Informatiu de l'Economista 188

I nf o r m a t i u

d e

l’economista C O L·L E G I

D ’ E C O N O M I S T E S

D E

juliol 2024 • núm. 188

C ATA L U N YA

El Col·legi vibra amb la Nit dels Economistes

En profunditat: el comerç de prop

Entrevista amb Laia Vilalta, l’èxit del relleu generacional

Entrevista amb Mª Paz Corominas, economista i llegenda de l’esport

2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

E D I T O R I A L

El 27 de juny vam celebrar la gran festa anual del Col·legi d’Economistes de Catalunya, punt de trobada indiscutible del món de l’economia i l’empresa del nostre país, per premiar els millors professionals de cada àmbit. Un esdeveniment que aquest número recull àmpliament. Per primera vegada en la història de la nostra entitat, la gala es va celebrar a l’estiu i fora del marc de la Jornada dels Economistes, que tradicionalment té lloc al novembre. Aprofitant aquest canvi en el calendari, també hem estrenat un nou nom per a aquesta gala: La Nit dels Economistes, la nostra nit.

El clima càlid, els raigs del sol encara alts i l’aproximació de les vacances estivals van fer d’aquesta vetllada una festa inoblidable. Maria Àngels Vallvé va ser nomenada Col·legiada de Mèrit, un premi molt merescut que també va ser lliurat a títol pòstum al nostre volgut José María Gay de Liébana, mestre de mestres i que tant va fer pel Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’expresident de la Generalitat José Montilla va ser distingit com a Col·legiat d’Honor. El prestigi associat a rebre un premi del Col·legi d’Economistes de Catalunya no es limita només al guardonat, sinó que s’estén a la institució íntegrament. Amb aquests premis, la nostra entitat es posiciona com un referent en la promoció d’alts estàndards professionals i ètics, un requisit fonamental per atreure nous col·legiats i col·legiades, enfortir la nostra veu en la societat civil i fomentar la confiança de la ciutadania en la nostra professió.

Àngels Fitó Vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Oberta de Catalunya, la meva altra casa, el Congrés va abordar els reptes i riscos que representa la fiscalització de la sostenibilitat en l’àmbit econòmic i financer, va donar eines per mesurar i reportar l’impacte ambiental, social i de governança de les empreses a través les ESG, va explorar les oportunitats que ofereix l’economia circular i va posar l’accent en el perill que suposen el greenwashing i el socialwashing.

Vull aprofitar aquestes línies per donar les gràcies a tota la plantilla del Col·legi d’Economistes de Catalunya per la seva enorme professionalitat, dedicació i afecte amb els quals han organitzat aquest esdeveniment tan rellevant en la vida de la nostra identitat, que ajuda a consolidar els nostres fonaments i a fer gran la Amb aquests premis, nostra notorietat.

la nostra entitat es posiciona

També destaca la presentació del número 89 de la Revista Econòmica de Catalunya, titulada Les arrels de l’economia catalana i coordinada per Albert Carreras, catedràtic de la UPF, director de l’ESCI-UPF, Col·legiat de Mèrit i membre de la Junta de Govern i de la Comissió d’Economia Catalana de la nostra entitat. Aquest número ha tingut una gran acollida i ha despertat l’interès del públic per la pertinència del tema i l’excel·lència dels articles.

Aquest número de l’Informatiu de com un referent en l’Economista també recull l’èxit de la la promoció d’alts estàndards segona edició de les Jornades de Comerç, Economia i Territori, professionals i ètics, coorganitzades amb el Consorci de un requisit fonamental Comerç, Artesania i Moda. La per atreure nous col·legiats rapidesa amb la qual s’han produït canvis econòmics i socials en els Com és habitual, l’Informatiu inclou i col·legiades últims anys ha transformat tant els articles de les seus territorials i estils de vida i de consum de les entrevistes amb destacades persones com els models personalitats de la institució. Les d’urbanisme i mobilitat. El comerç, en conseqüència, es veu reflexions de la presidenta de la Comissió d’Economia de obligat a redibuixar les seves estratègies de negoci en un l’Esport, Mª Paz Corominas, llegenda de l’esport i olímpica a entorn que canvia constantment. Repassem l’impacte Mèxic 1968, resulten summament valuoses en un estiu d’aquestes Jornades amb dos articles escrits pels marcat per les competicions esportives com l’Eurocopa, els vicepresidents de la Comissió de Retail i la Comissió de Jocs Olímpics i l’America’s Cup. Igualment interessants són Territori i Urbanisme. les observacions de Laia Vilalta, membre de la Junta Executiva de Lleida i de la Comissió de Joves Economistes, sobre els Entre els múltiples actes que ha celebrat el Col·legi reptes de treballar en una empresa familiar. I mireu la d’Economistes de Catalunya en els últims mesos destaca el contraportada! La Jornada dels Economistes 2024 ja té II Congrés Català de Sostenibilitat, convertit ja en un referent dates: 8 de novembre a Lleida, 15 de novembre a Tarragona, del nostre país gràcies als ponents que hi aplega.

21 de novembre a Barcelona i 27 de novembre a Girona.

Coorganitzat de nou amb el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i celebrat al campus de la Universitat Bon estiu! n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3

I n f or ma t i u

de

l’economista C O L·L E G I

D ’ E C O N O M I S T E S

D E

C ATA L U N YA

Junta de Govern Degà: Carles Puig de Travy Vicedegana: Maria Àngels Fitó Bertran President de la seu de Girona: Lluís Bigas de Llobet President de la seu de Lleida: Josep Maria Riu Vila President de la seu de Tarragona: Miquel Àngel Fúster Gómez del Campo Secretària: Carme Jover Díaz Tresorera: Carme García Jarque Interventor: Miquel Morell Deltell Vocals: Jordi Albiol Plans, Mª Josep Arasa Alegre, Elisabet Bach Oller, Toni Bartolí Sala, Albert Carreras de Odriozola, Ana García Molina, Jaume Menéndez Fernández, Ivan Planas Miret, Nieves Rabassó Rodríguez, Sofía Rodríguez Rico, Pilar Soldevila i García, Esther Subirà Lobera i Alfred Albiol Paps Consellers: Emilio Álvarez Pérez, Oriol Amat i Salas, Miriam Barrera Ubieto i Anton Gasol Magriñà Comitè editorial Elisabet Bach Oller, Albert Carreras de Odriozola, Maria Àngels Fitó Bertran, Àngel Hermosilla Pérez, Jaume Menéndez Fernández, Sara Puig Carrión, Carles Puig de Travy i Joan Tristany Claret Edita Col·legi d’Economistes de Catalunya Fotografia: Col·legi d’Economistes de Catalunya Publicitat: Gecap, SL comercial@coleconomistes.cat Disseny i producció editorial: ZETACORP - Unitat de Comunicació Corporativa (Prensa Ibérica), Gran Via de l’Hospitalet, 163-167. 08908 L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Distribució: Ediciones Reunidas, SA Dipòsit legal: B-36694-1989 ISSN: 2385-5983 No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu emmagatzematge o transmissió per cap mitjà sense permís previ de l’editor i/o dels autors. Ni l’editor ni els autors acceptaran responsabilitats ocasionades a les persones naturals o jurídiques que actuïn o deixin d’actuar com a resultat d’alguna informació continguda en aquesta revista. Les opinions recollides en els textos publicats a L’Informatiu pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta de Govern com a òrgan de govern de la institució. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada.

Barcelona Plaça de Gal·la Placídia, 32.

08006 Barcelona. Tel. 934 161 604 cec@coleconomistes.cat Girona Joan Maragall, 44, entl. 3a 17002 Girona. Tel. 972 214 533 girona@coleconomistes.cat Lleida Pere Cabrera, 16, 1r G 25001 Lleida. Tel. 973 210 633 lleida@coleconomistes.cat Tarragona Rambla Nova, 58-60, 5è A 43004 Tarragona. Tel. 977 217 042 tarragona@coleconomistes.cat

4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

6

Nit dels Economistes El Col·legi premia Maria Àngels Vallvé, José María Gay de Liébana i José Montilla Premis de reconeixement

12 14 16 17 18

Entrevista a Maria Àngels Vallvé, Col·legiada de Mèrit 2024 Entrevista a José Montilla, Col·legiat d’Honor 2024 José María Gay de Liébana, Col·legiat de Mèrit 2024 a títol pòstum Entrevista a Marta Vidal, Economista d’Empresa 2024 Entrevista a Eduard Arruga, Economista d’Institució 2024

20

Agustí Jover, Joan Ràfols i Marçal Tarragó, Medalla al Reconeixement Col·legial 2024, van liderar la construcció de l’edifici de l’entitat a Barcelona en el solar de l’històric parc d’atraccions Caspolino.

S U M A R I

Juliol 2024 · núm. 188

6

El Col·legi d’Economistes de Catalunya va viure el 27 de juny una nit plena d’emocions premiant els i les millors professionals del món de l’economia i l’empresa en una gala que es va convertir en un punt de trobada de membres de l’entitat, representants institucionals, economistes de diferents sectors i integrants dels principals despatxos professionals.

19 20 21 22 23 24

Entrevista a Alhos Group, Despatx Professional 2024 Agustí Jover, Joan Ràfols i Marçal Tarragó, Medalles al Reconeixement Col·legial 2024 Entrevista a Jan Eeckhout, Millor Llibre d’Economia i Empresa 2024 Entrevista a Ariadna Belver, Millor Trajectòria Professional 2024 Entrevista a Daniel A. Tirado, Alfonso Díez-Minguela i Julio Martínez-Galarraga, Millor Article de la REC En profunditat: El comerç al detall a Catalunya

26 28 40 42 46 48

28

En profunditat: Experiències en la regulació dels usos comercials en planta baixa

El II Congrés Català de Sostenibilitat destaca la necessitat de formar experts per lluitar contra el ‘greenwashing’ i el ‘socialwashing’.

Notícies Actualitat generada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya

Gent de casa Entrevista a Laia Vilalta, economista experta en fiscalitat

Seus col·legials

46

Girona, Lleida i Tarragona

La presidenta de la Comissió d’Economia de l’Esport, olímpica a Mèxic 1968, parla del valor dels esdeveniments esportius, de l’evolució de l’esport femení i del futur de la comissió que presideix.

Treballem en grup Entrevista a Mª Paz Corominas, presidenta de la Comissió d’Economia de l’Esport Aula d’Economia Formació en economia i empresa al Col·legi

40

Laia Vilalta és membre de la Junta Executiva de la seu de Lleida, de la Comissió de Joves Economistes i de la Comissió de l’Economia de la Igualtat i la Diversitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Experta en fiscalitat, treballa en un despatx professional, on un dels seus majors reptes és garantir el relleu generacional.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

5

A C T U A L I T A T

Nit dels Economistes Jornada dels Economistes

Carles Puig de Travy, Maria Àngels Vallvé, Ariadna Belver, José Montilla, Natàlia Mas, Mercedes Orfila i Valentí Pich.

El Col·legi celebra la Nit dels Economistes premiant Maria Àngels Vallvé, José María Gay de Liébana i José Montilla El Col·legi d’Economistes de Catalunya va viure el 27 de juny una nit plena d’emocions premiant els i les millors professionals del món de l’economia i l’empresa en una gala que es va convertir en un punt de trobada de membres de l’entitat, representants institucionals, economistes de diferents sectors i integrants dels principals despatxos professionals.

6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

M

aria Àngels Vallvé, presidenta de GVC Gaesco, i José María Gay de Liébana (a títol pòstum) han estat nomenats Col·legiada i Col·legiat de Mèrit ex aequo, i José Montilla, expresident de la Generalitat i conseller independent d’Enagás, ha estat distingit com a Col·legiat d’Honor.

Vallvé va fundar la companyia GVC l’any 1986, especialitzada en intermediació borsària i gestió d’actius, que va créixer fins a esdevenir GVC Gaesco, de la qual és presidenta actualment. El 1971 es va convertir en la primera dona agent de canvi i borsa a Espanya, una fita històrica que va trencar les barreres de gènere i va obrir les portes perquè moltes altres dones seguissin els seus passos.

En el cas de Gay de Liébana, l’entitat va honrar la seva valuosa contribució al món de l’economia i l’empresa com a consultor, professor universitari i professional en els àmbits de la comptabilitat i de l’auditoria de comptes, així com autor de llibres, articulista, investigador i divulgador social. A més, va col·laborar activament amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya, principalment com a ànima de la Comissió d’Economia de l’Esport.

La seva vídua, Mercedes Orfila, va recollir el premi.

De la seva banda, José Montilla va rebre la distinció de Col·legiat d’Honor per la seva llarga trajectòria institucional, en la que sempre ha demostrat una gran sensibilitat pel món de l’economia i l’empresa. Entre altres càrrecs, ha estat president de la Generalitat (2006-2010), ministre d’Indústria, Turisme i Comerç del Govern espanyol (2004-2006) i alcalde de Cornellà de Llobregat (1985-2004).

Actualment és conseller independent de l’empresa Enagás, on és president de la Comissió d’Auditoria i Compliment, camps molt relacionats amb l’activitat dels economistes.

La gala va servir per reivindicar la veu de l’entitat en la societat civil: un fòrum en el qual totes les veus són escoltades

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, i Maria Àngels Vallvé.

José Montilla amb Carles Puig de Travy i Valentí Pich.

Aquest any, el premi a Economista d’Empresa va recaure en Marta Vidal, directora executiva de Vallformosa. Des que va entrar en aquesta empresa familiar elaboradora de vins, caves i escumosos el 2017, ha modernitzat el model de negoci i ha aconseguit elevar la qualitat dels productes.

Eduard Arruga va ser designat Economista d’Institució per la seva extensa trajectòria institucional, com a president de la Fundació Banc dels Aliments, dirigent de la Junta de la Federació Europea dels Bancs dels Aliments i president de la Societat Catalana d’Economia. A més, ha estat durant 32 anys alt directiu dins del grup Nestlé.

D’altra banda, Alhos Group ha estat distingit com a Millor Despatx Professional pels seus 37 anys d’història. Encapçala un grup de despatxos que agrupa Alpha Audit, Dyna Business Advisor, ARK Business Angels, Clever Business Angels i Podium Viridis Learning & Business School, i ha desenvolupat eines informàtiques en àmbits tan importants com l’auditoria de comptes i el món concursal.

El seu fundador i director general, Josep Puigvert, va recollir el guardó.

En aquesta edició es va entregar per primera vegada la Medalla de Reconeixement Col·legial, un guardó que la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha volgut crear per celebrar

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

7

A C T U A L I T A T

Nit dels Economistes Jornada dels Economistes

El públic seguint l’entrega de premis.

la destacada contribució i el compromís exemplar de col·legiats i col·legiades que han permès impulsar el creixement i l’excel·lència de l’entitat. Enguany ha estat atorgada ex aequo a Agustí Jover, Joan Ràfols i Marçal Tarragó (a títol pòstum) per liderar i gestionar l’edificació de la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Barcelona.

Els premis Joan Sardà Dexeus Com cada any, la Revista Econòmica de Catalunya (REC), que publica semestralment el Col·legi d’Economistes de Catalunya, també ha atorgat els seus premis, els Joan Sardà Dexeus, en el marc de la Nit dels Economistes. El premi Joan Sardà Dexeus al Millor Llibre d’Economia i Empresa va ser per Jan Eeckhout, professor de recerca d’ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, per La paradoxa del benefici. Com les empreses amb més èxit amenacen l'economia.

L’economista i periodista Ariadna Belver va ser reconeguda amb el premi Joan Sardà Dexeus a la Millor Trajectòria Per-

8

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

sonal en la Difusió de l’Economia. Belver és, des de l’any 2020, la directora i presentadora del programa de ràdio Lideratges, la veu de la dona als negocis, que emet setmanalment Onda Cero. Paral· lelament, acumula més de 25 anys d’experiència en el sector immobiliari.

El premi Joan Sardà Dexeus a Millor Article va recaure en Daniel A. TiradoFabregat, Alfonso Díez-Minguela i Julio Martínez-Galarraga per “Catalunya dins l’economia espanyola: del vapor a la intel· ligència artificial, de màquina a vagó”, publicat en el número 89 de la Revista Econòmica de Catalunya, titulada Les arrels de l’economia catalana.

La responsabilitat dels economistes Durant l’acte, el degà, Carles Puig de Travy, va posar èmfasi en “la responsabilitat que tenim els economistes”. En aquest sentit, va reivindicar la posició que ocupa el Col·legi d’Economistes de Catalunya en la societat civil: “Un fòrum on totes les veus són escoltades i un ventall d’opinions que es donen la mà per mirar

el futur. Hem de seguir sent una veu crítica i constructiva en els debats econòmics i socials, aportant el nostre coneixement i experiència per trobar solucions que beneficiïn tothom”, va dir.

Un any més, el Col·legi va comptar amb el suport de la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas: “Des que vaig assumir el càrrec, he vist la tasca que feu en benefici de l’economia catalana i dels professionals de l’economia i l’empresa, sempre des del màxim rigor i honestedat”, va declarar. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, la tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Mª Eugènia Gay Rosell, i el secretari de Treball, Enric Vinaixa i Bonet, també van participar en l’entrega de premis.

El vocal de la Junta de Govern del Col· legi d’Economistes de Catalunya, Jaume Menéndez Fernández, va tornar a regalar semblances úniques dels premiats i premiades.

Felicitats a tots i totes! n

PRO de PROfessional A Sabadell Professional som on hi ha els millors PROfessionals Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos I, a més, comptem amb un equip de gestors especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.

Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofertes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.

PUBLICITAT

T’estem esperant.

sabadellprofesional.com

900 500 170 I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

9

A C T U A L I T A T

Nit dels Economistes Jornada dels Economistes

1 0

La tinenta d’alcalde de Barcelona, Maria Eugènia Gay, i Marta Vidal.

Eduard Arruga i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano.

Josep Puigvert, d’Alhos Group, i Valentí Pich.

Agustí Jover, Carles Puig de Travy, Anaïs Tarragó (filla de Marçal Tarragó) i Joan Ràfols.

Carlos Ventura, Guillem López-Casasnovas i Julio Martínez-Galarraga.

Carlos Ventura, Guillem López-Casasnovas i Ariadna Belver.

Carlos Ventura, Jan Eeckhout i Guillem López-Casasnovas.

Els premiats per la REC amb el secretari de Treball, Enric Vinaixa (dreta).

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

José Montilla seguint la cerimònia.

Jaume Menéndez, vocal de la Junta de Govern, presenta els guardonats.

Maria Àngels Vallvé i José Montilla amb Ariadna Belver.

La consellera d’Economia i Empresa, Natàlia Mas, parlant durant l’acte.

El degà, Carles Puig de Travy, durant el seu parlament.

La vicedegana, Àngels Fitó.

