Informatiu de l'Economista 189

Informatiu

Jornada dels Economistes 2024 “EconomIA: la clau del futur”

Entrevista amb Alícia Romero, nova consellera d’Economia i

Després de l’estiu, el Col·legi d’Economistes de Catalunya reprèn la seva activitat habitual intensificant la seva tasca en diferents fronts. Cal esmentar que, fins a finals del mes de setembre, s’han realitzat 79 reunions de comissions i 111 actes, amb 9.219 inscrits. Paral·lelament, s’han impartit 167 cursos, als que han assistit gairebé 4.100 persones. Són números que avalen la bona marxa de l’activitat col·legial. A això s’hi ha d’afegir que ha continuat la publicació de les diferents revistes que regularment edita el Col·legi, com són l’Informatiu de l’Economista, la Revista Tècnica Digital i la Revista Econòmica de Catalunya, a més de l’Indicador d’Igualtat de Gènere del CEC o la nova Memòria de Sostenibilitat. Aquest mes de setembre vàrem celebrar la Junta de Govern Ampliada, en aquesta ocasió a Montserrat, donant suport al mil·lenari de Montserrat, i en la qual els membres de la Junta de Govern i els presidents i presidentes de les 27 comissions col·legials van tenir l’ocasió d’intercanviar punts de vista i debatre sobre els temes estratègics que són d’interès per al Col·legi. De tota aquesta activitat col·legial en teniu una bona mostra en aquest exemplar de l’Informatiu de l’Economista.

En aquests mesos del 2024 també s’està treballant intensament en l’organització del IV Congrés d’Economia i Empresa. Us recordo que aquest contempla 10 eixos temàtics. També és important destacar que el Congrés es recolza en un Comitè Organitzador i un Comitè Científic, i que s’està configurant un Comitè d’Honor, que estarà presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Salvador Illa. Fins el moment comptem amb 239 abstracts presentats als diversos eixos. Al llarg dels primers mesos del 2025, els diferents eixos temàtics organitzaran actes per abordar les principals qüestions a tractar. Per acabar, esmentar que l’acte final del IV Congrés d’Economia i Empresa tindrà lloc el 5 de juny a l’Auditori L’Illa.

El Congrés s’emmarca en una conjuntura econòmica com l’actual, que es caracteritza per la bona marxa de les economies d’Espanya i de Catalunya, en un entorn internacional que palesa un creixement del PIB que pot finalitzar el 2024 amb un 3,2 %, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), però un petit estancament de l’economia comunitària i, especialment, de l’eurozona, amb un 0,8 %, alhora que els Estats Units mantenen la seva fortalesa. A Espanya, l’economia ha crescut en aquests trimestres del 2024 a taxes de prop del 3 %, similars a les de Catalunya. El mercat laboral continua amb el seu positiu comportament, amb un creixement de l’ocupació superior a un 3 %, una davallada de les taxes d’atur i increments en la contractació indefinida i en la creació de llocs de treball

de qualitat. Paral·lelament, les tensions inflacionistes s’han moderat significativament, d’un 3 % a finals del 2023 a un 1,5 % el mes de setembre d’enguany. Pel global de l’exercici 2024, les previsions per a Espanya i Catalunya s’han anat revisant a l’alça per part de diferents organismes, i apunten un augment del PIB d’un 2,9 % a Espanya i d’un 2,7 % a Catalunya, dinamisme que s’espera es traslladi a l’any vinent, encara que més moderadament. No obstant això, no podem perdre de vista una sèrie de reptes que té la nostra societat, com la immigració i el creixement demogràfic, les infraestructures, la reforma de les administracions públiques o la millora de la productivitat.

Les previsions per al 2024 han estat revisades a l’alça per diferents organismes. Tot i això, la nostra societat té reptes com la immigració i el creixement demogràfic, les infraestructures, la reforma de l’Administració o la millora de la productivitat

Precisament un dels temes que està tenint i que tindrà un major impacte en l’evolució de la productivitat de cara als propers anys són les noves tecnologies i, molt especialment, la intel·ligència artificial, leitmotiv de la Jornada dels Economistes 2024, sota el lema d’“EconomIA: la clau del futur”. Aquesta tindrà lloc al llarg del mes de novembre a les quatre demarcacions territorials, i hi participaran gairebé una cinquantena de persones expertes en diferents matèries, que abordaran els temes de major interès en l’actualitat. Us esperem a tots i a totes!

Finalment, sobre l’edició de l’Informatiu de l’Economista que teniu a les mans voldria destacar que es recull una entrevista a la nova consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable Senyora Alícia Romero, en la qual es tracten les principals qüestions en les quals està treballant l’actual executiu català. n

Carles Puig de Travy Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Informatiu

l’economista

COL·LEGI

Junta de Govern

Degà: Carles Puig de Travy

Vicedegana: Maria Àngels Fitó Bertran

President de la seu de Girona: Lluís Bigas de Llobet

President de la seu de Lleida: Josep Maria Riu Vila

President de la seu de Tarragona: Miquel Àngel Fúster

Gómez del Campo

Secretària: Carme Jover Díaz

Tresorera: Carme García Jarque

Interventor: Miquel Morell Deltell

Vocals: Jordi Albiol Plans, Mª Josep Arasa Alegre, Elisabet Bach Oller, Toni Bartolí Sala, Albert Carreras de Odriozola, Ana García Molina, Jaume Menéndez Fernández, Ivan Planas Miret, Nieves Rabassó Rodríguez, Sofía Rodríguez Rico, Pilar Soldevila i García, Esther Subirà Lobera i Alfred Albiol Paps Consellers: Emilio Álvarez Pérez, Oriol Amat i Salas, Miriam Barrera Ubieto i Anton Gasol Magriñà

Comitè editorial

Elisabet Bach Oller, Albert Carreras de Odriozola, Maria Àngels Fitó Bertran, Àngel Hermosilla Pérez, Jaume Menéndez Fernández, Sara Puig Carrión, Carles Puig de Travy i Joan Tristany Claret

Edita

Col·legi d’Economistes de Catalunya Fotografia: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Publicitat: Gecap, SL comercial@coleconomistes.cat

Disseny i producció editorial: ZETACORP - Unitat de Comunicació Corporativa (Prensa Ibérica), Gran Via de l’Hospitalet, 163-167. 08908 L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

Distribució: Ediciones Reunidas, SA Dipòsit legal: B-36694-1989

ISSN: 2385-5983

No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu emmagatzematge o transmissió per cap mitjà sense permís previ de l’editor i/o dels autors. Ni l’editor ni els autors acceptaran responsabilitats ocasionades a les persones naturals o jurídiques que actuïn o deixin d’actuar com a resultat d’alguna informació continguda en aquesta revista. Les opinions recollides en els textos publicats a L’Informatiu pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta de Govern com a òrgan de govern de la institució. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada.

Barcelona Plaça de Gal·la Placídia, 32 08006 Barcelona. Tel. 934 161 604 cec@coleconomistes.cat

Girona Joan Maragall, 44, entl. 3a 17002 Girona. Tel. 972 214 533 girona@coleconomistes.cat

Lleida Pere Cabrera, 16, 1r G 25001 Lleida. Tel. 973 210 633 lleida@coleconomistes.cat

Tarragona Rambla Nova, 58-60, 5è A 43004 Tarragona. Tel. 977 217 042 tarragona@coleconomistes.cat

6 8

9 10

11

de 12 13 14

Jornada dels Economistes

EconomIA, la clau de futur

Sessions

Taula rodona

Geopolítica i model productiu a Catalunya (Barcelona)

Taula rodona

Reptes dels despatxos i gestió del capital humà (Barcelona)

Taula rodona

Digitalització i intel·ligència artificial (Barcelona)

Taula rodona

Estratègies empresarials en l’era de la intel·ligència artificial (Barcelona)

Sessió informativa

Competitivitat i model econòmic territorial. Perspectives de futur i creixement (Lleida)

Taula rodona

EconomIA: la clau del futur (Girona)

Taula rodona

Jornada i Sopar dels Economistes de Tarragona: ‘Quo vadis’, Tarragona? (Tarragona)

Entrevista a Alícia Romero, Consellera d’Economia de la Generalitat de Catalunya

18 28

30 32 34

28

Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària, defensa ferventment la implementació de noves tecnologies al sector per optimitzar els recursos, i reclama que les administracions públiques prenguin decisions amb sentit.

6

El Col·legi d’Economistes de Catalunya durà a terme una diada dels economistes sota el prisma d’una de les més grans preocupacions econòmiques del moment, la IA, per valorar com podrà incidir en els camps de la professió en general i, en particular, de l’empresa, dels treballadors, de les administracions públiques, de la sostenibilitat i de la societat en el seu conjunt.

Notícies

Actualitat generada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya

Gent de casa

Entrevista a Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària

Treballem en grup

IV Congrés d’Economia i Empresa del Col·legi: Per una economia més digital i sostenible

Aula d’Economia: Especialitza’t i consolida els teus coneixements

Serveis: EconomistesBAN, la xarxa de Business Angels del CEC, al servei del col·legiat i despatx professional

35 36

38

Serveis: Despatxos professionals: un sector en expansió i preparat per liderar el futur

Serveis: Assegurances d’Alertis Brok, Marsh i MGC Mútua

Serveis: Nous col·legiats i col·legiades

32

L’Aula d’Economia i Empresa vol facilitar, als membres del Col·legi i als seus col·laboradors, la possibilitat d’actualitzar els seus coneixements i d’especialitzarse en aquells àmbits o temes necessaris per a l’exercici de la seva activitat professional, per tal d’adequar-se en cada moment a les necessitats de l’empresa i de les institucions i organitzacions en general.

EconomIA: la clau del futur

Estem davant d’una revolució digital, la intel·ligència artificial (IA), que està causant expectació i alarma alhora que planteja importants interrogants sobre el possible impacte en el conjunt de la societat a nivell mundial i, específicament, en l’economia. L’efecte és difícil de pronosticar, perquè les repercussions de la IA en les economies seran complexes, però sembla clar que, per un costat, podria revitalitzar la productivitat, estimular el creixement i elevar els ingressos a tot el món, però, d’altra banda, podria reemplaçar ocupacions i aprofundir les desigualtats.

Tanmateix, queda clar que haurem d’idear un conjunt de polítiques que permetin explotar de forma segura l’ampli potencial de la IA en benefici de la humanitat. Això és especialment evident en el context dels mercats laborals i dels professionals, on la IA promet augmentar la

productivitat alhora que amenaça de substituir els individus en alguns llocs de treball i complementar-los en d’altres. Gairebé el 40 % de l’ocupació mundial està exposada a la IA, amb les economies avançades amb un risc més gran, encara que també més preparades per aprofitar els beneficis de la IA que les economies de mercats emergents i en desenvolupament.

La IA pot afectar la desigualtat d’ingressos i de riquesa, però, així mateix, té components que afecten la sostenibilitat i la garantia de la inclusió, alhora que les bretxes tecnològica i de gènere. Per tot això, la Jornada dels Economistes vol plantejar la seva 29a sessió, corresponent a l’any 2024, focalitzant-se en el lema “EconomIA: la clau del futur”, en primer lloc, amb un nou format més disruptiu, afavorint la interacció global per part dels assistents, i, en segon lloc, tractant els temes que s’han considerat més interessants, incorporant

la vessant territorial a cada demarcació i introduint una presència important tant de professionals tecnològics com de representants d’institucions, d’empreses i de despatxos.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya vol poder dur a terme una diada dels economistes sota el prisma d’una de les més grans preocupacions econòmiques del moment, la IA, i valorar com podrà incidir en els camps de la professió en general i, en particular, de l’empresa, dels treballadors, de les administracions públiques, de la sostenibilitat i de la societat en el seu conjunt. La IA no és futur, és un present molt immediat, i es volen posar en valor les problemàtiques i les inquietuds que, a dia d’avui, sobrevolen la nostra societat, així com els reptes i les oportunitats que se’ns plantegen a tots i cadascun de nosaltres tant en la vida professional com en la vida personal. n

PRO de PROfessional

A Sabadell Professional som on hi ha els millors PROfessionals

Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Innovem constantment la nostra ofer ta de productes i ser veis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos

I, a més, comptem amb un equip de gestor s especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.

Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofer tes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.

T’estem esperant.

Taula rodona

Geopolítica i model productiu a Catalunya

Ponent:

Pol Morillas Bassedas, director del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) Participants:

Josep Oliver Alonso, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i Col· legiat de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Carme Poveda Martínez, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona i presidenta de la Comissió d’Economia Industrial del Col·legi d’Economistes de Catalunya Constantí Serrallonga Tintoré, director general de Fira de Barcelona

Moderadora:

Sofía Rodríguez Rico, membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya i sotsdirectora general i economista en cap del Banc Sabadell

Descripció de la sessió:

La taula rodona “Geopolítica i model produc tiu a Catalunya” estarà moderada per Sofía Rodríguez Rico, economista en cap i sotsdi rectora general de Banc Sabadell. Abans del debat, Pol Morillas, director del CIDOB (Bar celona Centre for International Affairs), farà una ponència sobre els reptes de l’ entorn geopolític actual. Els ponents que intervindran en el posterior col·loqui seran, juntament amb Pol Morillas, Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona, Carme Poveda, economista en cap de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Josep Oliver, catedràtic emè rit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La geopolítica ha guanyat pes en la recon figuració de les relacions econòmiques.

La confrontació econòmica entre EUA i la Xina, la pandèmia de la COVID 19 i els conflictes a Ucraïna i a l’Orient Mitjà han impactat en les relacions comercials, finan ceres i d’inversió a escala global, donant lloc a una major fragmentació i a unes condicions d’oferta menys predictibles.

En aquest entorn han passat a guanyar protagonisme l’autonomia estratègica i les qüestions de seguretat nacional. Acon seguir una major seguretat econòmica, energètica i de defensa ha passat a ser un objectiu prioritari per a les principals geografies, limitant el principi d’eficiència econòmica.

A més, la situació política de diversos paï sos europeus és inestable. Aquest fet difi culta articular un full de ruta comú per Europa en un moment especialment sen sible des del punt de vista econòmic i geopolític. La UE necessita articular refor mes importants per potenciar la producti vitat i evitar que, en un context de canvi demogràfic, el creixement econòmic s’es goti a les pròximes dècades.

En aquest escenari, l’economia catalana ha estat capaç de mantenir en els últims anys creixements per sobre del seu potencial i superiors als de la zona euro. Els principals factors diferencials han estat, entre d’altres, el bon comportament del turisme i el seu elevat pes; la reduïda exposició relativa als xocs energètics; la menor exposició comer cial a la Xina, un país que travessa impor tants canvis cíclics i estructurals; el fet que Espanya sigui un dels principals països beneficiats pels fons NGEU; i, finalment, els majors fluxos d’immigració, que han propi ciat un model de creixement extensiu.

