar la convergència amb les taxes d’emancipació dels països de la UE com un objectiu prioritari. Aquest repte requereix un model clar, ben definit i sostenible que integri tots els factors necessaris per facilitar l’emancipació juvenil i garantir oportunitats als joves catalans per poder desenvolupar el seu projecte vital i contribuir al progrés del país. n
EN PROFUNDITAT
Vivint de perfil a la producció d’habitatge
d’obra nova
AGUSTÍ JOVER i MIQUEL MORELL
Membres de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Catalunya arrossega més d’un decenni amb ritmes d’habitatges lliures acabats de l’ordre d’1 habitatge/1.000 habitants, quan les necessitats derivades de l’evolució demogràfica (i sense incloure la demanda per reposició del parc obsolet) reclamarien triplicar aquesta ràtio. I, si ens fixem en els Habitatges de Protecció Oficial (HPO) acabats, la mitjana anual dels últims deu anys és de 1.196 HPO acabats a tot Catalunya, amb la qual cosa a ningú li ha d’estranyar que, actualment, tinguem més de 92.000 sol·licitants de HPO degudament registrats i pendents d’atendre. Una primera conclusió a la qual arribem és que Catalunya fa anys que acumula dèficit, tant d’habitatge lliure com de HPO, amb la qual cosa s’ha cronificat un desajust entre necessitats i oferta d’habitatge, que sols aboca, entre d’altres i múltiples impactes, també a una espiral de preus que, al seu torn, afegeix més tensió al mercat de l’habitatge, tant lliure de primera mà com el de segona, i de HPO.
Redactar el planejament urbanístic i executar la transformació del sòl requereix un cicle de, com a mínim cinc anys, un termini inadmissible atesa la magnitud del repte de l’habitatge
Segons dades del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, des de l’any 2012 fins a l’any 2023, Catalunya se situa a la cua de les comunitats autònomes (CA) en habitatges lliures acabats per 1.000 habitants (sols les Canàries, Galícia, Múrcia i Ceuta estan per sota). A grans trets, aquest desproveïment d’habitatge no s’explica per una hipotètica singularitat del mercat de finançament a l’habitatge a Catalunya, ja que el sector financer opera a escala d’Estat i les dades mostren que, a la resta de CA la promoció d’habitatge lliure ha estat més intensa que a casa nostra.
No hi ha nou habitatge sense generar prèviament sòl apte. Al llarg del darrer decenni, Catalunya no ha parat d’innovar, any rere any, el marc regulador de la transformació de sòl, al qual se superposen les iniciatives legislatives de l’Estat. Des de la Llei 3/2012 (per no remuntar-nos a dates precedents) fins a la Llei 12/2023, s’han succeït sis iniciatives legislatives que han anat modulant el règim de càrregues i beneficis de la transformació urbanística. Aquesta prolífica producció legislativa contrasta amb l’aturada de la promoció d’habitatges a casa nostra. Darrerament, s’ha repetit per part de responsables polítics la frase “el 30 % de zero és zero”. Els resultats que hem comentat permetrien ampliar el perímetre de l’anterior frase. En aquest punt, convindria una reflexió serena i pausada sobre com obtenir els objectius perseguits quan els resultats ens són contraris.
És important tenir present que la transformació de sòl, com qualsevol projecte, és una activitat amb externalitats positives i negatives. L’urbanisme, que hauria de ser expressió del balanç final ateses les prioritats i alternatives que té el país per afrontar els diferents reptes, ha anat derivant en un trencaclosques en què les externalitats negatives, que sempre n’hi ha i són
inqüestionables en un mercat que no opera en règim de competència perfecta, són les que manen amb una visió curtterminista sense espai per a la presa d’una decisió equilibrada. Sols tiren endavant els projectes que no tinguin cap informe sectorial en contra i, per contra, governar l’urbanisme implica trobar l’equilibri entre els pros i els contres.
Redactar el planejament urbanístic i executar la transformació del sòl requereix, a casa nostra, un cicle de, com a mínim, cinc anys. Per tant, si necessitem habitatges derivats d’una escassetat inqüestionable d’oferta, cal iniciar un procés d’inversió anticipada de cinc anys i destinar, com a mínim, dos anys més a l’edificació. Set anys que, cal dir-ho clarament, són inadmissibles atesa la magnitud del repte de l’habitatge a Catalunya.
A més, a mesura que eternitzem els calendaris de l’urbanisme, augmenta el risc que canviïn les regles del joc fruit de la darrera tendència a la innovació reguladora. Aquest joc d’incerteses atemoreix els operadors, que cerquen, com sembla que està passant en comparar-nos amb altres CA, territoris amb menys risc i amb més seguretat jurídica. En aquest punt, semblaria
aconsellable repensar la transitorietat de les innovacions reguladores.
Al llarg d’aquests darrers anys, l’urbanisme ha anat incorporant, de manera més general i intensa, el principi del desenvolupament urbanístic sostenible que, entre altres, ha portat a focalitzar el creixement del parc d’habitatges a través, en primer lloc, d’operacions de renovació de la ciutat construïda (brown field) i, amb caràcter complementari, a través de la transformació d’àmbits de sòl rústic (green field).
Aquesta estratègia comporta que la nova oferta d’habitatge ha de ser resultat d’operacions en la ciutat construïda on, en general, la propietat està molt esmicolada, en mans de titulars sense vocació ni coneixement del sector, amb un munt de béns i drets preexistents que s’han d’indemnitzar i, per tant, amb una litigiositat potencial superior a la pròpia d’una operació de transformació d’un sòl rústic.
En resum, estem focalitzant el proveïment d’habitatge nou en àmbits on és més cara la transformació del sòl i on és més difícil la concentració de la propietat per tal que algú actuï de locomotora. En paral·lel, els recursos destinats a les polítiques públiques d’habitatge, fins el dia d’avui, no semblen
estar gens motivats per la renovació urbana i la rehabilitació. I la cirereta és que les administracions públiques no tenen ni estructura ni múscul financer per posar-se al capdavant d’aquestes operacions. En definitiva, bones propostes des de l’urbanisme, però sense les eines ni els recursos que permetin passar del paper a la realitat.
A mesura que l’oferta ha anat abandonant Catalunya i els preus de l’habitatge han anat tensant tot l’estoc d’habitatge, bona part dels poders públics a Catalunya han tendit, no a fomentar l’oferta, sinó a identificar al mercat com a culpable de l’es-
Estem focalitzant el proveïment d’habitatge nou en àmbits on és més cara la transformació del sòl i on és més difícil la concentració de la propietat per tal que algú actuï de locomotora
calada de preus i a traslladar a l’oferta el cost d’aconseguir un habitatge digne per a la ciutadania.
Si l’urbanisme, com hem dit, ja comporta assumir elevats riscos que defugen el gruix d’operadors, ara s’hi afegeixen els riscos a l’hora de comercialitzar i explotar el parc d’habitatge. Resultat: contracció més intensa de l’oferta. L’exemple més evident d’aquesta dinàmica és la ciutat de Barcelona, el mercat amb més tensió de preus de Catalunya i on més s’ha aturat la producció d’habitatge.
Més d’un decenni amb una producció ínfima d’habitatge, tant lliure com de HPO, genera unes estructures que s’han acostumat a viure de perfil pel que fa a l’obra nova. Capgirar aquestes estructures vol voluntat política, generar confiança i seguretat jurídica, i mirada a llarg termini. No som pessimistes des del moment que el Govern de la Generalitat incorpora al primer pla de l’agenda política, el pla 50.000 HPO 2030. Ha de ser el despertar del conjunt d’administracions i institucions públiques, amb estreta col·laboració amb el sector privat, cercant mobilitzar recursos i instruments per fomentar l’oferta. Cal celebrar poder anar visibilitzant el cop de timó. n
EN PROFUNDITAT
Dificultats legals per a l’accessibilitat a un habitatge
FERNANDO P. MÉNDEZ GONZÁLEZ
Registrador de la Propietat, Mercantil i de Béns Mobles, doctor en Dret i Ciència Política i professor associat de la Universitat de Barcelona
L’habitatge s’ha convertit en un valor difícilment accessible per a grups cada vegada més amplis de la població. Això es deu a diverses causes. Aquí em referiré únicament a algunes regulacions, tant en l’àmbit del dret privat com del dret públic, que dificulten aquest accés. En l’àmbit del dret privat, els contractes necessaris per adquirir un habitatge de propietat o de lloguer, les dues formes tradicionals de tinença d’un habitatge al nostre país, són, típicament, els contractes de compravenda i d’arrendament. La compravenda sol ser al comptat perquè el comprador la finança, en el 49 % dels casos, mitjançant un préstec garantit amb hipoteca sobre el mateix habitatge. Tant en el contracte de préstec hipotecari destinat a l’adquisició d’un habitatge com,
especialment, en el d’arrendament, existeixen certes restriccions contractuals.
En el cas del préstec hipotecari, aquestes limitacions han estat introduïdes, majoritàriament, a conseqüència de certes sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, així com de regulacions de la UE, especialment la Directiva 2014/17/UE del Parlament Europeu i del Consell, que va donar lloc a la Llei 5/2019 de 15 de març reguladora dels contractes de crèdit immobiliari. Aquesta llei limita severament els drets dels creditors i en dificulta l’execució en cas d’impagament. En el cas de l’arrendament, la intervenció dels preus, així com l’obligatorietat d’un termini mínim de durada i, fins i tot, la pròrroga forçosa per al propietari han estat tradicionals al nostre sistema des del 1920. Aquestes restriccions contractuals expliquen la petita dimensió del nostre mercat d’habitatges de lloguer a preu de mercat en relació amb la mitjana europea.
Préstec i arrendament tenen una característica comuna que ajuda a entendre per què la gran majoria de les decisions regula-
dores des del 2009 són a l’origen de la crisi d’accessibilitat a l’habitatge en què ens trobem immersos. Per exemple: una vegada perfeccionats tant el contracte de préstec com el d’arrendament, en última instància només hi ha obligacions per al prestatari i per al llogater. Això significa que, racionalment, no tenen cap incentiu per complir-les. És clar, per tant, que si el legislador excusa en major o menor grau l’incompliment o dificulta l’obtenció d’una sentència favorable per als prestadors i arrendadors en cas d’incompliment dels seus respectius deutors, així com la seva execució forçosa, la conseqüència és inevitable: en veure augmentat el seu risc, tant arrendadors com prestadors exigiran una major solvència i més garanties i, a més, elevaran els preus dels seus respectius serveis.
A més a més, en el cas dels arrendaments es produeix una altra conseqüència: una disminució del nombre tant de petits estalviadors com d’inversors professionals disposats a invertir el seu capital per construir o comprar habitatges destinats al llo-
guer. Això comporta que l’oferta d’habitatges en règim de lloguer disminueixi inevitablement. Aquesta conseqüència addicional s’agreuja perquè es tracta d’un mercat artesanal i poc professionalitzat a causa de la tradicional legislació intervencionista sobre arrendaments. Com a resultat de tot això queden excloses, tant de l’adquisició en propietat com del lloguer, les capes de població amb menor nivell de renda. I això és precisament el que està succeint al nostre país des de fa més d’una dècada i mitja.
En l’àmbit del dret públic, destaquen certes rigideses injustificades de la legislació urbanística que dificulten la creació de
El mercat de lloguer a Espanya és reduït per restriccions com la regulació de preus, els terminis mínims i les pròrrogues forçoses, que desincentiven propietaris i inversors. Tot plegat limita l’oferta disponible
sòl legalment apte per a edificar així com la construcció d’habitatges. Aquestes rigideses introdueixen inseguretat jurídica i dilaten innecessàriament el procés de fabricació d’un habitatge.
En matèria urbanística ens trobem davant d’un sistema complex i lent, ple de tràmits, amb un gran poder discrecional per part de les administracions públiques, especialment les municipals. Caldria evolucionar cap a una planificació amb flexibilitat en l’execució, on les administracions planifiquin, vigilin, controlin i sancionin; però deixin als agents del mercat prendre les decisions sobre l’ús del sòl dins un nou urbanisme d’espais polifuncionals amb pluralitat d’usos concurrents. Això hauria de fer-se respectant les regles contingudes als plans, però sense interferència administrativa; perquè regeixin normes generals que simplifiquin tràmits i dissipin la discrecionalitat administrativa i el seu mal gairebé inevitable: l’arbitrarietat.
A més, s’hauria de considerar la possibilitat que no sigui necessària una llicència urbanística substituint-la per una declaració responsable signada per l’arquitecte director de les obres en els casos d’obres noves en sòls no subjectes a processos de transformació urbanística. No s’ha d’oblidar que el dret a edificar no sorgeix de la llicència sinó del pla urbanístic i que no constitueix
En matèria urbanística ens trobem davant d’un sistema complex i lent, ple de tràmits, amb un gran poder discrecional per part de les administracions públiques, especialment les municipals
cap acte creador de drets sinó, teòricament, un mecanisme preventiu per controlar el compliment legal urbanístic. La realitat, però, demostra que les administracions no sempre són neutrals en aquesta funció i operen amb una lentitud exasperant i injustificada que contribueix a generar inseguretat jurídica i actuant com un factor retardador del procés productiu d’edificis destinats majoritàriament a habitatges.
La seguretat jurídica i l’eliminació dels terminis excessius per executar edificacions i processos urbanístics són essencials perquè l’oferta pugui respondre a la demanda i per evitar així pujades injustificades dels preus. n
Col·laboració publicoprivada, clau en la promoció d’habitatges
DONATO MUÑOZ
Conseller delegat de CEVASA
En els darrers deu anys s’han edificat a Catalunya un total d’11.964 habitatges protegits, dels quals 7.954 han estat construïts pel sector privat, és a dir, el 66,5 % del total. Si estimem que és necessari construir un total aproximat de 10.000 habitatges assequibles cada any durant els pròxims quinze anys, és evident que la col·laboració de la iniciativa privada resultarà imprescindible per aconseguir els objectius d’oferir un habitatge assequible per atendre les necessitats de la població. Les raons que justifiquen la col·laboració són evidents i responen tant a la realitat actual del sector públic i del sector privat com a raons històriques. Les podem resumir de la manera següent:
1) Capacitat de mobilitzar recursos econòmics. Si considerem que la construcció d’un habitatge requereix una inversió mitjana d’uns 150.000 euros (per un habitatge de 60 m2 amb els annexos corresponents), la inversió necessària per construir els 10.000 habitatges que la societat requereix cada any representaria una inversió total de l’ordre dels 1.500 milions d’euros anuals. El sector privat té una gran capacitat per mobilitzar aquests recursos econòmics en forma de capital propi, amb finançament o amb una combinació de les dues, adaptant-se a les polítiques públiques d’habitatge, com un recurs més de les polítiques públiques d’habitatge i garantint els elements essencials com són el preu i la qualitat pels usuaris.
2) Estructura productiva i coneixement en la promoció d’habitatges. El sector privat ha demostrat la seva capacitat per atendre els
La inversió necessària per construir els 10.000 habitatges que la societat requereix cada any és, aproximadament, d’uns 1.500 milions d’euros anuals
reptes que en matèria d’habitatge li demana la societat. Actualment, està construint més del 66 % de l’habitatge protegit del país. És imprescindible sumar capacitats per promoure habitatges a l’escala que la població requereix. Així mateix, la capacitat d’innovar per incorporar noves tecnologies en matèria de sostenibilitat i industrialització formen part del repte: quantitat i qualitat necessàries per fer un parc d’habitatges per al futur.
