Enquesta de Situació Econòmica de Primavera 2023

La majoria dels economistes catalans veu la conjuntura millor ara que fa un any, i un 55 % demana acabar amb la pujada dels tipus d’interès per part del BCE

Segons l’Enquesta de Situació Econòmica de Primavera de 2023 realitzada entre el 25 de maig i el 16 de juny de 2023, i a la qual han donat resposta més de 600 economistes, la majoria dels economistes catalans estan en contra d’intervenir el mercat de l’habitatge de lloguer a través del control de preus i a favor de generar més oferta d’habitatge.

L’enquesta consulta, com sempre, sobre l’evolució de l’economia, i en aquest cas denota unes expectatives més optimistes que fa uns mesos. El 44,6 % dels economistes considera que l’economia catalana està millor ara que fa un any i un 21,4 %, que està pitjor, mentre que a l’hivern els percentatges eren del 34,0 % i el 33,3 %, respectivament. L’índex de confiança dels economistes també millora respecte a l’hivern per a l’economia catalana (5,36 davant d’un 5,14 d’una valoració d’entre 0 i 10) i per a l’economia espanyola (5,17 davant d’un 4,99).

La inflació continua sent el principal problema de l’economia catalana segons la majoria dels economistes, però el grau de preocupació en relació amb aquesta qüestió disminueix respecte dels passats mesos. Quan se’ls consulta sobre l’impacte negatiu que pot tenir per a l’economia catalana l’augment actual de preus i costos, el 20,3 % dels enquestats es mostra molt preocupat, percentatge molt inferior al de l’enquesta de fa un any (47,0 %).

Un 55,1 % dels economistes catalans enquestats es mostra en desacord amb el fet que el Banc Central Europeu continuï amb la seva política iniciada el juliol del 2022 d’augment dels tipus d’interès. Un 38,8 % hi està d’acord mentre la inflació no comenci a remetre d’una manera més significativa.

A l’enquesta de primavera s’han consultat també els economistes catalans sobre la seva opinió al voltant de la candidatura Costa Brava Barcelona per a la celebració de la Ryder Cup 2031. La majoria dels economistes catalans (57,3 %) hi està clarament a favor. D’aquest 57,3 %, un 22,5 % té una opinió molt positiva i un 34,8 %, una opinió positiva. A l’altre extrem hi ha un 10,8 % que expressa una opinió contrària, dels quals un 7,5 % manifesta una opinió negativa i només un 3,3 % en té una opinió molt negativa.

Una altra de les qüestions que s’han consultat en aquesta edició de l’enquesta ha estat l’acord entre sindicats i patronal per la pujada salarial total del 10 % en tres anys. El 71,9 % dels economistes catalans el valoren com a correcte, un 12,5 % creu que aquest increment és excessiu, mentre que un 12,0 % pensa que és insuficient.

Finalment, l’enquesta de primavera del 2023 ha preguntat per les mesures per afrontar la sequera. L’impuls de l’eficiència en l’ús de l’aigua (assenyalat pel 60,9 % dels enquestats), les inversions en plantes dessaladores (50,6 %), la tramitació d’emergència de les obres i de les actuacions prioritàries (40,4 %) i els ajuts al sector primari (39,1 %) són, entre algunes de les proposades recentment pels poders públics, les que els economistes enquestats consideren més adequades per actuar contra la sequera.

Com en cada edició de l’enquesta, el CEC ha traslladat també preguntes concretes per a les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A Barcelona, l’accés a l’habitatge (44,4 %), la facilitació de la creació i implantació d’empreses (39,3 %) i la facilitació de la mobilitat i el transport (35,3 %) són, segons els economistes, les tres qüestions prioritàries a afrontar per part dels nous consistoris sorgits de les eleccions municipals.

A Girona, el 45,5 % dels economistes de la demarcació opina que els plans d’igualtat obligatoris no podran ajudar a reduir la bretxa salarial existent actualment. El 38,2 % dels enquestats creu just el contrari.

A Lleida s’ha consultat sobre les polítiques de prevenció i estalvi impulsades per les administracions públiques per minimitzar l’impacte de la sequera. El 78,6 % creu que les administracions públiques no han aplicat bé fins ara les polítiques de prevenció i estalvi per minimitzar l’impacte de la sequera a l’economia de les comarques de Lleida, mentre que un 21,4 % considera que només ho han fet parcialment. Ningú pensa que hagin estat les adequades.

A Tarragona s’ha preguntat si la demarcació rep el que li correspon en inversions i infraestructures en els pressupostos de la Generalitat. El 57,1 % dels enquestats opina que la inversió prevista no respon al que correspondria, el 39,3 % assenyala que el tractament de la demarcació en els pressupostos de la Generalitat ha millorat, però encara continua sent insuficient. n