MARCET, CONSULTOR EN ESTRATÈGIA I INNOVACIÓ “El fonamental és i serà pensar”

Xavier Marcet és un dels grans referents del país en estratègia, innovació i transformació d’organitzacions. En aquesta entrevista parlem de l’impacte de la intel·ligència artificial a l’empresa i entre els professionals.

CLARA BASSOLS

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC cecpremsa@coleconomistes.cat

Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en Gestió Pública per ESADE, Xavier Marcet és president de la consultora Lead to Change. Una faceta que combina amb la de conferenciant i articulista en diversos mitjans, i amb la seva tasca docent a la Barcelona School of Management (BSM-UPF) i d’altres universitats a tot el món. També és president fundador de la Barcelona Peter Drucker Society, entitat que busca millorar la societat estimulant una gestió i direcció efectiva i un lideratge responsable. També ha publicat els assajos Coses que aprenem després (2010), Esquivar la mediocritat (2018) i Management Humanista (2023).

Quines oportunitats considera que ofereix la intel·ligència artificial a les empreses i especialment a les pimes que configuren la major part del teixit empresarial del país?

Ens costa d’imaginar encara quin serà l’impacte, igual que el 1995, quan naixien les pàgines web, ens costava d’entendre l’impacte real d’Internet. En qualsevol cas, l’oportunitat rau a saber forjar la suma d’intel·ligències. La intel·ligència determinant serà la intel·ligència natural que és la de les persones, la que crearà els avantatges competitius de llarga durada, però el concurs de la intel·ligència artificial amb les seves capacitats de predicció, prescripció, personalització i simulació seran importants en la concreció de noves oportunitats.

Com afecta la intel·ligència artificial en el mercat laboral? Quines són les principals implicacions per als directius i els treballadors?

No soc dels més pessimistes respecte del fet que la intel·ligència artificial i les automatitzacions sofisticades (robòtica) ens deixaran a tots sense feina. No ho penso, potser per ignorància, però no ho crec. La principal implicació és que treballar voldrà dir més que mai tenir una gran capacitat per pensar i per aprendre.

Com es pot assegurar que la intel· ligència artificial s’utilitzi d’una mane ra ètica i responsable en l’entorn em· presarial?

No es pot assegurar. Les tecnologies, fins i tot les més senzilles, poden ser mal usades. La tecnologia és un mirall de les persones que les creen i les usen. La condició humana, amb les seves grandeses i misè- ries, no neix amb la intel·ligència artificial. En tot cas, el seny i el sentit comú seran més necessaris que mai i els hem d’aportar les persones, no les màquines.

Quin impacte té i tindrà en els professi· onals? Es requeriran noves habilitats... La principal habilitat serà pensar. Sí. Pensar. No mimetitzar. Pensar. Si pensem, les tecnologies de dades i la IA ens empoderen. Si no pensem, ens mimetitzen, ens porten on volen. Pensar fa la diferència. Pensar i escriure. Dels que no escriuen, intuïm que pensen, però no ho sabem. Tot semblarà dissenyat perquè no pensem i no escrivim, però el fonamental és i serà pensar. Pensament crític, pensament sistèmic, capacitat de síntesi i de presa de decisions.

Quin paper hi tindran els economistes?

Tindran més eines per crear models explicatius del futur i especialment del passat.

Però això no és nou. Els economistes hauran de bascular entre el big data que aportaran les màquines i l’small data que els permetrà l’observació i l’experiència pròpies. Els economistes no faran seguidisme de les dades, les contextualitzaran, les relativitzaran i en donaran les claus per interpretar-les.

Un dels grans debats actualment és la regulació de la intel·ligència artifi· cial. Quins límits s’hi haurien de posar? Quan la nostra generació érem joves anàvem en cotxe sense cinturó de seguretat i amb moto sense casc. Ara anem així pel que fa a la intel·ligència artificial. Però, per poder regular, abans hem d’entendre la IA, hem de conèixer bé els budells dels algoritmes. No podem renunciar a regular una tecnologia amb impacte diferencial.

Com es pot fomentar la confiança dels ciutadans i les empreses en les tec nologies d’intel·ligència artificial? Militant en una certa autenticitat. La base de tot és tendir a l’autenticitat i no a la banalitat. Evitar el papanatisme. Evitar les “tonteries”. No caure en exageracions. L’eix central de les organitzacions i la vida són les persones. Les empreses no seran eixams de màquines amb quatre persones destorbant. Per crear confiança hem de començar per no exagerar.

Quines accions es poden prendre per millorar la transparència i la compren sió dels sistemes d’intel·ligència arti ficial?

Hem d’aprendre. Hem de construir criteris propis a partir d’una comprensió bàsica sobre la IA. La principal acció és no deixar d’aprendre mai. El dia que deixem d’aprendre, envellim de cop, entrem en el que Peter Drucker en deia incompetència sobtada. El secret és aprendre i no cansar-se d’un mateix. n