3) Gestió eficient d’un parc d’habitatges de lloguer. La participació del sector privat amb operadors especialitzats i que puguin acreditar una gestió eficient resulta imprescindible i pot ser la diferència entre un parc d’habitatges eficient i que compleixi adequadament els objectius o que acabi degenerant en un parc que, a llarg termini, no pugui garantir la qualitat dels habitatges ni la sostenibilitat econòmica, amb exemples evidents, tant a Espanya com a la resta d’Europa. En un mercat com l’actual, sense tradició en la gestió de parcs d’habitatges de lloguer, només alguns operadors especialitzats poden acreditar la qualitat i la viabilitat dels seus parcs d’habitatges de lloguer, que passaran necessàriament per:
a. Eficiència en la gestió. L’especialització, els sistemes d’informació i els procediments en contínua millora han de permetre reduir els costos mantenint la qualitat i garantint la viabilitat econòmica a llarg termini. Aspectes com l’EBITDA seran determinants en la capacitat per retribuir el capital i per generar excedents que permetin la reinversió permanent en la millora dels edificis i dels serveis.
b. Qualitat en el servei. Ha de ser mesurable, amb el seguiment d’indicadors que permetin avaluar les variables que poden incidir en la qualitat objectiva i percebuda dels serveis. Aspectes com el temps de resolució d’incidències o avaries, i el compliment puntual de les feines de manteniment preventiu són exemples de quantificació i mesura de la qualitat del servei.
c. Transparència. Actualment, és gairebé impossible avaluar la gestió per manca d’informació estandarditzada i publicada. És necessari un esforç de transparència i publicació. Aspectes tan bàsics com ingressos, despeses, preus, però també aspectes relatius al compliment normatiu, impacte social, polítiques de contractació o sistemes de gestió de riscos
són essencials a l’hora d’establir referents i estàndards de bones pràctiques.
Si parlem de lloguer, d’entre totes les formes de col·laboració destaquen les societats mixtes amb participació societària pública i privada com la forma més compromesa de collaboració, on la implicació, tant de la part pública com la privada, es manté de manera indefinida i amb capacitat per prendre decisions i adaptar l’actuació en funció de les circumstàncies de cada moment en benefici de l’interès general. Hem de fer referència també a la col·laboració en el procés de desenvolupament urbanístic. Aquí, l’aprofitament privat assumeix majoritàriament el cost de la reserva de sòl destinat a habitatge protegit i les cessions gratuïtes per a equipaments públics i habitatge. Un procés necessari per poder promoure nous habitatges i crear el patrimoni públic necessari per desenvolupar les polítiques socials en matèria d’habitatges.
Actualment, amb la necessitat d’iniciar un mínim de 10.000 habitatges assequibles nous cada any (sense considerar el dèficit acumulat), la implicació de tots els agents, públics i privats, resulta imprescindible, amb programes anuals que prevegin tant la construcció dels solars disponibles com el desenvolupament de nous sectors que garanteixin la construcció futura dels habitatges que necessita la població. Finalment, hem de fer referència a les càrregues fiscals del lloguer que fan que la col·laboració publicoprivada perdi una bona part de la seva eficiència, ja que incrementen els costos, que finalment repercuteixen en un increment del preu del lloguer: és la forma d’accés a l’habitatge amb més càrregues fiscals, situació que requereix una urgent revisió per tal de reduir el preu final del lloguer. n
Actualment, és gairebé impossible avaluar la gestió d’un parc d’habitatges de lloguer per manca d’informació estandarditzada i publicada
Anna Gener, CEO de Savills Barcelona, relaciona solucionar el problema de l’habitatge a resoldre el de Rodalies
La CEO de la consul tora immobiliària Sa vills Barcelona, Anna Gener, va ser la protagonista d’una nova sessió del cicle Converses del degà , celebra da l’11 de març, en la qual va abordar els reptes del mercat immobiliari català i les possi bles solucions al problema de l’habitatge. Gener va afirmar que “fins que el servei de Ro dalies no funcioni correcta ment, no resoldrem el proble ma de l’habitatge”. Segons la seva opinió, una xarxa ferrovi ària eficient permetria estructu rar una àrea metropolitana molt més àmplia i ben connectada amb el centre de Barcelona, la qual cosa afavoriria una millor distribució de les oportunitats que genera la ciutat en tot el territori català.
En relació amb l’actual re gulació, Gener va explicar que es limita a gestionar el que ja està construït i va advocar per més inversió pública i col· laboració publicoprivada per fomentar la promoció d’habi tatges. No obstant això, va
És imprescindible establir un marc estable i segur perquè els actors privats puguin aportar les inversions necessàries per resoldre el problema de l’habitatge
alertar que “la manca de sòl disponible, els tràmits urbanís tics lents i la inseguretat jurídi ca” són grans obstacles per atraure capital privat i impulsar noves construccions.
Aquesta col·laboració publi coprivada només serà efectiva, però, si es desenvolupa en un entorn de confiança i transpa rència. “És imprescindible es tablir un marc estable i segur perquè els actors privats pu guin aportar les inversions necessàries per resoldre el problema de l’habitatge”, va dir. D’altra banda, Anna Gener va posar èmfasi en el fet que
molts concursos públics que den deserts: “La indústria im mobiliària desitja participar, però han de canviar les bases. Costarà molt que s’acabin entregant els habitatges”, va assegurar.
Gener va valorar positiva ment la iniciativa del Govern del president Salvador Illa d’edificar 50.000 habitatges fins al 2030, però va advertir que és un repte “incommen surable. On és el sòl? On són els diners? Qui ho farà? Aques tes són les primeres preguntes que cal resoldre abans d’exe cutar aquesta proposta. La
fiscalitat no és intel·ligent, no està ben pensada, però és una segona derivada. Primer hem de parlar d’on és el sòl, on són els diners i qui ho farà, i des prés ja parlarem d’impostos”, va assenyalar.
Finalment, Gener va advocar per una visió territorial més àm plia: “Hem de pensar en una Barcelona molt més gran, des de Mataró fins al Vallès”. Segons va exposar, és imprescindible coordinar polítiques entre mu nicipis per evitar regulacions fragmentades i “potenciar un policentrisme intel·ligent que beneficiï tot el territori català”. n
L’exalcalde de Barcelona, Joan Clos, reivindica que l’accés a un habitatge digne sigui un dret constitucional
L’exalcalde de Barcelona, exministre d’Indústria i exdirector executiu d’ONU Hàbitat, Joan Clos, va presentar el dilluns 3 de març a l’auditori del Col·legi d’Eco nomistes de Catalunya, el seu nou llibre La vivienda social y asequible , en el qual aborda un dels majors desafiaments del nostre temps: l’accés a un habitatge digne com a dret constitucional.
Davant l’actual crisi de l’habi tatge, Clos va transmetre un missatge positiu afirmant que “el problema té solució”. Però va remarcar que és imprescindible tenir un full de ruta. “Actualment, no tenim ni pla, ni estratègia, ni mecanisme de gestió d’habitat ge de protecció oficial. I es ne cessiten aquests tres elements per sortir de la situació en què estem”, va manifestar.
Clos va fer un repàs dels èxits i els fracassos de l’anterior mo del d’habitatge protegit, els
efectes de la liberalització del sòl i les indefinicions competen cials i financeres entre els dife rents nivells de l’Administració, així com l’impacte del topall dels
preus del lloguer un any després de la seva entrada en vigor.
D’altra banda, va assenyalar que el finançament de noves construccions depèn de blin
dar una partida pressupostària i oferir un producte de qualitat que atregui el sector privat mitjançant la col·laboració pu blicoprivada. n
Presentació de l’estudi ‘L’habitatge protegit a Catalunya: Un descoratjador viatge de 20 anys’
La seu de Girona del Col·legi d’Economis tes de Catalunya va organitzar, el 16 de gener, la presentació de l’estudi L’habitatge protegit a Catalunya: Un descoratjador viatge de 20 anys , elaborat pels econo mistes Miquel Morell i Agustí Jover, i Nil Ragàs, llicenciat en ADE, en el marc de la càtedra d’empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promo tors i Constructors d’Edificis de Catalunya, dirigida pel pro fessor Josep Maria Raya. Mo
rell i Jover són vicepresident i membre respectivament de la Comissió d’Economia Territo rial i Urbana del Col·legi. L’acte va comptar amb el suport de la consellera de Territori, Habitat ge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, encarregada de fer la cloenda.
La conclusió principal de l’estudi és que és imprescin dible impulsar la col·laboració publicoprivada per a incre mentar la construcció d’ha bitatge protegit a Catalunya (HPO). Segons les dades que
exposa, durant el període 2013 2023, el 34 % dels 13.320 HPO han estat pro moguts per l’INCASOL i altres promotors públics, mentre que el 66 % restant ha estat promogut per promotors pri vats (amb ànim de lucre o sense).
Els autors conclouen, a més, que els baixos pressupostos que, tant el Govern central com el de la Generalitat, destinen a l’habitatge evidencien que no ho consideren un servei bàsic i de primera necessitat per a la ciutadania, i que sense el
concurs dels pressupostos generals de l’Estat en matèria de HPO, la Generalitat no té la capacitat per fer front als rep tes que presenta aquesta pro blemàtica.
Morell, Jover i Ragàs defen sen que l’única manera d’am pliar el parc de HPO és mitjan çant la generació de sòl apte. En aquest sentit, assenyalen la “que cal urgentment inven tariar i mobilitzar les reserves de sòl de HPO i encaixar la col·laboració publicoprivada per a obtenir els resultats tan gibles que reclama el país”. n
Entrevista amb Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
“L’exclusió dels joves és l’aspecte de la crisi de l’habitatge que més ens amoïna”
La responsable d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya defensa l’estratègia per alliberar sòl, incentivar la participació del sector privat i crear el Fons d’Emancipació com algunes de les principals mesures per sortir de l’escull.
SARA PUIG
Responsable de Premsa i Comunicació del CEC
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, afronta un dels reptes més complexos de Catalunya dels últims anys: la crisi de l’habitatge. Algunes de les conseqüències d’aquest problema poden afectar directament el creixement econòmic del país: retard en l’emancipació, caiguda de la natalitat, incidència en la mobilitat laboral, augment de la desigualtat, diferències territorials, impacte en la salut mental i el benestar, i reducció del poder adquisitiu, entre altres qüestions. En aquesta conversa, analitza la situació i explica les línies d’actuació establertes pel Govern per revertir-la.
Apostem clarament perquè els habitatges del Pla 50.000 es construeixin amb materials i indústries del país. Això no només dinamitzarà les empreses del sector de la construcció sinó que, per la seva proximitat, comportarà menys emissions contaminants
L’octubre del 2024, l’actual Govern de la Generalitat va aprovar el Pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH), que estableix amb caràcter normatiu majors reserves de sòl per a HPO i fixa el nombre d’habitatges destinats a polítiques socials a escala municipal i per als pròxims quinquennis. Com pensa la consellera facilitar els mitjans financers suficients perquè els municipis compleixin amb els reptes fixats en el PTSH?
Val a dir que el PTSH planteja un repte de país, que implica tots els nivells administratius i també professionals: aconseguir que Catalunya disposi, en vint anys, d’un parc protegit suficient per donar resposta a les demandes d’habitatge dels sectors més vulnerables de la societat. I aquests sectors, malauradament, no són només els que tenen una situació més precària socialment i econòmica. Estem parlant també de joves formats que estan endarrerint la seva emancipació, de gent gran amb dificultats d’accessibilitat als seus habitatges, de treballadores i treballadors en sectors amb remuneració mitjana.
Així doncs, no és només la conselleria qui ha de facilitar aquests mitjans. Cal també que els sectors tècnics contribueixin a imaginar solucions de baix cost i alta qualitat, mitjançant la industrialització per exemple, i que sorgeixi un sector productor de materials i solucions constructives per fer més ràpida i eficient energèticament la generació de nous habitatges. Evidentment, el Govern lidera tot aquest procés. Per començar, facilitant finançament mitjançant l’Institut Català de Finances (ICF), amb la intenció de ser punta de llança d’un moviment que ha d’anar més enllà, i ha
d’implicar a mitjà termini les entitats financeres del país.
També treballem per aquest objectiu modificant la legislació, per exemple, fent que a tot el país el mòdul bàsic, que estableix el preu de venda i de lloguer dels habitatges protegits, reculli la realitat dels costos de construcció. D’aquesta manera, centenars de solars qualificats d’habitatge protegit que estaven paralitzats perquè els preus regulats de venda o lloguer estaven per sota dels de construcció poden activar-se. Finalment, articulant ajuts als promotors per garantir que els preus de lloguer de les promocions assequibles estiguin un 20 % per sota dels preus de mercat en les àrees de demanda forta i acreditada del país. En conjunt, més de 1.100 milions a l’any d’inversió pública directa, que aspirem que mobilitzin 1.100 milions d’euros més d’inversió privada.
Cal que els sectors tècnics contribueixin a imaginar solucions de baix cost i alta qualitat, i que sorgeixi un sector productor de materials i solucions constructives per fer més ràpida i eficient energèticament la generació de nous habitatges
El president Illa va anunciar el compromís d’un nou programa d’habitatge públic amb l’objectiu de construir 50.000 habitatges públics fins al 2030, objectiu que aplaudim. En referència a aquest repte majúscul, pot donar-nos-en detalls en relació amb la disponibilitat de sòl, la distribució per territoris i els titulars?
Bé, les línies d’ajut que us he comentat abans són el moll de l’os del pla per generar 50.000 habitatges. Aquests ajuts s’articularan mitjançant la reserva de solars. En aquests moments hem obert la primera de les convocatòries que, anualment, permetrà donar aquests ajuts als solars, públics i privats, que s’inscriguin a la reserva. Estimem que s’hi inscriuran anualment solars amb capacitat al voltant de 10.000 habitatges. Pel que fa als territoris on estaran situats aquests solars, preveiem força equilibri entre comarques, lògicament proporcional al pes demogràfic de cada àmbit, que es correlaciona amb la quantitat de sòl urbà i, per tant, amb la disponibilitat objectiva de solars.
Val a dir que no només activarem promocions mitjançant la reserva de solars. Coneixem molts casos de petits municipis que ens demanen poder fer petites intervencions per garantir un mínim de capacitat pública per donar resposta a necessitats concretes d’habitatge que els afecten, o que poden donar inclús la volta a situacions
El Fons d’Emancipació planteja un ajut retornable als joves del 20 % del cost de l’habitatge, amb un màxim de 50.000 euros, per complementar el finançament bancari. No l’hauran de tornar fins al cap de trenta anys i no té interessos
de despoblament. Estem treballant en un Pla específic d’habitatge al món rural que posarà les bases de línies d’ajuts dirigides a aquests municipis, directament o mitjançant, si s’escau, els consells comarcals. En aquesta línia, i per posar recursos sobre la taula, ja hem habilitat que els fons del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), els ajuts que la Generalitat facilita als ajuntaments per invertir en equipaments i infraestructures, es puguin dedicar també a transformar edificis públics en desús i convertir-los en habitatge.
Considera que les Àrees Residencials Estratègiques s’han de desclassificar o s’han de modificar per fer-les viables?
És una reflexió que cal fer cas per cas, valorant els canvis normatius que s’han produït aquests anys, el consens amb el territori i la necessitat actual d’impulsar especialment el lloguer. Hi estem treballant.
La Generalitat anuncia el compromís, però les reserves de sòl d’HPO sembla que estan majoritàriament en mans dels ajuntaments. Com es preveu el paper d’ambdues administracions i quina responsabilitat i protagonisme assumeix la Generalitat a l’hora d’executar aquest nou programa?
Aquesta Generalitat clarament està al costat dels ajuntaments. Per tant, apostem pel lideratge cooperatiu i l’elevada voluntat de concertar les polítiques d’habitatge d’ara endavant per part nostra amb els ajuntaments.
L’exclusió dels joves per accedir a un habitatge constitueix una de les principals preocupacions. Com es proposa afrontar aquest repte en termes de recursos i mesures especials?