Mercedes Orfila, vídua de Gay de Liébana, amb el degà i Natàlia Mas.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 1

P R E M I S Entrevistes

MARIA ÀNGELS VALLVÉ RIBERA, COL·LEGIADA DE MÈRIT 2024

“Sento un gran compromís per continuar la meva tasca” SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

M

aria Àngels Vallvé Ribera ha estat nomenada Col· legiada de Mèrit per la seva extensa trajectòria professional en l’àmbit financer. El 1986 va fundar la companyia GVC, especialit· zada en intermediació borsària i gestió d’actius, que va créixer fins a esdevenir l’actual GVC Gaesco, de la que n’és pre· sidenta. A més, es va convertir en la primera dona agent de canvi i borsa a Espanya el 1971, una fita històrica que va trencar les barreres de gènere.

Què significa per a vostè aquest premi?

Sento una gran satisfacció, un gran agra· ïment al degà i a la Junta de Govern del Col·legi per haver pensat en mi, i un gran compromís per continuar la meva tasca, fins que la il·lusió i les forces em diguin prou.

Com han canviat els mercats des que va començar a exercir com a agent de canvi?

L’organització i l’operativa dels mercats han evolucionat molt. Quan vaig comen· çar, gairebé tot es feia a mà, per des· comptat. La contractació era à la criée, i la postcontractació començava a infor· matitzar-se. La comunicació entre mercats era telefònica, i els especialistes en arbi· tratge utilitzaven les diferències de cotit· zacions entre els mateixos valors de les borses (Barcelona, Madrid, Bilbao i, més

S’ha avançat molt, però queda un bon tros. Són molt poques les dones presidentes de consells d’administració o CEO de companyies financeres

1 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

tard, València) per obtenir una rendibilitat i, al mateix temps, tancar les diferències entre els preus d’un determinat títol. La dificultat augmentava perquè les accions cotitzaven en un percentatge del seu va· lor nominal, que no sempre era el mateix, i això feia que la comprensió de les co· titzacions i la seva valoració fos més di· fícil d’entendre pel no especialista.

En la seva opinió, continua el comportament humà tenint influència en l’evolució dels mercats com en els seus orígens, o actualment depèn de factors com el context geopolític i l’especulació?

Des de sempre el comportament humà ha influït. Es valoren “expectatives”, i malgrat que es quantifiquin variables ob· jectives sobre la situació de l’activitat empresarial i la seva evolució, la valora· ció subjectiva que es fa de les dades és sempre un factor personal. Però tant l’especulació com la situació geopolítica també han jugat un paper sempre. Re· cordem la famosa especulació de les tulipes als Països Baixos durant la baixa edat mitjana. Entre els seus orígens i ara, la velocitat en conèixer la informació so· bre qualsevol esdeveniment és l’element diferenciador a la borsa. Ara és instan· tània, però fa només uns anys existia una gran desigualtat informativa entre els agents que podia provocar resultats dis· pars. La geopolítica també influeix en els mercats, però la velocitat de recuperació dels mateixos és cada vegada més rà· pida. Va durar mesos després de l’11-S, però va durar poques setmanes després de la invasió d’Ucraïna per les tropes russes, i ha durat unes hores amb la guerra de Gaza. És curiós i alhora preo· cupant que els mercats puguin viure al marge de les situacions més violentes i desgràcies humanes.

Durant la seva carrera ha trencat molts sostres de vidre i ha obert el camí a que moltes dones seguissin el seu exemple. Com valora la seva trajectòria?

Vaig tenir la sort d’ésser en el moment pre· cís, al lloc adequat. Dec un gran reconeixe· ment al meu marit, Joan Hortalà, que m’ha recolzat al llarg de la meva carrera. També em van donar suport els “Xaviers”: Xavier Ribó, el meu padrí en la presa de possessió, i Xavier Garçon, el síndic president d’aquell moment que més tard es va convertir en el meu soci quan vam fundar GVC. Sempre m’han agradat els reptes, i aquest era ben especial. Estic satisfeta que altres dones hagin opositat a agent de canvi i borsa. Avui a la majoria d’oposicions es presenten do· nes i obtenen les màximes qualificacions. És una magnífica forma d’avançar en la igualtat de gènere en el món professional.

Però l’elecció d’un lloc directiu depèn de la decisió d’un comitè de direcció o d’un con· sell d’administració format majoritàriament per homes, el que la fa més problemàtica i subjectiva.

La paritat ha avançat molt en la majoria de sectors professionals. En la seva opinió, què queda per fer en el sector financer?

S’ha avançat molt, però queda un bon tros. Són molt poques les dones presi· dentes de consells d’administració o CEO de companyies financeres. El que s’ha millorat molt és en el percentatge de do· nes responsables dels departaments de gestió: les xifres superen les d’altres pa· ïsos europeus i inclús els Estats Units. La dona ha de demostrar que ho fa bé per aconseguir un lloc directiu, a l’home ja se li suposa, i aquesta situació, que sovint les mateixes dones interioritzem, fa que sigui encara més complicat accedir a llocs

És un repte continu oferir el millor servei als nostres clients, motivar totes les persones implicades i oferir un futur il·lusionant

d’elevada responsabilitat. Hem de canvi· ar el tarannà en afrontar un repte profes· sional, i crec que les noves generacions, conscients d’aquestes limitacions, ja les estan superant.

Quins són els reptes d’ocupar la presidència d’una companyia com GVC Gaesco en el context socioeconòmic actual? És una gran satisfacció presidir aquest grup, que s’origina a partir del meu despatx d’agent, que s’associa amb dos agents més i formem GVC, i que més endavant incorpora una marca i tot un equip de re· ferència, sobretot a Catalunya, com és Gaesco, i una altra, no menys important,

com és la societat de valors de Caja Ma· drid. Els reptes són molt importants perquè la competència és molt viva. Els esdeve· niments lligats a les darreres crisis han provocat una extensa i profunda regulació, i hem aconseguit també una millora en l’educació financera de l’estalviador. Tot això fa que el nivell de capacitació, com· promís i servei al client sigui cada dia més exigent. Però som un grup de més de 250 professionals disposats a oferir el millor de nosaltres mateixos per complir el nostre propòsit, tenir cura dels estalvis de les persones i proporcionar els recursos ne· cessaris per a la inversió empresarial. En el primer cas, procurem preservar el pa· trimoni i rendibilitzar-lo, d’acord amb el risc

que es vulgui. En el segon, mirem d’acon· seguir els fons per intentar engegar una empresa o ampliar-ne una ja existent.

Com ha sabut GVC Gaesco afrontar els canvis de l’entorn per continuar sent un dels principals grups d’inversió del país?

Hem afrontat aquests canvis mitjançant un compromís constant amb l’empresa, amb un esforç considerable conjunt i apre· nent dia a dia de les novetats. És un rep· te continu oferir el millor servei als nostres clients, motivar totes les persones impli· cades —empleats, agents, proveïdors, accionistes— i oferir un futur il·lusionant a tots ells. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 3

P R E M I S Entrevistes

JOSÉ MONTILLA, COL·LEGIAT D’HONOR 2024

“Hi ha marge per millorar el model de finançament sense recórrer a solucions miraculoses” SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

L

’expresident de la Generalitat José Montilla ha estat distingit com a Col·legiat d’Honor per la seva llarga trajectòria institucional, en la que sempre ha demostrat una gran sensibilitat pel món de l’economia i l’empresa, realitzant importants contribucions en totes les tasques que ha desenvolupat. Actualment és conseller independent de l’empresa Enagás, on és president de la Comissió d’Auditoria i Compliment, camps molt relacionats amb l’activitat dels economistes.

Com descriuria el moment actual que viu l’economia catalana? Quines són les seves debilitats i cap a on ha d’anar?

Viu un bon moment. Creix, lleugerament, per sobre de l’espanyola, que, en termes macroeconòmics, continua comportant-se de manera satisfactòria i per sobre de la mitjana de la UE. Al llarg dels cicles econòmics, quan el conjunt d’Espanya creix, Catalunya ho fa una mica més. I quan hi ha etapes de decreixement, aquest és lleugerament més elevat a Catalunya. Dit això, la recuperació de l’economia catalana després de la COVID-19 ha estat satisfactòria, gràcies als fons Next Generation i malgrat la guerra d’Ucraïna, la sequera i l’increment dels preus, especialment dels aliments. Han contribuït a aquesta recuperació la demanda interna i el comportament de diversos sectors: turisme, construcció i les indústries automobilística, farmacèutica, agroalimentària, química, etc. El sector exterior ha tingut també un bon comportament, igual que la inversió i l’ocupació.

Si bé el segon semestre apunta a una lleugera desacceleració, les perspectives a mitjà termini són d’un creixement baix però

1 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

estable. Dependrà de factors geopolítics com ara les guerres en curs que més ens afecten (Ucraïna i Gaza), el resultat de les eleccions estatunidenques (aranzels) o altres elements que poden disparar l’IPC. No hem d’oblidar les nostres febleses: cal més inversió pública en infraestructures i en R+D+I. Necessitem unes administracions més facilitadores de l’emprenedoria i de l’activitat econòmica, amb coratge per impulsar reformes difícils en l’actual context polític. Necessitem, també, més col·laboració publicoprivada, i necessitem lideratge i estabilitat.

Per quin model productiu ha d’apostar Catalunya?

Per un que pugui garantir generació de riquesa, ocupació i benestar. Ha de basar-se en les fortaleses actuals i en la superació de les febleses. El nostre model ha de ser equilibrat i plural, com també ho és el país. Un sector primari i la seva indústria associada (agroalimentària) que cal continuar reforçant com un pilar bàsic. Una indústria, diversificada, amb problemes de competitivitat que hem de mirar de superar per incrementar el seu pes en el model. Als sectors automobilístic, químic,

Cal més inversió pública en infraestructures i en R+D+I, administracions més facilitadores de l’emprenedoria i de l’activitat econòmica, més col·laboració publicoprivada i més lideratge i estabilitat

farmacèutic o biomèdic hem de sumar-ne d’altres lligats a la nova economia, aprofitant els nostres centres de recerca i universitats, alhora que avancem en la descarbonització i en la necessària implementació d’energies renovables, àmbit en el qual anem massa endarrerits. I un sector serveis amb diferents subsectors a reforçar, com ara consultoria, serveis financers, oci, cultura… i que, en relació amb el turisme, necessita reformes que aportin valor afegit i qualitat.

Quin marge real existeix per millorar el model de finançament autonòmic català?

Crec que és obvi que hi ha marge, sense recórrer a solucions miraculoses. És necessari reformar-lo i fer-ho aviat. S’ha perdut massa temps. Un nou sistema ha de garantir més recursos, més autonomia i corresponsabilitat en la seva gestió, i garanties de control i transparència perquè es puguin visualitzar millor els fluxos econòmics en l’àmbit territorial. El gran problema del model actual i dels anteriors és que, així com les CCAA són les responsables de la majoria dels serveis de l’estat del benestar, els ingressos de què disposen no són suficients per a finançar-los. Solucionar-ho és fonamental per millorar l’autogovern i, al mateix temps, la nostra arquitectura institucional.

Quines polítiques considera essencials per atraure talent i inversions?

Incentivar el retorn, la retenció i l’atracció de talent científic i innovador ha de ser un dels eixos prioritaris d’actuació. Hem d’aprofitar els actius de què disposem, la xarxa de centres de R+D+I (CERCA), les nostres universitats i el talent que aporten. La nostra posició és molt sòlida, només cal veure els projectes competitius en els quals participen molts dels nostres centres (BSE, ICFO, IRTA, etc.). En un entorn tan complex, hem de desenvolupar reformes

La cohesió social, l’estabilitat i la pau social són elements que afavoreixen la competitivitat i milloren la productivitat

reguladores, administratives i econòmiques que reforcin el sistema, que eliminin barreres i creïn nous incentius, garantint previsibilitat i projectes a mitjà i llarg termini, sense els quals és difícil captar i mantenir el talent. Pel que fa a la incentivació i atracció d’inversions, afortunadament hem començat a deixar enrere l’etapa d’incertesa provocada pel denominat “procés”. Certitud, previsibilitat, seguretat jurídica i col·laboració publicoprivada són essencials per crear un clima que propiciï la inversió.

Les polítiques han de facilitar els nous projectes empresarials, des de les pimes i des de les grans empreses, amb mesures que facilitin un clima favorable als negocis.

sitats, la qüestió clau és com accelerar la transferència de coneixement perquè faciliti o bé la innovació i l’increment de la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses, o bé el desenvolupament de noves iniciatives empresarials i de negoci. Avui, l’Administració de la Generalitat i el conjunt del sistema universitari i de centres CERCA disposen de la diagnosi i de les propostes per a aquestes polítiques. És necessari dotar-los de més recursos (convé recordar que la Generalitat no té aprovat el pressupost de 2024), eliminar traves que fan lenta i burocràtica la gestió i reforçar la cooperació i la visió internacional dels diversos actors.

Com pot la Generalitat contribuir a fomentar la innovació i el desenvolupament tecnològic?

Aprofitant els nostres actius. Si tenim centres amb excel·lents investigadors i bones univer-

Malgrat els avanços econòmics, les desigualtats socials persisteixen a Catalunya. Com pot equilibrar-se el creixement econòmic amb la justícia social per tal d’assegurar una prosperitat inclusiva?

El creixement econòmic ha de ser inclusiu.

Ha de pretendre més riquesa i major desenvolupament, al mateix temps que garanteix el benestar del conjunt de la ciutadania, reduint la pobresa i la desigualtat. Desenvolupament econòmic i justícia social han d’anar de bracet. I no només per raons ètiques o polítiques, també per raons econòmiques. La cohesió social, l’estabilitat i la pau social són elements que afavoreixen la competitivitat i milloren la productivitat.

En els darrers anys, les polítiques socials han guanyat espai a Europa, Espanya i Catalunya, després de les retallades i les polítiques d’austeritat relacionades amb la crisi financera de 2010. Un exemple han estat les polítiques de l’etapa COVID-19 i postcovid de les diferents administracions, que han aconseguit temperar el creixement de la desigualtat. Necessitem una economia sana i productiva que generi bona ocupació i que garanteixi el manteniment i desenvolupament d’un model de benestar i cohesió social. En aquests moments hem de donar prioritat a problemes com l’habitatge, especialment per facilitar l’emancipació dels més joves i també per evitar l’exclusió social dels més vulnerables.

Què ha suposat per a vostè ser nomenat Col·legiat d’Honor?

Una sorpresa i un honor que agraeixo molt especialment. Considero que la feina que fa el Col·legi d’Economistes de Catalunya és molt important, no només per al prestigi de la professió, sinó també per proveir la societat catalana d’informació i anàlisi rigorosa i veraç sobre la situació econòmica del país.

Em satisfà especialment compartir la condició de Col·legiat d’Honor amb tantes persones a les quals admiro i respecto.

Quina relació espera tenir a partir d’ara amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya?

El que a mi em pertoca és posar-me a disposició del Col·legi en tot allò en què pugui ser-li útil. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 5

P R E M I S Entrevistes

JOSÉ MARÍA GAY DE LIÉBANA, COL·LEGIAT DE MÈRIT 2024 A TÍTOL PÒSTUM

“La història el recordarà com una persona d’immensa vàlua i virtut” José María Gay de Liébana ha estat honrat a títol pòstum per la seva dilatada i reconeguda contribució al món de l’economia i l’empresa com a consultor, professor universitari i professional en els àmbits de la comptabilitat i de l’auditoria de comptes, així com autor de llibres, articulista, investigador i divulgador social. El Col·legi d’Economistes de Catalunya també li reconeix la seva important contribució a la institució, principalment com a ànima de la Comissió d’Economia de l’Esport, per la qual tant va fer i en el marc de la qual va crear l’informe sobre l’economia i les finances del futbol europeu.

Amb la seva mort al juliol de 2021, el món de l’economia i les finances va quedar orfe, i el Col·legi va perdre un dels seus màxims pilars, una persona irreemplaçable pels seus valors, exemple i assoliments. La seva esposa, Mercedes Orfila, va recollir el premi atorgat a títol pòstum durant la celebració de la Nit dels Economistes el 27 de juny, un dels moments més emotius de l’acte. Posteriorment, Alfredo Rocafort, catedràtic de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i una de les persones més properes a Gay de Liébana, va pronunciar unes paraules per recordar la seva figura. A continuació reproduïm el seu discurs:

“

Avui ens reunim per homenatjar un home admirable, el nostre benvolgut amic José María Gay de Liébana. Podria parlar des de moltes òptiques diferents de José María: la seva gran trajectòria professional, la seva destacada tasca acadèmica o la seva influència indiscutible en el món de l’economia i les finances. No obstant això, vull centrar-me en l’aspecte més personal, perquè són els millors records que tinc d’ell.

Vaig conèixer José María fa molts anys, quan tots dos començàvem la nostra carrera docent a la Universitat de Barcelona, compartint més de 40 anys d’amistat, la qual cosa ens va permetre desenvolupar una relació molt especial. Recordo les nostres llargues converses, on a més de debatre sobre economia i comptabilitat, també ho fèiem sobre la vida, la família i els somnis.

José María tenia una manera molt especial de fer que cada conversa fos significativa i enriquidora. Des del primer moment en què va ingressar com a acadèmic nu-

1 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

merari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors el 2014, va brillar per les seves intervencions. Els seus discursos de resposta a l’ingrés d’altres acadèmics seran recordats sempre per la seva veu característica i la seva precisió, mai exempta d’emoció, amb la qual donava la benvinguda als nous membres.

Recordo amb afecte un dia a Puigcerdà, quan vaig veure José María i la seva benvolguda esposa Memé, juntament amb Francisca, la meva benvolguda esposa, i els nostres fills, Pepe i Alba, agafats de la mà mentre anaven a fer equitació. Va ser un moment que reflectia l’amor i la unió de les nostres famílies. Durant tota una vida junts, José María i Memé van formar una parella exemplar. Ella va estar al seu costat,

personal i professionalment, ajudant-lo i animant-lo en les seves múltiples activitats.

La seva enteresa i dedicació fins al final han estat un exemple d’abnegació i fortalesa per a tots nosaltres. El seu fill, Pepe, va ser un pilar fonamental en la vida de José María i Memé.

Vull concloure amb el record de les meves últimes converses amb José María. Ho faig amb llàgrimes als ulls perquè vaig perdre un amic, un germà i un mestre, i perquè crec que el món, el coneixement i la raó es van quedar una mica més orfes amb la pèrdua d’un ésser humà extraordinari, al qual estic segur que la història recordarà com el que va ser: una persona d’immensa vàlua i virtut. Descansa en pau, benvolgut José María . n

”

MARTA VIDAL, ECONOMISTA D’EMPRESA 2024

“Gràcies a la dedicació de tots els professionals de Vallformosa, estem fent història” Marta Vidal és, des de 2017, CEO de Vallformosa, empresa especialitzada en produir vins, caves i escumosos. Des d’aleshores ha modernitzat la companyia i ha aconseguit elevar la qualitat dels productes, tasca que li ha valgut el premi d’Economista d’Empresa de l’any.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

Què representa per a vostè aquest guardó?