Malgrat aquest millor rendiment conjuntural, destaca la reduïda productivitat de l’eco nomia i la manca d’inversió empresarial. En aquest context, resulta pertinent pregun tar se com Catalunya pot adaptar el seu model productiu al desafiament d’aquesta economia global més proteccionista i més intervencionista.

Catalunya s’ha beneficiat de l’obertura als mercats internacionals, i ha consolidat clús ters d’excel·lència i grans empreses en els mercats mundials d’exportació, equipara bles en termes de productivitat als seus homòlegs europeus. Alguns exemples d’èxit són el sector químic i farmacèutic, l’agroa limentari i l’automoció.

No obstant això, en aquest procés, la indús tria catalana ha perdut un important pes en l’economia (2000: 25 % del seu PIB; 2024: 19 %). Aquesta tendència ha estat gene ralitzada a Europa, encara que a Espanya i a Catalunya ha estat particularment inten sa, especialment després de la crisi de 2008.

En aquest context, s’obren alguns interro gants sobre quines implicacions acabarà tenint aquest nou ordre global per a l’eco nomia catalana i quines accions és priori tari emprendre per tal de garantir un crei xement equilibrat i sostenible a llarg termini.

Taula rodona

Reptes dels despatxos i gestió del capital humà

Ponent:

Josep Aragonès Ros, conseller independent de Grau Innovation Consulting (GIC)

Participants: Miriam Barrera Ubieto, sòcia corresponsable de Garrigues per a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears, responsable del departament de Dret Tributari en aquesta àrea i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Consuelo Castilla López, sòcia, fundadora i presidenta d’AdQualis Jordi Fabregat Feldsztajn, professor titular d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE

Jordi Llevat Palau, soci director de Dinamic Auditors, SLP

Moderadora:

Carme Jover Díaz, membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya i presidenta de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Descripció de la sessió:

La sessió començarà amb una conferència impartida pel Sr. Josep Aragonès, que abor darà temes sobre l’estructura idònia d’un despatx, les polítiques de preus i la retenció del capital humà, entre altres. La taula rodo na que es durà a terme a continuació reuni rà destacats experts en l’àmbit de l’asses soria fiscal, l ’ auditoria, la selecció de personal i l’educació superior, amb l’objec tiu de tractar el present i futur d’ un tema crucial en l’ entorn professional actual: el capital humà i la seva retenció en els des patxos. Aquest esdeveniment comptarà amb la participació d’ un despatx d’ assessoria fiscal de gran renom, una companyia d’au ditoria reconeguda, una empresa de Head Hunter (HED) especialitzada en la captació de talent i un responsable d’ una facultat universitària enfocada en la formació de pro fessionals en l’àrea de negocis i finances.

La importància del capital humà en les orga nitzacions no pot ser subestimada. En un context en el qual la competència pel talent és cada vegada més feroç, i aquest és cada vegada més un actiu fonamental, les empre ses han de desenvolupar estratègies efec tives per atreure i retenir els millors profes sionals. La taula rodona se centrarà en les millors pràctiques i enfocaments innovadors que les organitzacions poden implementar per fomentar un entorn laboral que no sols atregui nous talents, sinó que també man tingui els empleats actuals motivats i com promesos.

El despatx d’assessoria fiscal compartirà la seva experiència en la creació d’un ambient de treball inclusiu i col·laboratiu, on es valo ra el desenvolupament professional continu. Es discutiran les iniciatives implementades per oferir formació i oportunitats de creixe ment als seus empleats, així com la impor tància de la cultura organitzacional en la retenció del talent. Aquest despatx ha acon seguit establir un model que combina l’excel· lència tècnica amb un enfocament humà, la qual cosa ha resultat en una baixa taxa de rotació de personal.

Per part seva, la firma d’auditoria de comp tes aportarà la seva perspectiva sobre com la digitalització i l’automatització estan trans formant el treball en el sector. S’explorarà com aquestes eines poden alliberar els pro fessionals de tasques repetitives, perme tent los centrar se en activitats de major valor afegit. A més, s ’ abordarà la necessitat d’adaptar les habilitats del capital humà a

les noves demandes del mercat, destacant la importància de la formació contínua i l’ac tualització de competències.

La firma de HeadHunter compartirà la seva visió sobre les tendències actuals en la cap tació de talent en el sector. S’analitzaran les expectatives dels professionals pel que fa al seu desenvolupament professional, l’equilibri entre la vida laboral i personal i la cerca d’un propòsit en el seu treball. Aquest expert oferirà consells sobre com els des patxos poden millorar la seva proposta de valor per als empleats, destacant la impor tància de la marca ocupadora i la comuni cació efectiva dels beneficis que ofereixen.

Finalment, el professor universitari aportarà una perspectiva acadèmica sobre la forma ció del capital humà. Discutirà com les uni versitats poden col·laborar amb els despat xos per assegurar que els graduats estiguin equipats amb les habilitats i competències necessàries per enfrontar els desafiaments del mercat laboral actual. S’ abordarà la importància de l’educació contínua i la for mació pràctica, així com la necessitat de fomentar una mentalitat d’aprenentatge al llarg de la vida.

La taula rodona no sols serà una oportunitat per compartir experiències i millors pràcti ques, sinó també un espai per al diàleg i la reflexió sobre com els despatxos professio nals poden adaptar se a un entorn en cons tant canvi. La retenció del talent és un desa fiament que requereix un enfocament integral, i la col·laboració entre els sectors acadèmic i professional serà clau per construir un futur sostenible i reeixit en l’àmbit de l’assessoria i auditoria.

Amb la participació d’aquests experts s’es pera generar un debat enriquidor que apor ti valor a tots els assistents i contribueixi a la creació d’estratègies efectives per a la ges tió del capital humà en els despatxos pro fessionals.

Àngels Fitó Bertran, vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya i rectora de la Universitat Oberta de Catalunya

Manel Sanromà Lucia, professor de Matemàtica Aplicada a la Universitat Rovira i Virgili i president de CIVICAi

Ramon Trias Capella, fundador d’AIS (Aplicacions d’Intel·ligència Artificial) i membre del Consell Assessor de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC)

Moderadora:

Dolors Mateu Martínez, presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya i gerent de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

Descripció de la sessió:

Fa anys que es parla de la necessitat d’in troduir la transformació digital per millorar la productivitat en les empreses i en el treball. Actualment, el focus s’ha desplaçat cap a una nova tecnologia emergent: la intel·ligència artificial (IA). La digitalització i la IA estan estretament interconnectades. Mentre que la digitalització es refereix a la conversió d’in formació i processos en formats digitals, la IA utilitza aquestes dades digitals per apren dre, analitzar i fer prediccions. Aquesta rela ció és fonamental per entendre com les empreses poden optimitzar els seus recursos i millorar els seus resultats.

Participants:

Núria Agell Jané, professora catedràtica d’ESADE Universitat Ramon Llull

Un exemple clar de com es relacionen és l’accés a les dades. La digitalització facilita la recollida i emmagatzematge de grans quantitats d’informació, i la IA, al seu torn, pot processar i analitzar aquestes dades per extreure coneixements valuosos. A més, mentre que la digitalització permet automa titzar tasques rutinàries, la IA pot optimitzar aquests processos, millorant l’eficiència i reduint errors humans. Malgrat que la digi talització no ha suposat un canvi radical en la societat, molts experts consideren que la

Taula rodona

IA pot ser vista com una nova revolució indus trial, a vegades anomenada “la quarta revo lució industrial”. De fet, la IA no només està transformant les indústries, sinó que també està canviant la manera com vivim i treballem, de forma similar a les transicions que hem vist en les revolucions industrials anteriors.

En aquesta sessió abordarem el desenvo lupament de tècniques d’IA i sistemes per a la presa de decisions, incloent hi l’apre nentatge automàtic, el raonament qualita tiu i difús, la decisió multicriteri i la decisió en grup, així com els sistemes de recoma nació. A més, la taula posarà èmfasi en la relació entre digitalització i IA des de dife rents perspectives, centrant se en l’impac te que aquesta relació tindrà en la forma ció del talent necessari per afrontar els nous reptes. Analitzarem tant la visió dels que desenvolupen algoritmes com la dels usuaris, sense oblidar nos de l’impacte en el mercat laboral.

Considerant el factor humà, és important destacar que la IA no és una tecnologia més, per això comencen a sorgir iniciati ves per involucrar la societat civil en la seva comprensió i divulgació. Es debatrà sobre el seu impacte global, cap a quina nova societat ens dirigim i com aquesta tecnologia pot canviar les nostres vides, així com els avantatges i desafiaments que presenta.

Finalment, comentarem com generar valor durant 40 anys amb eines d’IA a l’empre sa, integrant diverses tecnologies i el conei xement dels experts, en el nostre cas, dels economistes, amb l’objectiu de transformar les dades en coneixement útil per a la pre sa de decisions òptimes.

Taula rodona

Estratègies empresarials en l’era de la intel·ligència artificial

Participants:

Joan Font i Fabregó, fundador, director general i president del Grup BonPreu

Anna Gener Surrell, CEO de Savills Barcelona

Inka Guixà Fisas, CEO de La Farga

José Rodríguez Pousa, CEO de Sercotel

Moderador:

Oriol Amat Salas, exdegà i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Descripció de la sessió:

En la sessió de tarda de la Jornada, de 17.00 a 18.00 hores, es durà a terme una taula rodona per entendre els reptes i les oportunitats que les empreses de diferents sectors afronten en l’era de la intel·ligència artificial. Aquest debat reunirà figures des tacades del teixit empresarial català: Joan Font i Fabregó, fundador i president del Grup Bon Preu; Anna Gener Surrell, CEO de Savills Barcelona; Inka Guixà Fisas, CEO de La Farga; i José Rodríguez Pousa, CEO de Sercotel. La taula serà moderada pel catedràtic de la UPF BSM i exdegà del CEC, Oriol Amat. A través de les experièn cies dels diferents empresaris i directius, coneixerem com s’estan adaptant als can vis tecnològics i quines estratègies adopten per prosperar en un món cada cop més digital i complex. Els participants aportaran una visió transversal des de quatre sectors clau —supermercats, immobiliari, industri al i hoteler—, cadascun amb els seus pro pis desafiaments però amb un denominador comú: la necessitat d’integrar la intel·ligència artificial i les noves tecnologies per mante nir se competitius.

La taula rodona es centrarà en els següents grans eixos:

Decisions complexes i lideratge empresarial. Aquest eix introductori abordarà l’ex periència personal dels participants com a líders d’empreses en moments crítics:

• Moment més complex com a CEO: Quins han estat els moments més difícils que recorden en el seu rol com a CEO?

• Decisions més difícils: Quina ha estat la decisió més complicada que han hagut de prendre en el seu càrrec?

• Principals reptes actuals: Quins són els principals reptes als quals s’enfronten en l’actualitat?

Digitalització i intel·ligència artificial (IA). Un dels temes centrals serà com la tecnologia, especialment la intel·ligència artificial, està transformant els processos empresarials. Les qüestions clau que es tractaran inclouen:

• Avenços tecnològics: Quins són els prin cipals avenços tecnològics que estan aprofitant les seves empreses? Des del big data fins a l’automatització, com estan aquestes tecno logies redefinint els processos operatius en sectors tan diversos com el supermercat, l’immobiliari, el sector hoteler i la indústria?

• IA i eficiència operativa: Com pot la intel·ligència artificial millorar l’eficiència i la productivitat en cada sector?

• Obstacles tecnològics: Quins són els principals reptes per implementar tecnologi es disruptives com la IA o el big data en el context de les seves empreses?

Geopolítica i riscos externs. L’actualitat global també té un impacte directe sobre la presa de decisions empresarials, i aquest serà un tema rellevant en la taula rodona:

• Impacte de les tensions globals: Com afecten esdeveniments com la guerra a Ucra ïna, els conflictes a Gaza o les tensions comer cials entre les grans potències l’estratègia empresarial?

• Estratègies de mitigació: Quines estra tègies utilitzen les empreses per mitigar els riscos geopolítics? Els participants debatran sobre com han adaptat els seus models de negoci per ser més resilients davant les ines tabilitats internacionals.

Captació i retenció de talent. El talent digi tal és clau per a la transformació de les empre ses, i la seva captació i retenció s’ha conver tit en un repte prioritari:

• Atreure talent en un món tecnològic: Com poden les empreses captar el talent tecnològic necessari per liderar la transfor mació digital?

• Retenció de professionals clau: Un cop captat el talent, com garantir la seva retenció?

Equilibri entre la digitalització i els valors. Finalment, es tractarà la qüestió de com les empreses equilibren la necessitat de digitalit zar se amb el manteniment de valors com la proximitat al client i la sostenibilitat.

Aquest debat promet aportar una visió real de com les empreses poden afrontar els reptes actuals i, sobretot, de com la IA pot transfor mar completament l’estratègia empresarial a Catalunya i més enllà. Una bona oportunitat per conèixer de primera mà els lideratges que estan definint el futur empresarial.

ACTUALITAT

SEU DE LLEIDA

Sessió informativa

Competitivitat i model

económic territorial.

Perspectives de futur i creixement

Data: divendres, 8 de novembre de 2024

Hora: de 19.00 a 21 hores

Lloc: seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya (Pere Cabrera, 16, Lleida)

Xavier Ticó, economista i vicepresident de la Comissió d'Economia

Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Descripció de la sessió:

La seu territorial del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Lleida dona el tret de sortida a la primera de les sessions de la 29a edició de la Jornada dels Economistes. A Lleida reflexionarem sobre la competitivitat, el model econòmic territorial, la sostenibilitat i projec tes amb impacte positiu i transformador. Aspirem a un model econòmic que perme ti fixar i atraure talent i població, una pobla ció que asseguri les properes generacions, raó de ser de qualsevol territori.

Per parlar ne comptem amb la presència d’en Xavier Argilés i Figuerola, enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, conseller delegat de l’empresa Indulleida, Energia Nufri i Manufri, membre del Fòrum de participació Connec ta UdL del consell social de la Universitat de Lleida i membre de la junta del Col·legi d’En ginyers Industrials a la delegació de Lleida. Es va incorporar al grup Nufri desenvolupant projectes de cogeneració, del manteniment de planta, i va passar a ser el cap de depar tament d’Enginyeria i Noves Inversions.