Efectivament, és potser l’aspecte de la crisi de l’habitatge que més ens amoïna, perquè darrere d’això hi ha l’endarreriment
en l’emancipació, en la consolidació d’un projecte de vida, la reducció de la natalitat, etc. Com a eina principal hem proposat el Fons d’Emancipació, que planteja un ajut retornable als joves del 20 % del cost de l’habitatge, amb un màxim de 50.000 euros, per complementar el finançament que puguin rebre del sector bancari. Aquest ajut no ens l’hauran de tornar fins al cap de trenta anys i no té interessos (els bonifica la Generalitat). D’aquesta manera, hem calculat que una parella jove que viu de lloguer, per exemple a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que actualment necessita quinze anys estalviant per pagar l’entrada del pis, amb aquest ajut passaria a necessitar, de mitjana, només cinc anys. A canvi, l’habitatge passarà a ser de preu limitat, una nova modalitat de protecció. Implicarà que no es podrà vendre per un preu superior al que van pagar per comprar-lo més l’IPC.
Es planteja el Govern dinamitzar el mercat privat? Com?
Com us he comentat, el mòdul bàsic dinamitzarà el mercat privat de producció d’habitatge protegit de venda a moltes comarques del país. Per altra banda, apostem clarament perquè els habitatges del Pla 50.000 es construeixin amb materials i indústries del país. Això no només dinamitzarà les empre-
ses del sector de la construcció sinó que, per la seva proximitat, comportarà menys emissions contaminants.
Com valora el topall al límit dels preus del lloguer un any després d’implementar la mesura?
És indubtable que està funcionant. Els preus s’han contingut, el nombre d’habitatges de lloguer augmenta en 1.000 habitatges al mes des de la posada en marxa de la mesura, i els propietaris allarguen els contractes a les famílies llogateres, perquè no hi guanyen res canviant d’inquilins i, per tant, el mercat s’estabilitza i té molta menys rotació. És cert que aquest darrer fet fa que el nombre d’habitatges en oferta baixi (perquè ja estan llogats), però també baixa el nombre de persones que cerquen un habitatge de lloguer, perquè ja en tenen un. Les accions de l’Administració pública per incrementar més ràpidament l’oferta de lloguer a preus assequibles ha d’anar en favor d’aquest procés. Així mateix, el fet que els joves puguin accedir a la propietat mitjançant l’ajut del Fons d’Emancipació, deixant lliures els habitatges que abans llogaven, permetrà a mitjà termini incrementar també el nombre d’habitatges que es posen en oferta. És important assenyalar també que la contenció dels preus del lloguer redunda favorablement en l’estabilitat del mercat
laboral, ja que redueix les pressions de la despesa d’habitatge en els salaris.
L’any 2023 el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic. Passat aquest temps, poden començar a avaluar l’impacte real que té la mesura?
Tenen pensat controlar-lo d’alguna altra manera?
El Decret llei es dirigia als municipis amb problemes d’accés a l’habitatge i als municipis en risc de trencar l’equilibri de l’entorn urbà per una alta concentració d’habitatges d’ús turístic. En aquests municipis, l’habitatge d’ús turístic només és compatible amb l’ús d’habitatge si ho permet expressament el planejament urbanístic. D’altra banda, el decret estableix una transitorietat respecte a les llicències atorgades amb anterioritat, que continuen vigents per un període de cinc anys prorrogable a cinc anys més. Ara com ara, hi ha dues situacions diferenciades en curs; per tant, encara és prematur valorar si el decret ha tingut impacte en el mercat de l’habitatge. D’una banda, les llicències anteriorment atorgades encara estan vigents, i, d’altra banda, els municipis encara no han adaptat el seu planejament urbanístic al nou Decret i, en conseqüència, no han pogut atorgar noves llicències. n
La Jornada dels Economistes analitza el paper de la IA en l’economia catalana
El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va celebrar la 29a edició de la Jornada dels Economistes el passat 21 de novembre, centrada a explorar el paper de la intel·ligència artificial (IA) en l’economia catalana i global, una sinergia clau del present i futur. En una jornada memorable, que va reunir més de setcents professionals a l’Hotel InterContinental de Barcelona, l’acte va analitzar l’impacte d’aquesta tecnologia en l’economia i l’empresa catalana, amb la participació de persones expertes de primer nivell.
Xavier Ferràs, doctor en Economia i Empresa per la Universitat de Barcelona (UB), MBA per ESADE i enginyer superior de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va ser
l’encarregat de fer la ponència inaugural de la jornada, una exposició sobre economia i globalització en l'era de la IA. Ferràs va predir l’ús de petits reactors nuclears per alimentar dispositius amb IA i va alertar sobre el final de la globalització tal com la coneixem. També va
Més
de 700 professionals van analitzar l'impacte de la intel·ligència artificial en l'economia i l'empresa catalana durant la Jornada dels Economistes
remarcar que les empreses han d’adaptarse constantment als canvis tecnològics per no quedar enrere.
Posteriorment, van tenir lloc quatre taules rodones: Geopolítica i model productiu a Catalunya , Reptes dels despatxos i gestió del capital humà , Digitalització i intel·ligència artificial i Estratègies en l'era de la intel·ligència artificial , sessions on es van debatre els principals reptes que afronta la societat, com abordar-los i les fortaleses de Catalunya per liderar els canvis.
Com sempre, la Jornada dels Economistes va comptar amb el suport de les institucions catalanes. La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, va inaugurar l’acte anunciant una inversió europea de 121 milions d’euros per impulsar ener-
consellera Alícia Romero inaugura la Jornada.
gies renovables i simplificar la burocràcia. Jordi Valls, tinent d'Alcaldia d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona; Marta Farrés, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona i Valentí Pich, president del Consejo General de Economistas de España i exdegà del Col·legi, van ser les altres autoritats que van participar en la inauguració d'aquesta jornada. Totes les intervencions van subratllar que la IA ha de contribuir a reptes com la sostenibilitat, la descarbonització i l’augment de la productivitat, sense deixar enrere les micro i les petites empreses.
El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va ser l’encarregat de cloure la Jornada dels Economistes. En el seu discurs, va afirmar que la
intel·ligencia artificial planteja un canvi de paradigma i que cap persona, sector econòmic ni país ha de quedar al marge de l’aplicació sistemàtica d’algoritmes. Rull, a més, va declarar la seva intenció de confeccionar una cartografia sobre la legislació catalana perquè moltes normes són contradictòries, i va subratllar que
La IA ha de contribuir a reptes com la sostenibilitat i l’augment de la productivitat, sense deixar enrere les micro i les petites empreses
s’ha de guanyar en rapidesa a l’hora de plantejar noves lleis. Per la seva banda, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, va recordar que un 60 % dels economistes consideren que la IA s’aplica escassament, tot i que tindrà un impacte positiu en el futur econòmic de Catalunya.
La Jornada dels Economistes també va ser l’escenari per a la presentació del número 189 de la Revista Econòmica de Catalunya , dirigida pel catedràtic i col·legiat de Mèrit Guillem López-Casasnovas, dedicat a la transformació social a l’era digital i coordinat per Andreu Arenas, professor de la Universitat de Barcelona i analista d'Ivàlua. La Jornada també va ser l’escenari de l’entrega dels tradicionals premis als millors currículums universitaris. n
Entrega dels premis als millors currículums universitaris.
El president del Parlament, Josep Rull, i l'exconseller Ramon Tremosa.
Les autoritats, durant l'inici de la Jornada dels Economistes. Xavier Ferràs pronuncia la conferència inaugural.
Taula rodona
Geopolítica i model productiu a Catalunya
Moderadora:
Sofía Rodríguez Rico
Membre de la Junta de Govern del Col·legi i sotsdirectora general i economista en cap del Banc Sabadell
La taula rodona Geopolítica i model productiu a Catalunya va abordar els reptes i oportunitats de l’economia catalana en un context d’alta incertesa global. La sessió va comptar amb la participació de Constantí Serrallonga, director general de la Fira de Barcelona; Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona i presidenta de la Comissió d’Economia Industrial; Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pol Morillas, director del Barcelona Center for International Affairs (CIDOB), qui va oferir una ponència inicial en què va exposar els elements que més condicionen la geopolítica actual i el paper de les empreses.
El debat es va estructurar en dues grans línies. En primer lloc, es va analitzar el nou
Taula rodona
Reptes dels despatxos i gestió del capital humà
Moderadora:
Carme Jover
Membre de la Junta de Govern i presidenta de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya
En un entorn cada cop més dinàmic i globalitzat, els despatxos professionals afronten desafiaments significatius en la captació i retenció del talent. Aquesta va ser la temàtica central d’aquesta taula rodona, que va començar amb la ponència de Josep Aragonès, conseller independent de Grau Innovation Consulting. Va destacar que la transformació, la competitivitat i la diferenciació dels despatxos real prové de les persones, el talent. En aquest sentit, va explicar que l’atracció de talent jove és tot un repte, ja que actualment el sector no resulta prou atractiu per a les noves generacions. Aragonès es va unir posteriorment a la taula rodona en la qual van participar un ampli ventall d’experts. El professor d’ESADE Jordi Fabregat va analitzar la preparació
escenari geopolític internacional, marcat per la guerra a Ucraïna, la rivalitat entre els Estats Units i la Xina, i l’augment del proteccionisme. Els ponents van destacar com aquests factors afecten el comerç internacional, la seguretat energètica i la capacitat d’atracció d’inversió a Catalunya. Es va posar de manifest la necessitat de reforçar les aliances europees i desenvolupar estratègies per reduir la dependència de proveïdors externs en sectors estratègics.
En segon lloc, es van abordar les reformes necessàries per reforçar el model productiu català. Es va destacar la importància d’atraure talent i inversió estrangera, millorar la pro-
dels nous professionals i les seves inquietuds, mentre que Míriam Barrera, sòcia corresponsable de Garrigues i membre de la Junta de Govern del Col·legi, i Jordi Llevat, soci director de Dinamic Auditors SLP, van abordar els reptes que afronten els despatxos per atraure i fidelitzar talent. Per la seva banda, Consuelo Castilla, fundadora i presidenta d’AdQualis, va oferir la perspectiva dels headhunters sobre les tendències actuals en la recerca de talent.
Tots van coincidir en la gran majoria de punts: la recerca de feina s’ha transformat, amb entre-
ductivitat i incentivar la innovació amb polítiques fiscals adequades. També es va posar èmfasi en la necessitat de reforçar la formació professional i universitària per adaptar-la als nous perfils laborals que demanden els sectors emergents, com la digitalització i les energies renovables.
La sessió va posar en relleu la necessitat d’una estratègia econòmica sòlida i adaptada als canvis globals, que garanteixi un creixement sostenible i competitiu. Catalunya ha d’enfortir el seu posicionament en l’escenari internacional i apostar per un model econòmic basat en la innovació i el coneixement.
vistes bidireccionals on, tant l’empresa com el candidat, avaluen si les seves expectatives coincideixen, i on les xarxes socials tenen un paper clau. Per altra banda, les expectatives del talent jove han canviat: prioritzen empreses alineades amb els seus valors i estil de vida. Per exemple, es valora cada cop més la flexibilitat laboral, sent una de les primeres preguntes en els processos de selecció. Davant d'aquesta situació, els despatxos professionals han de transformar-se per aconseguir captar i retenir talent, oferint projectes estimulants, formació i plans de carrera.
Taula rodona
Digitalització i intel·ligència artificial
Moderadora:
Dolors Mateu
Presidenta de la Comissió de Transformació Digital i gerenta de l’Institut Fotòniques (ICFO)
La digitalització i la intel·ligència artificial (IA) han esdevingut protagonistes d'una nova era tecnològica, tal com es va destacar en la tercera taula de la Jornada dels Economistes. Hi van participar Àngels Fitó, vicedegana del Col·legi i rectora de la UOC; Ramon Trias, fundador d’AIS i membre del consell assessor de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya; Núria Agell, professora catedràtica d’ESADE, i Manel Sanromà, professor de la Universitat Rovira i Virgili i president de CIVIC Ai. Tots van analitzar l'impacte de la IA en l'economia i la societat.
El debat va situar la IA en el seu context històric, subratllant el canvi actual: la transició d’una IA analítica a una de generativa. Aquesta nova tecnologia no només interpreta dades, sinó que també genera contingut nou, com imatges, textos i idees, la qual cosa transfor-
Estratègies empresarials en l’era de la IA
Moderador:
Oriol Amat
Exdegà i membre de la Junta de Govern
L’impacte de la intel·ligència artificial (IA) enfocat en l’estratègia empresarial també es va fer ressò en aquesta edició de la Jornada, amb una taula rodona en la qual van participar Joan Font, fundador i president del Grup Bon Preu; Inka Guixà, CEO de La Farga, i José Rodríguez Pousa, CEO de Sercotel. Els ponents van iniciar el debat compartint experiències sobre moments crítics en la gestió empresarial, i van coincidir en el fet que els principals reptes han estat la gestió de crisis i els canvis sobtats del mercat. Van destacar la importància de la resiliència i la capacitat d’adaptació en un entorn altament dinàmic.
En relació amb la IA, es van presentar casos d’aplicació en diferents sectors. En la distribució alimentària, permet optimitzar la gestió d’estocs i reduir el malbaratament. A la indústria metal·lúrgica, millora l’eficiència energètica i la sostenibilitat. En el sector hoteler, per-
marà la creativitat i la presa de decisions, van assenyalar els experts.
Durant el debat, es va destacar que la IA generativa no eliminarà llocs de treball, sinó que en transformarà les funcions. L’adaptació serà clau i caldrà supervisió humana per garantir la qualitat del que es genera, emfatitzant que sempre ha d'haver-hi una persona responsable del que genera la IA. També es va subratllar la importància d’una estratègia global per implementar la IA de manera efectiva. La tecnologia per si sola no garanteix produc-
tivitat; cal integrar dades, processos i cultura empresarial en un pla estratègic sòlid.
L'impacte de la IA generativa és tan profund que alguns experts la consideren una revolució similar a la industrial. L’accés massiu a aquestes eines, com les d’OpenAI, ha canviat la manera de treballar i gestionar la informació. Aquesta revolució digital avança a una velocitat sense precedents i afecta tots els sectors. Adaptar-se a aquest nou paradigma no és una opció, sinó una necessitat per garantir la rendibilitat.
sonalitza l’experiència del client i facilita estratègies de fidelització i preus dinàmics. Tot i els avantatges, els ponents van coincidir que la seva implementació presenta desafiaments tecnològics i organitzatius.
Un altre punt clau va ser l’impacte de la geopolítica en l’estratègia empresarial. Davant d’un context d’incertesa global, les empreses han adoptat mesures com la diversificació de proveïdors i la cobertura
financera per mitigar riscos. També es va abordar la dificultat per captar talent especialitzat en intel·ligència artificial, i es va proposar la col·laboració amb universitats com una solució estratègica. La sessió va concloure amb un missatge optimista: les empreses que integrin la intel·ligència artificial de manera eficient, sense perdre de vista els seus valors i compromís social, lideraran el futur econòmic de Catalunya.
Taula rodona
Girona
LA IA, CLAU EN EL FUTUR ECONÒMIC DE GIRONA
En un món cada cop més digitalitzat, la intel·ligència artificial (IA) s’erigeix en protagonista indiscutible del futur econòmic. Aquesta va ser la conclusió principal de la Jornada dels Economistes, celebrada a Girona el passat 28 de novembre de 2024, que va reunir 200 professionals i experts per debatre sobre l’impacte d’aquesta tecnologia disruptiva en l’economia i la societat. L’esdeveniment va comptar amb la presència de destacades personalitats del món econòmic i polític de la zona, incloent-hi la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis; la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques de la UdG, M. Teresa Bosch, i Lluís Bigas, president de la seu gironina de l’entitat.
Lluís Bigas va obrir la jornada amb una anàlisi crítica de la situació econòmica actual: va alertar sobre la interpretació enganyosa del creixement del PIB i va subratllar la necessitat de millorar les infraestructures i agilitzar els processos administratius per fomentar l’emprenedoria a Girona. Per la seva banda, la vicealcaldessa, Gemma Geis, va emfatitzar la importància de la cohesió territorial i la retenció del talent per no quedar enrere en l’era digital.