Ser nomenada Economista d’Empresa de l’any pel prestigiós Col·legi d’Economistes de Catalunya és un orgull tant personal com professional, i un reconeixement a la dedicació de tot l’equip humà de Vallformosa, tant treballadors com les més de 400 famílies viticultores que són part de la nostra essència. D’altra banda, és un reconeixement a l’aposta per un model de negoci i de gestió propi que ha donat els seus fruits.

Hem aconseguit transformar els desafiaments en oportunitats, portant Vallformosa a fer història. Com a CEO, estic al capdavant d’una companyia amb una visió i estratègia d’un sector i un territori únics. Però estic envoltada d’un equip de professionals que, sense ells, no hagués estat possible. És una injecció per seguir endavant, millorant cada dia per un futur prometedor.

En la resolució de l’atorgament del seu premi, la Junta de Govern va destacar la seva tasca liderant la modernització del model de negoci de Vallformosa.

Quins objectius es va posar i com els ha assolit?

El meu principal repte era transformar un model empresarial per convertir-lo en un negoci professionalitzat, transparent i amb capacitat per connectar amb les persones, desafiant l’statu quo del sector. La voluntat era la de modernitzar la companyia per liderar el sector recollint la tradició, la vinculació i la responsabilitat amb el nostre territori com a eix vertebrador. Gràcies a la dedicació de tots els professionals de Vallformosa, puc afirmar que estem fent

història. Seguim el nostre full de ruta i els bons resultats econòmics ens avalen. La nostra marca ha tingut un gran acolliment a nivell nacional i seguim enfocats en aportar un valor diferencial als consumidors. La nostra aposta es centra en garantir el 100 % de la verema necessària per cobrir les necessitats productives i, en conseqüència, poder complir còmodament amb els objectius de venda. Ara més que mai, el nostre compromís amb els viticultors és ferm i estem recollint tots els fruits de més de 10 anys treballant un model de negoci únic, on no tenim finca ni vinyes pròpies. La nostra responsabilitat com a celler és assegurar la viabilitat i sostenibilitat del sector.

Quins són els principals desafiaments que tenen avui dia les empreses per mantenir-se al capdavant dels seus sectors?

Ens trobem davant d’autèntics desafiaments i conseqüències, on ens plantegem

nous i canviants escenaris. A Vallformosa, que el passat mes de març es va convertir en la primera bodega BCorp espanyola, no només perseguim objectius econòmics, sinó que complim amb alts estàndards en termes econòmics, socials i mediambientals. Aquest és el gran repte: que una empresa sigui sostenible en termes econòmics, socials i mediambientals. Actualment, les empreses tenim una major responsabilitat social, i el nostre repte és crear més valor per al nostre entorn. Pel que fa a les empreses del sector vitivinícola, ens trobem en un entorn advers, marcat per unes condicions climàtiques extremes, una crisi de matèries primeres, circumstàncies com la inflació, la crisi energètica i l’increment dels tipus d’interès que impacten directament en el compte de resultats, però que, amb una gestió proactiva dels recursos, eficiència i control de la despesa, intentem millorar cada dia. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 7

P R E M I S Entrevistes

EDUARD ARRUGA, ECONOMISTA D’INSTITUCIÓ 2024

“Un economista d’institució ha de tenir humilitat, perseverança i esperit de servei” Eduard Arruga ha estat guardonat com a Economista d’Institució per la seva extensa trajectòria institucional com a president de la Fundació Banc dels Aliments, dirigent de la Junta de la Federació Europea dels Bancs dels Aliments i president de la Societat Catalana d’Economia durant 12 anys. Durant més de tres dècades ha estat també alt directiu del grup Nestlé i professor universitari.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

Com descriuria la seva etapa al capdavant de Banc dels Aliments i de la Societat Catalana d’Economia?

Il·lusionant i gratificant. Il·lusionant perquè, després d’una època intensa de treball al grup Nestlé i d’activitat docent a universitats, és un plaer i un honor dedicar a la societat que m’envolta els resultats del que m’ha ensenyat.

I gratificant perquè cada vespre dono gràcies a Déu per poder-ho fer, sense més compensació que la satisfacció “cardíaca”.

Com a economista, què és el que més li agrada a l’hora de liderar una institució?

Trobar persones, no sols economistes, que comparteixen valors i ganes de treballar per als altres, sense escatimar esforços. De l’etapa a Banc dels Aliments em quedo amb la voluntat conjunta de contribuir a la lluita contra el malbaratament d’aliments i a la reducció de la gana en el nostre entorn, aconseguint passar de repartir 8 milions de quilos l’any 2014 a 18 milions l’any 2017, amb productes

proporcionats pels diferents agents de la cadena agroalimentària, per la ciutadania i mitjançant la campanya Gran Recapte. Del temps a la Societat Catalana d’Economia m’emporto ajudar a la promoció i difusió de la recerca en ciència econòmica i en el coneixement de l’economia catalana. Alguns exemples són els premis atorgats anualment, els congressos internacionals biennals celebrats i l’elaboració del Diccionari d’economistes catalans, una obra col·lectiva guardonada pel CEC amb el Premi Joan Sardà al Millor Llibre d’Empresa l’any 2020.

Quines són les principals característiques que, en la seva opinió, ha de tenir avui dia un economista d’institució?

Sens dubte, un o una economista d’institució ha de tenir humilitat, perseverança i esperit de servei. La humilitat és imprescindible per consensuar objectius, mitjans, problemes i solucions amb els col·laboradors de la institució, sense caure en imposicions. La perseverança és important per no oblidar en cap moment la missió i els valors de la institució, i no defallir en l’intent. A més, ha de poder adaptar-se a les circumstàncies del moment,

com s’ha fet durant la pandèmia per la COVID-19. L’esperit de servei és el tercer tret que destacaria, perquè són més importants la societat i la pròpia institució que les persones que som dins l’entitat.

De quina manera reforçarà aquest premi la seva relació amb el CEC? Em vaig col·legiar el 1967, després de llicenciar-me en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona, quan la nostra entitat era simplement la secció provincial del Ilustre Colegio Nacional de Economistas de España. Junt amb altres companys, com Llorenç Gascón, Rosa Mándoli, Alexandre Pedrós, Francesc Raventós, Pere Sitjà i Jaume Terribas, vam reclamar durant anys la creació d’un Col·legi amb personalitat pròpia. Vaig ser el coordinador i principal redactor del Boletín Informativo, on es reclamava aquesta fita. El 1971 es va constituir el Colegio de Economistas de Barcelona, dins l’estructura del Consejo General de Colegios de Economistas de España, junt als col·legis de Bilbao, València i central. Vaig formar part de les juntes de govern com a vocal entre 1971 i 1977, encarregant-me de la publicació del Boletín Informativo i de la borsa de treball, així com de la subdirecció dels dos primers números de la Revista Econòmica de Catalunya. Per raons personals i professionals, vaig deixar de col·laborar amb els òrgans directius del Col·legi, però m’he mantingut sempre com a membre actiu i assisteixo a molts actes. Actualment, participo en les Comissions d’Economia Agroalimentària, Economia Industrial, Economia i Finances de l’Esport, i Sèniors. És impossible reforçar més la meva relació amb el Col·legi, perquè és màxima! n

ALHOS GROUP, MILLOR DESPATX PROFESSIONAL 2024

“Els despatxos professionals s’enfronten al repte de ser negocis àgils i a adaptarse a un entorn en constant canvi” Alhos Group, fundat i dirigit per Josep Puigvert, ha estat distingit com a Millor Despatx Professional pels seus gairebé 40 anys d’història i per desenvolupar eines informàtiques revolucionàries en àmbits tan importants com l’auditoria de comptes i el món concursal.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

A l’hora de concedir-li el premi a Millor Despatx Professional 2024, la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya va posar en valor la tasca d’Alhos Group en la creació d’eines informàtiques que han millorat el flux de treball de moltes empreses. Com ha estat aquest procés?

Fruit del moment en què vivim, i des de fa ja uns quants anys, la tecnologia té cada cop més importància en el món empresarial i, en concret, en els despatxos professionals. Vam veure la necessitat dels auditors i administradors concursals d’aconseguir eines diferents a les que hi havia en el mercat. Fa 6 anys vam iniciar el projecte que avui és una realitat consolidada, CleverBusiness Solutions. La divisió d’informàtica ha crescut fins a les 15 persones per implantar el que avui és CleverAudit i CleverConcursal, i poder oferir més de 12 solucions diferents per a l’àmbit empresarial de creació pròpia i personalitzades per al món professional de l’empresa, entre les quals es troba un software que ve a cobrir una necessitat molt recent de les empreses: la implementació del sistema intern d’informació, més conegut com el canal ètic o canal de denúncies.

En l’horitzó tenim molts projectes, i alguns ja comencen a ser una realitat: la incursió en el sector públic i l’expansió a altres mercats com Brasil i Portugal, gràcies a la gran inversió tant econòmica com de recursos humans. Potenciar la formació homologada que oferim a

auditors i, en general, als economistes, advocats i el conjunt de perfils professionals és una altra branca que també creixerà properament gràcies al recent acord de col·laboració amb la Universitat Europea Andorrana.

Quina valoració fa de la trajectòria del seu despatx al llarg dels seus gairebé 40 anys? És difícil resumir 40 anys de trajectòria professional que, a més, també signifiquen tota una vida treballant amb passió.

Però l’element diferenciador del nostre èxit és la visió empresarial del despatx, que de vegades ha suposat assumir riscos però sense descuidar mai el client.

Som un despatx de consultoria integral, compromès amb els nostres clients i capaços d’adaptar-nos a les seves necessitats. Ens esforcem mitjançant el treball i la dedicació sota la premissa que el seu èxit serà el nostre. La nostra metodologia es basa en tres pilars: coneixement per identificar les necessitats dels clients, objectius i acompanyament multidisciplinari personalitzat. També tenim un fort compromís amb les noves tecnologies per donar valor afegit al nostre servei, element que el Col·legi d’Economistes de Catalunya va posar de manifest en atorgar-nos aquest premi, que agraïm i ens fa sentir orgullosos.

Quines són les necessitats que tenen actualment els despatxos professionals?

Els principals reptes són la digitalització i l’automatització de les tasques més repetitives per tal de millorar l’eficiència.

Igualment importants són la ciberseguretat, sobretot amb una regulació en constant canvi, i l’atracció, gestió i retenció del talent. Així mateix, és important formar-se constantment per mantenir-se al dia de la normativa vigent i les noves tecnologies, i implementar pràctiques sostenibles i responsables, una qüestió que pot marcar la diferència amb altres despatxos. La innovació, desenvolupar nous serveis i models de negoci i la presència digital són altres desafiaments.

En definitiva, els despatxos professionals s’enfronten al repte de ser negocis àgils i estar disposats a adaptar-se a un entorn en constant canvi.

Què és el que més valora de la tasca que fa el Col·legi d’Economistes de Catalunya amb els despatxos professionals?

Aprecio la seva capacitat per oferir una formació contínua i actualitzada, perquè en l’àmbit econòmic i financer les normatives, les tendències i les millors pràctiques estan en constant evolució. La formació que proporciona el Col·legi permet als professionals estar al dia dels canvis, millorar les seves competències i, en conseqüència, ajudar-los a oferir un millor servei als seus clients. També valoro el networking, el suport i l’assessorament tècnic per enfrontar desafiaments tècnics complexos, i la defensa que fa dels interessos professionals, la promoció de l’ètica i de les bones pràctiques. n

P R E M I S Entrevistes

AGUSTÍ JOVER, JOAN RÀFOLS I MARÇAL TARRAGÓ, MEDALLA AL RECONEIXEMENT COL·LEGIAL 2024

“Va ser un projecte coral, amb el compromís i la confiança d’un conjunt de persones” Agustí Jover, Joan Ràfols i Marçal Tarragó van liderar la construcció de l’edifici de l’entitat a Barcelona en el solar de l’històric parc d’atraccions Caspolino. Des de l’inici del projecte el 2007 fins a la seva inauguració el 2013, van formar un sòlid equip que va superar infinitat de reptes, una tasca recompensada amb la Medalla al Reconeixement Col·legial. Una dècada després de la inauguració, Jover i Ràfols rememoren l’aventura de posar en peu l’edifici que presideix la plaça Gal·la Placídia i recorden amb emoció Tarragó, qui ens va deixar el 2015.

Agustí Jover: Va ser un projecte coral que va arribar a bon port gràcies al compromís i la confiança mútua d’un conjunt de persones. Es van constituir la Comissió d’Obres i Finançament i la Comissió de Promoció i Patrocini, una obertura del Col·legi al món empresarial i un instrument de finançament complementari indispensable. Un edifici és ciment i totxo, però una seu col·legial és molt més que això.

Es va pensar en les properes generacions, els serveis, la funcionalitat i l’ocupació dels espais, la capacitat d’adaptació al futur, la gestió de l’immoble i els llocs de treball. A més, una corporació de dret públic com la nostra havia d’apostar per una arquitectura que simbolitzés diàleg i comunicació transparent amb la ciutadania, convertint-se d’altra banda en un element emblemàtic.

Ser ambiciosos va ser part de l’èxit, ja que ens va permetre trobar complicitats amb altres institucions: amb l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectura de Catalunya per avaluar els projectes rebuts en el concurs convocat, o amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per resoldre l’aproximació d’un túnel de l’estació de Gràcia. Roldán+Berengué, arquitectes guanyadors del concurs, i Project Management, empresa especialitzada en la gestió de projectes complexos d’infraestructures i edificació, van ajudar a resoldre totes les complexitats.

El nostre teixit empresarial en la construcció i la promoció immobiliària es va desfer amb l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008. Però en un context molt advers vam aixecar la grua de la nova seu, l’única que

“

2 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

hi va haver a Barcelona el 2012. Vam encaixar molts problemes per fer avançar l’obra, però vam trobar suport en TAU-ICESA, adjudicatària de l’execució del projecte. La funció social del Col·legi va ser clau per aconseguir el suport d’una entitat de crèdit quan el mercat financer estava bloquejat.

L’1 d’octubre de 2013 vam celebrar la inauguració de la nova seu, que amb els companys Joan Ràfols i Marçal Tarragó vàrem viure amb emoció. Dos anys més tard ens deixava el Marçal, amb qui havíem compartit setmana rere setmana la supervisió i el control del projecte. El Marçal parlava molt amb els ulls i gestionava el seu temperament fins que, de tant en tant, esclatava, i amb raó. Vam fer equip, vam sumar i esperem que el projecte envelleixi dignament .

”

Joan Ràfols: El que avui és una realitat exitosa es va edificar en un entorn macroeconòmic advers i molt diferent al de l’any 2007, quan la Junta, presidida aleshores pel degà Artur Saurí, va acordar iniciar el procés. Destacaria tres fac-

“

tors decisius. En primer lloc, la bona governança del projecte i de la seva execució, amb les dues comissions que es van crear. En segon lloc, la implantació en la societat civil i el món empresarial del col·lectiu dels economistes i de la seu de l’entitat va possibilitar trobar complicitats amb institucions i empreses, que van permetre afrontar amb èxit molts entrebancs en l’execució del projecte, fent possible el finançament per part de Banc Sabadell i un exitós programa de patrocini empresarial en plena crisi. En tercer lloc, i no menys important, els professionals i empreses que van intervenir, entenent la importància de la nova seu pel nostre col·lectiu. Això suposava un edifici representatiu, amb una bona centralitat, versatilitat dels espais i serveis demandats en aquell moment i en un futur, amb economia de costos de construcció i de manteniment. Deu anys després de la inauguració, podem dir que el projecte va acabar bé i que tots els esforços per superar una conjuntura adversa, avui oblidats, van valer la pena. Gràcies a tots els que ens van acompanyar, molt especialment al Marçal . n

”

JAN EECKHOUT, MILLOR LLIBRE D’ECONOMIA I EMPRESA 2024

“La tecnologia és la solució del problema que la tecnologia mateixa ha generat” Jan Eeckhout ha rebut el premi Joan Sardà Dexeus a Millor Llibre d’Economia i Empresa 2024 per ‘La paradoxa del benefici’. Professor de recerca d’ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, argumenta que la tecnologia mostra una tendència natural a acumular la riquesa en poques mans, afavorint les primeres empreses que l’adopten i permetent-los apropiar-se de tot el mercat.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

Com és una empresa reeixida que no amenaça l’economia?

Una empresa que genera beneficis és més atractiva per a l’accionista i el propietari. Que tingui èxit sense tenir un impacte negatiu sobre l’economia requereix que els beneficis no derivin d’una posició dominant en el mercat, és a dir, que no es converteixi en una empresa monopolística. Si és així, a l’empresa no li queda més remei que buscar l’èxit per la via de la innovació. És fonamentalment la idea de destrucció creativa de (Joseph Alois) Schumpeter. La teva innovació et permet ser més productiu, però, en un mercat competitiu, els competidors també innoven i utilitzen les mateixes eines per retallar distàncies amb tu. Hi ha una clara tensió entre el benefici de l’economia i el benefici d’un propietari.

Veient la (r)evolució tecnològica impa· rable de les últimes dècades i de l’ho· ritzó que tenim davant, estem condem· nats a ser una societat cada vegada amb més desigualtats? És la pregunta del milió. Hi ha qui diu que hi haurà menys desigualtat perquè les tecnologies congestives (com ChatGPT) substituiran els treballadors més qualificats i millor pagats. No crec que passi això, encara que s’abaixarà el salari d’algunes professions ben remunerades. Però sí penso que les tecnologies provocaran més desigualtat.

D’una banda, tindrà més valor el treballador superstar, el que significa que només uns quants s’emportaran la major part del pastís, per exemple, els especialistes en IA. D’altra banda, el poder de mercat generarà més economies d’escala i més monopolis, com passa amb els sectors de cloud computing,

large language models i desenvolupament de xips, i, per tant, més desigualtats entre beneficis i salaris, empreses grans i start-ups, i treballadors estrelles i comuns.

Augmentarà aquesta bretxa la intel· ligència artificial o és una oportunitat que no sabem aprofitar?

Crec principalment que és una oportunitat.

La tecnologia és la solució del problema que la tecnologia mateixa ha generat. No ens podem permetre ignorar els seus beneficis, però hem de vigilar que aquestes tecnologies, a través de les seves economies d’escala, no generin monopolis, i assegurar que redueixin l’impacte negatiu que tenen en l’economia.

Quina és la seva recepta perquè Cata· lunya i Espanya deixin d’estar a la cua de la productivitat europea?

