Tarragona LA NECESSITAT DE L’EDUCACIÓ

ECONÒMICA I FINANCERA, I LA TASCA DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES

clar.

La seu tarragonina del Col·legi sempre ha estat molt implicada en la difusió general dels coneixements d’economia i finances, amb xerrades, articles, entrevistes als mitjans locals, etc. En aquest sentit, cal remarcar que alguns col·legiats participen cada any en la important iniciativa de l’Institut d’Estudis Financers (IEF) amb el programa EFEC (Educació Financera i Emprenedora de Catalunya), en el qual professionals de diversos àmbits (sector bancari, agència tributària, col·legis professionals d’aquesta matèria, etc.) desinteressadament donen formació bàsica d’economia i finances a alumnes de diversos instituts (i també a adults en programes específics).

El dia 29 de maig es va celebrar, al Seminari de Tarragona, la cloenda d’aquest curs (i ja en són onze), amb la presència dels promotors de la iniciativa (IEF), formadors, alumnes, representants dels instituts adherits i diverses autoritats. Jo hi vaig assistir com a representant institucional del CEC a Tarragona. Els companys Lluís Escatllar i Sandra Climent, dos dels col·legiats de la demarcació que han participat en el projecte, també hi van ser presents. El CEC ha aportat en aquesta edició més de 100 voluntaris al projecte EFEC a tot el país, i és la primera entitat no bancària i la tercera en conjunt.

Els tallers tracten temes tan rellevants com l’administració de les finances personals i els pressupostos, les inversions, les fonts de finançament, el risc, els impostos, l’economia circular, etc. La gran acollida que ha tingut per part dels alumnes és la prova més clara de la importància d’adquirir aquests coneixements tan pràctics.

L’èxit del programa no ens ha de fer oblidar la seva principal mancança: “només” arriba a un 30 % dels instituts catalans. En qualsevol cas, en aquestes onze edicions ja se n’han beneficiat més de 170.000 alumnes.

Molts pensem que es tracta d’una iniciativa importantíssima, però que hauria d’assumir l’administració pública amb el pla d’estudis i no pas un conjunt de voluntaris, als quals, per descomptat, hem d’agrair enormement la feina desinteressada que han fet. Des de la seu del Col·legi a Tarragona hem fet una crida a diversos interlocutors de la Generalitat de Catalunya (que té les competències en ensenyament) per tal que inclogui una assignatura obligatòria a l’ESO amb uns coneixements bàsics d’economia, finances i, fins i tot, de dret. Als plans d’estudis existeixen moltes assignatures de coneixements de tota mena (Literatura, Química, Música, Història, Física, etc.) que, en funció de l’orientació professional que finalment esculli l’alumne, quedaran “només” (amb totes les cometes que vulgueu) com un bagatge de cultura general, que és quelcom també molt important, tinguem-lo

Però el fet objectiu és que, durant les diverses etapes de la vida, tothom haurà d’obrir un compte bancari, pagar impostos, demanar un préstec hipotecari, fer ús de targetes, estalviar, invertir diners... I les escoles i els instituts catalans no preparen tots els estudiants amb la formació necessària per afrontar aquestes situacions (només estudien economia els que han triat un determinat cicle acadèmic). Una assignatura obligatòria d’aquestes matèries quan els nostres nois i noies ja són prou madurs ens portaria a una societat amb decisions més responsables de finançament i d’inversió, entre molts altres beneficis. Tothom hi sortiria guanyant.

Dit això, la idea d’aprofundir en els coneixements d’economia i finances de la mà de professionals en tallers pràctics continuaria tenint sentit fins i tot després d’haver assolit un cert domini de l’assignatura.

Cada any, quan acabem la cloenda, penso: “Tant de bo sigui el darrer any que això es faci per als estudiants d’institut com un acte de voluntariat i no com un complement a una assignatura consolidada als plans d’estudis”.

Un altre tema és difondre aquests tallers a adults que no han tingut l’oportunitat de formar-se o a persones en situacions especialment vulnerables (per exemple, a les presons). Aquí sí que només queda el recurs del voluntariat, perquè no hi ha una alternativa acadèmica.

En resum, tothom que pugui ajudar a incloure aquesta matèria als plans d’estudis faria bé de col·laborar per tal que s’aconsegueixi. Les generacions futures ho agrairan... i les presents, també. n