Durant l’acte, diferents professionals van oferir la seva visió i experiència amb la intelligència artificial. Daniel Jiménez, CEO d’Eurofirms Group, va explicar com aquesta eina està transformant el mercat laboral. Segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), el 40 % dels llocs de treball podrien augmentar la seva productivitat gràcies a aquesta tecnologia. No obstant això, Jiménez va advertir sobre el risc d’una creixent bretxa digital entre països que adoptin la IA i aquells que es quedin enrere.
Joaquim Clara, expert en consultoria financera, va subratllar, per la seva banda, el potencial de la intel·ligència artificial per millorar l’eficiència empresarial i reduir costos. Tanmateix, va destacar una preocupant estadística: segons l’INE, només el 12,4 % de les empreses amb 10 o més treballadors utilitzen actualment la IA, fet que evidencia un clar desafiament per a les pimes en l’adopció d’aquesta tecnologia.
Un altre dels participants, Jorge Caballero, cofundador d’Artefacto i GusanoFilms, va aportar una perspectiva fascinant sobre l’impacte de la intel·ligència artificial
en el sector cultural. Distingint entre IA discriminativa (per a l’anàlisi) i generativa (per a la creació de continguts), Caballero va plantejar la qüestió clau: podrà la intelligència artificial crear nous llocs de treball al mateix ritme que els destrueix en l’àmbit cultural? Finalment, Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, va tancar la jornada subratllant la importància de planificar el futur de Catalunya a llarg termini, posant èmfasi en la sobirania energètica i la gestió dels recursos hídrics com a pilars fonamentals per al desenvolupament sostenible de la regió.
La jornada va concloure amb l’entrega de premis. L’empresa Ribas Àlvarez Assessors i Consultors, SL va ser distingida com a Despatx Professional 2024; Assumpció Vila va rebre el premi a la trajectòria econòmica empresarial 2024, i Júlia Linares, al currículum universitari. També es van lliurar insígnies i diplomes als col·legiats i collegiades amb 25 anys de col·legiació, i es va homenatjar a títol pòstum a Xavier Amargant per la seva tasca en favor de la professió d’economista. n
Girona
Lleida
LA IMPORTÀNCIA DE LA INNOVACIÓ
La Jornada dels Economistes organitzada per la seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el 8 de novembre, va analitzar els desafiaments de la demarcació en l’àmbit econòmic i empresarial. El president de la seu, Josep Maria Riu, va inaugurar l’acte amb l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i Eduard Cristóbal, degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida. Josep Maria Riu va subratllar la importància de la innovació i la millora constant per a la competitivitat en un entorn global desafiant. Va destacar tres pilars bàsics per al futur: creixement, inversió i col·laboració publicoprivada.
Fèlix Larrosa, per la seva banda, va emfatitzar el creixement de Lleida més enllà del sector agroalimentari: la ciutat destaca com la segona de Catalunya en densitat d’empreses tecnològiques. També va subratllar la necessitat de desenvolupar models de negoci sostenibles. Finalment, Eduard Cristóbal va ressaltar el paper crucial de la universitat en la innovació i el desenvolupament d’un model de creixement socioeconòmic sostenible i va emfatitzar la importància de la col·laboració entre la universitat i les institucions locals.
La jornada va incloure una taula rodona amb la participació de Xavier Argilés, CEO de Nufri Energia; Margarida Valcarce, directora comercial territorial a Catalunya de Banc Sabadell, i Albert Aliaga Colom, president del club de bàsquet Força Lleida. Argilés va destacar el potencial de les bateries de liti en el sector energètic per estabilitzar els preus, atès l’augment significatiu en les factures d’electricitat i gas natural en els últims anys. Va advertir sobre l’estratègia estatal de descarbonització i va subratllar la importància
d’estar atent als canvis legals i tecnològics en el sector energètic. Valcarce va oferir una visió macroeconòmica: va indicar que la inflació, tot i haver estat un problema greu, sembla estar cedint com a principal preocupació. També va emfatitzar el paper de Lleida en la transformació del sector agroalimentari, que representa el 19 % del PIB de Catalunya. Aliaga, per la seva banda, va compartir l’èxit del club de bàsquet Força Lleida, i en va atribuir el creixement a l’aposta pel talent local.
El degà Carlos Puig de Travy va tancar la jornada destacant el creixement del PIB a Catalunya i Espanya. Va enumerar els desafiaments futurs per a Catalunya, incloent-hi la immigració, la mobilitat, la reforma de l’Administració pública, l’augment de la productivitat i l’aposta per la innovació i el talent. Per a Lleida, va subratllar la necessitat de diversificar el teixit industrial més enllà del sector agroalimentari, retenir el talent universitari, millorar la col·laboració amb l’Administració pública i les infraestructures. Com sempre, la Jornada va concloure amb un sopar i l’entrega de premis. Pere Enciso i Rodríguez va ser reconegut amb el premi a la Millor Trajectòria Professional 2024; l’empresa Base Economistes SLP va obtenir el premi al Millor Despatx Professional 2024; Noemí Redondo Balboa va ser premi al Millor Currículum Universitari, i Maria Cinta Bendicho va aconseguir el premi al Millor Treball de Fi de Grau en ADE. n
Lleida
Tarragona
ANALITZANT ELS REPTES DEL TERRITORI
La seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya va celebrar, el passat 22 de novembre, la Jornada dels Economistes al recinte de FiraReus, centrant-se en els reptes actuals i futurs del territori. L’esdeveniment, que va reunir un centenar de participants, va ser inaugurat per Miquel Àngel Fuster, president de la Seu de Tarragona de l’entitat, i M. Victòria Sánchez, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili. Fuster va subratllar la importància de la diversitat territorial per impulsar l’economia de Tarragona i va afirmar que la regió compta amb tots els actius necessaris per al creixement, incloent-hi indústria, turisme, serveis i centres de formació. Per la seva banda, Sánchez va destacar el paper crucial de la universitat en la docència, la recerca i la transferència de coneixement a la societat.
Oriol Amat, economista, catedràtic de la UPF i exdegà del Col·legi, va oferir una anàlisi detallada de les fortaleses i febleses de Catalunya i Espanya. Les seves previsions apunten a un creixement moderat per al 2025, amb un “aterratge suau” de l’economia després d’un període d’alta inflació. Amat va emfatitzar la necessitat de millorar la competitivitat, la pro-
ductivitat, la innovació i la col·laboració publicoprivada per fer front als riscos geopolítics actuals. Mercedes Teruel, vicepresidenta del Comitè Executiu de la Seu de Tarragona, va presentar una visió optimista de l’economia tarragonina i va lloar el potencial de les empreses emergents a la província. A més, va remarcar la importància de les noves tecnologies per transformar el territori i la necessitat de retenir el talent local.
La jornada va incloure una taula rodona amb la participació d’Oriol Amat; Mercedes Teruel; Berta Cabré, presidenta de la Federa-
Tarragona
ció Empresarial d’Hosteleria i Turisme de Tarragona (FEHT) i Rubén Folgado, director general de Messer Ibérica. Es van abordar temes crucials com la inversió en R+D, l’adaptació de les indústries locals a les noves regles de joc i la desestacionalització del turisme. Cabré va destacar els esforços per diversificar l’activitat turística més enllà del turisme familiar, amb l’objectiu de convertir Tarragona en una destinació atractiva durant tot l’any. Per la seva banda, Folgado va subratllar la importància del sector químic, que representa el 25 % del PIB de Tarragona i ofereix ocupació de qualitat a 45.000 persones.
El degà Carlos Puig de Travy va tancar la jornada destacant el dinamisme econòmic de Tarragona i els reptes futurs. Entre aquests, va mencionar la necessitat de potenciar Tarragona com a vèrtex econòmic de Catalunya, millorar les infraestructures, atreure i retenir talent, diversificar l’activitat industrial i replantejar el model comercial de proximitat. La jornada va concloure amb un sopar i l’entrega de premis, durant la qual es van reconèixer Juan José Curto, amb el premi a l’economista d’empresa 2024; Antoni Terceño, amb el premi a l’economista institucional 2024; l’empresa Dinamic Auditors SLP, com a Despatx Professional; Rafael Fuertes, amb el premi a l’emprenedoria 2024; Maties Gomà-Camps, premi a la trajectòria professional 2024, i Laia Palazón, premi al millor expedient de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV 2024. n
El president Illa rep el Col·legi d’Economistes de Catalunya al Palau de la Generalitat
El president de la Gene ralitat, Salvador Illa, ha rebut el 6 de març al Palau de la Generalitat a repre sentants del Col·legi d’Econo mistes de Catalunya, una tro bada institucional molt cordial i constructiva durant la qual s’ha parlat dels reptes i les oportu nitats que afronta l’economia catalana. La delegació del Col· legi ha estat formada pel degà i la vicedegana, Carlos Puig de Travy i Àngels Fitó; els presi dents de les seus de Lleida i Tarragona, Josep Maria Riu i Miquel Àngel Fúster, i el secre tari general, Àngel Hermosi lla. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, també ha participat en la reunió.
La trobada institucional ha servit per explicar al president Illa el funcionament de l’entitat, les seves comissions de treball i el conjunt d’activitats que impulsen. En aquest sentit, s’han exposat els detalls del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, que el president de la Generalitat clourà el 20 de juny en un gran acte que tindrà lloc a l’Auditori L’Illa de Barce lona, i l’organització de la Jor nada dels Economistes, que aquest novembre celebrarà la seva 30a edició.
El degà i la vicedegana han detallat els diversos camps de col·laboració que el Col·legi manté amb les diferents conse lleries del Govern, i han traslladat els temes més sensibles de cada demarcació. Entre les qüestions que s’han abordat, s’ha posat èmfasi en la necessitat de millo rar la connectivitat entre Barce lona i la resta de territoris cata lans, així com en la importància d’impulsar les infraestructures internes de cada territori.
La reunió amb el president Illa també ha estat el marc per abordar els reptes actuals que afronta Catalunya, com la pro blemàtica de l’habitatge. Així mateix, s’ha tractat el tema del nou model de finançament per a Catalunya, una qüestió que preocupa el Col·legi d’Econo mistes de Catalunya i per a la qual reclama un sistema més just, transparent i equitatiu, que garanteixi la lleialtat institucio nal, respecti el principi d’ordi nalitat i estableixi un grau de solidaritat interterritorial.
El president Illa ha agraït al Col·legi la feina que fa i la visió general que té del conjunt de Catalunya i dels diversos ter ritoris. Ha demanat que faci pedagogia dels temes més punyents i que objectivi els diversos debats, especialment en qüestions com el model de finançament, l’habitatge i les infraestructures, reconeixent així el paper crucial de l’entitat en la formació d’opinió pública informada. n
Inverteix en salut
AMB UN 50 % DE DESCOMPTE * EN LA QUOTA FAMILIAR
Una alimentació sana, exercici físic, una bona assegurança de salut...
Lliure elecció de ginecòleg i pediatra
· Ampli quadre mèdic
· Assistència en viatge
· Psicologia clínica
· Teleconsulta i videoconsulta
· Hospitalització a qualsevol centre del món
· Pròtesis
· Assistència integral del càncer
Arrenca la fase final del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya
DANIEL QUER Coordinador del 4t Congrés d’Economia i Empresa
El 4t Congrés d’Econo mia i Empresa de Cata lunya ha iniciat la fase final amb la presentació de les conclusions dels seus deu eixos. Aquest camí clourà amb la ses sió final del 20 de juny de 2025. Des que va començar, a la pri mavera de 2024, s’han rebut més de 200 ponències, que cobreixen una amplíssima vari etat de matèries dintre de cada eix i la majoria d’àmbits.
Presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa, el Comitè d’Honor compta amb una cinquantena de personalitats de diferents àmbits, que represen ten la majoria d’institucions de la societat civil, l’Administració i les principals organitzacions econò miques. En formen part els con sellers de governs pròxims a l’àrea econòmica, els alcaldes de les quatre capitals catalanes, els presidents de les respectives diputacions provincials, líders de les organitzacions empresarials i sindicals, el Cercle d’Economia, les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana d’Economia, la Taula del Tercer Sector, Fira de Barcelona, el Con sorci de la Zona Franca, el Cos
Presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa, el Comitè d’Honor compta amb una cinquantena de personalitats de diferents àmbits
Consular, organismes com el Consell Econòmic i Social, Bar celona Global, el Consejo Gene ral de Economistas, l’Autoritat Catalana de la Competència, l’ACCID, l’ICAC, el RACC i empre ses com Bonpreu, Damm, Cellnex, SABA, Criteria, Colonial, Alier, Vallformosa i les entitats financeres CaixaBank, Caixa d’Enginyers i Banc Sabadell.
EIX 1: L’ECONOMIA
CATALANA DINS
EL NOU MARC
GEOESTRATÈGIC GLOBAL
Aborda les perspectives de l’economia mundial davant la fragmentació dels mercats, el fre a la globalització i el reple gament nacional i destaca les polítiques dels blocs econò mics emergents i el nou para digma de seguretat econò mica. També examina l’im pacte de la globalització en la distribució de la riquesa, l’aug ment del populisme i proposa reformes al sistema econòmic internacional. Pel que fa a Catalunya, s’estudia com hi hauria de respondre l’econo mia catalana, especialment la indústria. Finalment, es valora l’impacte de les noves despe ses en defensa a Europa i les seves implicacions en els pres supostos nacionals.
EIX 2: DETERMINANTS DEL CONTEXT MACROECONÒMIC
Examina l’evolució macroeconò mica de Catalunya en els darrers 20 anys i el seu impacte en la ciutadania, se centra en la pro ductivitat laboral i del capital per sectors, comparant la amb Espa nya i Europa. S’estudia l’efecte del xoc inflacionari en les llars catalanes i es revisa l’adequació de les migracions de reemplaça ment per afrontar el declivi i enve lliment poblacional, actualitzant dades d’un estudi de l’ONU del 2000. Finalment, s’analitza el poder de compra de les comu nitats autònomes espanyoles, clau per valorar el finançament autonòmic i la solidesa de les polí tiques públiques.
EIX 3: LA MUSCULATURA DEL SISTEMA EMPRESARIAL CATALÀ
Inclou una sèrie d’anàlisis sobre temes molt diversos que afecten el sistema empresarial català: empresa familiar, autònoms, pimes, cooperatives i economia social en general, perspectives de canvi del model de turisme, retail, cooperació publicoprivada, Indústria 4.0. Fins i tot, un estudi sobre les claus econòmiques de l’èxit esportiu dels clubs de futbol o una detallada anàlisi sobre el
grau de preparació del teixit eco nòmic català davant l’entrada de nous fabricants de vehicles.
EIX 4: EL CAPITAL HUMÀ I EL FUTUR DEL TREBALL
Analitza el futur del treball amb la intel·ligència artificial, destacant la transició de treballadors del coneixement a treballadors del pensament i els canvis en lide ratge, formació (especialment FP) i acreditació de competències. També aborda el repte digital per a les universitats davant l’oferta privada més especialitzada. Inclou estudis sobre la qualitat laboral, el coworking rural com a impuls econòmic i l’èxit de la migració de joves professionals urbans cap a zones rurals amb millor qualitat de vida, tot emmar cat en un context de transforma ció laboral accelerada i adaptació constant.
EIX
5:
SOSTENIBILITAT DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Ha dividit el seu treball en diver ses àrees: finances públiques, qualitat institucional, habitatge, desigualtat, ensenyament, pobresa i desigualtat, sanitat i pensions. Cada àrea compta amb diverses aportacions complementàries. L’habitatge serà un dels temes destacats
a causa de la seva rellevància en el debat social actual i a la manca de polítiques actives en els darrers anys. En altres polí tiques sectorials, s’analitzen els resultats escolars i es compta amb dues aportacions importants en el debat sobre la sostenibilitat del sistema de pensions.