Catalunya és una economia petita en l’economia global, però és dinàmica i amb potencial per ser una economia amb productivitat alta. Un aspecte que s’oblida sovint és que la productivitat depèn, en gran part, de les institucions i en com ajuden a que l’economia funcioni eficaçment. Ser una economia petita té un avantatge: és més fàcil fer canvis fonamentals. Països petits com Estònia s’han convertit en un destí atractiu per a empreses tecnològiques, no perquè el govern ofereixi golden visas o subsidis, sinó perquè és fàcil muntar un negoci, els serveis públics són bons i eficients i no es perd temps en tràmits burocràtics ni fent cua a les notaries. Aquest factor i la inversió en infraestructures atreuen emprenedors i generen creixement de productivitat. És més efectiu que donar subsidis a empreses automobilístiques o “protegir” el lobby del taxi vetant companyies de conductors que usen el seu propi vehicle. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 1

P R E M I S Entrevistes

ARIADNA BELVER, MILLOR TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL 2024

“Les economistes i empresàries ajuden a resoldre qüestions de manera eficient i sense biaixos”

© carolina Kowarik

Ariadna Belver ha rebut el premi Joan Sardà Dexeus a la Millor Trajectòria Professional en la Difusió de l’Economia. Des del 2020 dirigeix i presenta el programa de ràdio d’Onda Cero “LIDERATGES, la veu de la dona als negocis”, referent en la lluita per la igualtat. A més, acumula 25 anys d’experiència immobiliària com a subdirectora general del Barcelona Meeting Point i, actualment, dirigeix la delegació a Catalunya de la constructora Grupo Cador.

SARA PUIG

Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

És tot un repte fer informació econòmica que atregui l’audiència. Quina és la clau de l’èxit del seu programa de ràdio?

Quan vam plantejar el programa amb el Víctor Bottini, el productor i qui va tenir la idea original, vam contactar amb dones referents i presidentes d’associacions per conèixer la seva opinió sobre el nostre projecte. Arran d’aquelles converses, vam analitzar temàtiques poc visibilitzades, identificar problemàtiques habituals de les dones en l’àmbit laboral i donar veu a dones professionals de diferents sectors econòmics per explicar els seus reptes diaris i els frens en la seva carrera. També vam creure imprescindible visibilitzar iniciatives d’arreu del territori que fomenten la presència de la dona en el seu entorn professional, i vam parlar amb directius de diferents àmbits per saber com fomenten la conciliació familiar i la corresponsabilitat. Tot aquest treball de recerca, observació i escolta activa explica l’èxit del LIDERATGES. Per què és important escoltar les economistes i empresàries?

No només és important escoltar-les, és fonamental. Som el 50 % de la població, estem formades i és un error desaprofitar el nostre talent i visió. Claudia Goldin va rebre el Premi Nobel d’Economia 2023 pels seus estudis pioners sobre la bretxa de gènere i per haver millorat la nostra comprensió dels resultats i aportacions de les dones al mercat laboral. Un estudi de Boston Consulting Group i MassChallenge va concloure que

2 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

els projectes emprenedors liderats per dones generen majors ingressos i són més rentables, tot i que reben menys capital privat que els liderats per homes. Les característiques més associades al lideratge femení són l’empatia, la cooperació i la predisposició al canvi. Escoltar i tenir en compte l’opinió de les economistes i empresàries pot ajudar a resoldre qüestions d’una manera més eficient i sense biaixos.

Està molt involucrada en la nova Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci. De quina forma interactuen l’economia i la comunicació?

El que no es comunica no es coneix. La comunicació és transmissió de coneixement i d’informació. Estem en una societat amb cada vegada més infoxicació i fake news. És

important que el Col·legi d’Economistes de Catalunya faciliti eines per una comunicació econòmica de qualitat, que posi en valor la reputació de l’economista als mitjans de comunicació, les xarxes socials i en congressos al voltant de la gestió de recursos, la distribució de béns i serveis, des de les necessitats humanes més bàsiques fins al comerç internacional i la innovació tecnològica.

De quina manera creu que aquest premi la motivarà a seguir divulgant informació sobre economia i empresa?

La motivació és màxima! El premi dona més sentit a LIDERATGES i m’anima a seguir buscant professionals invisibilitzades que lideren grans projectes i que són referents per a altres dones per aconseguir un món millor, més divers i equitatiu. n

DANIEL A. TIRADO, ALFONSO DÍEZ-MINGUELA I JULIO MARTÍNEZ-GALARRAGA, PREMI AL MILLOR ARTICLE DE LA REVISTA ECONÒMICA DE CATALUNYA 2024

“Apostar pels nous sectors emergents és la clau per no continuar perdent posicions” Els acadèmics Daniel A. Tirado, Alfonso Díez-Minguela i Julio Martínez-Galarraga han guanyat el premi Joan Sardà Dexeus a Millor Article per ‘Catalunya dins l’economia espanyola: del vapor a la intel·ligència artificial, de màquina a vagó’, publicat al número 89 de la Revista Econòmica de Catalunya, on analitzen com Catalunya ha deixat de ser una locomotora econòmica.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

Per què consideren que Catalunya es troba en una cruïlla històrica de cara al seu progrés i prosperitat?

El nivell de vida que gaudim en l’actualitat és resultat dels canvis que s’han produït des de l’inici de la industrialització. Aquests canvis estan vinculats, entre d’altres, a dos elements: l’arribada de successives revolucions tecnològiques, que han permès augmentar la productivitat, i la integració dels mercats mundials.

Quan aquests fenòmens s’han donat conjuntament a la història, han generat una forta acceleració en el procés de canvi. I això és el que està passant ara. Des dels anys 80 del segle XX, la tercera i la quarta revolucions tecnològiques vinculades a les TIC i a la intel·ligència artificial, juntament amb la recent globalització, estan transformant l’economia mundial. S’obren oportunitats, però també apareixen amenaces.

I són aquelles societats que tenen la capacitat d’adaptar-se millor al nou context les que podran assolir un major progrés econòmic en el futur. En aquest sentit, els reptes als quals s’enfronta Catalunya són similars als que tenen altres economies del nostre entorn, amb algunes particularitats pròpies vinculades a la història. L’èxit industrial va fer que, al voltant de 1930, el PIB per càpita català dupliqués l’espanyol i que Catalunya gaudís d’un desenvolupament comparable al de les regions més pròsperes d’Europa. Gairebé un segle després, la situació és ben diferent, i l’economia catalana ha deixat de ser la locomotora que tirava de l’economia espanyola. Catalunya ocupa avui la quarta posició del rànquing espanyol en PIB per càpita, 15 punts percentuals per sota de la regió que l’encapçala: Madrid. I, des d’una perspectiva europea, s’emparella amb regions

que es troben en la mitjana, a gran distància de les líders.

La productivitat a Catalunya és una qüestió que preocupa molt. Què ha de fer per millorar el seu nivell?

Seguint amb una visió de llarg termini, l’èxit català des de mitjans del segle XIX va descansar en una estructura productiva favorable (vinculada al sector més transformador aleshores, la indústria), així com en una elevada productivitat sectorial. Tanmateix, l’economia espanyola es va paralitzar durant l’autarquia franquista, i només es va començar a recuperar a finals dels 50. En aquest context històric, Catalunya va començar a perdre el seu avantatge. Aquesta pèrdua de posicions es relaciona amb l’evolució de la productivitat sectorial, que és menor que l’assolida per Madrid i el País Basc. La posició que ocupa actualment Madrid s’ha cimentat en una participació creixent d’un sector serveis d’elevat valor afegit orientat als serveis financers, d’assegurances o d’assessorament tècnic a les empreses. La base de l’èxit basc ve de la profunda reconversió industrial amb la qual es va abordar la sortida de la crisi dels anys 80 i la millora en la productivitat al sector industrial. Per tant, l’especialització en activitats com els serveis d’elevat valor afegit i alt contingut tecnològic, juntament amb una indústria competitiva i també puntera tecnològicament, sembla el camí a seguir. En canvi, apostar per l’especialització en altres sectors productius com la construcció o el turisme considerem que seria un error.

Són activitats que porten a un empobriment general a mitjà termini, com bé saben al País Valencià o a les illes. En el context de la tercera i quarta revolucions tecnològiques, apostar pels nous sectors emergents és la clau per no continuar perdent posicions en el canviant context europeu i mundial que vivim.

Com pot Catalunya tornar a ser la màquina locomotora de l’economia espanyola?

Si la clau del progrés és l’augment de la productivitat, l’entramat econòmic i la societat catalana han de tirar cap a aquesta banda.

No s’han de buscar els beneficis fàcils amb activitats tradicionals, i cal apostar decididament per innovar en els sectors líders. Orientar-se cap a l’avantguarda tecnològica ha estat la clau en el passat i ho continua sent en el present. I les institucions catalanes han d’ajudar en la mesura del possible en aquest camí. Al llarg de la història, la societat catalana ha demostrat una gran capacitat per aprofitar les oportunitats que existien a cada moment. Per exemple, a finals del segle XVII amb l’exportació de vins i aiguardents, juntament amb les manufactures protoindustrials de llana. O al segle XVIII, amb les indianes de cotó; i ja en el XIX, amb la incorporació del vapor a la indústria tèxtil i a moltes altres indústries, tant de la primera com de la segona revolució tecnològica. Catalunya va esdevenir una gran regió industrial del sud d’Europa, i això es va fer malgrat l’existència d’obstacles importants. El seguit de capacitats necessàries per fer-ho (esperit emprenedor, voluntat de modernització, disponibilitat de mà d’obra qualificada, capacitat d’associació col·lectiva…) han format part del capital social que Catalunya ha anat acumulant en els darrers segles, i doten el país d’uns fonaments sòlids per encarar el futur.

El repte és important. Ara bé, en el passat ja es va afrontar amb èxit. Catalunya s’ha d’enganxar a la tercera i quarta revolucions tecnològiques tal i com va fer amb la primera i la segona. Per aconseguir-ho no hi ha altre camí que la inversió en formació i capital tecnològic. Nosaltres som optimistes. Requereix, però, esforç i voluntat. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 3

E N

P R O F U N D I T A T

Comerç, Economia i Territori Jornada dels Economistes

El comerç al detall a Catalunya: dotació pressupostària dels ens locals i efectivitat Davant l’èxit de la primera edició de les Jornades de Comerç, Economia i Territori a finals de l’any passat, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda van organitzar a la primavera una nova edició dedicada a les noves generacions de consumidors i emprenedors i locals buits, i a la visió del comerç des dels municipis, els pressupostos, el planejament i les mesures de suport.

JORDI BACARIA MARTINEZ

Vicepresident de la Comissió de Retail i soci consultor de J3B3 Consulting

E

l comerç al detall, una activitat que vertebra i cohesiona socialment, urbanísticament i econòmicament les nostres viles, pobles i ciutats, és una font important de riquesa i de llocs de treball. Concretament, aquest sector, que es refereix estrictament a la venda de béns (deixant de banda els serveis), va suposar el 4,6 % del PIB català el 2021. Un valor afegit generat per empreses, la meitat de les quals tenen estructures de menys de cinc treballadors.

Des de la pandèmia de la COVID-19, la importància d’aquesta activitat econòmica s’ha vist amplificada per la seva funció de donar servei i vida als carrers, i les administracions públiques han manifestat repetidament el seu compromís en el desplegament de polítiques d’enfortiment del comerç urbà i de proximitat.

Així doncs, és pertinent determinar quina dotació pressupostària es destina a aquest àmbit per mesurar l’efectivitat de les polítiques implementades.

Consideracions prèvies Per realitzar aquesta investigació s’ha utilitzat la classificació per programes de despesa dels pressupostos dels ens locals, tal com estableix l’Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la que s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals. Aquesta classificació estructura el pressupost segons les finalitats i objectius dels ens locals. La nostra anàlisi s’ha centrat en l’àrea de despesa 4, “Actuacions de caràcter econòmic”, i específicament en el codi 431, “Comerç”, que inclou les despeses en fires, mercats i comerç ambulant. La mateixa Ordre, però, indica que pot haver-hi despeses susceptibles d’aplicar-se a més d’una política de despesa. En determinats casos es permet, doncs, la lliure aplicació segons la interpretació de la intervenció municipal. Per tot plegat, podem afirmar que les xifres obtingudes fan referència, només, als pressupostos directes en comerç.

Els resultats El 2022, els ajuntaments de Catalunya van destinar, de manera agregada, 108 milions d’euros de manera directa a l’enfortiment i dinamització del sector comerç, mercats sedentaris i ambulants (Gràfica 1). Aquesta xifra ha tingut poques variacions en el conjunt dels darrers anys, exceptuant el 2021, any en què les despeses van ascendir a 145 milions degut als efectes de la COVID-19. Una de les principals evidències observades és que el 68 % dels municipis de Catalunya no van destinar cap euro a polítiques de comerç. Cal contextualitzar aquesta dada, ja que la majoria d’aquests municipis tenen menys de 5.000 habitants i una baixa densitat comercial.

D’altra banda, els municipis que van efectuar alguna despesa en comerç el 2022 van tenir un pressupost mig liquidat de 150.000 euros per municipi, amb una despesa mitjana per habitant de 12,4 euros (Gràfica 2).

GRÀFICA 1 2,5 %

160.000.000,00

145.020.000,00

140.000.000,00 2,0 %

La gestió del pressupost requereix d’estructures de personal suficients, però també de mecanismes de gestió interna àgils i operatius

2 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

107.930.000,00

110.650.000,00 97.000.000,00

120.000.000,00 100.000.000,00

1,5 %

80.000.000,00 1,0 %

60.000.000,00 40.000.000,00

0,5 %

20.000.000,00 0,0 %

2019

2020

2021

2022

Font: J3B3 Consulting a partir de dades de la Sindicatura de Comptes de Catalunya

En l’anàlisi, però, queda palès com els municipis de menys de 10.000 habitants fan un esforç per habitant major en matèria de comerç comparativament amb altres poblacions més grans.

Finalment, l’anàlisi dels pressupostos, segons la classificació econòmica, ens proporciona la següent perspectiva. El pressupost directe destinat al comerç es distribueix principalment en capítol 1: despeses de personal (18 %) i capítol 2: béns i serveis (43 %), així com en capítol 4: transferències corrents (34 %), que inclouen subvencions i aportacions mitjançant convenis de col·laboració. Una proporció menor es dedica al capítol 6: inversió (5 %). Aquesta distribució ha estat notablement estable al llarg dels darrers anys, amb una excepció destacada el 2020, quan el capítol 4 (d’ajuts i subvencions) va experimentar un augment significatiu en comparació amb altres exercicis.

Discussió L’anàlisi revela que la voluntat dels ajuntaments d’impulsar polítiques de comerç no sempre

s’assoleix. Aquesta afirmació es basa en el fet que el crèdit definitiu en els darrers quatre anys ha estat lleugerament inferior al crèdit

GRÀFICA 2

€/hab (2022)

Interval de confiança

Fins a 10.000 hab.

12,9

Entre 9,8 i 16,1 €/hab

Entre 10.001 i 20.000 hab.

9,2

Entre 7 i 11,5 €/hab

Entre 20.001 i 50.000 hab.

10,2

Entre 6,2 i 13,8 €/hab

Entre 50.001 i 100.000 hab.

8,7

Entre 5,1 i 12,2 €/hab

Més de 100.000 hab.

9,5

Entre 3,8 i 15,1 €/hab

Catalunya

12,4

Font: J3B3 Consulting a partir de dades de la Sindicatura de Comptes de Catalunya

GRÀFICA 3 250.000.000,00

200.000.000,00

150.000.000,00

100.000.000,00

50.000.000,00

2019

2020

2021

2022

Pressupost liquidat

Crèdit definitu

Credit inicial

-

Font: J3B3 Consulting a partir de dades de la Sindicatura de Comptes de Catalunya

inicial i molt inferior al crèdit modificat (Gràfica 3). En aquest últim cas, cal recordar que en els anys de pandèmia es va donar la suspensió de la regla de la despesa en l’àmbit municipal. Aquesta mesura excepcional va permetre als ajuntaments i a d’altres entitats locals superar els límits de despesa establerts per la legislació vigent, generalment amb l’objectiu de respondre a situacions extraordinàries o emergències.

La suspensió va permetre als municipis gastar més del que permetia la regla de la despesa per tal d’abordar necessitats específiques arran de la crisi econòmica, social i sanitària de la COVID.19.Tanmateix, els resultats obtinguts han evidenciat que el sector comerç no va resultar beneficiat d’aquestes mesures. La conclusió a la qual arribem és que hi ha una manca d’eficiència en els estaments públics. La gestió del pressupost requereix d’estructures de personal suficients, però també de mecanismes de gestió interna àgils i operatius. Tot i la bona voluntat d’assignar un pressupost extraordinari, cal una revisió del funcionament intern per assegurar una implementació efectiva de les polítiques.

Conclusions En conclusió, tot i la importància del comerç al detall per a l’economia local, les polítiques públiques no han assolit els objectius esperats. És necessari revisar el funcionament intern dels estaments públics per garantir una major eficiència en la implementació de les polítiques de suport al comerç. També cal fomentar una major implicació dels municipis petits en aquestes polítiques per assegurar un desenvolupament econòmic equitatiu a tot el territori. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 5

E N

P R O F U N D I T A T

Comerç, Economia i Territori Jornada dels Economistes

Experiències en la regulació dels usos comercials en planta baixa El marc legal urbanístic vigent, mitjançant el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, ens ofereix tres tipus d’instruments de planejament urbanístic per regular els usos comercials en planta baixa: els POUM i les Modificacions de POUM, els Plans de Millora Urbana i els Plans Especials Urbanístics.

MIQUEL MORELL

Vicepresident de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana, membre de la Junta de Govern i soci de PROMO Assessors Consultors

E

l planejament urbanístic, a través dels instruments de planejament general i derivat, ha tingut en el passat, i té a dia d’avui, una incidència cabdal en la configuració del model comercial urbà de les nostres ciutats.

Des d’una antiga vocació en la qual els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) preveien destinar de manera generalista i uniforme les plantes baixes dels edificis d’habitatges a ús comercial, es percep a dia d’avui una transició cap a plans urbanístics que tenen per objectiu concentrar l’ús comercial en eixos concrets, discriminant el que constitueix avui i/o pot

La delimitació i diferenciació clara entre els eixos comercials i l’ús comercial difós són alguns dels vectors essencials en els que han pivotat els darrers instruments de planejament urbanístic de regulació d’usos comercials en planta baixa a Catalunya

2 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

esdevenir en el futur un pol d’activitat comercial urbana d’aquells altres entorns urbans en els que cal impulsar altres usos compatibles per evitar una proliferació d’activitat comercial difosa que no aporta valor als ciutadans i que, malauradament, acaben esdevenint baixos sense ocupar.

El marc legal urbanístic vigent, mitjançant el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, ens ofereix tres tipus d’instruments de planejament urbanístic per regular els usos comercials en planta baixa: els POUM i

les Modificacions de POUM, els Plans de Millora Urbana i els Plans Especials Urbanístics. Cal posar de manifest que aquests instruments de planejament urbanístic que regulen la instal·lació dels establiments de concurrència pública en un territori concret no són instruments de promoció econòmica, tota vegada que constitueixen norma i determinen i acoten els drets i deures de la propietat.