Plantejar accions d’estalvi d’aigua, reduir emissions de CO2, l’estalvi i l’eficiència ener

gètics i tendir a l’autosuficiència energètica: des de la generació renovable (solar, eòli ca…) fins a la regulació del consum amb bateries d’acumulació (que poden ser les clàssiques o l’emmagatzematge d’hidrogen o aigua en alçada en una central reversible, hi ha moltes possibilitats) per aconseguir unitats productives que siguin rendibles i també sostenibles en el temps, són pre misses que proposa el Xavier Argilés als seus companys enginyers.

Participa també la Margarida Valcarce Argi laga, directora comercial de la Territorial de Catalunya de Banc Sabadell. La Marga és llicenciada en Ciències Econòmiques per la UB, màster en Banca per la UPC, post grau en Gestió de Patrimonis per l’Institut d’Estudis Financers, postgrau en Estratègia Comercial per la UOC i postgrau en Anàlisi de Riscos per la UPF.

A Banc Sabadell, des de la seva responsa bilitat actual de directora comercial de la Territorial de Catalunya, lidera i coordina les accions comercials de tota la xarxa d’ofici nes del banc a Catalunya, i té al seu càrrec l’equip d’especialistes de producte, que donen servei a les oficines en les gestions amb clients que requereixen d’aquest suport

especialitzat. Acompanyar els clients en temes de sostenibilitat aplicada a la empre sa és una de les seves prioritats.

I també intervindrà l’Albert Aliaga Colom, president de Força Lleida Club Esportiu i administrador mancomunat de Crom2, SA —juntament amb el seu germà Oscar—, empresa familiar referent en la fabricació i exportació de mobiliari per hoteleria, col· lectivitats i centres escolars, fundada l’any 1993 i amb seu a Alcarràs. Flexibilitat, ver satilitat i continuïtat formen part de l’èxit de l’empresa.

L’Albert Aliaga aposta pel poder transfor mador de l’esport i dedica esforços a que el projecte del Força Lleida de bàsquet que presideix, més enllà dels èxits esportius i amb molts seguidors, sigui un projecte inte grador, implicat amb el territori i una esco la de vida.

Els companys de la seu territorial del Col·legi a Lleida confiem que aquesta Jornada dels Economistes 2024 sigui d’interès per a tot hom! Com cada any, el nostre objectiu últim és generar un entorn de confiança sobre el potencial econòmic que té el nostre teixit empresarial.

SEU DE GIRONA

Taula rodona

“EconomIA: la clau del futur”

Data: 27 de novembre de 2024

Hora: de 18.00 a 20.15 hores

Lloc: Auditori Palau de Congressos de Girona Sala Cambra

Josep Maria Perramon Reyner, vocal del Comitè Executiu de la seu de Girona

Descripció de la sessió: La XXVI Jornada dels Economistes de Girona, (“EconomIA: la clau del futur”) es celebrarà el 27 de novembre de 2024 a l’auditori del Palau de Congressos de Girona, com ha estat habi tual als darrers anys. Aquesta edició ofereix una oportunitat única per reflexionar sobre la influ ència creixent de la intel·ligència artificial (IA) en l’economia i en la professió, amb ponències que abordaran des dels reptes laborals fins a les perspectives més creatives de la IA.

La jornada començarà a les 17.30 hores amb la recepció dels assistents, tant presencials com en format online, i serà inaugurada a les 18.00 hores per diverses autoritats destaca des, entre elles, la vicealcaldessa de Girona, Sra. Gemma Geis, i la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, Sra. Ma. Teresa Bosch Badia. L’obertura institucional també comptarà amb la participació del president de la seu de Girona del Col·legi d’Economis tes de Catalunya, Sr. Lluís Bigas de Llobet. La conducció de l’acte anirà a càrrec de la vocal del Comitè Executiu de la seu de Giro na, Sra. Judith Fajula.

La primera intervenció, a càrrec del Sr. Daniel Jiménez, CEO d’Eurofirms Group, es centra rà en la transformació del mercat laboral impul sada per la IA, així com en els processos d’adaptació que aquesta innovació tecnològi ca exigirà tant a les empreses com als treba lladors. A continuació, el Sr. Joaquim Clara, de KHN Capital Consulting, aprofundirà en les possibilitats que la IA obre en la professió d’eco nomista, un tema que suscita gran interès davant l’evolució constant de les tecnologies digitals en l’àmbit financer i empresarial.

Un dels moments més singulars de la jorna da serà la intervenció del director de cinema Jorge Caballero Ramos, qui oferirà una visió cinematogràfica de l’evolució de la IA. Aques ta original aproximació permetrà als assistents entendre com la representació de la IA al cinema ha anat canviant al llarg del temps, reflectint també els avenços i les preocupa cions que ha generat en la societat.

Comiat d’en Xavier Amargant

Hola, Xavi. Des del teu despatx a Figueres vas compaginar l’assessorament a empreses amb la teva passió, l’auditoria de comptes, i des de la Llei d’Auditoria de Comptes de 1988 i fins avui, t’has implicat totalment en el nostre col·lectiu professional. El teu esperit de servei i l’interès per la professió van fer que el 1993 formessis part activa de la Junta del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Girona, i recordo els viatges que compartíem quan anàvem per

la península posant en marxa la iniciativa empresista.

Amb el tema de l’auditoria, tu viatjaves molt més. Mira si viatjaves que Renfe et va posar una estació d’AVE a Figueres! Has format part molt activa de les persones del Registre d’Auditors, primer del REGA del Consell de T.M.E. d’Espanya i, desprès de la fusió, del REA del Consell d’Economistes d’Espanya. El mes de maig de cada any, en el “temps de flors” que es celebra a Girona, has aconseguit que es facin unes jornades professionals que

Posteriorment es durà a terme l’entrega de premis i reconeixements. Es destacarà la tra jectòria del despatx Ribas Àlvarez Assessors i Consultors, referent en l’àmbit de l’assesso rament econòmic a Girona, i es premiarà la trajectòria empresarial d’Assumpció Vila, una figura rellevant en l’àmbit industrial de les nos tres comarques i actual presidenta del Consell Social de la UdG. A més, es realitzarà un reco neixement pòstum a qui va ser el nostre estimat company, en Xavier Amargant, en homenatge a la seva contribució a la professió d’econo mista durant tots aquests anys. També es lliuraran insígnies i diplomes als col·legiats que compleixen 25 anys de vinculació amb el Col· legi d’Economistes.

La cloenda oficial tindrà lloc a les 20.00 hores, a càrrec del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Sr. Carles Puig de Travy, qui posarà punt final a una Jornada que es preveu plena de reflexions, premis i reconeixements. Com a tancament de l’esdeveniment, els assistents podran gaudir d’un espectacle pensat especialment per a aquesta edició de les Jornades, que no ens deixarà indiferents. En acabar, passarem a l’espai de networking i a un sopar al hall de l’auditori, fomentant així la interacció entre professionals i experts.

Amb el lema “EconomIA: la clau del futur”, aquesta Jornada, que combina contingut aca dèmic, pràctic i creatiu, pretén ser un punt de trobada clau per a tots aquells interessats a entendre com la intel·ligència artificial es con vertirà en un element central en el desenvolu pament econòmic i en l’evolució de la profes sió d’economista en els propers anys.

sempre han tingut la presència de personalitats molt importants en l’àmbit de l’auditoria de comptes. Pots estar-ne molt orgullós. Has estat un professional honest, i els companys i amics que has fet pel camí sempre hem pogut comptar amb tu i et tindrem en el record. Ningú esperava la teva marxa, doncs acabaves d’estrenar un despatx a Girona ciutat dedicat exclusivament a l’auditoria de comptes. Recordo la il·lusió amb què me’l vares ensenyar. Afortunadament, per poder fer el que has fet, has tingut una família que t’ha

entès i t’ha recolzat, i sé que n’estaves molt agraït. Una forta abraçada i bon viatge! DEP. n

Francesc Ferrer i Costa, economista i Auditor de Comptes

SEU DE TARRAGONA

Taula rodona

Jornada i Sopar

dels Economistes de Tarragona: ‘Quo vadis’, Tarragona?

Data: 15 de novembre de 2024

Hora: de 19.00 a 21.00 hores

Lloc: firaReus (Av. Bellissens, 40, Reus)

Miguel Àngel Fúster, president de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Descripció de la sessió:

La Jornada i el Sopar dels Economistes de Tarragona tindran lloc al Tecnoparc, una bona ubicació a les afores de Reus, on es celebren molts actes rellevants, entre ells, el de la festa de graduació de la promoció de la FEE de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de la qual el Col·legi d’Economistes de Catalunya som els padrins des del 2019. Com sempre, les parau les de benvinguda aniran a càrrec del president territorial, Sr. Miquel Àngel Fúster, i de la vice degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili, Sra. M. Victò ria Sánchez.

El tema d’enguany es centra en esbrinar cap a on va l’economia tarragonina i quins són els reptes i oportunitats de futur de les nostres comarques en un entorn actual força complicat, molt condicionat per les incerteses i tensions geopolítiques i la irrupció de la IA. En primer lloc, el Sr. Oriol Amat, catedràtic de la UPF i exdegà del CEC, farà una aproximació genèrica sobre la situació econòmica, posant èmfasi en aspec tes clau de productivitat i competitivitat. Una segona ponència anirà a càrrec de la Sra. Mert xe Teruel (URV), vicepresidenta del CEC a la seu a Tarragona, que abordarà una radiografia de més proximitat, explicant la realitat econòmica de les nostres comarques. Tot seguit afegirem

dues persones especialistes en els seus àmbits per fer una taula rodona de quatre membres, que conduirà el president territorial, Sr. Miquel Àngel Fúster.

La Sra. Berta Cabré, presidenta de la FEHT (Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona), i el Sr. Rubén Folgado, director general de Messer Ibérica i expresident de l’AEQT (Associació Empresa rial Química de Tarragona), s’uniran al Sr. Amat i la Sra. Teruel i tocaran temes de màxim inte rès sobre el futur econòmic de la nostra demar cació, comentant i debatent sobre quin és el paper de la indústria petroquímica; el sostre del turisme i la seva desestacionalització; el projecte del Hard Rock; les previsions relacio nades amb el tancament de l’energia nuclear i les seves implicacions; la sequera i la correc ta gestió de l’aigua; els desequilibris territorials; la potencialitat del Port de Tarragona i el seu efecte tractor; les principals infraestructures i les inversions pendents d’execució; la innova ció i el talent; el futur de l’hidrogen verd i les

energies renovables; el rol del sector primari, etc. Finalment, el degà del CEC, Sr. Carles Puig de Travy, i el Sr. Valentí Pich, president del Consejo General de Economistas, tancaran la Jornada tot resumint la i fent la cloenda insti tucional.

Un cop finalitzada, celebrarem el Sopar dels Economistes al mateix lloc (aproximadament a les 21.00 hores), durant el qual lliurarem les habituals distincions als col·legiats amb 25 i 50 anys de col·legiació i als companys que es jubilen, així com al millor expedient acadèmic de la FEE de la URV. També atorgarem els premis anuals al despatx, a l’economista d’em presa, a l’economista institucional i a l’empre nedor (aquests dos darrers, per primera vega da). Acabarem amb el guardó a la trajectòria professional a una destacada personalitat de la demarcació. El nivell dels premiats és excel· lent i donaran fe de la pluralitat econòmica tarragonina, tant a nivell sectorial com territo rial. Estem segurs que serà una jornada de gran interès. Us hi esperem a totes i a tots!

Alícia Romero: “Catalunya ha perdut lideratge econòmic

en els darrers anys,

però tenim les potencialitats necessàries per recuperar-lo”

La nova consellera d’Economia i Finances afirma que l’objectiu del Govern del president Salvador Illa és que en el primer semestre del 2025 ja estigui definit el model de finançament singular, i que l’any 2026 la Generalitat estigui en disposició de recaptar l’IRPF.

SARA PUIG

Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

Alícia Romero va assumir a l’agost el càr rec de consellera del Departament d’Eco nomia i Finances amb dos objectius prio ritaris: aprovar els pressupostos de 2025 i posar en marxa el nou model de finan çament singular. En aquesta entrevista, explica com avancen aquests dos projec tes, dona les claus per millorar la compe titivitat i posa en valor el “rol fonamental” del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Com afronta aquesta etapa al capda vant de la Conselleria d’Economia?

Quins objectius vol aconseguir durant aquesta legislatura?

Ser al capdavant de la Conselleria d’Eco nomia i Finances és un honor i una gran responsabilitat que entomo amb molta il· lusió d’impulsar projectes que contribuei xin a la prosperitat de Catalunya. Els ob jectius són molts i diversos, però en destacaria tres: reforçar el model econòmic basat en el coneixement, la tecnologia i la

descarbonització, alinear els instruments públics per la generació de prosperitat compartida i aprovar el nou model de fi nançament singular.

Com definiria el moment econòmic que travessa Catalunya i quins són els ele ments davant els quals cal estar vigi lants en l’actual context geopolític, econòmic i social?

Catalunya ha perdut lideratge econòmic en els darrers anys, però estic convençuda que tenim les potencialitats necessàries per re cuperar lo. Ens trobem davant un escenari geopolític incert, amb conflictes bèl·lics i tensions comercials entre blocs polítics; i també estem vivint transformacions profun des a nivell tecnològic, social i mediambien tal. Per una economia oberta com la cata lana tot això presenta riscos, però també oportunitats que hem de saber aprofitar. Com? Amb més inversió, més innovació i més talent, que vol dir ser capaços de ge nerar lo, però també de captar lo, retenir lo i valorar lo. Ara bé, l’economia funciona bé i el creixement del PIB és una molt bona notícia, però ens preocupa que aquesta mi llora no es percebi en l’economia de la gent. Hem de generar prosperitat, sí, però ha de ser compartida. Ara això no passa i, perquè passi, cal millorar la productivitat.

implementar el nou model de finança ment singular amb un grup d’experts, entre els quals hi ha diversos col·legiats i col·legiades. Com funcionarà aquest programa i quin full de ruta seguirà? Tant el programa com el grup d’experts estan liderats per l’economista Martí Car nicer, que coneix en profunditat la matèria perquè va ser un dels arquitectes del sis tema de finançament vigent. Ells ens aju daran a aterrar el model de finançament singular acordat amb Esquerra Republica na, que té un plantejament molt genèric i s’ha de concretar. El nostre objectiu és que en el primer semestre del 2025 ja estigui definit el model, i que l’any 2026 la Gene ralitat estigui en disposició de recaptar l’IRPF, que és l’impost que més ingressos genera. A partir d’aquí, la idea és anar re captant la resta d’impostos de forma pro gressiva. Tot això s’haurà d’acordar amb el Govern d’Espanya.

Quines són les principals prioritats pressupostàries que s’estan conside rant en les negociacions per al pròxim exercici?