EIX 6: EL SISTEMA DE CIÈN CIA I INNOVACIÓ
I EL REPTE DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL
Analitza la innovació a Cata lunya, incloent hi l’ecosistema innovador, casos com el clús ter Secpho, la despesa en R+D i el paper dels grups TECNIO i les relacions univer sitat empresa. La intel·ligència artificial hi té un pes destacat, així com la gestió d’actius intangibles. Es posa èmfasi en habilitats humanes no replicables per la tecnologia, com la creativitat i la intel· ligència emocional, essencials per a la competitivitat. També es presenta el concepte “talent interior brut” com a mesura del talent en societats del coneixement, especial ment en un món impulsat per la digitalització i la intel· ligència artificial.
EIX 7: FINANCES PER UNA
TRANSICIÓ SOSTENIBLE
Analitza la integració dels crite ris ESG en la gestió de carteres, l’impacte del Green Premium en el deute públic europeu i el rendiment dels préstecs sos tenibles. També destaca les oportunitats d’inversió en energia nuclear, ara conside rada energia verda per la UE. A més, s’examina la normativa DEBRA dins l’harmonització fiscal europea, l’evolució dels tipus d’interès en l’última dècada, el paper de les pla taformes fintech a Catalunya i les diferències de risc inversor entre homes i dones. Aques tes perspectives ofereixen una visió completa sobre finances sostenibles i innovacions en el sector financer europeu.
EIX 8: INFRAESTRUCTURES I GESTIÓ SOSTENIBLE
DEL TERRITORI
Examina les infraestructures clàssiques com carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports. En destaca la necessitat d’au tonomia de gestió per millorar l’eficiència. Es tracta el Cor redor Mediterrani i la relació entre urbanisme i transport. També s’examinen aspectes
mediambientals, com les ZBE i les regulacions ambientals en el transport aeri. En l’àm bit de l’aigua, s’avaluen solu cions de costos, models de gestió, tarifes i ús d’aigua regenerada. Finalment, es debat l’impacte territorial de les energies renovables i es qüestiona la moralitat i trans parència en el desenvolupa ment d’infraestructures, i s’in cideix en la importància d’un debat públic obert i informat.
EIX 9: SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Aquest eix és el que ha rebut més contribucions de tots, en particular curtes, provi nents en molts casos d’em preses, enginyeries i consul tores en general. Els temes presentats són molt variats i inclouen experiències con cretes, anàlisi de polítiques, assaigs o estudis en profun ditat: renovables i territori, Carbon Border Tax, comuni tats energètiques, materials i energia en una terra finita, biodiversitat, l’hidrogen a Catalunya, economia circular i reducció de la petjada de carboni en un hospital, en la indústria de la moda o en una cimentera, etc.
EIX 10: LA CONTRIBUCIÓ
DELS PROFESSIONALS DE L’ECONOMIA
Aborda el futur de la professió d’economista. Destaca reptes com l’obligatorietat d’informa ció sobre sostenibilitat per a les empreses, les particularitats de les entitats no lucratives i l’impacte de la tecnologia i la IA. També aborda el valor compta ble de bases de dades, les oportunitats en casos de com petència, els canvis en la legislació concursal i el gap d’expectatives en la funció de l’auditor. S’exploren així els desafiaments i oportunitats que defineixen el paper dels economistes en un entorn pro fessional en constant evolució i adaptació. n
El Congrés ha rebut més de 200 ponències, que cobreixen una amplíssima varietat de matèries dintre de cada eix
El Col·legi reuneix tres presidents de la Generalitat per parlar del futur de Catalunya
José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès protagonitzen un diàleg sense precedents en el qual demanen aprofitar la correlació de forces polítiques per aconseguir un pacte sobre un model de finançament.
El Col·legi d’Economistes de Catalunya va tenir l’ho nor de celebrar, el dilluns 27 de gener, una trobada excep cional amb els expresidents de la Generalitat de Catalunya José Montilla, Artur Mas i Pere Ara gonès. L’auditori va rebre a col· legiats, col·legiades, membres d’altres entitats econòmiques i personalitats de la política cata lana, com ara l’exconsellera d’Economia, Natàlia Mas; l’ex conseller d’Empresa, Ramon Tre mosa; l’exconsellera de Justícia i Territori, Ester Capella, i el presi dent del Consejo General de Eco nomistas i exdegà, Valentí Pich, així com a una vintena de mem bres de la premsa. L’expectació va ser tan gran que va ser neces sari habilitar la sala d’actes del pri mer pis per rebre totes les perso nes que van voler ser testimonis d’aquest diàleg únic.
En el marc d’un nou cicle de Converses del degà, Carlos Puig de Travy, tots tres van mostrar la seva sintonia i bona relació a l’hora de parlar de qüestions d’interès sobre el present i el futur de Cata
Tots tres van mostrar la sintonia i bona relació a l’hora de parlar de qüestions d’interès sobre Catalunya
lunya. Van conversar sobre el rumb “optimista” de l’economia catalana i van posar l’accent en els reptes que afronta, com ara la preservació de l’estat del benes tar, les implicacions que té el crei xement de la població en matèria d’infraestructures i ocupació, o el problema d’accés a l’habitatge, un tema que requereix un canvi de normativa, inversió pública i sòl, segons van exposar.
Però un missatge va transcen dir durant aquest acte extraordi nari: els tres expresidents van manifestar la urgència d’aprofitar l’actual conjuntura i correlació de forces polítiques per a aprovar un nou model de finançament autonòmic. Montilla, Mas i Ara gonès, de formacions polítiques diferents i que van governar Cata lunya en contextos diversos, van subratllar la importància del moment i la necessitat de bene ficiar se de la finestra que s’ha obert. Tots tres van animar els partits polítics a “anar plegats” i començar a desplegar el model de finançament singular.
“Per primera vegada, el Govern espanyol ha acceptat que la Generalitat recapti els impostos i que aquesta després faci una transferència pels serveis i en concepte de solidaritat. No fa falta dir ara o mai; però, en el millor dels casos, si no és ara, serà d’aquí a molt de temps”, va afir mar Aragonès, qui va presentar els detalls del finançament sin gular en un solemne acte al Col· legi d’Economistes de Catalunya el març del 2024. En la mateixa línia es va manifestar Montilla, qui va afirmar que es tracta d’una “oportunitat única”: “Tant de bo s’aconsegueixi la unitat major possible”, va dir. Mas va reconèi xer que “si pot haver hi una petita porta a l’esperança, és ara”.
L’acte va ser presentat per Jaume Menéndez, membre de la Junta de Govern, i moderat per Ariadna Belver, economista, periodista i presentadora del programa Lideratges d’Onda Cero, qui va formular un petit qüestionari als presidents per a conèixer alguns aspectes de la seva vida personal. n
Ramón Tamames parla de productivitat i del futur d’Europa
El catedràtic d’Estructura Econòmica conversa amb el degà dels motors que impulsen l’economia i d’una major presència del teixit empresarial.
Ramón Tamames va ser l’últim convidat del cicle Converses del degà el 2024. Catedràtic d’Estructura Econòmica, Càte dra Jean Monnet de la Unió Europea i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, l’economista va fer un repàs dels factors que més condicionen el curs de l’economia, entre ells els can vis demogràfics.
En aquest sentit, durant un acte celebrat el 7 de novem bre, va explicar que Espanya ha experimentat un important creixement de la població a causa de la forta immigra ció, però que aquest impuls no està repercutint en el nivell de productivitat, un element que s’ha d’aprofitar, tal com fan països de la Unió Europea i els Estats Units, segons va argumentar. Tamames també va subratllar la importància del turisme per a l’economia espanyola, un sector que representa gairebé el 13 %
del PIB estatal, gràcies als més de 90 milions de turis tes rebuts el 2024. En la seva conversa amb Carlos Puig de Travy, el cate dràtic va afirmar que la veu dels empresaris i empresà ries no se sent perquè no opinen sobre res. “Vivim en un moment de temor, perquè es reben moltes ajudes i això fa que la gent no tingui una opinió lliure sobre les coses. Necessitem que els empresa ris diguin la seva, opinin i es facin escoltar. És la manera per poder millorar i continuar cap endavant”, va assenyalar. Tamames també va refle xionar sobre el que considera la pèrdua d’independència del Banc d’Espanya respecte del Govern, fet que provoca un greu problema en l’economia, al seu entendre. Així mateix, va defensar que, per créixer, Europa ha de buscar l’aliança entre França i Alemanya, una situació que actualment no s’està donant, segons ell. En
aquest context de creixement, el catedràtic va opinar que, en el cas d’aplicar se, l’informe Draghi suposarà un augment del deute comú del bloc comu
nitari de 800.000 milions d’eu ros que no resoldrà res, perquè Europa s’ha quedat obsoleta respecte de països com la Xina i els Estats Units. n
Kit Digital amb Telefónica Empresas
El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha assolit un acord amb Telefónica Empresas amb l’objectiu de donar suport a la digitalització dels nos tres i les nostres col·legiats i col· legiades autònoms i dels despat xos professionals associats que tinguin un màxim de dos treballa dors. Gràcies a aquest acord, la comunitat col·legial podrà accedir de forma assistida a la subvenció de Fons Europeus per a la digita lització de les seves activitats pro fessionals, contribuint així a millo rar la seva competitivitat i eficièn cia en l’entorn digital. El Kit Digital
ofereix tres opcions que s’adapten a les necessitats dels professio nals, valorat fins a 3.000 euros. El conveni ha estat ratificat amb la signatura del degà de l’entitat, Carlos Puig de Travy, i el director general de Telefónica a Catalunya, Chemas Casas. Per a més infor mació, escaneja aquest QR. n
EconomistesBAN
lidera una ronda de finançament de 347.000 euros tancada per Phoenix
La start-up catalana espe cialitzada en insecticul tura Phoenix Foods ha tancat una ronda de finança ment de 347.000 euros liderada per EconomistesBAN, la xarxa de Business Angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya, a través del seu Fòrum d’Inversió. L’operació també ha comptat amb el finançament públic del programa Start up Capital d’AC CIÓ, l’Agència per a la Competiti
vitat de l’Empresa de la Generali tat de Catalunya, i s’ha completat amb el suport d’un crèdit Enisa del Ministeri d’Indústria i Turisme.
Phoenix Foods és una empresa biotech basada en l’economia circular, que aplica l’insecticultura per processar residus orgànics de manera ràpida i sostenible, i per produir proteïnes d’alta qualitat per a l’ali mentació animal. Amb aquesta ronda de finançament, la start-
El Col·legi s’adhereix al Consell Assessor d’Infraestructures
El Col·legi d’Economis tes de Catalunya va fer efectiva, al gener la seva adhesió com a membre actiu en el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalu nya, un moviment que reforça el seu compromís per promoure una visió estratègica i multidisci plinària per al desenvolupament d’infraestructures clau a Cata lunya. El Col·legi considera que
unes infraestructures de qualitat són fonamentals per a garantir la qualitat de vida de la ciuta dania i fomentar el creixement econòmic, i espera que aquesta incorporació permetrà desen volupar valuoses sinergies i col· laboracions entre experts eco nòmics i especialistes en infra estructures. Així, es potencien projectes que responen a les necessitats de Catalunya. n
Foods
up ampliarà les seves inversions en recerca, obrirà noves opor tunitats de negoci i augmentarà les seves capacitats productives i comercials.
La directora d’Economistes BAN, Marta Alsinella, ha mani festat que “aquesta ronda de finançament representa un èxit significatiu, tant per a Phoenix Foods com per a Economistes BAN. Des de la nostra xarxa, apostem per donar suport a pro
jectes amb un alt impacte inno vador i un compromís ferm amb la sostenibilitat. Phoenix Foods exemplifica els valors que cer quem en les start-ups: un equip amb una visió sòlida, capacitat per generar solucions disrupti ves i un model de negoci esca lable que contribueixi a trans formar sectors clau com el de l’alimentació. Estem convençuts que aquesta col·laboració por tarà a nous èxits en el futur”. n
Conveni de col·laboració amb la federació xinesa FUACE
El Col·legi d’Economis tes de Catalunya va fir mar, el 6 de febrer, un conveni amb la Federació Unió d’Associacions Xineses per a la Beneficència de la Comuni tat Xinesa a Espanya (FUACE). Aquest acord té per objectiu establir un marc global de col· laboració, com per exemple impulsar activitats que per metin desenvolupar els vin
cles econòmics entre la Xina, Catalunya i Espanya. “Aquest conveni és molt important per què ens obre la porta a poder col·laborar amb una de les organitzacions més actives a l’hora d’establir relacions entre empreses i institucions xineses amb el teixit empresa rial i econòmic català”, va dir durant la firma el degà, Carlos Puig de Travy. n
L’optimisme dels i les economistes de Catalunya millora significativament i se situa per primera vegada en nivells anteriors a la crisi del 2008
L’accés a l’habitatge és la tercera preocupació dels col·legiats i el 71,1 % considera que no és factible assolir l’objectiu de la Generalitat de construir 50.000 habitatges públics nous abans del 2030.
Els resultats de l’Enquesta de Situació Econòmica –Tardor 2024, presentats el 18 de desembre, van posar de manifest la millora significativa de l’optimisme dels i les economistes sobre l’economia catalana i esta tal en relació amb l’últim trimestre de l’any, situant se per primera vegada en nivells anteriors a la crisi financera del 2008.
El 46,1 % de la comunitat col· legiada va afirmar que l’economia catalana està millor ara que fa un any, quan es va situar en 35,4 %. La dada actual representa gairebé 10 punts percentuals més res pecte al 36,7 % de l’anterior son deig, realitzat a la primavera. Aquesta millora es veu directa
ment reflectida en l’Índex de Con fiança, que engloba la percepció dels col·legiats i col·legiades i té en compte tots els factors que incideixen en la situació econò mica. El sondeig va revelar la con solidació de l’optimisme dels i les economistes en el rumb de l’eco nomia: 5,77 per a la catalana i 5,58 per a l’espanyola en una escala de 10. A l’anterior enquesta els valors es van situar en 5,41 i 5,37, respectivament.
En ambdós casos, es tracta del millor nivell en gairebé dues dècades i s’acosta a les dades del juny del 2006, quan l’Índex de Confiança va començar a enfonsar se davant els primers senyals del que acabaria sent la
crisi financera del 2008. L’actual perspectiva positiva s’explica prin cipalment per l’evolució favorable del PIB, les dades d’ocupació, la baixada dels tipus d’interès anun ciades pel Banc Central Europeu (BCE) i la moderació de la inflació, entre altres temes, segons van explicar a la roda de premsa de presentació dels resultats el degà, Carlos Puig de Travy, i el director de l’enquesta, Xavier Segura. Com va passar en l’anterior son deig, el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat i les deficiències en infraestructures i comunicacions són les dues qüestions que més van preocupar els economistes a la tardor, amb un 46,2 % i un 33,1 % respectivament. La dificul
tat d’accés a l’habitatge va entrar per primer cop en aquesta llista i es va posició directament en ter cer lloc, també amb un 33,1 %. La baixa productivitat va créixer cinc punts percentuals respecte a l’anterior sondeig fins al 32,9 % i es va situar en quarta posició. En relació amb la productivitat de l’economia catalana, gairebé la meitat (48 %) dels i les econo mistes van considerar que refor mar l’Administració pública és pri mordial per a agilitzar l’activitat econòmica. També van apostar per a augmentar la inversió en infraestructures i el seu grau d’execució (46,3 %), i millorar el sistema educatiu (44,6 %). En ocasió de la 29a edició de la Jornada dels Economistes, organitzada pel Col·legi d’Econo mistes de Catalunya al novembre i dedicada a I’impacte de la intel· ligència artificial (IA) en l’economia catalana, l’Enquesta de Situació Econòmica va dedicar tres pre guntes a aquest tema. El 67,9 % dels enquestats va assenyalar que el desenvolupament de la IA afectarà positivament l’economia catalana. Per contra, 9,2 % va contestar que l’impacte serà negatiu. D’altra banda, el 59 % va opinar que la IA s’està aplicant escassament en el seu àmbit pro fessional i el 49,8 % va manifestar que aquesta nova tecnologia no serà capaç de crear prou ocupa ció nova per a compensar els llocs de treball que destrueixi. El sondeig també va demanar als col·legiats i col·legiades pro nunciar se sobre una sèrie de qüestions relacionades amb l’ac
PRINCIPALS PROBLEMES DE L’ECONOMIA CATALANA
Dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat
Infraestructures i comunicacions
Dificultats d’accés a l’habitatge
Baixa productivitat
Manca de reformes estructurals
Situació política (inestabilitat, desconfiança, etc...)