A tall d’exemples no exhaustius, des de l’any 2000 fins a dia d’avui, les experiències en la regulació dels usos comercials en planta baixa han estat múltiples,

des de la regulació d’aquest ús en municipis turístics com Sitges, Calella, Salou, Lloret de Mar, etc., fins a la regulació en municipis grans i mitjans amb voluntat d’intervenir i apostar per un model comercial concret, com la ciutat de Barcelona, Sant Joan Despí, Gavà, etc. En termes generals, les iniciatives per regular el usos comercials en planta baixa tenen per objectiu garantir una oferta de comerç en quantitat i qualitat suficient com per satisfer les necessitats de compra dels residents en el municipi, propiciar que la ciutadania pugui anar a comprar a peu, garantir un espai de relació social i retenir activitat i riquesa al municipi. Tots aquests objectius tenen la voluntat d’impulsar un model comercial concret, que pugui contrarestar una realitat fàctica en la que proliferen, entre d’altres factors, l’augment de les plantes baixes comercials buides, l’augment del comerç en línia, la pèrdua de diversitat i l’augment del monocultiu en determinats indrets, i l’augment de la competitivitat de grans superfícies comercials.

La delimitació i diferenciació clara entre els eixos comercials i l’ús comercial difós són alguns dels vectors essencials en els que han pivotat els darrers instruments de planejament urbanístic de regulació d’usos comercials en planta baixa a Catalunya.

Poden fomentar la continuïtat dels usos

comercials a la façana dels eixos comercials i limitar certs usos que poden trencar la continuïtat de la façana comercial dels eixos o que poden ser identificats com a factor de risc per als residents, flexibilitzar els usos compatibles fora dels eixos (per exemple, l’Habitatge de Protecció Oficial), fer més incidència en la restricció que no pas en la prohibició, evitant les afeccions singulars que poden generar responsabilitats patrimonials, i partint de la base que no hi ha una recepta universal, tota vegada que cada nucli i cada eix tenen la seva història amb les seves característiques i dinàmiques pròpies.

Cal destacar que aquests instruments de planejament urbanístic no poden establir condicionants en els usos del sòl que comportin restriccions a l’accés o a l’exercici de les activitats econòmiques que vulnerin els principis i requisits establerts per la Directiva de serveis. Aquesta prescripció establerta a l’article 9.8 del DL 1/2010 esdevé crucial a l’hora d’acotar els límits i la justificació de la necessitat de regular els usos comercials en planta baixa a través dels instruments de planejament urbanístic. En concret, la Directiva de serveis 2006/123/CE estableix que qualsevol regulació d’usos que s’empari en l’existència d’un desequilibri econòmic entre oferta i demanda, o en un eventual impacte negatiu, o en una major

capacitat econòmica d’un tipus d’activitats envers unes altres, resultarà contrària a la Directiva de serveis, i només podrà regular-se si es detecten raons imperioses d’interès general, interès general en el que s’inclou la protecció del medi ambient i de l’entorn urbà, inclosa la planificació urbana i rural, i la conservació del patrimoni nacional i artístic.

Addicionalment, aquesta potencial regulació basada en una raó imperiosa d’interès general haurà de garantir la no discriminació, la necessitat de regulació i la proporcionalitat adequada per garantir que s’assoleix l’objectiu perseguit. Així doncs, la regulació dels usos comercials en planta baixa ha de subjectar-se a partir d’una aproximació al model urbanístic i justificar-se en una raó imperiosa d’interès general més propera a la protecció del medi ambient i de l’entorn urbà que no pas a motivacions de caire exclusivament econòmiques.

En definitiva, la tramitació fins a l’aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic és feixuga i lenta, i, per contra, els canvis de les activitats econòmiques urbanes són accelerats. És per aquest motiu que la monitorització i seguiment esdevenen una tasca cabdal per detectar i gestionar els processos de canvi: l’activitat urbana és canviant i cal mantenir el pols de la seva evolució de manera continuada. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 7

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

El II Congrés Català de Sostenibilitat destaca la necessitat de formar experts per lluitar contra el ‘greenwashing’ i el ‘socialwashing’ La jornada posa de manifest que, en l’actualitat, hi ha un dèficit de professionals formats en sostenibilitat que puguin exercir de verificadors.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya va organitzar el II Congrés de Sostenibilitat amb el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, que va tenir lloc el 4 de juny al campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una trobada amb gran èxit d’assistència que va congregar els millors experts en la matèria. El congrés va posar en valor que la CSRD, o Directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat, obligarà a reportar i verificar l’estat de la informació no financera vinculada a temes de sostenibilitat, és a dir, l’impacte ambiental, social i de governança de les empreses. La informació no financera serà cada cop més un valor empresarial i una oportunitat per a l’atracció d’inversors.

Però, al mateix temps, existeix el risc del greenwashing i el socialwashing, dues pràctiques deslleials per aparentar praxis sostenibles que no són reals.

En aquest sentit, les dues entitats col·legials tenen clar que el paper dels professionals d’ambdós col·legis serà clau per garantir la fiabilitat de la informació elaborada per les empreses relacionada amb l’ESG. S’estima que seran necessaris experts verificadors per poder garantir uns informes de sostenibilitat rigorosos que afectaran més de

2 8

•

I n f o r m a t i u

d e

2.000 empreses a Espanya (la normativa és obligada per a les empreses que compleixen dos d’aquests tres factors: tenir més de 250 treballadors, una facturació superior a 40 milions d’euros o actius superiors a 20 milions d’euros).

El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, va assenyalar que “les organitzacions es troben pressionades, cada cop més, pels clients, inversors i reguladors per ser més transparents.

Però cal ser responsables, tenir estratègies de planificació liderades des dels òrgans màxims

l ’ e c o n o m i s t a

S’estima que seran necessaris experts verificadors per garantir uns informes de sostenibilitat rigorosos que afectaran a més de 2.000 empreses a Espanya

de les empreses i tenir clar que la solució no passa per informes de poc valor afegit, proporcionats per uns serveis barats i dolents, que poden implicar riscos i no compleixen amb la directiva comunitària. El cost de la verificació serà indefectiblement alt”.

Ambdós col·legis van recordar que compten amb professionals habituats a analitzar indicadors amb objectivitat i són, per tant, el perfil qualificat que pot ajudar les empreses en la confecció dels informes de sostenibilitat, però, sobretot, són el perfil professional que pot veri-

ficar la informació que puguin aportar les empreses per constatar la veracitat de les dades aportades. Tot i així, la realitat és que, en l’actualitat, hi ha un dèficit de professionals formats en sostenibilitat que puguin exercir de verificadors. Per donar resposta a aquesta necessitat social i empresarial, les entitats col·legials ja estan impulsant fòrums d’intercanvi de coneixement, com el congrés celebrat, i formacions específiques. El vicepresident del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, José Antonio González, va afirmar que “el paper

La informació no financera serà cada cop més un valor empresarial i una oportunitat per a l’atracció d’inversors, però també un risc per pràctiques deslleials

dels organismes col·legials és el d’actualitzar els coneixements dels nostres professionals i dotar-los de l’expertise que requereixen les transformacions que afecten el dia a dia de les empreses. És per això que la formació en matèria de verificació d’aspectes de sostenibilitat és un dels eixos que estem treballant a fons”.

La rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Àngels Fitó, va ser l’encarregada d’inaugurar el congrés i de presentar Josep Santacreu, president

de la Cambra de Comerç de Barcelona i encarregat de fer la ponència inaugural. També van participar en la jornada Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya, i la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, Mireia Boya. Durant la jornada també es van analitzar els reptes de la transposició de la directiva europea i les eines per a mesurar i reportar l’impacte ambiental, social i de governança de les empreses a través de les ESG, i es van explorar les oportunitats que ofereix l’economia circular. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 9

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

Els economistes catalans creuen per àmplia majoria que el proper Govern ha de reformar profundament l’actual model de finançament D’acord amb els resultats de l’Enquesta de Situació Econòmica-Primavera 2024, el tema que més preocupa als col·legiats i col·legiades és el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat.

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya va presentar el 21 de juny els resultats de l’Enquesta de Situació Econòmica-Primavera 2024, que va destacar que els economistes catalans creuen per àmplia majoria que la principal prioritat que ha d’afrontar el proper Govern de la Generalitat és reformar profundament l’actual model de finançament autonòmic.

Després de la celebració d’eleccions al Parlament de Catalunya el 12 de maig, l’enquesta va dedicar un monogràfic per preguntar als col·legiats i col· legiades la seva opinió en relació als temes que ha d’afrontar el proper executiu. En matèria de finançament, pressupostos i administracions públiques, el 71,4 % considera necessari reformar profundament l’actual model de finançament autonòmic; el 63,3 % va opinar indispensable fer un seguiment acurat del grau d’execució de les inversions públiques que es realitzen a Cata-

lunya; i el 52,6 %, implementar una reforma de les administracions públiques.

En relació a infraestructura i territori, el 57 % dels economistes va dir que s’hauria de definir i engegar un pla per afrontar la sequera amb visió de mitjà i llarg termini, mentre que el 55,5 % va optar per donar solució als problemes de Rodalies mitjançant el traspàs de competències, i el 49,1 % va assenyalar la pertinença d’implementar una política d’habitatge efectiva.

Preguntats pel model productiu, el 67,4 % va indicar que la primera prioritat ha de ser definir una política i un pla encaminats a impulsar la productivitat de manera realista; el 58,2 % va opinar que la segona és fixar de manera clara el model productiu pel qual ha d’apostar Catalunya; i el 47,2 % va destacar com a tercera prioritat l’aposta pel talent.

L’Enquesta de Situació Econòmica també va recopilar les principals qüestions de l’econo-

mia catalana que més preocupen els economistes. En aquesta edició, el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat va ser el tema que més inquieta, amb un 51,8 %. Les infraestructures i les comunicacions van escalar al segon lloc amb un 40,3 %. En tercer lloc es va posicionar la situació política, amb un 39 %, seguida de la manca de reformes estructurals i la baixa productivitat, amb un 34,9 % i un 27,6 % respectivament. La sequera, que va liderar el rànquing en l’enquesta passada, va ocupar a la primavera el setè lloc, amb el 15,7 %. En relació a la valoració general de la situació econòmica, el 42 % va dir que l’economia catalana està igual que fa un any; el 36,7 % va afirmar que ha millorat respecte a la primavera de 2023; i el 19,2 % va contestar que ha empitjorat.

L’Índex de Confiança dels Economistes, que engloba la percepció del col·legiats i col·

legiades tenint en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica, es va situar en el 5,41 per a l’economia catalana (5,32 a l’hivern) i el 5,37 per a l’economia espanyola (5,27 a l’hivern). La previsió és que el valor per a l’economia catalana pugi d’aquí a final d’any fins el 5,48, mentre que el de l’economia espanyola avanci fins el 5,39.

Aprofitant també les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny, els col·legiats i col· legiades del Col·legi d’Economistes de Catalunya es van pronunciar sobre el futur comunitari.

El 68,7 % va afirmar que s’ha d’avançar significativament en la unió fiscal; el 60,8 % va opinar que és necessari establir una política de migració eficaç; i el 57,8 % va assenyalar impulsar la indústria estratègica per garantir la disponibilitat de productes bàsics.

L’Enquesta de Situació Econòmica va formular, d’altra banda, una pregunta exclusiva

Quines creus que haurien de ser les prioritats que hauria d’afrontar el nou govern de la Generalitat que sorgeixi de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig del 2024?

En matèria de finançament, pressupostos i administracions públiques.

71,4%

Reformar profundament i àmpliament l’actual model de finançament autonòmic Fer un seguiment acurat del grau d’execució de les inversions públiques que es realitzen a Catalunya

63,3%

Implementar una reforma de les administracions públiques

52,6%

Replantejar els impostos propis i els impostos cedits, per tal d’aconseguir un millor sistema tributari

51,6%

Dotar d’àrees i serveis d’avaluació de polítiques públiques a totes les entitats del sector públic

19,0%

Altres

7,7% 00

20

40

Prioritats del proper Govern de la Generalitat en matèria de finançament, pressupostos i administracions públiques.

3 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

60

80

Quines creus que haurien de ser les prioritats que hauria d’afrontar el nou govern de la Generalitat que sorgeixi de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig del 2024?

En matèria d’infraestructures i territori.

57,0%

Definir i engegar un pla per afrontar la sequera amb visió de mitjà i llarg termini Donar solució als problemes de Rodalies via el traspàs de competències, potenciant les inversions i introduint millores en la gestió

55,5%

Implementar una política d’habitatge efectiva, capaç d’augmentar l’oferta d’habitatge i activar l’habitatge públic i social, agilitzar el procés burocràtric, urbanístic...

49,1%

Configurar de manera efectiva el Corredor del Mediterrani

48,9%

Definir un veritable i complet model energètic amb visió de mijtà i llarg termini

41,3%

Desplegar l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, i establir un veritable mapa aeroportuari català amb els aeroports de Lleida, Girona i Reus

26,7%

Altres

4,6% 00

10

20

30

40

50

60

Prioritats del proper Govern de la Generalitat en matèria d’infraestructures i territori.

Quines creus que haurien de ser les prioritats que hauria d’afrontar el nou govern de la Generalitat que sorgeixi de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig del 2024?

Pel que fa al model productiu.

Definició d’una politica i un pla encaminats a impulsar la productivitat de manera realista Definició clara del model productiu pel que ha d’apostar Catalunya

67,4% 58,2% 47,2%

Aposta pel talent Sostenibilitat i digitalització com a eixos fonamentals per a la modernització de tots els sectors productius del país

44,9% 38,6%

Compromís clar i quantificat sobre la innovació Altres

7,5% 00

10

20

30

40

50

60

70

80

Prioritats del proper Govern de la Generalitat en relació al model productiu.

a cada demarcació. A Barcelona, els principals reptes en els propers anys són l’accés a l’habitatge (66 %), la mobilitat (65,1 %) i la transició energètica i el canvi climàtic (40,2 %). A Girona, el projecte de l’Ajuntament de Girona de promoure polítiques públiques que afavoreixin la transició ecosocial i la resiliència al canvi climàtic va

obtenir un 22,1 % d’opinions favorables (un 8,5 % ho va valorar com a molt positiu i un 13,6 % com a simplement positiu), mentre que un 30,5 % va manifestar una opinió desfavorable (un 23,7 % tenen una opinió negativa i un 6,8 % la tenen molt negativa). Un percentatge força elevat, del 47,4 %, va dir que o bé tenien un posiciona-

ment neutre respecte a aquesta possibilitat o bé no van expressar cap opinió.

A Lleida, els economistes de la demarcació van dir que el principal repte a assolir en els propers anys és la millora de les condicions per al desenvolupament del sector agroalimentari, amb un 48,5 %, seguit de la gestió de la immi-

gració (45,5 %) i la cohesió territorial (18,2 %). A Tarragona, els col·legiats i col·legiades van opinar que les millors solucions per resoldre el problema de la sequera són reparar les canonades (51,4 %), optimitzar l’estalvi del consum a tots els sectors econòmics (37,8 %) i instal·lar més dessaladores (24,3 %). n

c/ Vallès, 2 08940 Cornellà de Llobregat T 934 80 91 50 web.comsaservice@comsa.com

Experiència en serveis auxiliars adaptada a les necessitats de cada client

www.comsa.com

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

L’advocat i escriptor Ildefonso Falcones, protagonista del cicle ‘Converses del degà’ L’autor de ‘L’església del mar’ parla dels seus origens com a escriptor, del seu procés creatiu i dels seus projectes de futur.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

L

’advocat i escriptor Ildefonso Falcones va ser el 12 de juny el protagonista d’un nou cicle de “Converses del degà”. L’autor de supervendes com L’església del mar, La mà de Fàtima, La reina descalça i Esclava de la llibertat, entre altres, va fer un repàs de la seva carrera, va parlar del moment actual que viu, de la professió d’escriptor i dels seus projectes futurs.

Falcones va recordar el llarg camí fins a aconseguir trobar una editorial que volgués publicar L’església del mar, que s’ha convertit en una de les novel·les més importants de la literatura espanyola, amb més de sis milions d’exemplars venuts a tot el món, després de ser rebutjada durant sis anys. Finalment, gràcies al seu teixit d’amistats, va aconseguir trobar la manera de fer arribar a les llibreries una obra que, en paraules de l’autor, va suposar “un gran esforç” i li va reportar “un èxit enverinat”. La novel·la està ambientada a la Barcelona del segle XIV, i explica les peripècies d’Arnau Estanyol mentre al barri de la Ribera es construeix l’església de Santa Maria del Mar. L’autor va explicar que, quan escriu, busca la connexió amb els lectors i lectores a través d’una escriptura senzilla i simple, deixant de banda construccions complexes que poden cansar els ulls i distreure l’atenció. “Pretenem que el lector gaudeixi de la lírica, i això és un error.

3 2

•

I n f o r m a t i u

d e

Cal oferir-li tensió, alegria i tot el que li rendeixi l’esforç de llegir, perquè llegir requereix hores de silenci i concentració. Si no li sumes un atrac-

L’autor va explicar que, en la seva obra, busca la connexió amb els lectors i lectores a través d’una escriptura senzilla i simple

l ’ e c o n o m i s t a

tiu, és difícil que s’enganxin”, va argumentar.

En la cerca de trames, va reconèixer que es serveix de la història per fer anar les idees que té al cap i els personatges que crea per on vol, però en cap cas es considera un historiador. “Els esdeveniments històrics que explico són certs, han existit, però al costat de tot això hi ha mil històries que jo no utilitzo”, va dir.

Falcones no va revelar quan publicarà la seva propera obra, però va explicar que escriu unes set hores diàries, treballa els textos i reescriu fragments fins a assolir un grau de satisfacció que li permeti seguir endavant. D’altra banda, va reconèixer que, quan comença

a escriure un llibre, no sap mai com serà el final: “Em deixo portar pels personatges fins a trobar plegats el desenllaç”, va afirmar. n

En la cerca de trames, va reconèixer que es serveix de la història per guiar les idees, però en cap cas es considera un historiador

La Revista Econòmica de Catalunya publica ‘Les arrels de l’economia catalana’

L

a Revista Econòmica de Catalunya va presentar el 19 de juny el seu número 89, Les arrels de l’economia catalana. L’auditori del Col· legi d’Economistes de Catalunya, editor de la revista, es va omplir de públic interessat per conèixer de primera mà el seu contingut, en un acte que va incloure un debat al voltant de la temàtica.

El monogràfic fa un repàs als orígens i les transformacions del model econòmic català, centrat en les manufactures i la indústria, sense perdre de vista el sector agrari, el teixit empresarial i el mercat de treball. També incideix en l’impacte de les noves tecnologies, Catalunya davant les desigualtats territorials a Espanya, els nivells de productivitat i la integració europea.