El Col·legi i el Departament d’Economia tenim un objectiu comú, que és contribuir, des de l’economia, a assolir una societat millor

En l’Enquesta de Situació Econòmica del Col·legi d’Economistes de Catalunya de la passada primavera, el 71,4 % dels col·legiats i col·legiades va assenyalar “necessari reformar profundament l’ac tual sistema de finançament autonò· mic”. Fa uns dies va anunciar la forma ció d’un programa per dissenyar i

L’economia funciona bé i el creixement del PIB és una molt bona notícia, però ens preocupa que aquesta millora no arribi a l’economia de la gent

© Departament D’economia i Finances

El pressupost és el gran instrument del que s’ha de dotar el Govern per poder desen volupar les polítiques públiques que prio ritza. En aquest sentit, estem treballant amb ERC i els Comuns en la línia dels acords d’investidura que vam signar.

El Govern ha aprovat un sostre de des pesa de 37.783 milions d’euros pel 2025, un 12,8 % superior al de 2023. Com justifica aquest augment i en quines àrees preveu una major inversió? És un increment rellevant, tot i que s’ha de tenir en compte que la comparació és res pecte de l’any 2023, el darrer amb pressu

Un aspecte clau per ser més competitius és no trencar la cadena de valor del coneixement. Cal que aquest acabi aterrant al mercat

post aprovat. Una gran part d’aquest aug ment és el resultat de majors ingressos pel sistema de finançament i pels tributs, degut a la bona evolució de l’economia. Volem millorar les partides vinculades a l’estat del benestar, com ara la salut, l’educació i els drets socials; també l’habitatge, les infraes tructures hídriques i energètiques o l’aposta pel coneixement i la innovació amb projectes com la descarbonització de l’economia.

Quina garantia dona el Govern de que executarà el 100 % de les inversions previstes?

Les dades provisionals ens indiquen que el ritme d’execució d’inversions del 2024 està sent superior al de l’any passat, però tre ballarem per agilitar els procediments i se guir reduint terminis.

El teixit empresarial català enfronta diversos desafiaments, com la dificul tat per trobar treballadors i treballado· res qualificats o l’arribada de la intel· ligència artificial. Quines polítiques econòmiques implementarà el Govern per enfortir la competitivitat i la inno vació de les empreses catalanes?

Un aspecte clau per ser més competitius és no trencar la cadena de valor del co neixement. Les nostres universitats i centres de recerca generen un coneixe ment molt valuós, però gran part d’aquest no acaba aterrant al mercat. Volem dis senyar instruments i recursos perqu è tot aquest coneixement arribi a les nostres empreses i que es valoritzi al territori. També cal casar millor els continguts de la formació professional i les necessitats del mercat laboral, i ajudar les empreses a implementar estratègies de descarbo nització i digitalització que els permetin guanyar competitivitat.

Volem dissenyar instruments i recursos perquè tot aquest coneixement arribi a les nostres empreses i que es valoritzi al territori

Les infraestructures són un tema que preocupa als economistes. El president Illa ha marcat com a prioritat l’amplia ció de l’aeroport del Prat, convocant de nou la taula entre la Generalitat i el Govern estatal. Per quin model d’aero port aposta el Govern català?

Volem un aeroport que connecti bé Ca talunya amb el món i que sigui capaç de competir amb els millors aeroports d’Eu ropa, però això s’ha de fer respectant la biodiversitat de l’entorn i les directives ambientals europees. Tenint en compte tot això, la comissió tècnica Generalitat Estat analitzarà totes les alternatives per escollir ne la millor possible.

L’inici del traspàs de Rodalies està pre vist per a inicis de 2025. En quin punt es troba la transferència de la gestió?

Com beneficiarà als usuaris l’adminis tració pròpia d’aquesta infraestructura?

Anem avançant segons el calendari pre vist, i a finals d’aquest 2024 esperem tenir llestos els estatuts de l’empresa mixta Generalitat Estat que s’ocuparà de gestionar el traspàs. La nostra voluntat és que aquest nou model de governança permeti millorar l’operativa del servei i les condicions de la xarxa.

Un dels factors que està posant en pe· rill el benestar de la ciutadania és l’ac cés a un habitatge digne. Quines me sures concretes desplegarà el Govern al llarg dels propers anys per abordar aquesta situació i garantir que tothom pugui accedir a un habitatge assequi· ble? Contemplen fomentar la col· laboració publicoprivada?

Per descomptat. El president Illa ha anun ciat un pla molt ambiciós per construir 50.000 habitatges protegits fins al 2030, i per materialitzar lo és essencial la col· laboració del sector privat, ja que tots aquests habitatges no els podrà construir només l’Incasòl. En paral·lel, habilitarem

instruments per simplificar els procedi ments administratius i reduir així els ter minis de construcció. Aquest és un ob jectiu prioritari per al Govern, i tots els departaments treballarem al màxim per assolir lo.

El turisme massiu planteja un gran repte per Catalunya. Quina és la fór mula que pot permetre conciliar els beneficis econòmics del turisme amb la sostenibilitat i la qualitat de vida dels residents?

Els fets demostren que és necessari estar preparats per respondre als efec· tes del canvi climàtic. La sequera és una de les formes que més afecten Catalunya, i el president Illa ja ha anun· ciat algunes mesures per compensar la seva repercussió. Però quin és el pla a mitjà i a llarg termini que té el Govern per protegir l’economia catalana de l’escalfament global?

Estem estudiant modificar l’impost turístic, per tal que les administracions comptin amb més recursos per gestionar aquest impacte

Nosaltres defensem un model de turisme més eficient tant a nivell ambiental com social, orientat a reduir la petjada de car boni, els costos energètics i el consum d’aigua del sector, i en què el visitant sigui respectuós amb l’entorn. En el que perto ca a la meva conselleria, som conscients que el turisme té un impacte notable en les destinacions, i per això estem estudiant modificar l’impost turístic que paguen els visitants per tal que les administracions afectades comptin amb més recursos per gestionar aquest impacte.

Una de les primeres decisions d’aquest Govern va ser aprovar un pla per incre mentar les infraestructures del cicle de l’aigua, perquè la necessiten els ciuta

La transició ecològica no s’aconseguirà només amb petites accions aïllades. Per fer-la realitat, necessitarem més ambició

© Departament D’economia i Finances

Alícia Romero va rebre l’11 de novembre al degà i la vicedegana, Carlos Puig de Travy i Àngels Fitó, i altres membres de la Junta de Govern. La consellera va explicar a les seves xarxes socials com va anar la trobada: “Hem tractat diversos temes, el foment de pro -

dans, les empreses, la indústria, el sec tor primari… Seran 3.000 milions d’euros en els propers anys per finançar projec tes de potabilització, dessalinització i regeneració d’aigua. També activarem mesures per descarbonitzar l’economia, especialment en l’àmbit de la indústria, i potenciarem la generació d’energia d’origen renovable. El binomi aigua energia és fonamental perquè la nostra economia sigui competitiva.

I quina és l’estratègia per desenvo lupar el sector de les energies reno

El coneixement del Col·legi és molt valuós per al Govern, perquè ens ajuda a dissenyar polítiques públiques més

útils i eficaces

fessions lligades a l’economia i l’empresa, la competitivitat de l’economia catalana, la fiscalitat o la visió de les dones en l’economia. Moltes gràcies per la conversa, tenim molta a feina a fer, de manera conjunta”.

vables? Catalunya té molt potencial, però la situació actual està lluny de ser la desitjada.

Efectivament, és un àmbit on fins ara hem avançat amb massa timidesa. Avui només una setena part de la demanda d’energia elèctrica a Catalunya es cobreix amb energies netes, quan la mitjana al conjunt de l’Estat és del 50 %. Per tant, si volem assolir un avantatge competitiu en aquest àmbit cal fer un esforç ingent per tenir més parcs eòlics i fotovoltaics. És clar que, en paral·lel, hem d’afavorir pràctiques com l’autoconsum, però la transició ecològica no s’aconseguirà no més amb petites accions aïllades. Ne cessitem més ambició.

Quin creu que és el rol que té el Col· legi d’Economistes de Catalunya a la societat civil i quin valor tenen per a vostè, com a consellera d’Economia, i pel Govern de la Generalitat les opi nions que emet?

El rol del Col·legi d’Economistes de Ca talunya és fonamental com a analista de l’economia i de la societat, però també

generant debat al voltant de qüestions importants pel present i el futur del país. Tot aquest coneixement és molt valuós per al Govern perquè ens ajuda a disse nyar polítiques públiques més útils i efi caces.

Quina relació espera tenir amb el Col·legi?

Una relació fluïda i de col·laboració ple na, ja que el Col·legi i el Departament d’Economia tenim un objectiu comú, que és contribuir, des de l’economia, a as solir una societat millor. n

Volem un aeroport que connecti bé Catalunya amb la resta del món, però respectant la biodiversitat

La Junta de Govern Ampliada es reuneix a Montserrat per donar suport al Mil·lenari

A la reunió de la Junta es va realitzar un exhaustiu balanç de l’activitat desplegada i es van traçar les línies mestres del futur immediat.

El Col·legi d’Econo mistes de Catalunya va celebrar, el 17 de setembre, la reunió anual de la Junta de Govern Ampliada a Montserrat, com a mostra de suport a les festivitats de commemoració del mil·lenari del monestir. A l’acte hi van participar els membres de la Junta de Govern i els presi dents i representants de les 27 comissions col·legials i del Comitè de Normativa i Ètica Professional (CNEP).

A la reunió es va realitzar un exhaustiu balanç de l’ac tivitat desplegada pel Col·legi i es van traçar les línies mes tres del futur immediat. De fet, la jornada va començar amb una sessió dedicada a avaluar el funcionament de la institució durant l’últim any, en la qual hi van intervenir el degà, Carles Puig de Travy, la vicedegana,

Àngels Fitó, i la secretària de la Junta de Govern, Carmen Jover. També es va presentar un informe detallat sobre els seus assoliments, els desafia ments enfrontats i la seva pro jecció per al proper curs.

La reunió anual no només va servir per fer balanç i planifi car, sinó que es van analitzar, mitjançant grups de treball, cinc temàtiques de gran interès per a la institució: comunicació a col·legiats/des; imatge i presèn

Canvis en la Comissió de Joves

Ala Junta de Govern Ampliada del Col·legi d’Economistes de Catalunya, celebrada el pas sat 17 de setembre, es va apro var la renovació al capdavant de la Comissió de Joves del Col· legi. Antoni Bartolí, president de la Comissió des de mitjan de l’any 2020, va ser substituït per Ferran Piqué com a nou presi dent, que estarà acompanyat per Àlex Segarra com a vice president.

Ferran Piqué es dedica a la consultoria estratègica, i està especialitzat en l’àmbit de la millora de la competitivitat de les empreses de cadenes de

valor, els clústers i el desenvo lupament econòmic territorial. Per la seva part, Àlex Segarra és director associat del Depar tament Fiscal de RocaJunyent. Ambdós comptaran amb el suport dels següents col·legiats i col·legiades joves dels diver sos territoris de Catalunya:

• Víctor Costa (Barcelona)

• Laura Llussà (Barcelona)

• Laura Casanovas (Girona)

• Astrid Guàrdia (Girona)

• Àlex Mocciaro (Lleida)

• Marc Torruella (Lleida)

• Laia Vilalta (Lleida)

• Cèlia Milagros Hernández (Tarragona)

• Lídia Vives (Tarragona)

Ferran Piqué

Entre altres objectius, la nova Comissió es proposa impulsar la col·legiació jove, dinamitzar acti vament el col·lectiu a través d’ac tes de networking i la participació

cia del Col·legi a la societat; comissions col·legials; col· legiació; i serveis i formació. Les idees i estratègies abordades seran d’utilitat per marcar la tra jectòria del Col·legi d’Economis tes de Catalunya en el futur. n

Àlex Segarra

en el si del Col·legi, incidir públi cament, intervenir en el desenvo lupament professional dels joves, i col·laborar i potenciar sinergies amb altres institucions. n

El Consejo General de Economistas reconeix Josep Maria Gay de Liébana, Esther Subirà i Carles Puig de Travy

El Consejo General de Economistas (CGE) va lliurar, en una cerimò nia celebrada el 17 d’octubre a Madrid, les seves distincions a economistes de reconegut pres tigi, entre les quals cal destacar les lliurades a tres membres del Col·legi d’Economistes de Cata lunya. El Consejo va homenatjar la trajectòria de Josep Maria Gay de Liébana amb l’entrega, a títol pòstum, de la Gran Creu al Mèrit en el Servei de l’Economia a la seva vídua, Mercedes Orfila, per part del president del Consejo, Valentí Pich. Amb aquest guardó es reconeix la seva tasca de divulgació de l’economia, apro pant la a la societat amb rigor i pedagogia.

D’altra banda, es va lliurar la Medalla en el Servei a l’Economia Espanyola a la col·legiada Esther Subirà, catedràtica de la Facul tat d’Economia i Empresa de la

Universitat de Barcelona, mem bre de la Junta de Govern i pre sidenta de la Comissió de Sèni ors del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El Consejo destaca el seu exercici de la professió d’economista, així com la seva dedicació a l’activitat col·legial i a la societat en general.

Finalment, el Consejo va guar donar amb la Creu al Mèrit en el Servei de l’Economia al degà del Col·legi d’Economistes de Cata lunya, Carles Puig de Travy, per la seva tasca desplegada en el servei a la professió d’econo mista en el si de les diferents organitzacions col·legials en què ha participat al llarg dels anys. Destaca, en aquest sentit, la seva feina com a president del Regis tro de Economistas Auditores de España (REA) i en diverses fun cions al Col·legi d’Economistes de Catalunya, fins a esdevenir el seu degà. n

Carles Puig de Travy

Esther Subirà

Mercedes Orfila, vídua de Josep Maria Gay de Liébana

Antoni Cañete, president de PIMEC, participa en el cicle “Converses del degà”

L’empresari, professor i dirigent de la patronal catalana parla dels principals reptes de l’economia i la societat catalanes.

El president de la patronal PIMEC, Antoni Cañete, va ser protagonista d’una nova edició de “Conver ses del degà”, celebrada el 16 de setembre. El degà, Carles Puig de Travy, va celebrar que l’economia de Catalunya creixi per sobre de la mitjana europea, afegint que això invita a tenir una visió optimista del futur. Va des tacar que part dels bons resul tats econòmics són l’efecte dels fons Next Generation o l’illa energètica a la península Ibèrica.

Per la seva part, el presi dent de PIMEC va elogiar l’In forme Dragui, presentat el 9 de setembre, atès que posa de manifest un tema cabdal: “O la Unió Europea lidera canvis amb el compromís de fer polí tica d’interessos generals, o ho passarem malament en el futur. Venen núvols”. En aquesta línia, va reclamar una sèrie de canvis per assegurar la viabilitat i com petitivitat de les empreses cata lanes, en un context de transfor macions i reptes continus.

