EN PROFUNDITAT Reptes i oportunitats de la intel·ligència artificial per a l’economia i l’empresa

La intel·ligència artificial (IA) ha emergit darrerament amb força com una tecnologia disruptiva amb un impacte profund en tots els sectors de la societat. Des de l’automatització de tasques rutinàries fins a la creació d’assistents virtuals intel·ligents, la IA obre un món de possibilitats per a les empreses però també molts reptes.

La intel·ligència artificial està canviant la manera com vivim i treballem. En aquest reportatge parlem dels reptes i les oportunitats que planteja en l’economia i l’empresa, i abordem quins són els sectors de l’economia que estan vivint i viuran una major transformació, com afectarà el món laboral, com ho han d’afrontar les petites i mitjanes empreses que configuren la major part del teixit empresarial del país, quins reptes suposa la IA des del punt de vista ètic i quin paper han de tenir els economistes davant la irrupció i l’auge de la IA. Per analitzar-ho hem parlat amb experts en intel·ligència artificial des de diversos àmbits: el professor d’Esade Xavier Ferràs; el director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic Eurecat, Xavier López; la presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i gerent de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Dolors Mateu; el responsable d’IA per a Sistemes d’Informació Legal a Lefebvre, Ángel Sancho; el responsable de Màrqueting d’Assessories i Despatxos Professionals a Sage, Eduard Banqué, i la Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer, Victoria Miravall.

Reptes

Les noves aplicacions d’intel·ligència artificial basades en models de llenguatge són sistemes digitals que intenten emular el funcionament del cervell humà mitjançant les anomenades xarxes neuronals artificials i són un subconjunt del Deep Learning o aprenentatge profund. Amb aquestes tecnologies, les màquines aprenen de si mateixes i de l’experiència, amb la qual cosa no responen a programes lineals i deterministes com en la programació clàssica. D’aquesta manera, tal com explica el professor d’Esade Xavier

Ferràs, “generen coneixement propi i fan previsions o recomanacions que s’escapen de la comprensió humana”. Segons Ferràs, “en això rau la seva gran potència que és la possibilitat d’abordar problemes no abordables amb tècniques convencionals i també les seves limitacions, com la inexplicabilitat dels outputs i els possibles biaixos”.

El responsable d’IA per a Sistemes d’Informació Legal a Lefebvre Ángel Sancho coincideix amb Ferràs a l’hora de subratllar que “les eines d’IA més recents han aconseguit un salt qualitatiu en una de les habilitats cognitives que distingeix l'ésser humà, l'ús del llenguatge, cosa que genera una capacitat disruptiva extraordinària”. El portaveu de Lefebvre comenta que la IA requereix que “treballadors i empreses estiguin disposats a invertir en actualització i formació constant seguint estratègies per mitigar possibles impactes negatius i capitalitzar les oportunitats que aquesta transició ofereix”.

La presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Dolors Mateu coincideix amb ells a l’hora de determinar la necessitat d’adaptabilitat i canvi constant que suposa la IA per a les empreses com un dels seus principals reptes. Mateu també posa el focus en “el desplaçament laboral que pot suposar per als treballadors d’alguns sectors, les qüestions ètiques i de responsabilitat que comporta, la desigualtat i la divisió digital que pot generar o les amenaces de seguretat cibernètica lligades a l’auge d’aquestes tecnologies”.

La capacitat d’adaptació als constants avenços tecnològics és un element rellevant per a la majoria dels experts amb qui hem parlat.

La Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer, Victoria Miravall, comenta que “la implementació amb èxit de la IA requereix una cultura empresarial que fomenti la innovació, l’aprenentatge continu i la capacitat d’adaptar-se als canvis tecnològics”. Miravall afegeix que “una adopció desigual pot accentuar la bretxa existent entre aquells que tenen accés a la tecnologia i els recursos necessaris per aprofitar-la i aquells que no, la qual cosa generarà possibles desigualtats econòmiques i socials”.