La REC89 també inclou una entrevista de Guillem LópezCasasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Col·legiat de Mèrit del Col· legi d’Economistes i director de la revista, i Albert Carreras, catedrà-

tic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra, Col·legiat de Mèrit i membre de la Junta de Govern i de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, a l’advocat i historiador Francesc Cabana, Col·legiat d’Honor de l’entitat.

En ella, Cabana situa les arrels de l’economia catalana en l’edat mitjana, assenyala que entre el temps transcorregut entre la revolució comercial medieval i la revolució industrial passen molts segles de decadència i reflexiona sobre l’evolució del teixit empresarial català, entre moltes altres qüestions.

López-Casasnovas i Carreras van participar en un debat que també va incloure Miquel Puig, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya, i Oriol Guixa, president de FemCAT - Fundació d’Empresaris de Catalunya.

L’acte també va servir com a presentació oficial de la nova secretària de la revista, Laia

Maynou, que pren el relleu de Judit Vall, qui ha fet un gran treball per a la publicació. Maynou és doctora en Dret, Economia i Empresa per la Universitat de Girona, lectora Serra Hunter en el Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada

de la Universitat de Barcelona, investigadora visitant de la London School of Economics and Political Science (LSE) - Department of Health Policy, i investigadora associada del Centre d’Investigació en Economia i Salud (CRES-UPF). n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 3

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

EconomistesBAN coorganitza fòrums d’inversió en esport i salut A més, la xarxa de Business Angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya es consolida a Tarragona amb la II edició del Fòrum Inversor a la demarcació.

E

l 30 de maig es va celebrar el Fòrum d’Inversió i Networking amb la plataforma Barcelona Sports Hub, impulsada per l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona i INDESCAT, clúster català de la indústria de l’esport. La trobada va tenir lloc a Ca l’Alier, un espai municipal dedicat a potenciar la innovació i la tecnologia smart a la ciutat. Els assistents van viure una autèntica “batalla” de startups del sector esportiu, que van tenir la oportunitat de presentar els seus projectes amb pitches de set minuts davant d’un grup d’inversors i inversores.

Entre les empreses participants hi havia una plataforma per a l’intercanvi i la compravenda de pales de pàdel, un sistema interactiu de sensors que ajuda a millorar les habilitats cognitives-motores d’esportistes de qualsevol nivell mitjançant l’estimulació multisen-

sorial amb llum, so i vibració, una plataforma B2B2C que utilitza IA per avaluar i quantificar exercicis físics en temps real, i una comunitat digital al voltant d’un dels reptes d’endurance més exigents del món, permetent als usuaris acumular 8.848 metres d’elevació amb la seva disciplina física preferida, entre altres.

Fòrum tricol·legial El 13 de juny, EconomistesBAN va coorganitzar el primer Fòrum d’Inversió en Salut Tricol·legial amb el Col·legi de Metges de Barcelona i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Nou start-ups de l’àmbit sanitari van presentar davant d’inversors els seus projectes sobre biotecnologia, diagnòstic in vitro i dispositius mèdics.

Tarragona D’altra banda, EconomistesBAN s’ha consolidat a Tarra-

gona amb la II edició del Fòrum Inversor a la demarcació, celebrada l’11 de juliol a firaReus.

Sis start-ups dedicades als sectors Wellness & Beauty, LogisticTech, EdTech i HealthTech, FoodTech, i Energy & Mobility van presentar els seus projectes amb l’objectiu de captar inversors. El fòrum va incloure un col·loqui amb Sara Sampedro, CEO de HR Talent, i Javier

Lavernia, director Gerent de Tecnovelero, dos emprenedors de la província de Tarragona, al voltant de com valorar si una start-up és invertible o no. L’acte va tenir el suport institucional dels Ajuntaments de Tarragona i Reus, i la Diputació de Tarragona, la Cambra de Comerç de Reus i la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili. n

L’energia agrovoltaica, a debat

L

a Comissió d’Economia Agroalimentària va organitzar el 12 de juny un agrodebat al voltant de l’energia agrovoltaica, moderat pel seu president, Francesc Reguant, i en el que van participar Guy de Maillé, director general de Green Concept Management Ltd, i Josep Puig, enginyer industrial.

L’energia agrovoltaica combina la producció agrícola amb la generació d’energia solar mitjançant la instal·lació de panells fotovoltaics en terrenys agrícoles.

En els últims anys està guanyant

3 4

•

I n f o r m a t i u

d e

rellevància a Catalunya i Espanya per l’enfocament innovador que ofereix: aprofitar la mateixa superfície per a dues activitats crucials, l’agricultura i la generació d’energia neta, i optimitzar l’ús del sòl i contribuir a la sostenibilitat ambiental. En els últims anys s’han implementat diverses iniciatives a diferents regions del país que han demostrat els beneficis d’aquest sistema.

No obstant això, l’expansió de l’agrovoltaica enfronta alguns desafiaments. Entre ells, la necessitat d’adaptar les regu-

l ’ e c o n o m i s t a

lacions i normatives actuals per facilitar la integració d’aquestes instal·lacions en terrenys agrícoles i assegurar que els interessos dels agricultors i els productors d’energia vagin en la mateixa línia. També requereix una inversió considerable en infraestructura i tecnologia per maximitzar els beneficis d’aquesta sinergia entre agricultura i energia solar.

Reguant va recordar que l’agrovoltaica pot ser la solució a la “manca de sensibilitat” que hi ha hagut fins ara des del sector energètic cap a l’agroalimentari.

Segons va explicar, ha demostrat que “redueix la calor, protegeix la planta i redueix l’evaporació”, tres elements importants en un context de canvi climàtic que obliga a fer transformacions transversals en un món amb cada cop més població i més necessitat de proveïr-la d’aliments. Tot i així, va dir que encara “s’ha de garantir la productivitat de l’agricultura, la viabilitat de la convivència entre agricultura i energia, trobar el suport de l’àmbit públic i l’àmbit privat, i la protecció del paisatge”. n

El valor de l’economista en la comunicació Quatre experts en la matèria debaten en una taula rodona, primer acte de la Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci, la sinergia entre comunicació i economia i el paper que té l’economista.

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya va acollir el dimarts 5 de juny el primer acte de la nova Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci, nascuda amb la voluntat de posar en valor la figura de l’economista en aquests àmbits i de treballar transversalment amb totes les comissions de l’entitat.

Tal com va explicar el president de la Comissió, Víctor Bottini, en una entrevista publicada al número 187 de l’Informatiu de l’Economista, “el màrqueting i la comunicació permeten que els negocis sobrevisquin. Independentment de si una empresa és gran o petita, necessita una estratègia de màrqueting i comunicació per garantir la seva viabilitat”.

L’acte va portar per títol “El valor de l’economista en la comunicació”, amb l’objectiu d’emfatitzar que l’economista exerceix un paper crucial en la comunicació a l’hora d’interpretar i transmetre dades complexes de manera comprensible per al públic. La seva capacitat analítica és essencial per desglossar tendències econòmiques.

Però també és imprescindible que incorpori noves tecnologies a la seva professió, com ara les xarxes socials, per arribar a una audiència més àmplia i diversa, al mateix temps que posiciona al capdavant la seva companyia. Bottini ho va resumir amb les següents paraules: “La comunicació és més important que mai i els economistes

tenim moltes coses a dir des de l’àmbit de les dades”.

L’ac te va re u nir q u atre experts en la matèria per debatre en una taula rodona qüestions relacionades amb la sinergia entre comunicació i economia.

Pep García, economista, empresari i president de la Delegació de la Cambra de Comerç al Vallès Oriental i de la Unió Empresarial Intersectorial (UEI), va parlar de la importància dels economistes per a les associacions empresarials, els gremis, les patronals i els sindicats, entre altres col· lectius, destacant que un dels problemes que existeix actualment és la falta de lideratge.

Carme Casablancas, economista i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va fer referència a la necessitat que els economistes estiguin presents a les xarxes socials, però va advertir que la desinformació és el principal repte que afronten els professionals en aquest context.

Víctor Costa, economista, periodista i consultor de comunicació corporativa, va reflexionar sobre la pertinència de comptar amb economistes als mitjans de comunicació per garantir informació rigorosa, contrastada i de qualitat. Finalment, Ariadna Belver, vicepresidenta de WIRES (Women in Real Estate Spain),

i directora del programa Lideratges d’Onda Cero Catalunya, va explicar el valor d’incloure economistes en l’organització de grans esdeveniments i fòrums firals. L’acte va tancar amb una ponència d’Oscar Torres, expert en transformació de negocis B2B i professor d’ESADE, titulada “Sense B2B no hi ha negoci”. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 5

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

La reforma del sistema de finançament autonòmic, a debat Davant el debat al voltant de la reforma del sistema de finançament autonòmic, el Col·legi d’Economistes de Catalunya va organitzar el 12 de juliol una taula rodona amb experts de diferents recorreguts per analitzar les opcions reals de remodelació per arribar a un acord.

L

’acte va reunir el director executiu de la Fundación de Estudios de Economia Aplicada (FEDEA), Ángel de la Fuente; el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya, Miquel Puig; el director de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i professor del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB), José María Durán; el catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra i exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Oriol Amat; i la presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme (FIOP), Anna Balletbò.

L’exdegà i president del Consejo General de Economistas, Valentí Pich, va moderar el debat.

Els experts van coincidir en què aplicar correctament el principi d’ordinalitat solucionaria molts dels problemes que planteja l’actual sistema de finançament autonòmic i que la manera d’avançar és aconseguint un gran pacte entre els principals partits polític, en comptes de cercar acords directament amb les autonomies.

Catalunya és actualment la tercera que més recaptació fiscal per habitant aporta, però és la catorzena en rebre finançament per part del Govern central per l’incompliment d’aquest principi.

Aquesta situació suposa “un problema d’equitat” per De la Fuente i “una loteria” per Puig.

D’altra banda, van afirmar que l’actual sistema de finançament és millorable i que cal reformar-lo

per fer-lo més “senzill d’entendre i equitatiu” entre comunitats autònomes. Puig el va qualificar d’ “opac i impossible d’explicar al contribuent mitjà”, i va destacar que el seu principal obstacle és la “manca de transparència”.

De la Fuente va assenyalar que el sistema actual “presenta problemes”, però en la seva opinió “no és tan dolent com els models alemany, canadenc o americà”.

Tots van concordar, però, que moltes comunitats no cobrei-

xen les seves despeses amb els ingressos que tenen, el que es tradueix en un nivell d’endeutament més alt, i que es necessita una major autonomia tributària i responsabilitat fiscal, el que implica la urgència de donar més instruments en comptes d’augmentar els recursos. En relació a la condonació del deute, van manifestar que la única manera d’executar-la és reconeixent un infrafinançament passat i a través d’uns criteris raonables establerts per consens. n

El cicle de converses amb els clústers agroalimentaris arriba a Tarragona

E

l cicle de converses amb els clústers agroalimentaris de Catalunya, impulsat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, va celebrar el 5 de juny la seva segona jornada passant per la seu de Tarragona per analitzar els reptes i bones pràctiques del clúster vitivinícola català INNOVI. Un dels temes principals de discussió va ser la necessitat de fomentar la competitivitat en tota la cadena de valor. Aquest enfocament és fonamental per assegurar la bona salut i sostenibilitat futura

3 6

•

I n f o r m a t i u

d e

del sector vitivinícola a la regió.

Els participants van destacar que la innovació, la col·laboració entre productors i l’adaptació a les noves demandes del mercat són elements clau per enfortir la posició d’empreses del sector i garantir el seu creixement continu en un entorn cada vegada més competitiu i globalitzat.

La segona sessió del cicle també va servir per fomentar el networking entre empreses del mateix àmbit. Aquestes trobades proporcionen una plataforma única perquè els mem-

l ’ e c o n o m i s t a

bres del sector vitivinícola, com els del clúster INNOVI, puguin compartir experiències, intercanviar coneixements i posar en comú idees. La col·laboració i la comunicació entre les empreses permeten desenvolupar noves idees i projectes innovadors que poden potenciar la competitivitat i sostenibilitat del sector. A més, aquests esdeveniments enforteixen les relacions professionals i obren oportunitats per a aliances estratègiques, millorant així la cohesió i el dinamisme del teixit empresarial a la regió.

L’acte va ser presidit pel president de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Miquel Àngel Fúster; la directora de l’Obser vatori d’Economia Agroalimentària de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi i Sales Manager a Crisolar Nuts, Sandra Climent; i Ignasi Papell, membre de la junta directiva del clúster INNOVI i responsable de la unitat de projectes singulars en alimentació i biotecnologia d’Eurecat. n

La nul·litat de l’acomiadament, protagonista de la II Jornada del Dret Laboral NIEVES RABASSÓ

Presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà

E

l passat 7 de juny va tenir lloc la II Jornada de Dret Laboral, organitzada per la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà, centrada en l’acomiadament i els supòsits de nul·litat i estructurada al voltant de tres ponències. La Jornada es va iniciar amb la benvinguda del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy.

En la primera ponència, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sara María Pose, va analitzar l’acomiadament des del vessant discriminatori descrit en l’article 2.1 de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i no discriminació. La malaltia esdevé, d’aquesta manera, causa autò-

noma de discriminació, amb perfil i substantivitat propis, subsistint la discapacitat com a causa de discriminació prohibida.

En la segona ponència, a càrrec del titular del Jutjat Social número 7 de Barcelona, Francisco Martínez, l’acomiadament va fer la seva aparició a través de la incapacitat permanent i l’extinció del contracte de treball, en relació amb els nous criteris plantejats pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea i segons sentència de data 18 de gener de 2024 dictada en l’assumpte C-631/22 en interpretació de la Directiva 2000/78, que estableix que l’empresari, previ a l’extinció, haurà de realitzar els “ajustos raonables” en la mesura del possible.

En la tercera ponència, el cap de la Inspecció de Treball de Barcelona, Pedro Checa, va fer un repàs dels criteris de la Inspecció de Treball en el

marc del nou acomiadament col·lectiu, posant de manifest com la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d’Ocupació, reconfigura novament l’actuació inspectora en relació amb els procediments d’acomiadaments col· lectius, recuperant la Inspecció de Treball la competència relativa a l’avaluació i verificació de la realitat de la causa al·legada

per l’empresa per justificar els acomiadaments col·lectius. Així mateix, va fer una breu referència a l’extinció col·lectiva dels contractes de treball en els supòsits de declaració de concurs de creditors.

La Jornada va ser clausurada pel Secretari de Treball de la Generalitat de Catalunya, Enric Vinaixa. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 7

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, oficialitza la seva col·legiació

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya ha donat la benvinguda com a nova col·legiada a la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas. En una trobada celebrada a l’entitat el 20 de juny, el degà i la videdegana, Carles Puig de Travy i Àngels Fitó, li van fer entrega del document que acredita la formalització de la seva entrada al Col·legi i amb el qual s’uneix a una comunitat de més de 7.400 col· legiats i col·legiades, i més de 1.500 despatxos professionals.

Ambdues parts van destacar la bona entesa mútua i l’excel·lent relació institucional establerta en els últims anys. Mas va manifestar que, “en aquesta legislatura, el diàleg amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha estat constant i valuós. Moltes gràcies per ser-hi sempre, al servei de l’economia i dels professionals del món econòmic i empresarial. M’alegra molt formalitzar la inscripció com a col·legiada”. El degà va emfatitzar “l’orgull que suposa la col·legiació de la màxima responsable d’eco-

nomia del Govern català a l’entitat, el que obre una nova etapa en el nostre vincle que, esperem, sigui de gran valor”.

Després de l’acte simbòlic, la Junta de Govern, Mas i altres càrrecs de la Conse-

lleria d’Economia i Hisenda van celebrar un dinar per commemorar aquesta data, ocasió en què es va departir de la situació actual que viu Catalunya, les fites a assolir a curt, mitjà i llarg termini en

termes econòmics, la tasca del Col·legi d’Economistes d e Cat a l u nya i e l ro l q u e exerceix a la societat civil, i la seva importància com a fòrum de debat obert a totes les veus. n

- Albert Gabarra Grangé - Denis Gloger - Laura González Juncosa - Faustino Manzano Paniagua - Natàlia Mas Guix - Guillermo Mayayo García - Guillem Molinas Guilera - Maria Núria Noguer Reverter - Maria Teresa Panadès Martí - Cintia Pla García

- Iván Piñero Moreno - Miquel Pujadas Cirera - Miquel Pujol Pacheco - Esther Salvadó Iglesias - Yago Rafael Tafalla Smit - Alejandro Tejero Gómez - Rafel Viladrosa Albareda - Òscar Vilumara Pérez

Noves col·legiacions

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya ha donat la benvinguda a una trentena de persones entre juny i juliol. La seva incorporació enriqueix la nostra diversa i dinàmica entitat.

- David Abad Canteli - Òscar Alegre Trallero

3 8

•

I n f o r m a t i u

d e

- Judith Arqué Marsal - Esther Benages Pagan - Cristina Bové Boyd - Núria Basco Sendra - Iván Calafell García - Carlota Castelló Barrufet - Àlex Estebe Blanch - Alexandre Ferré Romeu - Sergi Figuerola Surroca - Pedro Fuentes Roca

l ’ e c o n o m i s t a

Benvinguts!. n

El Col·legi d’Economistes de Catalunya acompanya els nous graduats i graduades

E

n l’àmbit acadèmic, l’arribada de l’estiu ve acompanyada d’actes de graduació. En aquest marc, i com és habitual, el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha estat al costat de centenars d’alumnes en aquest moment transcendental de les seves vides, que per a molts suposa la transició al món laboral.

El degà Carles Puig de Travy va apadrinar l’acte de graduació del curs 2023-2024 de l’Escola de Negocis ESEOP Business & Law School de Barcelona, celebrat al Palau de Congressos de Barcelona. En el seu discurs va emfatitzar que la formació és fonamental per preparar a grans professionals, i va qualificar de “veritablement inspiradors” l’esforç i la dedicació que els i les estudiants han demostrat per aconseguir la titulació. D’altra banda, els va desitjar un futur ple d’èxits i grans assoliments, i els va comminar a seguir endavant amb la mateixa passió i determinació que han demostrat durant la seva etapa acadèmica.

El president de la seu de Girona, Lluís Bigas, va participar en l’acte de graduació dels estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Girona, que han acabat els graus d’Administració i Direcció d’Empreses, d’Economia, de Comptabilitat i Finances

i del màster Business Economics, que es va celebrar a l’Auditori Palau de Congressos de la ciutat.

En el marc de la col·laboració entre el Col·legi d’Economistes de Catalunya i la facultat, l’entitat va patrocinar els premis als set estudiants que han excel·lit en diferents activitats formatives curriculars. El premi consisteix en un any de col·legiació gratuïta i una inscripció gratuïta per valor de 300 € a cursos de formació a qualsevol seu del Col·legi.