D’altra banda, Cañete va recalcar que les transformaci ons globals obliguen a situar la productivitat dels recursos com un element de “columna ver tebral” per aconseguir que les empreses siguin viables i com petitives. Remarca que, si no es fan els canvis adequats, estarem tancant empreses i no tindrem capacitat per donar resposta a les necessitats de la nostra societat. Segons el convidat, les qüestions que més preocupen les petites i mitjanes empreses de Catalunya són: trobar mà d’obra i talent (una situació difícil d’expli car amb una taxa d’atur del 9 % a Catalunya i de l’11 % a Espanya), la burocràcia i la fiscalitat.

Davant la reducció de la jornada laboral, el president de PIMEC destaca la conno tació populista dels missatges que indiquen que la gent treba llarà menys però cobrarà més. Afirma que és un tema que s’ha

d’abordar des del diàleg social i la negociació col·lectiva, i que cal tractar ho des d’una pers pectiva de “360 graus”, per què “si no es té en compte la dimensió de les empreses podem patir conseqüències”.

El dirigent de PIMEC va demanar les millors connexions possibles per a l’aeroport del Prat

Pel que fa al nou Govern a la Generalitat de Catalu nya, Cañete va reconèixer que l’Executiu té damunt de la taula moltes qüestions que ha d’abordar el més aviat pos sible, amb el màxim consens possible i amb diàleg social. Posar en marxa el nou sistema de finançament és prioritari, però ha de tenir un caràcter tractor, “si no, estarem gripant l’economia”. Afegeix que s’ha de fer molta pedagogia sobre el que Catalunya demanda i proposa. A més, va afirmar que les 17 comunitats autò

nomes han de tenir un prin cipi de solidaritat, però destacà que els catalans i les catalanes “són els més solidaris del país, i amb diferència”.

El president de PIMEC va recordar que el nou Govern pot prendre moltes decisions que no depenen de tercers, com ara gestionar correcta ment els recursos per fer de l’Administració pública una eina més àgil i eficient, que es cen tri en qüestions preferents per impulsar l’ocupació i la com petitivitat.

Durant l’acte al Col·legi d’Economistes de Catalunya, Cañete va demanar que l’ae roport del Prat estigui el millor connectat possible i tingui les millors connexions per poder fomentar la competitivitat i atraure talent. n

Antoni Llardén, president d’Enagás, dialoga amb el degà

En el marc d’una nova edició de “Converses del degà”, celebrada el 18 d’octubre, el degà, Car les Puig de Travy, va dialogar amb Antoni Llardén, president d’Enagás, sobre la transició energètica i sobre el present i futur del sector energètic a nivell internacional i espanyol, centrant l’atenció particular ment en el camp gasístic i en Enagás com a operador i gestor de referència. Durant la conversa es van tenir presents els marcs geopolític, econò mic i tecnològic, i també es van abordar nous projectes, com per exemple l’hidrogen verd. A l’acte es van tractar, entre altres temes, els rep tes de la reindustrialització a Europa i la política comuni tària del gas, i el paper que pot tenir Espanya en aques tes fites, així com alguns dels projectes que està desplegant Enagás. n

Conveni amb el Consell de Col·legis d’Enginyers

Graduats

i Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya

El passat 23 d’octubre, el Col·legi d’Econo mistes de Catalunya i el Consell de Col·legis d’En ginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Cata lunya (#CCETIC) van signar un conveni per col·laborar

en la promoció i en la difu sió de la cultura emprene dora, el talent, el coneixe ment i la innovació, així com en l’impuls de projectes inno vadors i d’startups a través de la xarxa d’Economistes BAN. n

El Col·legi d’Economistes de Catalunya celebra la XXIV Jornada Tècnica d’Auditoria amb més de 130 professionals

L’acte va abordar temes com les novetats en normativa comptable, els reptes de l’auditoria en l’era digital i les millors pràctiques per garantir la qualitat en els processos de revisió financera.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya va cele brar, el 18 de setembre, la XXIV Jornada Tècnica d’Audi toria, organitzada per la Comis sió d’Auditors de Comptes | REA Catalunya del Col·legi amb la col· laboració del Registre d’Econo mistes Auditors del Consejo General de Economistas, que va reunir a la seu de Barcelona i online més de 130 professionals per analitzar l’actualitat del sector de l’auditoria. Aquesta Jornada, que s’ha consolidat com un refe rent, va abordar temes crucials com les últimes novetats en nor mativa comptable, els desafia ments de l’auditoria en l’era digital i les millors pràctiques per garan

tir la qualitat en els processos de revisió financera.

La Jornada va ser inaugurada per Valentí Pich, president del Consejo General de Economis tas, Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Emilio Álvarez, presi dent del Registre d’Economistes Auditors (REA), i Francesc Gar reta, president de la Comissió d’Auditors de Comptes | REA Catalunya del Col·legi d’Econo mistes de Catalunya. La confe rència inaugural va anar a càrrec de Santiago Durán, president de l’ICAC Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas.

A la Jornada es van analitzar, entre altres, les problemàtiques

de la valoració en empreses en reestructuració, es va parlar de la gestió dels riscos de ciberse guretat i dels informes de soste nibilitat per a les pimes, i es van

repassar els reptes i oportunitats que ofereix actualment el mercat per a les firmes d’auditoria. A més, es va realitzar un taller pràc tic sobre ChatGPT. n

El CEC demana una nova governança de la col·laboració publicoprivada pel segle XXI

El 27 de setembre va tenir lloc a l’auditori de la seu de Barcelona del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) la jornada “Col·laboració publico privada: reptes i horitzons”, orga nitzada per la Comissió de Ges tió Pública. Es va debatre sobre la importància de la col·laboració entre administracions públiques i el sector privat, no només tenint en compte el moment present, sinó també el futur.

En l’obertura, el degà, Carles Puig de Travy, va comentar que la col·laboració publicoprivada s’ha d’entendre com un acord a llarg termini entre una administra ció pública i el sector privat, i va recordar que, en matèria de col· laboració publicoprivada, Espanya

presenta un dels nivells més bai xos en termes de PIB.

La conferència va anar a càr rec de la directora associada del Centre de Governança Pública d’ESADE, Mònica Reig, qui va centrar la seva exposició en la millora de l’eficiència de la gestió pública a través de la col· laboració del sector privat. En aquest sentit, Reig va remarcar que l’eficiència en l’administració pública suposa una activitat estratègica i global al servei de les mateixes polítiques públiques.

L’acte també va contemplar una taula rodona moderada per Enric Ripoll, soci de Faura Casas, en la qual es va abordar l’experi ència de la col·laboració publico privada en tres àmbits: infraes

tructures i mobilitat, cultura i habi tatge. Com a ponents hi van par ticipar: el director general d’Infra estructures Ferroviàries de Cata lunya (IFERCAT), Ricard Martínez, la coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona, Mònica Mateos, i la presidenta de la Fun dació Hàbitat 3, Carme Trilla.

Finalment, el president de la Comissió de Gestió Pública,

Josep Viñas, va assenyalar que Catalunya necessita una nova cultura de la governança de la col·laboració publicopri vada que s’orienti a superar els reptes del segle XXI, carac teritzats per la globalització de l’economia, l’exigència de ren dició de comptes i els estàn dards de qualitat òptims per als ciutadans. n

Sessió sobre la factura electrònica a Lleida amb 270 participants

El passat 25 de setem bre es va celebrar a la seu de Lleida del Col· legi d’Economistes de Catalu nya (CEC) una sessió sobre la factura electrònica, amb l’em presa de consultoria tecnològica Esofitec, adreçada a col·legiats i col·legiades, assessories i des patxos professionals.

Amb l’entrada en vigor de la Llei Antifrau (11/2021), que estableix noves mesures de prevenció i antifrau fiscal, i de la Llei Crea i Creix Empresarial (18/2022), que introdueix nove tats per lluitar envers la morosi tat, l’adopció de la factura elec trònica s’erigeix com una neces sitat imminent per a empreses i professionals. A la sessió es va fer referència a les obligaci

ons en la gestió de facturació que començaran a sorgir durant l’any 2025. En aquest sentit, es va recordar que, a partir de l’1 de juliol del 2025, ja no es podran utilitzar ni l’Excel ni el Word per a emetre factures, de manera que serà necessari uti litzar programes de gestió que estiguin homologats per l’Agèn

cia Tributària, i que és el que es coneix com a “sistema de ges tió Verifactu”.

Segons Jordi Fabregat, consultor d’Esofitec, per als assessors aquesta pot ser una oportunitat per treballar amb els clients a través de dades unificades. D’altra banda, Toni Izquierdo, soci director d’Izqui

erdo Motter, va parlar sobre la reorientació del negoci de l’as sessoria, posant èmfasi en que aquest canvi tecnològic pot esdevenir una oportunitat per donar més valor al servei que ofereixen els professionals a les empreses i, alhora, fer créixer el negoci.

La xifra de 270 participants, tant en format online com pre sencial, que van assistir a la sessió evidencia que la fac tura electrònica és un factor disruptiu que va més enllà de les repercussions legals i fis cals, i que amb aquests canvis el que està començant a sor gir és un nou model de desen volupament empresarial per a les firmes i despatxos profes sionals. n

Taula rodona sobre canvi climàtic i sector assegurador

La Comissió d’Econo mia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va orga nitzar el 8 d’octubre una taula rodona, juntament amb el Col· legi d’Actuaris de Catalunya (CAC), amb el títol “Canvi cli màtic: impactes físics i riscos financers. Nous reptes per al sector assegurador”.

La presentació de l’acte va córrer a càrrec d’Anton Gasol, exdegà i conseller de la Junta de Govern del Col·legi d’Eco nomistes de Catalunya, i d’An toni López, vicepresident de la Junta de Govern del Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC) i CEO de Mutual Mèdica. Ambdós van destacar que el canvi climàtic té conseqüèn cies devastadores, i el sector assegurador pot establir un marc de seguretat.

La introducció a la taula rodona va correspondre a Clara Armengol, membre de la Junta de Govern del Col· legi d’Actuaris de Catalunya i directora de sostenibilitat de Sabadell Assegurances, que va comentar, entre altres

temes, que actualment al món es consumeixen 40 gigato nes anuals de CO 2 , cosa que implicaria que en uns 15 anys la temperatura de la Terra pugui augmentar en dos graus. Per aquest motiu són tan importants els objectius de descarbonització.

A la taula rodona, mode rada per Ana García, presi denta de la Comissió d’Eco nomia i Sostenibilitat del Col· legi d’Economistes de Catalu nya i membre de la Junta de Govern, Patricia Busto, direc tora de desenvolupament de negoci sostenible de Banc Sabadell, va remarcar que les subvencions i contractacions del sector públic seran cada vegada més exigents amb els requisits de sostenibilitat. Els més ben adaptats juga ran amb avantatge. Va afe gir que és important que les pimes treballin per tenir un pla estratègic per poder realitzar la transició.

Emilio Vicente, director de gestió de riscos i asseguran ces de MGS i membre de la Junta de Govern del Col·legi

Debat sobre l’impacte dels biaixos de gènere en les empreses

El passat 25 de setem bre, la Comissió d’Eco nomia de la Igualtat i la Diversitat del Col·legi d’Econo mistes de Catalunya (CEC) va organitzar l’acte “Combatre els biaixos de gènere per millorar els resultats empresarials. El cas Between”. La presentació de l’acte va anar a càrrec del degà, Carles Puig de Travy, i a continuació es va desenvolu

par un debat que va comptar amb Ester Oliveras, presidenta de la Comissió d’Economia de la Igualtat i la Diversitat del Col· legi d’Economistes de Catalu nya, Eli Abad, sòcia cofunda dora de Between Technology, i Francesc Civit, enginyer indus trial i soci cofundador també de Between Technology.

d’Actuaris de Catalunya, va comentar que s’han de dis senyar nous productes asse guradors davant l’avanç del canvi climàtic, tot i que en l’ac tualitat manquen dades sufici ents per poder determinar els riscos. Per la seva part, Sergi Saurí, director del CENIT i pro fessor de la UPC, apuntà que la col·laboració publicoprivada és clau per generar infraes tructures i crear cadenes de valor més resilients. Finalment, Bernardo Monclús, CFO de

Idilia Foods, va advertir que és molt important que les empre ses mantinguin un compro mís amb la inversió d’actius per ser més sostenibles i que s’ha de posar la sostenibilitat dins de l’agenda corporativa, per la qual cosa és clau poder fer un mapa de riscos.

La cloenda de la taula rodona va anar a càrrec de José Luis Morales, membre de la Comissió d’Economia i Sos tenibilitat del Col·legi d’Econo mistes de Catalunya. n

Durant la sessió, Oliveras va exposar com els biaixos de gènere poden afectar signifi cativament el rendiment d’una empresa, mentre que Abad i Civit van compartir exem ples concrets de les iniciatives implementades a la mateixa

Between Technology, desta cant que els plans d’igualtat no només promouen un entorn de treball més just, sinó que també poden contribuir a la innovació i l’eficiència operativa. n

Taula rodona sobre “L’economia catalana davant els reptes geopolítics del món”

La Comissió d’Econo mia Catalana del Col· legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va organitzar el passat 3 d’octubre la taula rodona “L’economia catalana davant els reptes geopolítics del món”. En aquest acte hi van participar Ramon Tre mosa, professor d’Economia a la Universitat de Barcelona i regidor del Consell Munici pal de Barcelona, exconse ller d’Empresa i Coneixement i exmembre del Parlament Europeu i del Parlament de Catalunya; Adrià Fortet, pro fessor d’Història a la Univer sitat Autònoma de Barcelona, expert en relacions interna cionals i el conflicte d’Ori ent Mitjà; i Abel Riu, director del Catalonia Global Institute i expert en política i història recent de l’espai exsoviètic. El degà del Col·legi, Car les Puig de Travy, va presen tar l’acte, destacant que el panorama mundial està cada vegada més fragmentat i en ell s’observa el sorgiment d’un

nou bloc de potències, amb la Xina com a protagonista princi pal, que qüestiona l’hegemonia que el bloc occidental ha man tingut durant dècades.

Per la seva banda, Ramon Tremosa va posar en valor que Catalunya podrà culminar aquest 2024 amb un PIB de 300.000 milions d’euros, que fa que les exportacions cata lanes estiguin batent rècords. Per contra, també va mencio

nar que, en el curt termini, l’es cenari mundial no és optimista, i va considerar que és proba ble un horitzó pròxim de guer res i una fragmentació política creixent.