Retribucions salarials insuficients per als joves
Costos laborals
Inflació i costos de producció
Envelliment de la població
Altres
Situació financera, restricció creditícia i cost del finançament
Atur
Preu de l’energia
Impacte de la guerra Rússia-Ucraïna Sequera
Impacte de la guerra Israel-Hamàs
tualitat. El 82,8 % va afirmar que el grau de col·laboració publico privada és baix i el 71,1 % va con siderar que no és factible assolir l’objectiu del nou Govern de la Generalitat de Catalunya de cons truir 50.000 habitatges públics nous abans del 2030. D’altra banda, els i les economistes es van mostrar dividits sobre la pos sibilitat de convertir en perma nents els impostos temporals sobre els sectors energètic i ban cari: el 51,5 % hi està en contra i el 40 % a favor. A més, el 56,5 % va opinar que imposar aranzels a vehicles elèctrics procedents de la Xina no és favorable des del punt de vista de l’economia catalana.
L’Enquesta de Situació Econò mica també va formular una pre gunta exclusiva a cada demarca
ció. A Barcelona, el 61,8 % va afir mar que l’impacte econòmic de la Copa Amèrica de vela, que es va realitzar entre l’agost i l’octubre, no va estar a l’altura de les expec tatives. El 67,7 % dels enquestats de Girona va destacar la neces sitat de construir més dessalinit zadores a la seva demarcació. El 55,8 % de la comunitat col·legiada de Lleida va manifestar que l’ex cés de burocràcia és el principal factor que limita la competitivitat de les empreses de la zona, seguit de la manca d’inversions prome ses no executades (32,6 %) i la manca de mà d’obra qualificada (32,6 %). A Tarragona, el 41,5 % identifica la manca d’inversió pública en infraestructures com a principal obstacle per al desenvo lupament de l’economia local. n
Un 56,5% dels enquestats considera que imposar aranzels als vehicles elèctrics procedents de la Xina no és una mesura encertada des de la perspectiva de l’economia catalana.
Neurociència i lideratge femení: reflexions, debat i compromís
MARIA TORRA Vicepresidenta de la Comissió d’Economia de la Igualtat i la Diversitat
La jornada intercol·legial sobre neurociència i lideratge femení, orga nitzada pel CEC, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalu nya i el Col·legi de Metges de Bar celona va ser un espai de reflexió i aprenentatge on es van abordar els reptes i oportunitats del lide ratge femení des d’una mirada científica i social.
Visió institucional: Un lideratge amb impacte Àngels Fitó, vicedegana del Col· legi d’Economistes de Catalu nya, va destacar que la neuroci ència confirma la capacitat de les dones per gestionar emocions i crear relacions sòlides, essenci als per a un lideratge inclusiu. Tot i els avanços, va recordar que la igualtat encara és un repte, però també una oportunitat per redefinir el poder i equilibrar el món laboral.
Per la seva banda, Elvira Bisbe Vives, vicepresidenta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, va posar èmfasi en com, tot i ser majoritàries en la professió mèdica, les dones encara troben barreres per accedir a càrrecs de responsabilitat. Va remarcar la necessitat de fomentar el lide ratge transformacional, basat en empatia i treball en equip. Final ment, Maria Salamero, presidenta de l’Associació d’Enginyers Indus trials de Catalunya, va subratllar la importància de les aliances interprofessionals i la necessitat de crear espais d’equitat real en sectors encara molt masculinit zats, com l’enginyeria, a més de la diversitat en els lideratges no tan sols de gènere.
Neurociència i canvi de mentalitat. Diàleg entre dues expertes
Mercè Brey, experta en desenvo lupament professional, va obrir el debat posant en evidència la manca de diversitat en moltes organitzacions i com aquesta rea litat es nega sovint. Va compartir un exemple d’una multinacional on, en 163 anys d’història, mai hi ha hagut una dona CEO ni presi denta: però, malgrat això, li deien que “això aquí no passa”. Aquesta falta de diversitat no és casual, sinó fruit d’una estructura de poder resistent al canvi.
Katharine D’Amico, doctora en neurociència aplicada al lideratge, va explicar com el cervell humà tendeix a resistir el canvi i prefe reix la seguretat dels patrons coneguts. Va assenyalar que qual sevol canvi, inclosa la incorporació de dones en posicions directives, genera una resposta d’estrès que pot provocar rebuig inicial. Aquesta reacció, va afirmar, té una explicació neurocientífica: el cer vell processa primer la informació en el sistema límbic, que és la seu de les emocions, abans que en el còrtex prefrontal, que s’encar rega de la racionalitat. Per això, les decisions mai són purament racionals, sinó que estan molt influenciades per les emocions i les experiències prèvies.
El diàleg també va posar en relleu com la cultura i la socialit zació influeixen en la percepció del lideratge femení. Les dones han estat educades per fomentar la cohesió, evitar conflictes i tre ballar de manera col·laborativa, mentre que els homes han cres cut en un entorn que premia la competitivitat i la presa de poder. Aquesta diferència es reflecteix en la manera com les dones es mouen en el món corporatiu: ten deixen a parlar menys en reuni ons, a ocupar menys espai físic i a veure’s menys assertives, encara que tinguin les mateixes competències que els seus com panys homes.
Brey va destacar que aquest sistema genera un sobreesforç constant per a les dones, que han d’adaptar se a unes regles del joc dissenyades per a un context tra dicionalment masculí. Això es tra dueix en una càrrega mental addi cional, especialment per a aque lles que també assumeixen res ponsabilitats domèstiques. Aquesta desigualtat estructural, segons Brey, només es pot supe rar amb un canvi de mindset, és a dir, amb una transformació pro funda en la manera de pensar i actuar de les organitzacions.
D’Amico va afegir que per aconseguir aquest canvi no n’hi ha prou amb aportar dades objectives sobre els beneficis de la diversitat. Va subratllar que les decisions es prenen a partir de percepcions i emocions, i que, per convèncer els líders de la necessitat del canvi, cal incidir en el seu sistema emocional. Per això, va suggerir una estratègia basada en la identificació d’allò que es perd quan no s’incorpora la diversitat. “El cervell reacciona més fortament a la pèrdua que al benefici potencial. Si volem que el canvi sigui real, hem d’eviden ciar què perden les empreses quan no donen oportunitats al talent femení”, va assegurar.
Les ponents van coincidir que el futur del lideratge passa per estratègies que tinguin en compte la neurociència del comportament. Això implica no només sensibilit zar sobre la importància de la diversitat, sinó aplicar eines con cretes per modificar la cultura cor porativa i facilitar la integració de lideratges més inclusius.
Cloenda: Un brindis pel lideratge femení
La jornada va concloure amb un brindis amb un “cava amb cor”, que simbolitza la passió i la dedi cació de les dones en sectors tra dicionals com el del cava. Es va posar de manifest la importància del lideratge femení com a ele ment clau per a una societat més equitativa i sostenible. La iniciativa Cava Women, presentada per Eva Plazas Torné i Roser Serra Medina, va reivindicar el paper de les dones en la indústria del cava i va destacar tant les professionals actuals com les pioneres invisibi litzades del passat. Reflexions i compromisos, la jornada marca un pas endavant en la lluita per un lideratge més equitatiu, basat en l’evidència científica i en la necessitat de transformar estruc tures i mentalitats per generar un canvi real i durador. n
Trobades amb els consellers Paneque i Sàmper
El Col·legi d’Economistes de Catalunya s’ha reu nit, durant les primeres setmanes del 2025, amb dos consellers de la Generalitat de Catalunya, en el marc de les trobades que realitza regular ment amb les principals instituci ons i administracions públiques per enfortir els vincles, explorar sinergies i fomentar connexions que permetin promoure l’econo mia i les empreses catalanes. El 9 de gener va tenir lloc una reunió amb la consellera de Ter ritori, Habitatge i Transició Eco lògica de la Generalitat de Cata lunya, Sílvia Paneque. Hi van participar el degà, Carlos Puig de Travy: el president de la seu de Girona, Lluís Bigas; el secre tari general, Àngel Hermosilla; Miquel Morell, membre de la Junta de Govern i vicepresident de la Comissió d’Economia Ter ritorial i Urbanisme; i Ana Gar cia, membre de la Junta de Govern i presidenta de la
Comissió d’Economia i Soste nibilitat. Per part de la Genera litat també hi va participar el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga. Durant la trobada es va parlar de la relació bilateral entre el Col· legi i el Departament, i es va deba tre en profunditat el problema d’accés a l’habitatge. En aquest sentit, la consellera va explicar l’estratègia del Govern del presi dent Salvador Illa per donar res posta a la demanda, que inclou el Pla territorial sectorial d’habi tatge i el pla per ampliar el parc públic d’habitatge en 50.000 pisos nous en els pròxims quatre anys. Els representants del Col· legi també van traslladar la seva preocupació en relació amb el desenvolupament d’infraestruc tures, la inversió en energies netes i la gestió de l’aigua.
El 17 de febrer, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va rebre una delegació del Col·legi encapçalada pel
degà i la vicedegana, Àngels Fitó; la presidenta de la Comis sió de Relacions Laborals i Ges tió de Capital Humà, Nieves Rabassó; i el president de la Comissió d’Economistes d’Em presa, Salvador Alemany. També hi va participar el secre tari general de l’entitat.
La reunió va ser molt produc tiva i constructiva i va permetre compartir estratègies i reptes de l’economia i sector produc tiu de Catalunya, així com ana litzar iniciatives per impulsar conjuntament la competitivitat i la sostenibilitat del teixit empre sarial català. n
La IX Jornada Tributària es reafirma com un esdeveniment capdavanter i reuneix més de 200 professionals
El Col·legi d’Economistes de Catalunya va celebrar, el dijous 13 de febrer, la IX Jornada Tributària, esdeveni ment capdavanter que va reu nir 200 experts per analitzar les darreres resolucions i novetats en matèria fiscal de la mà dels millors experts. La novena edició de la jornada reafirma el nostre com promís amb la formació contínua d’aquesta comunitat col·legiada i reconeix la importància de mante nir se al dia en un camp tan dinà mic com el fiscal.
L’acte, celebrat a la UPF Bar celona School of Management, va ser inaugurat per Valentí Pich, president del Consejo General de Economistas de España; Andreu Navas, director de l’Agència Tribu tària de Catalunya; Carlos Puig de Travy, degà del CEC, i Carme Jover, presidenta de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya. Tots van destacar la importància
d’aquest espai per estar al dia en un entorn en constant evolució. El degà va subratllar que “aquestes jornades són clau perquè els pro fessionals puguin oferir el millor assessorament als seus clients”.
El president del Tribunal Eco nòmic Administratiu Central (TEAC), José Antonio Marco, va oferir la ponència inaugural cen trada en el Règim FEAC i les reso lucions sobre reestructuracions. L’inspector coordinador de l’IVA del Ministeri d’Hisenda, Eduardo Fernández, va parlar de les nove tats més destacades del 2025 en l’IVA, i la subdirectora general d’Impostos sobre les Persones Jurídiques de la Direcció General de Tributs, Natalia Jaquotot, va comentar els últims canvis en rela ció amb l’Impost de Societats.
Després de la pausa del mig dia, el magistrat de la Sala Con tenciosa Administrativa del Tri bunal Suprem, Francisco José
Navarro, i Andrés Sánchez, cate dràtic de Dret Financer i Tributari, van fer un repàs a la jurisprudèn cia tributària més destacada, i Manuel de Miguel, subdirector general d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques de la Direcció General de Tribut, va parlar sobre les novetats de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques aquest 2025. La sisena i última ponència va anar a càrrec d’Agustín Fernán
dez, president del REAF Registre d’Assessors Fiscals, del Consejo General de Economistas, cen trada en la fiscalitat de les ope racions soci societat i de les soci etats de professionals.
L’èxit d’aquesta edició no només reflecteix la qualitat dels ponents i la rellevància dels temes tractats, sinó també el compro mís indestructible del Col·legi d’Economistes de Catalunya amb l’excel·lència professional. n
Un centenar de joves assisteix a la conferència ‘Els joves i la inversió’
FERRAN PIQUÉ
President de la Comissió de Joves Economistes
La Comissió de Joves Eco nomistes va omplir de joves l’auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya amb motiu de l’acte Els joves i la inversió: oportunitats, reptes i estratègies, organitzat el 27 de febrer juntament amb les associacions Pompeu Consulting & Finance Club i UPF Entrepreneurship Soci ety. El panell d’experts va comptar amb la participació de tres econo mistes del Col·legi: Begoña Cas tro, presidenta del grup de treball
d’Assessorament en Inversions Financeres de la Comissió d’Eco nomia Financera; Ferran Teixes, director general de l’Institut d’Es tudis Financers, i Pol Font, presi dent d’EconomistesBAN i CEO d’Addenda Capital.
L’acte va abordar la temàtica de la inversió en el marc d’una estratègia de planificació finan cera personal. En primer lloc, es van explicar conceptes bàsics per dur a terme una bona plani ficació orientada a assolir objec tius financers vinculats a objectius personals. Els ponents van parlar de la importància d’aspectes com l’autoconeixement, l’economia
conductual, de considerar l’estalvi personal com una despesa o de plantejar se els perquès d’invertir com a factors bàsics abans de plantejar se començar.
Posteriorment, es van repas sar els diferents tipus d’inversió i vehicles a través dels quals canalitzar la. Un dels temes clau que es va destacar va ser la importància de considerar tots els aspectes a tenir en compte en una inversió, més enllà de la rendibilitat potencial o el risc, especialment cal no descuidar l’aspecte fiscal, que és diferent segons la tipologia d’inversió i pot condicionar ne el retorn final.
Amb un auditori ple de joves, a la conversa no hi va faltar l’as pecte de les criptodivises. Es va fer èmfasi en les característiques d’aquesta tipologia d’inversions en actius, alguns dels quals tenen únicament una finalitat especu lativa i una important incertesa associada. Es va recordar que hi ha estudis que alerten sobre les similituds entre els portals d’apos tes esportives i els d’inversió en criptodivises. Finalment, es van donar consells sobre com començar a invertir i prioritzar la construcció d’una cartera d’in versió i no pas als actius concrets on invertir. n
Tardes literàries al Col·legi
Miquel Àngel Fúster, president de la seu de Tarragona, presenta ‘Grandes batallas y lecciones de gestión econòmica’, i Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària, publica ‘Cuits pel clima’ amb la periodista Lorena Farràs.
La seu de Barcelona del Col·legi d’Economistes de Catalunya va acollir, aquest febrer, la presentació dels llibres de dos destacats mem bres de l’entitat: Miquel Àngel Fúster, president de la seu de Tarragona, i Francesc Reguant, president de la Comissió d’Eco nomia Agroalimentària.
Fúster ha escrit Grandes batallas y lecciones de gestión económica, on fa un repàs exhaustiu d’algunes de les bata lles més famoses, despietades i cruels de la història i les relaci ona amb la lent lògica de l’eco nomia i les finances. D’aquesta manera, passa per batalles de l’antiguitat, l’antiga Roma, el pri mer mil·leni de l’Extrem Orient, l’edat mitjana i l’edat noderna, així com per les guerres napo leòniques, batalles a l’Amèrica del segle XIX, a la Primera i la Segona Guerra Mundial, la bata lla de l’Ebre i la Guerra Civil espa nyola, la segona meitat del segle XX i l’inici del segle XXI. L’autor fila de manera molt singular aquest viatge històric amb con ceptes i moments econòmics i financers.