El responsable de Màrqueting d’Assessories i Despatxos Professionals de Sage Eduard Banqué apunta com la resta d’experts a “l’adaptabilitat i l’aprenentatge continu” com a requisits clau per afrontar els canvis constants en el cap de la IA. El portaveu de Sage també remarca que per afrontar l’aplicació de la IA a l’economia i l’empresa és clau “la regulació i la governança”. “Cal establir marcs legals i reguladors adequats per garantir un ús responsable de la IA i promoure la cooperació entre els governs, les empreses i la societat per abordar adequadament aquesta tecnologia disruptiva”, apunta.

El director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic Eurecat i col·legiat del CEC, Xavier López, posa sobre la taula reptes geoestratègics. “Les economies europees en general s’enfronten al risc de ser molt irrellevants en aquest camp, ja que, des de fa anys, els desenvolupaments més disruptius i les inversions més rellevants en l’àmbit de la intelligència artificial s’estan liderant des dels EUA i la Xina”, explica. Xavier López destaca que “correm el perill de tenir molt poca sobirania tecnològica en aquest camp i, com ja hem vist en èpoques passades però recents, la manca de sobirania tecnològica es paga amb dependència i baixa resiliència”. D’altra banda, Xavier López també considera que “aquesta revolució tecnològica pot accelerar encara més la concentració de riquesa en poques mans” i afegeix que “un altre dels reptes no menors és la gestió de l’impacte ambiental provocat per aquestes tecnologies”.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Xavier Ferràs, professor d’Esade; Xavier López, director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic Eurecat; Dolors Mateu, presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i gerent de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); Victoria Miravall, Product Strategy Director de Payroll & HCM de Wolters Kluwer; Ángel Sancho, responsable d’IA per a Sistemes d’Informació Legal a Lefebvre, i Eduard Banqué, res ponsable de Màrqueting d’Assessories i Despatxos Professionals a Sage.

Oportunitats

Les aplicacions d’intel·ligència artificial generen oportunitats que radiquen en abordar problemes que escapen a la comprensió humana. Així ho assegura el professor d’Esade Xavier Ferràs, que afegeix que la IA facilita “l’extensió o democratització de sistemes experts que poden ajudar a prendre decisions en gairebé qualsevol àmbit de la societat i de l’economia, així com desenvolupar treballs cognitius com la redacció d’informes o l’elaboració de composicions audiovisuals”.

El director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic Eurecat Xavier López qualifica “d’extraordinaris” els avenços en ciència, recerca, medicina que veurem d'aquí a pocs anys, i assegura que si en un futur no llunyà s’aconsegueix superar els obstacles tecnològics de la computació quàntica, “la combinació d’aquestes dues tecnologies pot generar una revolució sense precedents en tots aquests camps”. D’altra banda, afirma que “l’ús de diferents aplicacions de la IA suposarà una millora substancial en la productivitat i la competitivitat de moltes empreses”.

L’augment de la productivitat de les empreses també és un dels elements assenyalats per la presidenta de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Dolors Mateu. “La IA pot millorar l’eficiència i la velocitat de molts processos empresarials, i reduir els costos operatius i l’automatització de tasques rutinàries i repetitives que permetin als treballadors centrar-se en tasques més estratègiques, creatives i de major valor afegit”, explica. Mateu també afegeix que “les empreses disposaran de més informació sobre els seus clients, mercats i operacions, i això els permetrà prendre decisions més informades i basades en evidències, la qual cosa augmentarà les possibilitats d’èxit”.

L’automatització de tasques i de processos, així com la presa de decisions millorada són, de fet, un diagnòstic compartit amb els portaveus de Lefebvre, Sage i Wolters Kluwer. Ángel Sancho de Lefebvre afirma que “el maneig de dades i la capacitat d’anàlisi que permet la IA poden ajudar a identificar noves oportunitats per al desenvolupament de productes i serveis”. Eduard Banqué, de Sage, destaca que “l’anàlisi de les preferències i el comportament dels clients permet oferir recomanacions i ofertes adaptades a les seves necessitats específiques, i això millorarà la satisfacció del client i la seva fidelitat”. I Victoria Miravall, de Wolters Kluwer, subratlla que “els algoritmes d’IA poden identificar patrons, realitzar prediccions i millorar l’eficiència dels processos, la qual cosa es tradueix en un estalvi de costos i una major eficàcia”.