Adrià Fortet va aprofitar la seva intervenció per a emfa titzar que l’ordre liberal, repre sentat principalment pels Estats Units i existent des de la caiguda del mur de Berlín, està sent qüestionat per part

de la Xina, Rússia i Iran, gene rant se així una nova dinàmica de guerra freda.

Finalment, Abel Riu va subratllar que, des de la crea ció de l’ONU, actualment es viu el moment amb més conflic tes bèl·lics al món, que, entre altres coses, estan provocant greus problemes en les cade nes de valor i, tot plegat, està generant una situació de revi sió de l’ordre global. n

El degà presenta la Memòria 2023 del Consell

Econòmic

Carles

i

Social de Barcelona (CESB)

Puig de Travy va repassar breument l’any 2023 i la realitat econòmica actual, destacant que havia estat un exercici positiu amb el retorn a una certa normalitat.

El dimecres 9 d’octubre, el degà del Col·legi d’Eco nomistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, va intervenir en la Sessió Plenària del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) per presentar la Memòria Socioeconòmica de Barcelona de 2023, document en el que ha participat, concretament en la Introducció amb el capítol titu lat “2023: de la incertesa a l’op timisme”. Aquesta, que va tenir lloc al Saló del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, va comptar amb Raquel Gil, regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminisme i Memòria Democrà tica, i amb Francesc Castellana, president del CESB.

En el seu discurs, el degà va repassar breument l’any 2023 i la realitat econòmica actual, desta cant que havia estat un exercici positiu amb el retorn a una certa normalitat després dels sotracs

patits en anys anteriors. Tot i així, el 2023 va començar amb unes previsions poc optimistes i amb molts dubtes a nivell internacional. En el cas d’Europa, va qualificar la seva evolució de discreta, men tre que Espanya i Catalunya van experimentar uns dels millors registres del conjunt comunitari, amb un retrocés de la inflació i un bon comportament del mercat laboral. Durant la primera meitat del 2024 s’ha mantingut la marxa de l’exercici anterior, i s’espera una lleu desacceleració de l’activitat per a la segona part de l’any, perí ode que vindrà marcat, sobretot, pel conflicte a l’Orient Mitjà i el seu impacte sobre la inflació, i el rela xament de la política monetària i el descens del tipus d’interès.

D’altra banda, va destacar alguns dels principals reptes de la nostra economia. Aquests són: la immigració i el creixe ment demogràfic, la producti

Ponència del degà a la Fundació Gresol

El degà, Carles Puig de Travy, va ser invitat a pre sentar una ponència a la XXIII Jornada Gresol que, amb el lema “Innovació, Talent, Lideratge. Gresol 30 anys”, es va celebrar el 24 d’octubre al Moll de Costa de Tarragona. La ponència va tenir per títol “L’economia catalana en el context actual”, i va abordar el panorama econòmic del 2023, la situació actual i prevista, els princi pals reptes de Catalunya i l’evolu ció i els factors més importants de l’economia de Tarragona. Va des tacar que l’activitat econòmica viu a Espanya i Catalunya un moment

positiu, amb un creixement supe rior al del conjunt de la Unió Euro pea i de la zona euro. Les previsi ons apunten uns increments del PIB pel 2024 d’un 2,9 % a Espa nya i d’un 2,7 % a Catalunya, que arribaran a un 2,1 % i un 2,2 % el 2025, respectivament. La marxa de l’economia vindrà marcada pels conflictes geopolítics, el rela xament de la política monetària, l’acceleració del consum privat i la recuperació lenta de la inversió productiva a Espanya.

Pel que fa als reptes, va asse nyalar la immigració i el creixe ment demogràfic, les infraes

vitat, el model energètic i l’au tonomia estratègica en recursos bàsics, les infraestructures — sobretot de mobilitat i trans port— i la reforma de les admi nistracions públiques.

Finalment, va apuntar 5 prin cipis per abordar els reptes de

futur: tenir perspectiva de mitjà i llarg termini; disposar d’una visió compartida i integradora; potenciar la bona governança; tenir voluntat negociadora i de consens; i impulsar una veritable col·laboració publicoprivada i públic pública. n

tructures (sobretot de mobilitat i transport), la reforma de les admi nistracions públiques i la millora de la productivitat. En aquest darrer punt afegí que la Unió Europea presenta, segons l’In forme Draghi, un nivell inferior al dels EUA en un 20 %, nivell que resulta encara pitjor pels casos d’Espanya i Catalunya. En relació a l’economia de Tar ragona, demarcació que concen tra el 10,7 % de la població i el 10,0 % de l’ocupació de Catalu nya, va destacar, en primer lloc, que la indústria té un pes especí fic superior al que té en l’econo mia del conjunt del Principat, tot i que la rellevància dels serveis és inferior. D’altra banda, assenyalà que Tarragona va ser el 2023 la província amb un major dina misme de l’economia, destacant el Camp de Tarragona. Entre els reptes futurs de la demarcació va apuntar, entre altres, potenciar Tarragona com a pol econòmic de Catalunya, impulsar les inversi ons en infraestructures ferroviàries i viàries, millorar el talent, diversifi car l’activitat industrial, coordinar l’acció turística municipal o fer una política clara en habitatge. n

EconomistesBAN celebra fòrums inversors a Vilanova i la Geltrú i a Girona

El Fòrum Inversor d’Eco nomistesBAN, amb gairebé 70 edicions a la seva esquena, s’ha conso lidat com una de les platafor mes líders a Catalunya per al suport a emprenedors i empre nedores. Al llarg de la seva tra jectòria, ha ajudat desenes de noves empreses, oferint los acompanyament estratègic i actuant com a palanca per trobar el finançament neces sari amb el qual poder seguir desenvolupant se.

Després de l’estiu, Econo mistesBAN va celebrar dos fòrums inversors, un a Vilanova i la Geltrú i un altre a Girona, amb la voluntat de descentra litzar la seva activitat als diver sos territoris de Catalunya i de connectar projectes locals d’startups amb inversors de diferents indrets.

Vilanova i la Geltrú EconomistesBAN, la xarxa de Business Angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va organitzar el 19 de setem bre la 68a edició del Fòrum Inversor, que va tenir lloc al recinte Neàpolis de l’Ajunta ment de Vilanova, represen tant una nova oportunitat per a 6 startups locals de presen tar els seus projectes davant un grup d’inversors i potenci als inversors.

L’acte va comptar amb la participació d’Anna Ribera, quarta tinenta d’alcaldia i regi dora de Projecció de Ciutat, Capitalitat i Empresa de l’Ajun tament de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), Ignasi Perat, sotsdirector d’empresa del Campus de Vilanova i la Geltrú de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Pol Font, president d’EconomistesBAN.

La presentació de les startups va ser seguida d’una xerrada sobre els aspectes imprescindibles per conver tir una startup en un projecte invertible, conduïda per Clé ment Lemardelé, co CEO de Vaive Logistics, i Hernán A. González, professor agregat del Departament d’Enginyeria Mecànica de la UPC, amb la moderació de Marta Alsinella, directora d’EconomistesBAN, i Rocío Flor, líder de l’equip d’Assessorament Financer de l’Àrea de Startups d’ACCIÓ.

La sessió va estar coor ganitzada amb la Federació Empresarial del Gran Pene dès, i va comptar amb la col· laboració de Gala Media, Neà polis, Banc Sabadell, la Uni versitat Politècnica de Cata lunya i Vallformosa, amb el

suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Girona

El 10 d’octubre, Economistes BAN va celebrar per tercera vegada a Girona un fòrum inversor. Aquest tingué lloc a la Facultat de Ciències Econò miques i Empresarials de la Uni versitat de Girona, i va permetre connectar amb 6 startups dels sectors healthtech, cibersecurity, wellness & beauty i recommerce-marketplace amb poten cials inversors i inversores.

L’acte va comptar amb la participació de destacades personalitats com Xavier Alde guer, quart tinent d’alcaldia i regidor de Talent, Innovació, Salut i Comunitat de l’Ajunta ment de Girona, Ma. Teresa Bosch Badia, degana de la

Facultat de Ciències Econò miques i Empresarials de la Universitat de Girona, Gemma Coll i Arnall, tresorera i mem bre del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Girona, Lluís Bigas de Llobet, president de la seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i Pol Font, president d’Econo mistesBAN.

A més a més, hi va haver una xerrada sobre la visió de l’ecosistema emprenedor català i com ACCIÓ pot ajudar les startups a créixer a càrrec de Rocío Flor, líder de l’equip d’As sessorament Financer de l’Àrea de Startups d’ACCIÓ. Va desta car que el nombre d’empreses emergents a Catalunya sobre passà les 2.100 el 2023, una xifra rècord, i que s’ha incre mentat un 4 % en un any. n

Francesc Reguant: “És millor adaptar el nostre paisatge que esperar la seva destrucció”

El president de la Comissió d’Economia Agroalimentària, Francesc Reguant, defensa ferventment la implementació de noves tecnologies al sector per optimitzar els recursos, i reclama que les administracions públiques prenguin decisions amb sentit.

SARA PUIG

Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

Francesc Reguant acumula un profund i exhaustiu coneixement del sector gràcies a la seva extensa trajectòria, dedicada al desenvolupament de tècniques agroalimentàries i al progrés del món rural. Durant gairebé 20 anys va treballar a l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), on va ser director d’Administració i Sistemes d’Informació i director d’Estudis i Prospectiva, i una dècada al Departament d’Agricultura de la Generalitat. Des del 2019 presideix la Comissió d’Economia Agroalimentària, de la qual en va ser impulsor i creador al 2012, i va dirigir fins l’any passat l’Observatori de l’Economia Agroalimentària. Els efectes del canvi climàtic, les protestes del sector primari i les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies en la producció d’aliments en un món sufocat per l’alta demanda l’han convertit en una de les veus més sol·licitades per explicar i ajudar a entendre la conjuntura que travessa el país.

Catalunya ha enfrontat una greu sequera durant la primera meitat de l’any.

Estem a la cua d’Espanya en energies renovables, s’ha actuat sense una bona planificació i amb presses. Pensaré que comencem a anar bé quan vegi els molins de vent marins a 18 km de Roses

Quines accions considera que no s’han realitzat adequadament en la prevenció d’aquest problema? I, mirant al futur, quines mesures s’han d’implementar per augmentar la resiliència del sector agrícola davant de futurs episodis?

La primera mesura que calia era informar la ciutadania del risc de la sequera i de les mesures d’estalvi que calia prendre. Però mentre que a la Catalunya rural patien i visualitzaven el risc que s’apropava, a ciutat la informació i les mesures van arribar molt tard. Les mesures que es varen prendre, i que formen part del Pla Especial de Sequera, són excessivament tolerants amb el sector turístic i desajustades amb el sector que ens proveeix els aliments. Per exemple, en situació d’excepcionalitat es reserva un 20 % de l’aigua agrícola per no perdre la vida dels arbres. Això sembla correcte atesa l’excepcionalitat, però a la ramaderia es redueix un 50 %. Aquesta mesura representa no haver entès que un animal, si no beu, es mor; per tant, amb aquesta mesura mataríem la meitat dels animals. Hi ha molt a fer i a canviar. Som un país mediterrani amb un canvi climàtic creixent. El nostre paisatge ha de canviar, i és millor protegir-lo i adaptar-lo nosaltres que esperar la seva destrucció. Hem de passar a la xerojardineria i hem d’esponjar els boscos. L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, del qual en forma part el Col·legi d’Economistes de Catalunya, és una iniciativa molt encertada que pot aportar solucions des d’una visió holística, transversal i multidisciplinària.

Per què és tan important modernitzar el regadiu?

El regadiu és el gran consumidor d’aigua. Però ha de ser així, l’aigua és la matèria prima de l’agricultura; sense aigua no hi ha aliments. Tanmateix, avui hi ha tècniques que permeten obtenir els mateixos

resultats productius amb molta menys aigua. Alhora, un reg a pressió tecnològicament avançat permet la fertilització des de l’aigua (se’n diu fertirrigació) i permet implantar l’agricultura de precisió. Amb el suport d’un seguit de sensors i biosensors, teledetecció i un centre de gestió de dades, es pot obtenir la màxima eficiència productiva amb els mínims inputs i ajustar la gestió del conreu vers objectius de qualitat des de múltiples criteris, quelcom que afecta en positiu a la sostenibilitat del conreu.

Quines inversions considera prioritàries a Catalunya per fomentar una agricultura més eficient?

Sens dubte la modernització dels regadius, sobretot del canal d’Urgell. Però també la recuperació del sentit comú i revisar o reubicar les exagerades zones ZEPA del Segarra-Garrigues, nascudes de l’impuls de visions mediambientalment desenfocades, en la meva opinió. El SegarraGarrigues és un regadiu modern i modèlic, i per una visió d’un purisme ideològic l’hem acostat absurdament a la inviabilitat. Una segona prioritat és l’impuls de les biorefineries per produir biogàs, recuperar nutrients i altres productes d’interès,

S’han comès errors polítics, com voler que els agricultors entenguin que les seves taronges no poden usar un producte que la competència internacional sí pot exportar a Espanya

i esborrar del mapa els contaminants i gasos d’efecte hivernacle provinents de la gestió urbana i ramadera.

Creu que la Política Agrícola Comuna (PAC) 2023-2027 és un pla estratègic en sintonia amb les necessitats del sector?

És un pla estratègic amb una orientació més mediambientalista, tal com correspon, però s’ha fet amb presses i amb falta de visió des del sector. S’han equivocat els terminis, s’han comès errors polítics importants, tals com pretendre que els agricultors entenguin que les seves taronges no poden usar un producte que la competència internacional sí pot exportar a Espanya, i s’han comès errors tècnics, excedint-se, a vegades des de l’absurd, amb els controls i tràmits.

Els agricultors van sortir als carrers a l’inici de l’any en protesta per les traves burocràtiques. És possible una burocràcia més simple que ajudi al sector, però sense oblidar els controls de seguretat sanitària?

I tant que és possible! Tenim mitjans de les tecnologies de la informació i la comu-

nicació poderosos per integrar la informació i reduir els costos de nodrir aquesta informació. D’altra banda, cal ser més flexible amb l’exigència d’informacions, cal donar més espai a la confiança i al control per resultats, sense obviar els controls crítics de sanitat alimentària.

On està Catalunya en relació a les energies renovables? Estem perdent el tren? Cap a on ha de dirigir-se aquest sector?