En total es van entregar quatre Premis Extraordinaris de Titulació (grau en Economia, grau en Administració i Direcció d’Empreses, grau en Comptabilitat i Finances i màster en Econo-

mia de l’Empresa) i tres premis al Millor Projecte de Pràctiques (grau en Economia, grau en Administració i Direcció d’Empreses i grau en Comptabilitat i Finances).

De la seva banda, el president de la seu de Tarragona, Miquel Àngel Fúster, va apadrinar l’acte de graduació de les promocions d’Economia, Finances i Comptabilitat, i Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili. En el seu parlament, Fúster va destacar que els nous i noves graduats i graduades afronten la seva propera etapa vital amb la seguretat d’haver “obtingut un títol universitari d’una universitat de prestigi, d’acord amb els llistats estatals

i internacionals”, i va posar en valor les moltes sortides professionals que tenen al seu abast amb els estudis cursats.

Així mateix, els va encoratjar a lluitar pels seus objectius amb “treball, esforç, realisme, ambició, paciència, aptitud i actitud”, malgrat les dificultats que es puguin trobar al llarg del camí. Fúster va aprofitar el seu discurs per animar-los a formar part del Col·legi d’Economistes de Catalunya, principalment a través de la Comissió de Joves Economistes, i va tancar la seva intervenció recordant una famosa frase de l’economista canadenc John Kenneth Galbraith: “Si no penses en el teu futur, no el tindràs”. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 9

G E N T

Entrevista

D E

C A S A

LAIA VILALTA, ECONOMISTA EXPERTA EN FISCALITAT

“Els professionals joves som una palanca per impulsar canvis” Laia Vilalta és membre de la Junta Executiva de la seu de Lleida, de la Comissió de Joves Economistes i de la Comissió de l’Economia de la Igualtat i la Diversitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Experta en fiscalitat, treballa en un despatx professional, on un dels seus majors reptes és garantir el relleu generacional.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

S

empre va tenir clar que estudiaria Administració i Direcció d’Empreses pel caràcter transversal que ofereix aquesta professió. Després de cursar una assignatura de Fiscalitat impartida per l’economista i professor Antonio Durán-Sindreu a la Universitat Pompeu Fabra, va decidir cursar un màster i especialitzar-se en la matèria.

Després de cinc anys treballant en un despatx professional a Barcelona amb visió internacional, va tornar a la seva Lleida natal el 2020 per incorporar-se a la firma EAD Consultors, en la qual el seu pare és un dels socis i amb qui ha format un tàndem perfecte per garantir el relleu generacional. Membre de la Junta Executiva de la seu de Lleida, de la Comissió de Joves Economistes i de la Comissió de l’Economia de la Igualtat i la Diversitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Laia Vilalta és avui una de les economistes joves de major projecció de l’entitat.

Què va portar-la a fer aquest salt professional?

Va ser una qüestió de prioritats, una decisió més personal que professional. Estava contenta treballant a Barcelona, però, valorant el futur, em vaig adonar que si podia treballar de la mà del meu pare, Jordi Vilalta, també economista i especialitzat en fiscalitat, i rebre tot el seu co-

4 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

neixement, era una gran oportunitat, un gran projecte de vida.

Quins reptes es va trobar?

El nostre despatx està format per un grup de socis i un equip d’unes 30 persones.

Donem assessorament integral: financer, comptable, fiscal, laboral, jurídic. El meu principal repte va ser entendre que no tan sols es tracta de seguir exercint la professió, sinó que implica iniciar un projecte empresarial: cohesionar un grup de professionals, reunions amb els altres socis, prendre decisions… I tot això s’ha d’aprendre. Així que, per a mi, el repte ha estat adaptar-me a una fase de transició i aprenentatge, que per sort puc fer amb el meu pare. Hem après a funcionar com un equip. Ell ha aportat la visió estratègica i a llarg termini del que representa portar un despatx professional, i jo, les habilitats que he après des que

Els joves estem ajudant a que l’entorn professional sigui conscient de la importància de conciliar la vida laboral amb la vida personal. El més important en un despatx professional és el capital humà, i l’hem de cuidar

soc professional. La transferència de coneixement, el relleu generacional, s’està fent de manera molt orgànica. Una senyal que la transició s’està fent correctament és que els clients cada vegada pregunten més i es recolzen en els nous professionals.

Com és ser economista a Lleida?

Lleida és una ciutat amb unes dinàmiques molt diferents a una ciutat gran. Permet tenir un contacte més directe amb els clients i amb altres professionals. En la meva opinió, la qualitat de vida del professional és molt millor, i el client també valora la proximitat. Més enllà de les videoconferències i dels correus electrònics, aquí ens acabem coneixent tots. A mi m’agrada conèixer els meus clients i mantenir una relació de confiança. Lleida és un territori d’empreses familiars petites i mitjanes, i la proximitat afavoreix la relació de confiança amb els clients.

Quin és el valor afegit de tenir economistes joves en els despatxos?

Els professionals joves som una palanca per impulsar canvis. La meva entrada en el despatx va coincidir amb la COVID-19, i va contribuir a que fóssim molt àgils per poder continuar donant servei als nostres clients. Vam comprar portàtils per a tots i vam començar a fer videoconferències, obrint la porta al teletreball, que avui hem integrat en el nostre funcionament. La presència de joves en les empreses facilita adaptar-se als avanços tecnològics.

No és que el soci de més recorregut no pugui fer-ho, sinó que nosaltres ho fem de manera més intuïtiva i natural. Crec que els joves també estem ajudant al fet que l’entorn professional sigui conscient de la importància de conciliar la vida laboral amb la vida personal. En això també ha contribuït l’evolució que han fet els clients, cada vegada més sensibles a aquesta qüestió.

Com es veu des de l’àmbit professional l’arribada de la intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial ja és una realitat, és present en el nostre dia a dia i no es pot perdre de vista el seu potencial. És una eina que ens pot servir de suport, com a complement per fer el nostre treball més àgil i més eficient. Estic convençuda que optimitzarà els processos i ens permetrà tenir més temps per treballar amb més valor. Però és important aprendre a utilitzar-la correctament, perquè pot portar-te a conclusions incorrectes. Ja m’ha passat de fer un assessorament i que el client em respongui que ChatGPT li diu una altra cosa. Al final, cal tenir en compte que no és un substitut del professional i que el nostre know-how està per damunt.

Com valora la presència dels joves economistes dins del Col·legi?

Crec que la Comissió de Joves Economistes està fent una molt bona feina, encaminada a organitzar esdeveniments que reflecteixen el nostre treball i els nostres interessos. Està ajudant a donar molta visibilitat a aquest col·lectiu. D’altra banda, és important destacar que la relació dels economistes joves amb l’entitat no passa únicament pels actes que s’organitzen, sinó que també està lligada a la formació que ofereix. Em vaig col·legiar quan vaig tornar a Lleida precisament perquè la formació és molt bona. La nostra professió ens obliga a estar actualitzats constantment. A més, vaig trobar un espai en el qual poder compartir experiències i col· laborar amb altres professionals, una cosa també molt important.

Quines són les preocupacions dels joves economistes?

Com a economista jove em preocupa aconseguir compatibilitzar la vida professional amb la personal. En un despatx professional, el més important és el capital humà, i l’hem de cuidar. El benestar de l’equip, des del meu punt de vista, ha de ser el primer. Com a professional, també em preocupa que cada vegada més assumim

treballs burocràtics que se’ns estan traslladant des de les administracions. El sector públic no està implantant al mateix ritme les eines tecnològiques que ens dirigeixen cap a l’eficiència, a ser més productius, a poder conciliar, i el nostre col· lectiu n’està patint les conseqüències. n

Lleida és un territori d’empreses familiars petites i mitjanes, i la proximitat afavoreix la relació de confiança amb els clients La relació dels economistes joves amb el Col·legi també està lligada a la formació que ofereix, que és molt bona.

La nostra professió ens obliga a estar actualitzats constantment I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 1

T R E B A L L E M

Seus Col·legials

E N

G R U P Girona

Girona EL PREU DEL LLOGUER D’HABITATGES A LA CIUTAT DE GIRONA JOSEP MARIA PERRAMON REYNER

Vocal del Comitè Executiu de la seu de Girona

E

n els darrers anys, el mercat del lloguer d’habitatges a la ciutat de Girona ha experimentat una sèrie de canvis significatius, reflectint les tendències econòmiques, demogràfiques i socials que impacten la vida urbana. Girona, amb la seva rica història, patrimoni cultural i proximitat de Barcelona, s’ha convertit en una destinació atractiva tant per a residents com per a inversors immobiliaris.

Evolució del preu del lloguer Els preus dels lloguers a Girona han augmentat de manera constant durant la darrera dècada. Aquest increment és el resultat d’una combinació de factors, incloent-hi l’augment de la demanda, la limitada oferta d’habitatges disponibles i la influència del mercat immobiliari de Barcelona. Molts residents de Barcelona han optat per traslladar-se a Girona atrets per la qualitat de vida i els preus relativament més assequibles, tot i que aquest diferencial s’ha anat reduint. Segons dades recents, el preu mitjà del lloguer a Girona s’ha situat al voltant dels 10-12 euros per metre quadrat, depenent

4 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

de la ubicació i les característiques de l’habitatge. Els barris més cèntrics i ben comunicats, com el Barri Vell o l’Eixample, tendeixen a tenir els preus més elevats, mentre que les zones perifèriques ofereixen opcions més econòmiques.

Factors que influeixen en el preu Diversos factors contribueixen a la variació dels preus del lloguer a Girona: 1. Demanda creixent: L’atractiu de Girona com a ciutat universitària, amb la presència de la Universitat de Girona, ha incrementat la demanda de lloguers per part d’estudiants. A més, el turisme esportiu i l’interès per part d’expatriats i professionals amb capacitat de teletreballar i que busquen una millor qualitat de vida han augmentat la pressió sobre el mercat de lloguer.

2. Oferta limitada: La disponibilitat limitada d’habitatges de lloguer, especialment en zones cèntriques, ha contribuït a l’augment dels preus. Les noves construccions sovint es destinen a la venda en lloc de lloguer residencial, o bé a lloguer turístic, restringint encara més l’oferta.

3. Regulacions i polítiques públiques: Les polítiques de lloguer i les regulacions municipals també han tingut el seu impacte en el preu del lloguer. Les iniciatives per controlar els preus, tot i ben intencionades, han tingut

resultats mixtos, amb alguns experts argumentant que podrien desincentivar els propietaris a oferir els seus habitatges en lloguer residencial i derivar-los cap al turístic.

4. Inversió estrangera: Arran del seu rendiment, l’interès dels inversors estrangers en el mercat immobiliari gironí ha augmentat, impulsant els preus dels immobles i, conseqüentment, els lloguers.

Impacte social i econòmic L’augment dels preus del lloguer ha tingut repercussions significatives sobre la població local. Moltes famílies i joves troben cada vegada més difícil accedir a habitatges assequibles, fet que ha provocat una major mobilitat cap a zones perifèriques o fins i tot a d’altres municipis. Aquest desplaçament pot tenir implicacions sobre la cohesió social i l’estructura demogràfica de la ciutat. Al mateix temps, el sector del lloguer ha esdevingut una font d’ingressos important per a molts propietaris, que han vist en els lloguers una oportunitat d’inversió rendible. Això ha estimulat el mercat de reformes i millores d’habitatges, amb l’objectiu d’atraure llogaters disposats a pagar preus més alts per una major qualitat i comoditats.

Perspectives futures Les perspectives futures del mercat de lloguer a Girona depenen de diversos factors, incloent-hi les polítiques municipals, les tendències econòmiques i la situació demogràfica. És probable que l’augment de la demanda continuï, especialment si Girona segueix consolidant-se com una alternativa atractiva a Barcelona. Tanmateix, per garantir un mercat del lloguer equilibrat i accessible, serà essencial implementar mesures que augmentin l’oferta d’habitatges i protegeixin els drets dels llogaters. En conclusió, el preu del lloguer d’habitatges a Girona reflecteix les dinàmiques complexes d’una ciutat en creixement. Equilibrar les necessitats dels residents amb les oportunitats del mercat immobiliari serà clau per assegurar que Girona segueixi sent una ciutat vibrant i inclusiva per a tots els seus habitants. n

Lleida

Lleida

L’AEROPORT DE LLEIDA–ALGUAIRE MIRA AL FUTUR

L

a seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Lleida va acollir el passat 19 de juny la presentació de l’estudi Impacte econòmic de l’activitat de l’Aeroport de Lleida-Alguaire, un acte presidit per la consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, el president i conseller delegat d’Aeroports de Catalunya, Daniel Albalate, i el nostre company Miquel Morell, vicepresident de la Comissió de Territori i Urbanisme, membre de la Junta de Govern i autor de l’estudi. L’acte va despertar gran interès en l’àmbit social i econòmic de la ciutat, amb gran assistència de públic i de diferents autoritats representatives de totes les administracions. Durant els 90 minuts que va durar, vam escoltar amb molt d’interès totes les reflexions dels experts, de les que en destaquem, de manera sintètica, les conclusions expressades en els següents paràgrafs.

L’Aeroport de Lleida-Alguaire és una infraestructura aeroportuària inaugurada el mes de febrer de l’any 2010, on el pas dels anys ha demostrat que tant el tràfic de passatgers com de mercaderies ha estat per sota de les previsions inicials incloses en el Pla Director Urbanístic de l’Aeròdrom de Lleida-Alguaire (2006). Tanmateix, i des de l’any 2018, s’obre una nova estratègia per a l’aeroport identificada com a Innovate, Launch, Develop (ILD), basada en impulsar la implantació d’activitats aeronàutiques, derivada de la detecció d’una demanda creixent de serveis logístics i d’activitat econòmica relacionats amb el sector aeronàutic, i que requereixen de la infraestructura aeroportuària per al seu desenvolupament econòmic.

Aquesta estratègia es veu reforçada a partir de l’any 2022 amb l’impuls decidit per atraure i formalitzar projectes basats en la innovació i el desenvolupament tecnològic en camps com les proves de motors, la mobilitat mitjançant les aeronaus no tripulades i les noves tecnologies vinculades a la reducció d’emissions de CO2 en el sector aeronàutic. En termes

de Valor Afegit Brut (VAB), s’estima que aquesta nova orientació estratègica de l’Aeroport de Lleida-Alguaire generi un impacte puntual de les inversions previstes igual a 17,39 milions d’euros, i pel que fa als llocs de treball i al retorn fiscal, s’estima un impacte puntual total igual a 301 llocs de treball equivalents a temps complert i un retorn fiscal igual 7,57 milions d’euros en termes d’IVA, Impost de Societats i IRPF. Pel que fa a l’impacte econòmic recurrent de l’activitat de l’Aeroport de Lleida-Alguaire derivada d’aquesta nova orientació estratègica, i una vegada estiguin a ple rendiment els distints projectes previstos i s’hagi executat el total de la inversió programada, s’estima que, en termes de VAB, es pugui assolir un impacte recurrent igual a 36,38 milions

d’euros anuals, dels que, a dia d’avui, ja s’ha assolit un 42 % d’aquest VAB potencial total derivat de les activitats i empreses ja implantades a l’aeroport.

Pel que fa als llocs de treball i al retorn fiscal, s’estima que l’impacte econòmic recurrent de l’Aeroport de Lleida-Alguaire generi en el futur un total de 889 llocs de treball equivalents a temps complert directes, indirectes i induïts, i un retorn fiscal igual a 21,80 milions d’euros en termes d’IVA, Impost de Societats i IRPF. És important posar de relleu que, a dia d’avui, l’impacte econòmic recurrent en termes de llocs de treball ja és igual a 343, equivalent a un 39 % dels llocs de treball potencials totals, i en termes de retorn fiscal recurrent, aquest ja és igual a 8,98 milions d’euros, equivalent a un 41 % del retorn fiscal potencial total. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 3

T R E B A L L E M

Seus Col·legials

E N

G R U P

Tarragona EL COL·LEGI D’ECONOMISTES A TARRAGONA I LES INFRAESTRUCTURES DE LA DEMARCACIÓ MIQUEL ÀNGEL FÚSTER

President de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya

L

a seu tarragonina desenvolupa des de fa uns mesos una tasca de conscienciació als mitjans de comunicació locals sobre la necessitat de dotar-nos d’unes infraestructures adients. L’objectiu és influir en els actors que prenen decisions, per aconseguir les inversions per desenvolupar el territori. En aquest sentit, ens hem posicionat a favor d’un major aprofitament de l’aeroport de Reus en el marc d’una reestructuració del mapa aeroportuari català.

No sembla raonable que un aeroport que es troba a una hora de Barcelona només representi el 2 % del volum total del trànsit aeri de passatgers a Catalunya, i el del Prat acapari el 95 %. Amb les connexions ferroviàries adients, el temps del trajecte fins a la capital catalana pot ser inferior al d’altres aeroports perifèrics de grans ciu-

4 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

tats, com el de Stansted (Londres) o el d’Orly (París). Si el Prat ha de créixer en el trànsit intercontinental (que és un tema amb un suport bastant generalitzat), Reus i Girona han de jugar un paper més important, amb vols de baix cost per un radi de proximitat (de tres hores de vol com a màxim) i més transport aeri de mercaderies.

En relació al transport ferroviari, s’està pendent de les possibilitats que obrirà l’estació intermodal. La realitat avui és que, a nivell de rodalies, les incidències són excessives, i l’angoixa per part de la població que s’ha de desplaçar diàriament ha arribat a cotes insuportables. Les mobilitzacions de les darreres setmanes són una mostra més del desencís dels usuaris, que sovint pateixen retards, saturacions als vagons, desinformació, etc. Les administracions es van passant la pilota: Renfe, Adif, els robatoris de coure (aquí també caldria fer més en seguretat i en canvis legals per castigar una conducta que afecta milers de persones), etc. Tot s’arregla amb

Tarragona

un traspàs de competències. Si volem tenir un “país de primera”, les infraestructures ferroviàries són fonamentals.

A nivell de l’alta velocitat, el mal ja està fet des de fa molts anys, quan es va situar l’estació de l’AVE “al mig del bosc”. Hi va haver diferents condicionants, però el que sembla evident és que el territori no va actuar com una única àrea metropolitana davant els interessos de Madrid i Barcelona, i la “batalla interna de campanars” també va influir negativament. La solució per treure tot el profit a aquesta infraestructura passa per aconseguir unes connexions ràpides i fiables amb les principals ciutats del Camp de Tarragona.

A nivell de carreteres a la demarcació de Tarragona, la situació encara és molt millorable. Per fi es va acabar el túnel del Coll de Lilla, però ara caldria connectar la seva sortida amb l’AP2. La situació de moltes carreteres de comarques interiors i de les Terres de l’Ebre és bastant precària.

Hi ha zones del territori que no han rebut millores en les seves infraestructures viàries des de fa molt de temps. Es necessita una adequació de les carreteres a les noves realitats.