Oriol Amat, exdegà i membre de la Junta de Govern, va ser l’encarregat de conversar amb Fúster sobre la pertinènça de la seva obra i el minuciós treball de redacció. Amat firma el pròleg, en el qual destaca que “el llibre és d’utilitat, tant per a estudiants d’Economia i Empresa com per a qualsevol persona interessada en la història i les finances, i en com els esdeveniments passats poden oferir lliçons valuoses per al present i el futur”.
D’altra banda, Reguant va pre sentar Cuits pel clima, coescrit amb Lorena Farràs, periodista
especialitzada en economia verda i que publica regularment a La Vanguardia. L’acte va ser apadrinat pel conseller d’Agri cultura, Ramaderia, Pesca i Ali mentació de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig, qui va detallar els reptes als quals s’en fronta el sector agroalimentari català en un món cada cop més poblat i va compartir orientaci ons estratègiques pertinents.
El llibre exposa, des del punt de vista de dues generacions diferents, com el canvi climàtic està condicionant el nostre futur, la manera d’evitar ho i el paper clau de la producció d’aliments en un futur incert. Els autors reclamen el suport imprescindi ble de la ciència i de la tecnolo gia per produir més amb menys recursos. Així, parlen d’aprendre de la natura per millorar l’agro
ecologia i l’agricultura regenera tiva, defensen la genòmica, el regadiu, la hidroponia i l’agricul tura i la ramaderia de precisió, reflexionen sobre nous aliments i la proteïna alternativa, l’aporta ció de la bioeconomia circular, i defensen que la protecció dels boscos passa per una gestió forestal productiva on també tenen cabuda l’agricultura i la ramaderia extensiva. n
Miguel Àngel Fúster amb el degà, Carlos Puig de Travy, i l’exdegà, Oriol Amat.
Francesc Reguant, el conseller Òscar Ordeig, el degà i Lorena Ferràs.
GENT DE CASA
Laura Llussà, membre de la Comissió de Joves Economistes
“Catalunya té potencial per desenvolupar energies netes, però necessita una estratègia definida i simplificar
els processos burocràtics”
SARA PUIG
Responsable de Premsa i Comunicació del CEC
Laura Llussà és graduada en Administració i Direcció d’Empreses i forma part de la Comissió de Joves Economistes del Col·legi, on lidera el projecte sobre indicadors de qualitat de vida dels joves. La seva trajectòria l’ha portat a treballar en temes relacionats amb la transició energètica i a conèixer de primera mà els esforços de Catalunya i la Unió Europa per encapçalar el canvi.
Què significa per a tu formar part del Col· legi d’Economistes de Catalunya i com valores el rol de la Comissió de Joves Economistes com a palanca de connexió amb les noves generacions?
Formar part del Col·legi significa pertànyer a una comunitat compromesa amb el desenvolupament econòmic i social del nostre país, on la diversitat de perfils enriqueix el debat i fomenta l’aprenentatge en un entorn econòmic en constant evolució. Pel que fa a la Comissió de Joves, juga un paper imprescindible com a pont entre la formació univer-
La Comissió de Joves juga un paper fonamental com a pont entre la formació universitària i l’exercici professional. És un espai que permet als joves tenir veu dins el Col·legi i influir en l’evolució de la professió
sitària i l’exercici professional. És un espai que permet als joves tenir veu dins el Col·legi i influir en l’evolució de la professió. És un tòpic dir que “els joves som el futur”, però és la realitat. Per això, és fonamental que aquesta Comissió s’entengui no només com a punt de trobada, sinó com un actor que cal escoltar i que té capacitat de proposar canvis, alineats amb les noves tendències i els reptes socioeconòmics i professionals.
Estàs liderant el projecte sobre indicadors de qualitat de vida dels joves que està desenvolupant la Comissió de Joves. Quins són els principals paràmetres que consi deres fonamentals per avaluar aquesta evolució?
És un projecte que pretén oferir una radiografia clara de la qualitat de vida de la joventut catalana, amb l’objectiu de convertir-se en una eina per analitzar-ne el progrés i els principals reptes. Actualment, treballem en vuit àmbits clau: educació, salut, habitatge, cultura, participació, treball, inclusió social i demografia. Per a cadascun, hem definit indicadors específics que ens permeten mesurar-ne l’evolució i identificar tendències rellevants.
Des de la teva perspectiva, quins són els majors desafiaments que enfronten els joves economistes en iniciar la seva car rera professional? Quins consells donari es per superar aquestes barreres?
Hi ha tres reptes principals. El primer, la desconnexió entre la formació acadèmica i el món real, ja que l’ensenyament universitari sovint és massa teòric i no fomenta prou el pensament crític ni l’aplicació pràctica. El segon, la manca de mentoria i orientació professional, que va lligat amb el tercer, el desconeixement de les oportunitats disponibles. A mi em va anar molt bé implicar-me en activitats extracurriculars i associacions universitàries, perquè et connecten amb persones
amb inquietuds diverses i això t’obre la ment. També hauria agraït que algú em recomanés entrar abans en xarxes professionals i, a classe, qüestionar més, demanar exemples reals i no donar res per fet. I, sobretot, llegir: llibres, revistes, premsa, articles acadèmics o d’opinió. L’economia no existeix en aïllament, està connectada amb moltes altres disciplines, i com més coses aprenguis fora del teu camp, més podràs aportar-hi.
Treballes en qüestions relacionades amb la transició energètica, motiu pel qual tam· bé formes part de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat. Quines són les principals prioritats per garantir aquest canvi i refor· çar la seguretat energètica a Europa, es pecialment en el context actual?
És cert que ens trobem en un context geopolíticament tens, i la seguretat energètica i la transició cap a un sistema més sostenible són dos aspectes que han d’avançar en paral·lel. Pel que fa a les prioritats, primer, cal accelerar la implantació d’energies renovables, fet que reduirà també la dependència dels combustibles fòssils. Això no només farà que Europa sigui més resilient davant de crisis energètiques, sinó que també consolidarà el procés de des-
La UE ha de consolidar la seva capacitat d’innovació disruptiva i reforçar la seva autonomia estratègica per demostrar que la sostenibilitat no és un fre al creixement, sinó un motor de competitivitat
vinculació dels recursos fòssils russos. Segon, reforçar les infraestructures i diversificar els subministraments: la crisi posterior a la invasió d’Ucraïna va posar de manifest la fragilitat d’Europa davant d’interrupcions externes, evidenciant la necessitat d’un sistema energètic més robust i menys dependent de proveïdors aliens. Finalment, garantir una transició justa i competitiva que conciliï sostenibilitat i desenvolupament econòmic, que asseguri que tota la ciutadania tingui accés a una energia assequible en un entorn estable i segur.
Com avalues el lideratge europeu en les polítiques climàtiques globals i cap a on ha d’anar el bloc comunitari per aconseguir un impacte positiu en l’àmbit internacional? Ha estat un lideratge pioner i ha situat el bloc com un referent global en polítiques climàtiques. No obstant això, ara afronta dos grans reptes: d’una banda, passar de la fixació d’objectius a la seva implementació efectiva, un
procés complex que requereix fermesa davant les pressions polítiques; i, de l’altra, ser prou competitiu per garantir que els estàndards europeus guiïn les dinàmiques internacionals. La primera Comissió Von der Leyen tenia com a objectiu primari impulsar el Green Deal per fer d’Europa el primer continent climàticament neutre. En aquesta segona Comissió, el focus ha evolucionat cap a la competitivitat sostenible, posant èmfasi en la necessitat que la Unió Europea sigui percebuda com un actor econòmic fort i influent. Per mantenir la seva posició com a model a seguir i garantir que els seus valors tinguin pes en les decisions globals, la UE ha de consolidar la seva capacitat d’innovació disruptiva i reforçar la seva autonomia estratègica, per demostrar que la sostenibilitat no és un fre al creixement, sinó un motor de competitivitat global.
Quin recorregut té Catalunya en el desen volupament d’energies netes? Progressa
a un ritme adequat o ha de prioritzar més la seva aposta per la modernització del sector energètic?
Catalunya té un gran potencial per desenvolupar energies netes, ja que compta amb condicions geogràfiques favorables per a les renovables i és un país amb una gran capacitat d’innovació. No obstant això, la realitat és una altra. L’absència d’un pla clar ha impedit la posada en marxa de nous projectes, ha generat incertesa i ha desincentivat la inversió, cosa que ha creat un cercle viciós que frena el progrés i fa que el ritme sigui massa lent. Per revertir aquesta situació, la modernització del sector energètic ha de ser una prioritat i ha d’anar acompanyada d’una estratègia definida i una simplificació real dels processos burocràtics.
Durant la teva etapa com a estudiant, vas presidir l’associació Time Is Up de la Uni versitat Pompeu Fabra. Com va influir la teva experiència al capdavant de l’asso· ciació en el teu desenvolupament perso nal i professional, i quins aprenentatges sobre lideratge i apoderament femení destacaries d’aquesta etapa?
Va ser una experiència molt enriquidora tant personalment com professionalment, un espai de debat on exploràvem diferents perspectives del feminisme i l’impacte de les qüestions de gènere en la societat. Un dels aprenentatges més importants fou la necessitat d’anticipar els obstacles que poden sorgir. Moltes barreres estructurals passen desapercebudes durant la universitat, però es fan evidents en entrar al món laboral. Per això, és essencial que les joves estiguin preparades per afrontar aquests reptes i comptin amb formació, xarxes de suport i polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats. n
La
seguretat energètica i la transició cap a un sistema més sostenible han d’avançar en paral·lel. Cal accelerar la implantació d’energies renovables, reforçar les infraestructures i diversificar els subministraments
TREBALLEM EN GRUP
Formació especialitzada de primer nivell
MARTÍ GARCIA
Secretari
acadèmic del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Com ja hem comentat en altres números de l’ Informatiu de l’Economista, la finalitat de l’Aula d’Economia i Empresa és facilitar, principalment als membres del Col·legi i als seus col·laboradors, la possibilitat d’actualitzar els coneixements necessaris per a l’exercici de la seva activitat professional, per tal de donar resposta a les necessitats de l’empresa i de les institucions i organitzacions en general. Els cursos organitzats per l’Aula aporten un enfocament pràctic, amb la impartició a càrrec de professionals i acadèmics experts. Durant l’any 2024 s’han organitzat més de 200 cursos de formació continuada en els quals han participat prop de 5.700 inscrits. Però també s’ofereix una formació inicial per a joves economistes i graduats universitaris o per a aquells professionals que volen reorientar la seva activitat professional.
36a EDICIÓ DEL MÀSTER D’ESPECIALITZACIÓ TRIBUTÀRIA
El Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza la 36a edició del Màster d’Especialització Tributària, coordinat per la presidenta de la Comissió de Fiscalistes | REAF del Col·legi i assessora fiscal Carme Jover, que s’iniciarà el 4 de novembre de 2025.
Compatible amb l’activitat professional La seva durada, 212 hores; la distribució de les classes en dos dies per setmana, de 17.00 a 21.00 hores (dimarts i dijous); la localització de la seu de Barcelona del Col·legi d’Economistes de Catalunya i, alhora, la possibilitat de seguir les classes en línia, permeten que es pugui compaginar còmodament amb l’activitat professional dels alumnes.
Prestigi i reconeixement
Els 35 anys d’experiència el situen com un màster de referència en el sector de l’assessorament i consultoria fiscals. Per als despatxos professionals és una via fonamental per a la formació interna del seu equip i per incorporar nous professionals.
Homologació
Garantit pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, està homologat pel Registro de Economistas Asesores Fiscales (REAFCGE). També és homologable en 68 hores (IVA i Impost sobre el Benefici) per als auditors de comptes (ICAC) i per als experts comptables acreditats (RECC).
Formació sòlida i pràctica
De la mà d’un equip docent altament qualificat (tècnics superiors de les administracions tributàries i assessors fiscals), ofereix una sòlida formació teòrica i, sobretot, pràctica. Per tal de conèixer en profunditat la totalitat del sistema fiscal espanyol i les eines necessàries per desenvolupar l’assessorament i la consultoria.
Pràctiques professionals
i inserció laboral
Podràs fer pràctiques en algun dels 1.400 despatxos professionals vinculats al Collegi. Més del 95 % dels alumnes que han cursat el Màster estan treballant com a assessors fiscals.
Comissió de Fiscalistes | REAF
Catalunya
Gaudeix de les activitats de la Comissió de Fiscalistes, sessions temàtiques i debats fiscals, i relacionat amb els professionals de l’assessorament fiscal assistint a la jornada tributària anual.
MÀSTER OFICIAL D’AUDITORIA DE COMPTES I COMPTABILITAT
2025-2026
El Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza, conjuntament amb la Universitat
Autònoma de Barcelona, una nova edició del Màster Oficial d’Auditoria de Comptes i Comptabilitat, que s’iniciarà el 13 d’octubre de 2025 i finalitzarà el 25 de juliol de 2026. Les classes tindran lloc presencialment a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Barcelona, de dilluns a dijous de 17.00 a 21.00 hores amb els divendres per a tutories i activitats curriculars.
Només un curs acadèmic
En només un curs acadèmic, aquest màster proporciona els coneixements comptables i d’auditoria indispensables per exercir com a auditor/a i capacita per realitzar auditories de qualsevol classe o dimensió, i dirigir amb responsabilitat i ètica professional la revisió de comptes anuals i d’altres informacions financeres d’empreses i institucions.
Un pla d’estudis complet i actual Amb un total de 60 crèdits, el pla d’estudis del màster preveu com a assignatures
obligatòries l’auditoria aplicada, la comptabilitat financera superior i altres marcs normatius, les normes internacionals d’auditoria (NIA-ES), les normes internacionals de comptabilitat (NIC/NIF) i la consolidació i l’anàlisi d’estats comptables, comptabilitat directiva i tecnologies de la informació, i el treball de fi de màster. I com a assignatures optatives, la fiscalitat empresarial i el marc legal de les situacions concursals, la responsabilitat social corporativa i els informes de sostenibilitat. L’equip docent està format per professors del departament d’Empresa de la UAB. També hi col·laboren professors d’altres universitats i auditors, socis o managers de firmes d’auditoria.
Màster homologat i dispensa de l’examen per accedir al ROAC El màster proporciona formació específica de l’àmbit de la comptabilitat, la relació comptabilitat-fiscalitat empresarial i l’auditoria de comptes que permet completar la formació obligatòria en comptabilitat i auditoria homologable per l’ICAC, Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. I la seva superació eximeix de l’examen teòric d’accés a la professió d’auditor de comptes establert per I’ICAC.
Pràctiques curriculars i extracurriculars
Els estudiants del màster poden realitzar pràctiques professionals optatives durant 150 hores (aproximadament un o dos mesos) en firmes d’auditoria de prestigi i vinculades al Col·legi d’Economistes de Catalunya durant el segon semestre del curs, a partir del febrer. Les pràctiques es poden prorrogar de forma extracurricular durant quatre mesos addicionals (cicle d’auditoria de febrer a juliol). Fes la teva sol·licitud d’admissió al Màster Oficial Auditoria de Comptes i Comptabilitat - UAB Barcelona
CURS EN LÍNIA D’IMPLEMENTACIÓ I VERIFICACIÓ DEL REPORTING DE SOSTENIBILITAT (UOC, COL·LEGI D’ECONOMISTES)
Inici curs: 15 d’octubre de 2025
Durada: 4 mesos
4 crèdits ECTS (un crèdit ECTS equival a 25 hores de treball de l’estudiant)
Aquest curs atorga una microcredencial
Des de l’aprovació de la Directiva d’informació sobre sostenibilitat corporativa (CSRD) i, especialment, després de l’emis-
sió del Reglament delegat (UE) 2023/2772, que introdueix el primer conjunt de Normes Europees d’Informació sobre Sostenibilitat (NEIS), les empreses europees han hagut d’intensificar els seus esforços per adaptar els seus processos de recopilació i notificació d’informació en matèria de sostenibilitat. Aquest curs ofereix una visió integral del nou marc normatiu i explora els desafiaments i les oportunitats que comporta implementar-lo. El curs facilita una formació completa, actualitzada i pràctica de la divulgació i la verificació del reporting de sostenibilitat. El curs s’estructura en quatre mòduls.