A Catalunya hem tingut governs dèbils massa preocupats per les properes eleccions. Així, han volgut evitar l’impacte de desenvolupar les energies renovables. Estem a la cua d’Espanya. Quan l’actuació ha estat inevitable, s’ha actuat sen -

Modernitzar els regadius és prioritari. Es pot obtenir la màxima eficiència productiva amb els mínims ‘inputs’

se una bona planificació i amb presses, i s’han comès errors estratègics, tals com no prioritzar ubicacions, menystenir el paper crític de la nostra agricultura i fins i tot legislar la possible destrucció de zones de regadiu. Aquest darrer tema, espero que el nou govern de la Generalitat el resolgui. És un sense sentit destruir unes infraestructures imprescindibles, en perfecte funcionament, per interessos concrets d’ajuntaments i propietaris de terrenys. Aquest tema, fins i tot, és denunciable per malbaratament de recursos públics. Pensaré que comencem a anar bé quan vegi els molins de vent marins a 18 km de Roses.

Catalunya serà la Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Per què és important aquest esdeveniment?

La gastronomia és allò que apropa la producció dels nostres pagesos als consumidors. Des de la Comissió d’Economia Agroalimentària hem proposat la celebració d’un acte en aquest marc, que titularem “Del plat al camp”, i que tractarà de mostrar la complexitat i la multiplicitat d’actors que actuen per tal que tinguem a taula uns aliments saludables, des del pagès al cuiner. n

IV Congrés d’Economia i Empresa del Col·legi

Per una economia més digital i sostenible

El III Congrés, celebrat els anys 2017 i 2018, va portar per lema “Cap a un model més eficient i equitatiu”. Sortíem de la gran crisi del 2008 i, com en tots els períodes de fortes crisis econòmiques, les desigualtats s’havien accentuat. Ara, corregits aquells efectes però enmig d’una situació complexa per molts motius, el IV Congrés aposta “Per una economia més digital i sostenible”.

Per què un IV Congrés?

Però, lemes a part, per què cal fer un congrés si ja en vàrem fer un no fa massa anys? El lema ens explica quin o quins són els eixos centrals sobre els quals es creu que versaran les contribucions que s’hi presentin, donat l’anàlisi que es fa del context actual i de les perspectives per a l’economia i l’empresa. Ara bé, per què fem un congrés?

A l’acte de presentació del Congrés, el llavors secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus del Govern de la Generalitat, Miquel Puig, va definir-ho amb les següents paraules: “S’ha de fer un congrés d’economia perquè anem una mica a les fosques i necessitem llum. La població de Catalunya ha passat de 6 a 8 milions inesperadament. Com és possible, amb les conseqüències tan enormes que té, que això hagi passat sense preveure-ho? Era inevitable? Tindrem 10 milions d’aquí a 20 anys? Estem preparats? És per estar-ho que fem un congrés”.

Efectivament, els canvis a la població catalana i a la seva economia han estat molt grans i, de forma poc explicable, massa poc previstos. I d’aquí a uns anys no hauríem de tornar a trobar-nos en les mateixes circumstàncies. A més, el món ha patit la crisi de la COVID-19 i els canvis i conflictes geopolítics, que han afectat el món de l’energia de forma directa i les cadenes de subministrament en general, i que estan fragmentant els mercats de forma que obliga a reposicionar-se. Per acabar, la digitalització, que

ja era molt present al III Congrés, agafa més força, i la irrupció de la intel·ligència artificial provoca tant noves oportunitats com incerteses. El canvi climàtic és cada vegada més evident, però les conseqüències per a la societat i les empreses de les polítiques de sostenibilitat plantegen molts interrogants. És per tot això que el Col·legi convida a acadèmics, institucions i professionals de l’economia en tots els àmbits de la societat a presentar les seves reflexions. Per posar llum. Del Congrés n’hem de sortir sabent més de tots aquests àmbits.

Estructura del Congrés

El Congrés s’estructura aquesta vegada en 10 eixos, liderats per equips de president, vicepresident i relator.

Eix 1: L’economia catalana dins del nou marc geoestratègic global

President: Joan Tugores , catedràtic d’Economia, UB

Vicepresidenta: Cristina Serradell , directora de la Unitat de Negoci Internacional d’ACCIÓ

Relator: Josep Lladós , professor dels Estudis d’Economia i Empresa, UOC

Eix 2: Determinants del context macroeconòmic

Presidenta: Marta Curto , directora general d’Anàlisi Econòmica, Generalitat de Catalunya

El

Col·legi convida a acadèmics, institucions

i professionals de l’economia en tots els àmbits de la societat a presentar les seves reflexions, per posar llum als reptes de futur

Vicepresident: Joan Ramon Rovira , director del Gabinet d’Estudis, Cambra de Comerç de Barcelona

Relatora: Judit Montoriol , economista principal, CaixaBank Research

Eix 3: La musculatura del sistema empresarial català

President: Salvador Alemany , president de Saba Infraestructures i de la Comissió d’Economistes d’Empresa del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Vicepresident: Salvador Guillermo , director del Departament d’Economia i d’Estudis de Foment del Treball

Relator: Víctor Costa , consultor de comunicació estratègica

Eix 4: El capital humà i el futur del treball

President: Joan Torrent , catedràtic d’Economia, Estudis d’Economia i Empresa, UOC

Vicepresident: Josep Ginesta , secretari general de PIMEC, professor UPF i UPC

Relatora: Laia Castany , consultora sènior d’estudis a ACCIÓ/Direcció General d’Indústria

Eix 5: Sostenibilitat de les polítiques públiques

President: Josep M. Duran , professor de la UB i director de l’Institut d’Economia de Barcelona

Vicepresidenta 1a: Marta Espasa , professora titular d’Hisenda Pública, UB

Vicepresident 2n: Josep Viñas , síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i president de la Comissió de Polítiques Públiques del Col·legi d’Economistes

Relatora: Mireia Borrell-Porta , analista en cap, IVALUA

Eix 6: El sistema de ciència i innovació i el repte de la transformació digital

President: Xavier Ferràs , MBA, PhD., professor d’Innovació i Director Executive MBAs ESADE

Vicepresident: Oriol Alcoba , director general d’Indústria

Relatora: Anna Maria Sánchez , consultora en Innovació

Eix 7: Finances per a una transició sostenible

President: Josep Soler , conseller executiu EFPA España

Vicepresidenta: Luz Parrondo , directora del Màster en Accounting and Financial Management, UPF-BSM

Relator: Pablo Larraga , professor de Finances, ESADE, IEF-BFS, IQS, UPF i TEC de Monterrey

Eix 8: Infraestructures i gestió sostenible del territori

Presidenta: Anna Matas , catedràtica

Economia Aplicada, UAB, i codirectora de la línia Infraestructures i transport de l’IEB

Vicepresidenta: Alícia Casart , directora d’Estudis d’Infraestructures, Cambra de Comerç de Barcelona

Relatora: Montse Termes , professora titular de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, assessora científicatècnica de Cetaqua

Eix 9: Sostenibilitat mediambiental

Presidenta: Ana Garcia Molina , Finance Process Manager de Gildemeister Beteiligungen i presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Vicepresidenta: Eugènia Bailach , auditora de comptes, Auren. Membre de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Relator 1r: Xavier Carbonell , professor i director de la Càtedra Mango d’RSC a ESCI-UPF i codirector del Postgrau en Responsabilitat Social/Sostenibilitat-ESG

Relatora 2a: Beatriz Bayo , directora del Màster de Sostenibilitat a OBS (UB) i coordinadora del Màster de Gestió (URLl)

Eix 10: La contribució dels professionals de l’economia

President: Xavier Subirats , coordinador de la Comisión Sostenibilidad y Resiliencia, Consejo General de Economistas de España

Vicepresidenta: Xi Zheng Zhu , consultora d’estratègia, Boston Consulting Group

Relator: Ferran Piqué , consultor d’Estratègia de Negoci, Cluster Development

Contribucions

A diferència del III Congrés, el IV Congrés ha obert la porta a presentar contribucions curtes, d’unes 2.000 paraules, en comptes de les tradicionals contribucions a congressos, força més llargues. Amb aquesta modalitat de contribució curta s’espera aconseguir ponències provinents del món empresarial, ja que encaixen millor amb la seva forma de comunicar. A data d’avui s’han rebut abstracts per 239 contribucions .

Els eixos prepararan actes de presentació de les contribucions i de les conclusions de cada eix durant els mesos de gener a maig de 2025. El 5 de juny tindrà lloc l’acte de cloenda a l’auditori Axa.

El Comitè Organitzador del Congrés està format per:

• Carles Puig de Travy (degà)

• Oriol Amat (president)

• Albert Carreras

• Antoni Detrell

• Àngels Fitó

• Ana Garcia

• Anton Gasol

• Àngel Hermosilla

• Jaume Menéndez

• Maurici Olivé

• Ester Oliveras

• Martí Parellada (president Comitè Científic)

• Carme Poveda

• Sofía Rodríguez

• Xavier Segura

• Judit Vall

• Daniel Quer (coordinador)

El Comitè Científic està integrat per:

• Ramon Adell (UB)

• Pol Antràs (Harvard University)

• Núria Arimany (UVIC-UCC)

• Núria Bosch (UB)

• Jordi Caballé (UAB)

• Albert Carreras (UPF)

• Montserrat Casanovas (UB)

• Antoni Castells (UB)

• Juan Francisco Corona (UAO)

• Maria Teresa Costa (UB)

• Eduard Cristóbal (UdLl)

• Antoni Elias (UPC)

• Elena Flores (CEPR)

• José Luis Gallizo (UdLl)

• Gemma Garcia (UB)

• Antoni Garrido (UB)

• Anna Garriga (UdG)

• Jordi Gual (IESE)

• Guillem López Casasnovas (UPF)

• Josep Maria Martorell (BSC)

• Antoni Mora (UIC)

• Josep Oliver (UAB)

• Vicente Ortún (UPF)

• Judith Panadés (UAB)

• Josep Maria Piqué (URL)

• Raül Ramos (UB)

• Josep Lluis Raymond (UAB)

• Imma Rodriguez-Ardura (UOC)

• Vicente Salas (FUNCAS)

• Antoni Terceño (UPC)

• Xavier Vives (IESE)

S’està treballant en la composició d’un Comitè d’Honor , que presidirà el president de la Generalitat, i que estarà integrat per representants de les màximes autoritats polítiques, organitzacions econòmiques, organismes públics, principals empreses del món acadèmic, etc. n

Aula d’Economia

Especialitza’t i consolida els teus coneixements

La finalitat de l’Aula d’Economia i Empresa és facilitar, principalment als membres del Col·legi i als seus col·laboradors, la possibilitat d’actualitzar els seus coneixements i d’especialitzar-se en aquells àmbits o temes necessaris per a l’exercici de la seva activitat professional, per tal d’adequar-se en cada moment a les necessitats de l’empresa i de les institucions i organitzacions en general. A continuació us informem dels cursos de llarga durada i especialització que s’iniciaran properament.

FISCAL:

Curs Superior d’Especialització en l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) (30 hores lectives)

Dates: 7, 12, 14, 19, 21, 26 i 28 de novembre; 3, 10 i 12 de desembre de 2024, de 16.30 a 19.30 hores.

Presencial o en línia.

Curs Superior d’Especialització en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i en l’Impost sobre Successions i Donacions (18 hores lectives)

Dintre d’aquest mòdul es tracten dos dels impostos cedits a les comunitats autònomes —l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD)—, analitzant amb detall els punts i aspectes amb major problemàtica d’aplicació.

Dates: 11, 16 i 18 de desembre 2024; 8, 13 i 15 de gener de 2025, de 16.30 a 19.30 hores.

Presencial o en línia.

Programa pràctic de procediment tributari (18 hores lectives)

L’objectiu del programa és abordar de forma pràctica els diversos aspectes del procediment tributari, tractant en una primera sessió la prescripció de l’obligació tributària i, seguint a continuació, un itinerari lògic per la gestió, la inspecció, el dret sancionador, el procediment de recaptació i la revisió dels actes administratius tributaris.

Dates: 6, 10, 13, 17, 20 i 24 de febrer de 2025, de 16.00 a 19.00 hores. Presencial o en línia.

INFORMACIÓ NO FINANCERA:

Curs d’elaboració d’informes de sostenibilitat en base a la CSRD i les NEIS/ ESRS. Especialització per a professionals de la comptabilitat i les finances (16 hores lectives)

Aquest curs s’adreça a professionals que participen activament en l’elaboració i la presentació dels informes de sostenibilitat. També està orientat als auditors i verificadors externs d’aquests informes, i a assessors d’empreses en matèria de sostenibilitat i a persones que vulguin continuar la formació rebuda al curs introductori amb una mirada més profunda sobre l’aplicació de les normes ESRS, ja que el curs inclou

exemples i casos pràctics que permeten entrar en detall en els aspectes fonamentals de la normativa.

Dates: 14, 16, 21 i 23 de gener de 2025, de 16.00 a 20.00 hores.

Presencial o en línia.

MERCANTIL:

Curs d’Experts en reestructuracions i insolvències (3a edició) (30 hores lectives) En aquest curs es donarà, a partir d’un marc teòric, una visió eminentment pràctica i econòmica-jurídica dels plans de reestructuració, impartida per magistrats i professionals del sector, d’acord amb les experiències viscudes durant aquests primers temps de funcionament de la llei, i en el si d’un profund coneixement del món de l’empresa i, en particular, del debt advisoring

Dates: 6, 13, 20 i 27 de febrer; 6, 13, 20 i

27 de març; 3 i 10 d’abril de 2025, de 16:15 a 19:30 hores Presencial o en línia.

NOUS PROJECTES:

També estem treballant en nous programes de mitjana i llarga durada que s’adaptin a les necessitats i circumstàncies actuals: - Programa d’Auditoria laboral: per dotar als participants dels coneixements teoricopràctics necessaris per dur a terme

una anàlisi i revisió de la situació d’una empresa o entitat des del punt de vista del compliment de les obligacions laborals i de seguretat social mitjançant l’elaboració d’un informe a partir d’uns procediments adequats i contrastats.

- Programa Superior d’Implementació i verificació dels Informes de Sostenibilitat a l’empresa , a partir de la transposició final a la normativa local de la directiva europea.

Programa Consolida’t

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, a finals d’any posarem en marxa, per dotzè any consecutiu, una nova edició del Programa Consolida’t de suport a la

- Programa de Fiscalitat avançada: suposant un coneixement previ de les figures impositives del sistema fiscal, l’objectiu d’aquest programa és aprofundir en aspectes concrets que ajudin l’assessor fiscal a aportar valor als seus clients, com ara els rendiments fiscals dels treballadors autònoms, els criteris de regularització de socis de societats mercantils, el reglament de facturació i la factura electrònica, la consolidació fiscal, la planificació successòria, etc.

- Programa de Comptabilitat financera i societària: amb aquest programa es pretén aprofundir en l’estudi de la comptabilitat financera i de societats conforme als nous principis i exigències recollides a les resolucions de l’ICAC (immobilitzat, deteriorament, cost de producció, impost sobre el benefici, reconeixement d’ingressos, operacions societàries…), la combinació de negocis i l’elaboració dels comptes anuals. Aquest programa formaria part d’un Màster d’Especialització en Comptabilitat financera, control de gestió i finances.