Finalment, tot i que hi ha veus discordants, el Camp de Tarragona espera amb expectació el desenvolupament del TramCamp. La seu tarragonina del Col·legi va ser al procés participatiu del projecte del tramvia. Des del punt de vista econòmic i mediambiental és clau potenciar aquesta infraestructura, aprofitant el desús de les vies del tren a Cambrils. Des d’allà passarà per Salou, Port Aventura, Vilaseca i es desdoblarà cap a Reus i Tarragona. Fins i tot hi ha prevista la seva arribada a l’aeroport en uns pocs anys. Quedaria pendent fer alguna cosa en relació a la connexió de l’estació d’alta velocitat situada entre La Secuita i Perafort, que tindria un grandíssim potencial si comptés amb un sistema de transport metropolità fiable, continu, econòmic i no contaminant. n

Inverteix en salut AMB UN

50 % DE DESCOMPTE * EN LA QUOTA FAMILIAR

Lliure elecció de ginecòleg i pediatra · Ampli quadre mèdic · Assistència en viatge · Psicologia clínica · Teleconsulta i videoconsulta · Hospitalització a qualsevol centre del món · Pròtesis · Assistència integral del càncer

Una alimentació sana, exercici físic, una bona assegurança de salut...

Inverteix ara en la teva salut i la dels teus i gaudeix dels beneficis quan ho necessitis. informa’t

www.mgc.es I n f o(parella r m aamb t i 3u fills).d Consulta e l ’ econdicions c o n o de m la i spromoció. t a • * Descompte per a una família de 5 membres

4 5

T R E B A L L E M

E N

Comissió d’Economia de l’Esport

G R U P

Mª Paz Corominas: “El que més feliç em fa és haver ajudat molta gent a dedicar-se a l’esport, especialment a les dones” La presidenta de la Comissió d’Economia de l’Esport, olímpica a Mèxic 1968, parla del valor dels esdeveniments esportius, de l’evolució de l’esport femení i del futur de la comissió que presideix.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

M

ª Paz Corominas és una llegenda de la natació. Amb 16 anys va participar en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, on es va convertir en la primera esportista espanyola en accedir a una final olímpica. Va penjar el banyador per dedicar-se a l’economia, en un context politicosocial que no afavoria l’esport d’elit femení. Però les seves extraordinàries gestes dins de l’aigua la converteixen avui en una veu amb autoritat per analitzar el moment que travessa l’esport. És un estiu molt esportiu. Quins són els valors socials de grans competicions com els Jocs Olímpics o l’Eurocopa?

Els seus valors són infinits: companyonia, treball en equip, disciplina, superació, generositat. D’altra banda, comparteixo totalment els principis de l’olimpisme, que associa l’esport amb la cultura i l’educació, enaltint el respecte als drets humans, l’esforç, el bon exemple, la responsabilitat social, l’amistat, la solidaritat i la justícia, entre altres estàndards, i que són la base del Moviment Olímpic.

A Barcelona, és indubtable que la Copa Amèrica de vela tindrà un gran impacte econòmic, però creu que la ciutat i els seus habitants entenen la importància d’acollir una cita d’aquest nivell?

Diria que la majoria no ho sap, perquè és

4 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

un esdeveniment molt tècnic i tàctic, complicat d’entendre des de terra ferma, i en el qual la tecnologia juga un paper molt important. També m’atreviria a dir que té un punt d’elitista. Però el prestigi de ser la seva seu és immens i té una gran repercussió a nivell mundial, amb uns 1.500 milions de teleespectadors. A més, és un esport compromès amb la sostenibilitat i la innovació, dues característiques amb les quals estem molt involucrats a Catalunya i que fomentem des de qualsevol sector, l’esportiu també.

Què opina de la candidatura Costa Brava-Barcelona per a la Ryder Cup de 2031? És excel·lent, el Col·legi d’Economistes de Catalunya l’està defensant molt. També és una competició amb un grandíssim impacte a nivell mundial, perquè és seguida per més de 1.000 milions de persones. Dona-

Els esdeveniments esportius són una gran font d’ingressos i una magnífica manera de promocionar la ciutat.

No només cal viure del turisme ‘low-cost’: el turisme esportiu és més conscient i sostenible

ria molta visibilitat a Catalunya i la seva repercussió es prolongaria al llarg dels anys, igual que va passar amb els Jocs Olímpics de Barcelona. D’altra banda, tindria un impacte econòmic molt important que s’estendria per gran part de Catalunya.

Creu que les administracions públiques estan gestionant correctament l’esport com un element estratègic fonamental pel desenvolupament econòmic?

En general sí, sobretot si parlem de Barcelona. Després de les Olimpíades de 1992 l’impuls va baixar. Però, en els darrers anys, l’Ajuntament s’ha adonat que els esdeveniments esportius són una gran font d’ingressos i una magnífica manera de promocionar la ciutat. A més, no només cal viure del turisme low-cost: el turisme esportiu és més conscient i sostenible.

Continua emocionant-se quan hi ha JJOO? Sí, és clar. Els vaig viure amb 16 anys, era molt jove, però és una cosa que no s’oblida mai. Entrar en un estadi com a atleta, amb tanta gent cantant, vibrant i unida al voltant de la celebració de l’esport, és una experiència que et marca per sempre. Òbviament segueixo la natació, però m’agraden moltes disciplines i gaudeixo molt d’aquestes setmanes de competicions a tota hora.

Vostè és una llegenda de l’esport i una pionera en la natació. De tot el que va aconseguir, què és el que li ha donat més satisfacció?

Vaig ser la primera finalista olímpica espanyola de la història en qualsevol esport, en una època en la qual no hi havia professionals darrere dels esportistes. L’entrenador feia les vegades de fisioterapeuta, nutricionista i psicòleg. Després d’aconseguir una beca per entrenar als Estats Units i participar en els campionats europeus a Barcelona de 1970, ho vaig deixar. Però amb el temps he estat conscient que he ajudat molta gent a dedicar-se a l’esport, especialment a les dones, la qual cosa em fa molt feliç. He contribuït al fet que l’esport es practiqui amb normalitat i sigui més inclusiu.

Com valora l’evolució de l’esport femení? És impressionant com ha avançat. Ara les nenes comencen de molt petites i es professionalitzen, sense l’atmosfera que l’esport és un tema únicament d’homes, com passava abans. Estan envoltades d’un equip d’experts i se les ajuda amb qualsevol obstacle que puguin trobar-se en el

L’esport femení ha avançat moltíssim. És un reflex de com és la societat: ha avançat pel bon camí seu camí perquè puguin seguir endavant amb la seva carrera esportiva. És un reflex de com és la societat: ha avançat i segueix avançant pel bon camí.

Per què va estudiar Econòmiques?

Vinc d’una família d’empresaris i les dones, aleshores, no teníem moltes opcions a l’hora de triar una carrera universitària. Sempre m’havien agradat molt les matemàtiques i els temes socials, per això vaig optar per l’economia. Després de llicenciar-me, em vaig especialitzar en gestió hospitalària estudiant als Estats Units i a ESADE. Vaig treballar molts anys gestionant centres hospitalaris i vaig fundar una consultora hospitalària, però també vaig estar en banca privada, a Merrill Lynch i a UBS, i fins i tot vaig provar l’auditoria.

Quin moment travessa la Comissió d’Economia i Esports?

Volem potenciar-la i fer-la més transversal perquè col·labori més amb altres comissi-

ons del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Fins ara hem fet activitats conjuntes amb la de Sèniors, la Financera i la de Territori i Urbanisme, però el nostre objectiu és connectar-la més amb altres comissions. A més, també volem que sigui més interdisciplinària i que interactuï amb altres col·legis professionals com el dels advocats, amb els qui hem signat un acord recentment. Creiem que podem fer coses també amb els enginyers i els metges. És important tenir present que l’esport representa actualment el 2,6 % del PIB de la ciutat de Barcelona i genera 50.000 llocs de treball directes i 40.000 d’indirectes.

Per tant, és un sector que no es pot passar per alt i que té moltes coses a dir. D’altra banda, volem col·laborar més amb universitats i seguir endavant amb l’estudi

Volem potenciar la Comissió, fer-la més transversal i interdisciplinària, que col·labori amb altres comissions, col·legis professionals i universitats que va iniciar José María Gay de Liébana, de qui vaig agafar el testimoni, sobre les finances de les cinc majors lligues de futbol a nivell europeu. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 7

T R E B A L L E M

E N

Aula d’Economia

G R U P

Al servei dels professionals de l’economia i de l’empresa MARTÍ GARCÍA

GRÀFICA 1: % HORES DE FORMACIÓ PER ÀREES

Secretari acadèmic del Col·legi d’Economistes de Catalunya

L

46%

Balanç dels set primers mesos de 2024 Durant el que portem de 2024, més de 3.500 inscrits han seguit els 144 cursos que han dut a terme l’Aula d’Economia i les seus territorials de Girona, Lleida i Tarragona. Aquestes dades representen un incre-

TAULA 1: DISTRIBUCIÓ PER SEUS Gener - Juliol 2024 Seus

Cursos

Assistents

119

2.772

Girona

9

320

Lleida

9

317

Tarragona

7

135

144

3.544

Barcelona

TOTAL

ió

il

l

1%

ab

or

ac

nt

es

En

tió

co

l·l

M

er ca

bo

ra

ic a ríd

La

em d’

Ju

pr es

sc

s

di

es

al

ls ta gi

ce ne Ei

Ec

G

on

8%

4%

1%

ra

t fin

om

ia

om

pt

an

ab

ili ta

ria to di C

9%

També cal destacar que, en l’àmbit de la formació online asincrònica que s’ofereix des de la plataforma del Consejo General de Economistas, 350 persones han seguit un total de 131 cursos durant el primer semestre de 2024 (Taula 1). Pel que fa al grau de satisfacció dels assistents, la valoració mitjana dels cursos és de 4,26 sobre 5, la nota mitjana dels ponents és de 4,38 sobre 5, i un 88 % dels enquestats recomanarien el curs realitzat.

El format importa?

No hi ha dubte que d’ençà de la pandèmia del coronavirus, la formació en streaming s’ha imposat. Del total d’assistents als cursos, un 90 % s’han connectat per webinar i un 10 % ho han fet presencialment des de l’Aula o les diferents seus territorials del Col·legi (Taula 2).

En tot cas, l’oferta de cursos en format híbrid representa un 40 % del total ofert, el que permet als interessats triar, segons les seves preferències o possibilitats, entre assistir presencialment o seguir-ho en directe però sense desplaçar-se, des del despatx, l’empresa o des de casa. Aquesta situació es repeteix tant en la modalitat de cursos curts d’actualització com de cursos d’especialització de mitja i llarga durada, com en els àmbits troncals (fiscal, comptabilitat, mercantil, auditoria), gestió d’empreses i despatxos, TIC i digitalització, o habilitats personals.

Tot i que la realitat s’imposa, creiem, però, que el format presencial afegeix un plus perquè ofereix la possibilitat de poder compartir experiències, coneixements, inquietuds i dubtes

TAULA 2: DISTRIBUCIÓ PER FORMATS Presencials

ment d’un 11 % en el nombre de cursos i un 25 % més d’alumnes respecte el mateix període de 2023 (vegeu la distribució per àrees temàtiques de l’oferta formativa a la Gràfica 1).

9%

6%

Fi

11% 4%

Au

’objectiu principal del Col·legi d’Economistes de Catalunya és fomentar el desenvolupament dels professionals de l’economia i de l’empresa, i vetllar perquè les activitats professionals ofereixin a la societat les garanties suficients de qualitat i competència.

I per a això, l’Aula d’Economia i Empresa és l’instrument més adient. La finalitat de l’Aula d’Economia i Empresa és facilitar, principalment als membres de l’entitat i als seus col·laboradors, la possibilitat d’actualitzar els coneixements necessaris per a l’exercici de l’activitat professional, per tal de donar resposta a les necessitats de l’empresa i de les institucions i organitzacions en general.

Webinars

Híbrids

Gener - Juliol 2024

Cursos

Assistents

Cursos

Assistents

Cursos

Assistents

Cursos

Assistents

15

785

71

1.345

58

1.414

144

3.544

10,42 % 22,15 %

49,31 % 37,95 %

40,28 % 39,90 %

100,00 % 100,00 %

Per a més informació, us podeu adreçar a l’Aula d’Economia escrivint a aula@coleconomistes.cat

4 8

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

amb d’altres professionals proactius i interessats en la matèria. En definitiva, fer networking.

Les jornades professionals D’altra banda, podem afirmar que el networking s’està restablint a les diverses jornades professionals que es fan any rere any. Els col·legiats i col·legiades i els seus col·laboradors han respost positivament al format presencial d’aquestes jornades, tant en el cas de la VIII Jornada Tributària —amb rècord d’assistents presencials (207), per sobre de la darrera jornada prepandèmica de 2019 (175)—, fins a la II Jornada Laboral, passant per la VI Jornada d’Auditoria i Comptabilitat que es celebra a Girona i que torna a ser exclusivament presencial.

En el cas del II Congrés Català de Sostenibilitat, organitzat conjuntament amb el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, també s’ha optat només per la presencialitat, mantenint pràcticament el mateix nombre d’assistents que ara fa un any en format híbrid.

A la tornada de les vacances es celebraran la XXIV Jornada Tècnica d’Auditoria (18 de setembre de 2024) i el XX Fòrum Concursal (5 i 6 de novembre de 2024), en aquest cas en format híbrid. I aquesta tardor tenim una novetat: estem treballant en la I Jornada de l’Empresa Familiar amb l’objectiu d’aglutinar propietaris, directius i professionals especialitzats en els diversos temes que preocupen les empreses familiars i les famílies empresàries: l’estructura de govern, el relleu i els pactes successoris, el conflicte entre familiars i el dret de separació, el creixement o la fiscalitat, entre altres qüestions.

Noves oportunitats i reptes Durant aquest semestre, l’Aula ha programat accions formatives en dos àmbits que es presenten com una oportunitat pels economistes, els experts en reestructuració i insolvències i els experts en informació de sostenibilitat. S’ha dut a terme la segona edició del curs d’Expert en Reestructuració i Insolvències, en el qual han participat com a ponents vuit magistrats mercantils i deu professionals, bàsicament economistes, advocats i experts reestructuradors. També s’ha realitzat la segona edició dels cursos sobre Sostenibilitat, introductori i d’especialització, organitzats conjuntament amb la Barcelona School of Management.

En aquest aspecte, estem treballant per oferir un programa superior en Sostenibilitat format per dos mòduls: un primer curs d’Im-

plementació del Reporting de Sostenibilitat a l’Empresa i un segon curs de Verificació dels Informes de Sostenibilitat. També s’ha fet un esforç per facilitar el coneixement i la formació dels economistes i els seus col· laboradors en allò que podem anomenar la revolució digital, concretament en la intel· ligència artificial generativa, que s’ha materialitzat en quatre cursos, amb 114 inscrits, i una sessió informativa en la qual es van inscriure més de 150 professionals.

El futur de les firmes i despatxos professionals. El canvi generacional Amb l’auditoria enfrontant-se a reptes significatius, les noves regulacions, la creixent competència i la heterogeneïtat del mercat impulsant les firmes a considerar maneres innovadores de col·laborar, es va organitzar, amb la Comissió d’Auditoria | REA Catalunya, el primer speed dating per a firmes petites i mitjanes d’auditoria, amb l’objectiu d’oferir un espai on les empreses es poguessin conèixer i explorar oportunitats de col·laboració, possibles sinergies, aliances o fusions.

Per altra banda, les firmes i els despatxos professionals, així com qualsevol altre organització, no troben gent ben preparada, i la que troben no acostuma a mantenir un compromís amb l’empresa que els contracta. El perfil, els valors i l’actitud dels boomers contrasten amb els de la generació alfa. És per això que, a la tornada de vacances,

hem programat una formació amb l’objectiu de donar pautes per trobar un equilibri sa entre els professionals júniors i els sèniors, que passa per un lideratge conscient i constructiu per tenir cura del talent en lloc de retenir-lo, per seduir el talent en lloc de contractar-lo, tot i que la transformació social que s’està produint obligarà a repensar les organitzacions i la seva estructura.

La formació: inversió o despesa?

Sens dubte, la formació dels professionals i els seus col·laboradors és una inversió que sustenta la continuïtat de l’activitat professional i genera valor. Però tot i així, també volem fer esment que gran part dels cursos de l’Aula són bonificables a través de la Fundación Estatal para la Formación en el Empleo (www.fundae.es). Totes les empreses disposen d’un crèdit anual per a la formació de la seva plantilla mitjançant bonificacions a la Seguretat Social. Això vol dir que l’empresa es pot desgravar de les seves cotitzacions a la Seguretat Social les quantitats invertides en la formació dels seus treballadors i treballadores (els participants de la formació han d’estar contractats en el Règim General de la Seguretat Social). Si tens qualsevol dubte, posa’t en contacte amb l’Aula i t’ajudarem.

Aquest curs, hem programat dues sessions formatives sobre la bonificació dels cursos i la seva tramitació, amb la voluntat que sigui de forma recurrent. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 9

5 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Soluciones de

LEFEBVRE

ECOSISTEMA

LEFEBVRE

QMEMENTO BASE DE DATOS PRÁCTICA

El poder de la información analítica conectada a la base de conocimiento más innovadora.

Todo el conocimiento de Lefebvre y un servicio de Consultoría y Documentación apoyado por los mejores expertos.

Un buscador realmente eficaz basado en inteligencia artificial y en la primera red semántica legal.

El prestigio de los Mementos unido al sistema documentario más completo.

Podrás añadir Formación Experta y Sibila, el primer analista inteligente.

ADEMÁS INCLUYE

Apuntes y consejos Indicator.

Obras de diferentes colecciones de Lefebvre: Claves Prácticas, Mementos Expertos, Guías rápidas y otros manuales con la sistemática Memento.

LEFEBVRE

TÁNDEM

Una solución dirigida a asesorías que quieren aprovechar el conocimiento que existe entre su propia documentación.

SOFTWARE DE GESTIÓN DEL CONOCIMIENTO

Con TÁNDEM todos los archivos y documentos se analizan, se enriquecen y se integran en un único interfaz junto con el resto de contenidos Lefebvre. Beneficios para tu empresa: VANGUARDIA TECNOLÓGICA Toda nuestra tecnología y nuestros desarrollos de inteligencia artificial para que los puedas aplicar sobre tu conocimiento.

ANÁLISIS CON ALGORITMOS Analizamos con algoritmos desarrollados durante años, todos tus documentos y archivos para “comprenderlos”.

INTEGRA TU CONOCIMIENTO Se mostrarán los informes de tu despacho, tus modelos, tus demandas y toda la documentación que desees junto con los Mementos, artículos doctrinales o la jurisprudencia.

Infórmate en tienda.lefebvre.es

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

5 1

EconomIA : la clau del futur Lleida, 8 de novembre Tarragona, 15 de novembre Barcelona, 21 de novembre Girona, 27 de novembre 4 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a