- Mòdul 1: Introducció a la sostenibilitat i la responsabilitat social.
- Mòdul 2: Notificar l’acompliment sobre sostenibilitat amb les NEIS.
- Mòdul 3: Implementació del reporting de sostenibilitat a l’empresa.
- Mòdul 4: Procés de verificació de l’informe de sostenibilitat.
Informa-te’n a https://www.uoc.edu/ca/estudis/formacio-continua/curs-postgrau-reporting-sostenibilitat-empresa#duration n
TREBALLEM EN GRUP
Ester Oliveras, presidenta de la Comissió d’Economia de la Igualtat i la Diversitat
“Una Catalunya capaç d’aprofitar el talent femení seria imparable”
SARA PUIG
Responsable de Premsa i Comunicació del CEC
Ester Oliveras és professora associada del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, doctora en Comptabilitat per la Universitat Central de Lancashire (el Regne Unit) i autora de diversos articles de recerca i llibres sobre comptabilitat financera. Aquest any compleix quatre anys com a presidenta de la Comissió d’Economia de la Igualtat i la Diversitat, que busca sensibilitzar i impulsar la presència de dones en tots els àmbits de l’economia i l’empresa.
Com avalues el progrés de les polítiques d’igualtat de gènere a Catalunya i Espanya en els últims anys? Quin impacte han tingut iniciatives com el Pla estratègic d’igualtat de gènere o el Pla Catalunya lidera? Els darrers anys hem viscut una onada que ha afavorit el desenvolupament de polítiques feministes. També ha ajudat a contrarestar una percepció generalitzada que la igualtat s’havia assolit derivada del fet que els drets de les dones estan reconeguts i que la igualtat era simplement una qüestió de temps. El Pla estratègic d’igualtat de gènere que es va implantar del 2019 al 2022 tenia una mirada trans-
El lideratge femení es defineix com més inclusiu i col·laboratiu, capaç de posar el benestar col·lectiu per davant del propi. A les joves economistes, les animaria a dedicar temps a construir una xarxa de suport dins la professió
versal que afectava múltiples àmbits socials, laborals i econòmics i que ha ajudat a veure com és d’important aplicar una perspectiva de gènere en tots els àmbits d’una societat que ha estat organitzada de manera androcèntrica. D’altra banda, el Pla Catalunya lidera, que s’acaba d’aprovar, és molt més ampli, i la igualtat de tracte n’és una petita part. La política més important que hi consta consisteix a garantir l’oferta pública del primer cicle d’educació infantil que, sens dubte, ajuda les famílies amb infants a poder continuar amb l’activitat laboral.
Malgrat els avenços, quins consideres que són els principals desafiaments que encara hem d’abordar per aconseguir una igualtat efectiva en els àmbits econòmics i socials? Hi ha desigualtats molt profundes que encara no s’han resolt. Una és la distribució desigual de les tasques no remunerades entre homes i dones. Segons l’Índex d’Igualtat de Gènere de Catalunya, les dones dediquen més temps a la cura i, com que el dia té 24 hores, això es reflecteix en menys temps dedicat al treball o a la socialització. I això es tradueix en més contractes parcials entre les dones que, més tard, es converteixen en pensions més baixes que incrementen els nivells de pobresa femenina. Quan les dones joves fan aquestes eleccions, no són conscients de les repercussions econòmiques a llarg termini. És un biaix difícil de corregir, però que es podria alleujar amb horaris laborals més europeus i en una corresponsabilitat efectiva de les tasques de cura. L’altra desigualtat que persisteix és un biaix important en l’elecció dels estudis superiors. Segons el darrer informe de l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques), tot i que les dones són les més nombroses en gairebé tots els àmbits amb una proporció superior al 60 %, hi ha una excepció molt preocupant en el fet que la proporció d’homes continua superant el 70 % en les enginyeries. Aquestes titulacions solen donar accés a feines ben remunerades i amb més projecció de futur.
Segons informes recents, Catalunya lidera en percentatge de dones directives a Espa-
nya, però encara persisteixen barreres com el sostre de vidre. Quines mesures concretes creu que haurien d’implementar-se per augmentar la presència femenina en alts càrrecs i consells d’administració?
Crec que hi ha prou lleis aprovades. Les lleis són bones i completes. El que falta és l’aterratge de les normatives. Caldria donar suport a les empreses a implantar-les, dedicant recursos per fer els acompanyaments necessaris i, després, assegurar-ne el compliment. Per exemple, encara hi ha moltes empreses de més de 50 treballadors que, tot i que fa tres anys que estan obligades a tenir pla d’igualtat, encara no en tenen. A més, l’any passat es va aprovar la Llei de paritat, que anirà afectant grans organitzacions els pròxims tres anys. Aquesta llei obliga a l’existència de paritat en els òrgans de govern per a empreses cotitzades, entitats d’interès públic, collegis professionals, sector públic i organitzacions del tercer sector. Penso que uns òrgans de decisió paritaris tindran efectes positius per a la resta de l’organització en aspectes com la igualtat i la diversitat.
Quins objectius prioritaris té la Comissió d’Economia de la Igualtat i la Diversitat per fomentar una major equitat en l’àmbit econòmic?
Fem, sobretot, una tasca de sensibilització, tant a dins del mateix Col·legi, que no està
Hi ha dues desigualtats molt profundes que encara no s’han resolt. Una és la distribució desigual de les tasques no remunerades entre homes i dones. L’altra és que persisteix un biaix important en l’elecció dels estudis superiors
exempt d’un biaix androcèntric, com cap a fora. Hem fet actes amb empreses que tenen polítiques d’igualtat avançades i que poden explicar tant els seus procediments per identificar i desenvolupar el talent femení, com els beneficis que ha aportat a l’organització. També mirem de rescatar de l’oblit dones economistes i empresàries que van tenir un paper molt rellevant per la seva època. Hem organitzat exposicions que han circulat per tot Catalunya i, molt recentment, una publicació que recull les seves biografies. Un treball conjunt amb l’ODEE Observatori Dona Economia i Empresa) de la Cambra de Comerç.
Segons la teva opinió, quins factors estan limitant la visibilitat i la participació de les dones economistes i empresàries? Com pot el Col·legi d’Economistes contribuir a canviar aquesta situació?
Els homes tenen molt interioritzat que la visibilitat és important; les dones, encara no. Cal fer una tasca d’identificar les dones amb talent, que sovint es queden a l’ombra, i animar-les a visibilitzar-se. Segur que tots en coneixem. Per la seva banda, el Col·legi d’Economistes ha de vetllar per mantenir la paritat en els seus òrgans de govern i en aquelles activitats que organitzi. També cal que premiï el talent de dones economistes i empresàries. Hi ha un greuge històric que segurament no es podrà revertir mai. Cal recordar que una de les missions del Col·legi d’Economistes de Catalunya és representar la professió d’economistes i, ara mateix, el 60 % de titulades que podrien accedir a la col·legiació són dones.
Quin rol jugarà el lideratge femení en la transformació econòmica i social del país?
Quin missatge donaries a les joves economistes que aspiren a ocupar posicions de lideratge?
El lideratge femení es defineix com més inclusiu i col·laboratiu, capaç de posar el benestar col·lectiu per davant del propi. Una Catalunya que fos capaç d’aprofitar el talent femení seria imparable; tant econòmicament, com en l’àmbit social. A les joves economistes, les animaria a dedicar temps a construir una xarxa de suport dins la professió que les acompanyi i animi en moments de dificultat. També que siguin vigilants de no assumir més tasques no remunerades de les que els corresponguin: la cura és responsabilitat de totes i tots. n
Dues dècades de la creació de la Comissió d’Economistes Sèniors
ESTHER SUBIRÀ Presidenta de la Comissió de Sèniors
L’any 2005 va ser testimoni de la creació d’una comissió trans versal dedicada als economistes sèniors, amb la visió clara de fomentar una participació activa dins del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb beneficis evidents per a tots els col·legiats. Aquesta comissió es va fixar objectius am biciosos i diversos, des de defensar els drets i interessos específics del col·lectiu fins a oferir orientació i tutoria als joves eco nomistes en els seus inicis professionals, sempre d’acord amb les polítiques del Col· legi, i, a la vegada, per enriquir la vida so cial dels seus membres.
Amb una estructura de funcionament tra dicional i els necessaris vincles amb la Jun ta de Govern del Col·legi, la Comissió d’Eco nomistes Sènior representa el nostre Col·legi davant la Comissió de Professionals Sèniors de l’Associació Intercol·legial dels Col·legis Professionals de Catalunya, o altres associ acions de sèniors i diverses organitzacions públiques i privades que ho justifiquessin.
Al llarg d’aquests anys, figures destaca des com Rosa Maria Mandoli, José Melero, Josep Vila Abelló i Santiago Iglesias han presidit aquesta Comissió i han fet possible l’organització de nombrosos esdeveniments:
• Reunió mensual on es comenten les activitats fetes, es prenen nota dels comen taris i els suggeriments dels assistents per programar ne de noves, i es tanca amb una tertúlia sobre temes d’activitat econòmica o d’altres d’interès especial per al nostre col·lectiu: fiscal, sanitari, etc., i altres pro postes d’interès.
• Conferències organitzades directament per la Comissió i d’altres organitzades per la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.
• Visites culturals i excursions.
• Cinefòrums on es tracten temes vin culats d’alguna manera a l’economia i/o a la professió.
• Passejades per diversos indrets de la ciutat i rodalia, sempre conduïdes per un o més membres de la Comissió, ben conei xedors de l’entorn.
La Comissió participa activament en tot el que estableix la Intercol·legial dels Col· legis Professionals de Catalunya, i que organitza anualment, conferències, con certs, concursos de pintura, fotografia, relats curts i poesia. Aquest ventall de propostes culturals, formatives i lúdiques afavoreix una experiència enriquidora i gratificant per a tots els participants.
Els membres de la Comissió d’Econo mistes Sèniors són molt animats, aporten idees i assumeixen compromisos en el desenvolupament dels projectes. Aquest entorn està obert a tots els col·legiats sèniors que desitgen mantenir se actius de manera tranquil·la i agradable dins d’un grup on es comparteixen moltes coses. A més de les propostes entretin gudes, també es realitzen projectes re lacionats amb la realitat política i econò
mica, i s’analitzen temàtiques que poden afectar directament el nostre col·lectiu. Concretament, per al primer trimestre de 2025 està previst:
• Les reunions mensuals, sempre el pri mer dimecres de mes a les 11:30 hores i la tertúlia corresponent.
• Fer una passejada pel Front Marítim de Barcelona;
• Una visita cultural a la Barcelona Jueva conduïda per l’historiador David Revelles;
• Una conferència sobre pintura del segle xvii a càrrec de l’expert Ramon Mir. També cal afegir les conferències de la Intercol· legial, una o dues al mes, que es poden seguir presencialment o virtual.
• Un cinefòrum amb la projecció del film El becario, on es tractarà el tema de l’eda tisme.
Estimats companys sèniors, la Comissió gaudeix d’un entorn molt amable i us ani mem a acompanyar nos. Veniu a compar tir experiències, coneixements i moments inoblidables amb nosaltres! n
PRO de PROfessional
A Sabadell Professional som on hi ha els millors PROfessionals
Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Innovem constantment la nostra ofer ta de productes i ser veis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos
I, a més, comptem amb un equip de gestor s especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.
Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofer tes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.
T’estem esperant.
Celebrant 25 i 50 anys de col·legiació
En un acte carregat d’emoció, el Col·legi d’Economistes de Ca talunya va homenatjar, el passat novembre, els membres que han assolit els 25 i 50 anys de col· legiació, lliurant los insígnies que simbolitzen la seva lleialtat, com promís i contribució al creixement de l’entitat. Aquest reconeixe ment valora no sols l’esforç d’aquest grup de professionals, sinó també el vincle que uneix el Col·legi amb la seva comunitat col·legiada, basat en la confian ça i el treball conjunt. Durant el reconeixement, David Rodríguez i Miquel Morell, dues de les persones que han complert 25 anys de col·legiació, van pren dre la paraula per agrair el suport del Col·legi al llarg de les seves carreres i emfatitzar la rellevància
de pertànyer a aquesta institució. La fidelitat dels col·legiats i col· legiades és el motor que impulsa el Col·legi, i permet construir una entitat sòlida i dinàmica, generant sinergies que enforteixen la insti tució i fan avançar el sector eco nòmic i empresarial.
“La lleialtat de tots i totes vos altres és un pilar fonamental per a la nostra missió. Vosaltres ens inspireu a continuar creixent cada dia”, va afirmar el degà, Carlos Puig de Travy. Al llarg dels anys, el Col·legi ha treballat i continua treballant per retornar aquest compromís oferint més i millors serveis, des de progra mes formatius fins a jornades tècniques, per assegurar que els seus membres estiguin sem pre actualitzats en un entorn professional canviant. n
Noves col·legiacions
El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha donat la benvinguda a 69 nous col·legiats i col·legiades, tots procedents de diferents àmbits de l’economia i l’empre sa. L’entitat els felicita per la seva incorporació i els desitja una prolífica relació que es prolongui en el temps:
- Juan Carlos Roca Fernández
- Gemma Piñero Badia
- Marta Boronat Avia
- Jaime Tort Martorell Llabrés
- Felip Martínez Juan
- Marc Font Comas
- Agustí Soler Casas
- Marta Eugènia Romero Guijo
- Carlos Roca Castells
- Patrícia Moraleja Gascón
- Jerónimo Soler López
- Alba Coma Plana
- Cristina Valenzuela Martín
- Xavier Menéndez Flores
- Josep Maria Adam Franqués
- María Dolores Fornells Olivets
- Imma Sabaté Rodríguez
- Maria Auger Faixó
- Javier Azuaga Cruces
- Robert González Gandía
- María Rosa Marín Rodríguez
- Sacramento Picazo Cuartero
- Weibin Zhu
- Sergio Carlos Arqués Martínez
- Lluís Burgués Sellés
- Eric Corominas Ruiz
- Verónica Menéndez Díaz
- Laia Palazón Güell
- Carla Torras Martí
- José Luis Calbo Silvestre
- Marcel Ferré Saladié
- Javier Zacarías Jiménez
- Joan Erra Calduch
- Margarita Torrent Canaleta
- Josep Aldave Mas
- Pedro Luis Martín Besteiro
- María de los Llanos Orea Molina
- Maria Cinca Bendicho
- Júlia Teixidó Roura
- Laura Nogal Otero
- Noemí Redondo Balboa
- José Carlos Cuevas de Miguel
- David Fortuny Julià
- Ramon Pagès Codina
- Antoni Estellers Castellvi
- Elisenda González Peraba
- Mireia Alonso Jiménez
- Quim Cuatrecasas Peitx
- Josefina Colomer Puigdemont
- Adrià Castellà González
- Daniel Rego Padrós
- Alejandro González Cotano
- Jordi Juli Cortés Vázquez
- Albert Pinadell Suñer
- Ying Chen
- Ignasi Molinero Coca
- Clàudia Renom Caminada
- Jordi Badrenas Soler
- Noelia Núñez de Arenas Abad
- Patricia Puyuelo García
- Javier Marín Lacasta
- Carlos Isaac Hernández Alonso
- Alejandro Pascual Muñoz
- Ricardo Capra Schuch
- Pau Pradas Fradera
- Patrícia Ratón Pérez
- José Javier García Giner
- María Carmen Olaya Armengol
- Jordi Miquel Navarro
Benvinguts! n
A la foto superior, els col·legiats que feien 25 anys a l’entitat. A la inferior, els que en complien 50.