FORMACIÓ BONIFICABLE:

Recordeu que gran part dels cursos de l’Aula són bonificables a través de la Fundación Estatal para la Formación en el Empleo (www.fundae.es). Totes les empreses disposen d’un crèdit anual per a la formació dels seus treballadors/res, mitjançant bonificacions a la Seguretat Social. Això vol dir que l’empresa es pot desgravar de les seves cotitzacions a la Seguretat Social les quantitats invertides en la formació dels seus treballadors/res (els participants de la formació han d’estar contractats en el Règim General de la Seguretat Social). n

2024-2025. Impulsa el teu negoci

consolidació, enfortiment i la reinvenció del treball autònom. Aquest programa és gratuït i té per objectiu l’assessorament personalitzat i la formació per a la millora de la gestió empresarial. Persones autònomes de

les quatre demarcacions territorials de Catalunya podran gaudir de 13 hores d’assessorament individualitzat a càrrec d’experts amb àmplia experiència i realitzar diverses píndoles formatives, segons les seves

necessitats en màrqueting, finances, estratègia, habilitats personals, intel·ligència artificial… Tant l’assessorament com la formació es podran fer presencialment o en línia. n

EconomistesBAN, la xarxa de Business Angels del CEC, al servei del col·legiat i despatx professional

EconomistesBAN, la xarxa de Business Angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), té com a missió contribuir activament a la promoció efectiva de l’activitat econòmica, facilitant la canalització d’inversió dels projectes que es presenten als fòrums d’inversió que organitzem. La nostra xarxa forma part d’AEBAN (Associació Espanyola de Business Angels) i està acreditada com a xarxa de Business Angels i proveïdora de Finançament Alternatiu d’Acció.

El seu principal objectiu és crear un espai empresarial i d’emprenedoria que permeti als emprenedors presentar els seus projectes, validar-los i buscar recursos per al seu desenvolupament.

La xarxa de Business Angels del CEC està oberta a tot tipus d’inversors, col·legiats i no col·legiats, empreses, family office i inversors institucionals, i és transversal, doncs els projectes seleccionats poden ser de qualsevol sector.

A més a més, la xarxa també compta amb el Club d’Inversors d’EconomistesBAN, que té per objectiu fomentar, compartir i coinvertir en nous projectes emprenedors. En les reunions que es realitzen de forma periòdica també es fan píndoles de formació per ajudar els inversors associats en la seva presa de decisió per invertir, fer el seguiment de les seves inversions i en el procés de desinversió.

Els projectes que es presenten als fòrums d’inversió que organitza la xarxa han estat avaluats i seleccionats prèviament per un comitè d’avaluació independent, format per membres col·legiats del món acadèmic, empresarial i financer. El comitè realitza una tasca de filtratge molt important, donat que

només un 10 % dels projectes que rep la xarxa es presenten davant d’inversors.

Aquest any els fòrums han arribat a altres parts del territori com Reus, Girona i Vilanova i la Geltrú, i el proper fòrum es celebrarà a Lleida el dijous 28 de novembre. També s’ha realitzat el primer fòrum tricollegial, juntament amb el Col·legi de Metges de Barcelona i Enginyers Industrials de Catalunya, i la segona edició del fòrum de projectes del sector sportstech, juntament amb la Comissió d’Economia de l’Esport del CEC i Barcelona Sports Hub/Indescat, a part de donar continuïtat als fòrums de projectes liderats per dones emprenedores.

Al llarg de la seva història, EconomistesBAN ha estudiat i atès més de 2.800 projectes, i han assistit 5.019 persones als fòrums d’inversió. A través dels 69 fòrums realitzats, EconomistesBAN ha facilitat una inversió de 5,6 milions d’euros a projectes d’emprenedors, amb una taxa de supervivència dels projectes superior a la mitjana del mercat. A tancament de 2023, la facturació agregada dels projectes invertits per EconomistesBAN és superior a 56,1 milions d’euros, i la seva contribució a la creació

A

través dels 69 fòrums realitzats, EconomistesBAN ha facilitat una inversió de

5,6 milions d’euros a emprenedors, amb una taxa de supervivència dels projectes superior a la mitjana del mercat

d’ocupació supera els 1.300 llocs de treball directes i quasi 9.000 d’indirectes.

EconomistesBAN destaca com un servei modern, innovador i disruptiu pels collegiats, posant a la seva disposició les capacitats de la xarxa per tal que hi puguin canalitzar les iniciatives emprenedores o inversores que els arriben. En breu es realitzarà una presentació per a despatxos professionals, oferint una col·laboració interessant per tal que aquests puguin oferir un servei d’alt valor afegit als seus clients i donar resposta a:

• A aquells clients que vulguin esdevenir inversors en startups, la xarxa els donarà l’assessorament i la formació necessaris. Cada cop hi ha més persones que mostren interès inversor en empreses de nova creació per incloure-les en la seva cartera d’inversions, però no sempre disposen de l’experiència o preparació suficients.

• Clients corporatius, facilitant-los la incorporació d’innovació a les seves empreses, gràcies a la participació en projectes d’emprenedoria molt innovadors.

• A emprenedors que tinguin projectes per finançar, la xarxa els pot donar recolzament validant-los i contribuint al seu finançament, maximitzant-ne les possibilitats d’èxit i, en conseqüència, la consolidació d’un futur client per al seu despatx.

Qualsevol interessat en formar part de la xarxa de Business Angels del CEC o del Club d’Inversors d’EconomistesBAN, o qualsevol despatx professional que vulgui col·laborar amb la xarxa per tal de vehicular-hi inversors i/o emprenedors a través d’EconomistesBAN, només ha de contactar a través del següent correu electrònic: economistesban@coleconomistes.cat n

Despatxos professionals: un sector en expansió i preparat per liderar el futur

TOMÀS FONT

Vice President & General Manager de Wolters Kluwer Tax & Accounting Europe

South Region

El sector dels despatxos professionals continua afermant-se com un motor clau per al creixement del teixit empresarial en un entorn marcat pel canvi constant i la contínua actualització normativa, oferint l’assessorament que les empreses necessiten per avançar amb èxit. Així ho confirma l’última edició del Baròmetre de l’Assessoria, informe de referència elaborat per Wolters Kluwer, que revela que el despatx professional viu un moment d’expansió, així com d’evolució i transformació del paper que exerceix en l’acompanyament a les empreses. Així, segons l’informe, el 70 % dels despatxos ha incrementat el nombre de clients en l’últim any, i el 64,1 % ha augmentat també la facturació. Les perspectives per al futur són optimistes: el 75,3 % dels despatxos espera augmentar la seva cartera de clients enguany, i el 58 % preveu continuar creixent en facturació. Aquest creixement es deu, en part, a la capacitat d’adaptació del sector i a l’aposta per la digitalització, que ha permès que els despatxos evolucionin en els seus serveis i en la seva relació amb els clients, consolidant un rol cada vegada més consultiu i estratègic.

La digitalització, pilar fonamental de creixement segons l’informe, és una prioritat per als despatxos professionals, amb el 58 % dels assessors que la consideren “molt important”. De la mateixa forma, la implementació de solucions de software avançades (nòmines, signatura

electrònica, comptabilitat…) reflecteix que el sector està immers en una modernització tecnològica constant. Aquesta digitalització ha provocat que, a part de les funcions tradicionals, l’assessor s’hagi convertit en un aliat estratègic per a les empreses, proporcionant orientació en àmbits que van més enllà del compliment normatiu i aportant valor afegit als seus serveis, convertint-se en socis indispensables perquè les empreses afrontin el futur amb èxit.

En aquest sentit, el Baròmetre de l’Assessoria d’enguany ha volgut abordar una novetat amb gran impacte en les empreses: les noves normatives de facturació derivades de la Llei Antifrau i la Llei Crea i Creix. D’acord amb els resultats de l’informe, el 73,% dels despatxos està ja familiaritzat amb elles, i el 36,1 % ha començat a assessorar els seus clients. En aquest aspecte, com en tants d’altres, l’assessor s’erigeix com a pilar per assegurar l’adaptació a canvis d’enorme calat per al teixit empresarial.

Des d’una altra perspectiva, el creixement i dinamisme del sector també queda patent en els moviments que s’estan produint: un de cada quatre despatxos professionals ha experimentat algun canvi en la seva estructura durant l’últim any, ja sigui mitjançant fusions, adquisicions o venda de cartera de clients, segons dades de l’estudi. Els resultats del Baròmetre de l’Assessoria demostren que els despatxos no només estan vivint un període de creixement, sinó que també es consoliden com a agents transformadors del teixit empresarial. La seva capacitat d’adaptació a un entorn econòmic canviant, la integració de tecnologies innovadores en el seu dia a dia, la seva capacitat per actualitzar-se constantment a la legislació vigent i el seu creixent rol consultiu fan que els assessors puguin

continuar oferint solucions personalitzades que s’ajustin a les necessitats específiques dels seus clients, assegurant així un acompanyament efectiu com a assessors estratègics.

En aquest escenari, els despatxos s’enfronten al repte de la imparable transformació tecnològica, al mateix temps que s’adapten a les demandes de les noves generacions de clients i intenten diferenciar-se de la competència. Les perspectives són molt bones: tal com indiquen les conclusions del Baròmetre de l’Assessoria 2024, es tracta d’un sector en ple desenvolupament que abraça el canvi amb entusiasme i està preparat per liderar el futur. n

Barómetro de la Asesoría 2024

La radiografía más completa del despacho profesional, con la mirada puesta en sus próximos retos y tendencias de futuro para seguir siendo el partner de referencia de las pymes

TREBALLEM EN GRUP

Assegurances professionals

Alertis Brok J Tell, en col·laboració amb el Col·legi, ofereix una àmplia gamma de productes i serveis d’assegurances per als membres del Col·legi, així com per als seus familiars i col·laboradors, tant en l’àmbit privat com professional. Aquests serveis es presenten amb condicions especials en cobertures i primes que podeu consultar aquí. A més, Alertis posa a disposició dels col·legiats un primer Servei d’assessorament gratuït per resoldre qualsevol dubte o qüestió d’assegurances que pugui sorgir. Podeu enviar les vostres consultes per correu electrònic a cec@

coleconomistes.cat. Destaquem l’assegurança col·lectiva de Vida i Accidents, amb primes especialment avantatjoses per a menors de 50 anys que cobreix tant necessitats a nivell personal o familiar, com a professionals per a la protecció de les persones clau dins l’empresa. Per als despatxos professionals, destaquem l’assegurança de Ciberseguretat , que proporciona protecció integral contra possibles atacs informàtics i les seves conseqüències. Per a més informació, podeu contactar directament amb Alertis Brok al telèfon 93.405.13.19 (Laura Muñoz). n

“La pòlissa col·lectiva de Responsabilitat Civil Professional del Col·legi d’Economistes és essencial per a protegir els interessos dels nostres col·legiats/des de

MGC Mútua t’ofereix l’assegurança de salut, amb totes les cobertures necessàries per protegir tant la nostra salut com la dels nostres éssers estimats. A més d’accedir ràpidament a professionals i especialistes quan més ho necessitis. Orgullosos de ser una entitat solidària, sense ànim de lucre, el nostre lema, “La Mútua dels Mutualistes”, defineix a la perfecció la nostra implicació a millorar les cobertures i serveis, destinant tots els nostres beneficis. Com a membre del Col·legi podràs gaudir de condicions exclusives en la teva assegurança de salut com:

· Lliure elecció de ginecòleg i pediatre

· Ampli quadre mèdic

· Assistència en viatge

· Psicologia clínica

· Teleconsulta i vídeo-consulta

· Hospitalització a qualsevol part del món

· Àmplia cobertura de pròtesis

· Assistència integral del càncer

MGC Mútua | La Mútua dels Mutualistes. n

possibles reclamacions per danys derivats de la seva activitat. S’ha de destacar que les condicions de la pòlissa son molt àmplies, cobrint qualsevol activitat que pugui

fer un economista, auditor de comptes o administrador concursal. Aquesta cobertura no sols resguarda el patrimoni personal i professional, sinó que també garanteix la continuïtat del negoci davant imprevistos. Marsh , com a corredor d’aquesta pòlissa, es destaca per oferir un servei integral que inclou consultes personalitzades per a resoldre dubtes dels economistes, assegurant que comprenguin plenament la seva cobertura, així com la gestió eficient, propera i personalitzada dels sinistres.” n

TREBALLEM EN GRUP

Nous col·legiats i col·legiades

Els nous col·legiats i col·legiades ens expliquen quina és la seva activitat professional en l’actualitat i què esperen de la col·legiació al Col·legi d’Economistes de Catalunya

Pau Cerezo

Llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra. Treballo com a analista de l’àrea de reestructuracions financeres a Deloitte, una coneguda consultora de serveis professionals. He decidit col·legiar-me degut al sentiment de vocació que tinc per l’economia i l’empresa, i pels serveis i coneixement que posa el Col·legi a disposició dels seus membres.

Judit Riera

Després de més de 20 anys com a responsable d’administració i finances en diferents empreses, vull compartir el meu coneixement amb organitzacions que no tenen aquesta figura. L’objectiu és assessorar empreses, emprenedors i autònoms perquè prenguin decisions informades i actualitzades. Tenir el suport del Col·legi és bàsic per assolir-ho.

Director de banca privada els darrers 22 anys en una rellevant entitat financera, dedicat a l’assessorament integral de clients i famílies en planificació financera, patrimonial i transferència generacional. També especialitzat en esportistes professionals i promeses. Agraït de poder formar part d’una entitat de prestigi.

Després de molts anys de treballar amb temes vinculats amb l’empresa i l’economia, estic convençut que pertànyer al Col·legi em dona l’opció de poder participar en l’impuls d’aquests aspectes al nostre país i accedir a un suport per a una actualització constant. També crec que l’associacionisme és un compromís individual per tenir entitats fortes amb visions compartides.

Joan Rosco

Director financer del grup YOU ARE THE PRINCESS, SL, empresa del sector cosmètic. Pertànyer al Col·legi és una decisió estratègica que no només enforteix el meu perfil professional, sinó que també m’ofereix una sèrie de recursos clau per fer front als desafiaments propis de la gestió financera empresarial.

Tinc 23 anys i visc a Manresa. Treballo com a administratiu al Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa. Formar part del Col·legi és una excel·lent oportunitat per ampliar la meva formació econòmica i empresarial, a més de poder estar en contacte amb professionals amb qui comparteixo els mateixos interessos.

David Igual

Sergi Moreno

Martí Pedrals