Informatiu 185

I nf o r m a t i u

d e

novembre 2023 • núm. 185

l’economista C O L·L E G I

D ’ E C O N O M I S T E S

D E

C ATA L U N YA

Benestar i model econòmic: l’aportació dels economistes Entrevista amb

Roger Torrent

Conseller d’Empresa i Treball

“No n’hi ha prou amb produir, s’ha de posar en valor la prosperitat compartida”

E D I T O R I A L

2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

El Col·legi d’Economistes de Catalunya celebra aquest mes de novembre el 45è aniversari de la seva creació. Rere aquest número simbòlic, hi ha un llegat de més de quatre dècades d’èxit, treball exigent i dedicació. El passat dia 9 vam tenir l’oportunitat de commemorar aquesta data tan especial tots junts durant el lliurament dels Premis dels Economistes, un acte que va reunir a més de 400 persones i durant el qual vam distingir el president del Consejo Económico y Social de España, Antón Costas, i el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, com a col·legiats de Mèrit i d’Honor 2023.

Carles Puig de Travy Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

model econòmic: l’aportació dels economistes”. Més de mig centenar d’economistes, empresaris, polítics, acadèmics i experts en la matèria es congreguen per discutir estratègies Des de la seva fundació, el Col·legi ha estat sempre un lloc innovadores que no només impulsin el creixement, sinó que d’excel·lència, coneixement i ètica en el camp de l’economia també garanteixin que els seus beneficis es tradueixin i l’empresa. Hem crescut com a professionals i com a directament en millores tangibles en la qualitat de vida de les comunitat, i hem contribuït de manera significativa al persones. Les ponències es centren en enfocaments desenvolupament econòmic i social de Catalunya i de holístics que comprenen des de l’Estat. Al llarg d’aquests 45 anys, l’equitat en la distribució de la els economistes catalans hem estat riquesa fins a la sostenibilitat a llarg sempre al costat de la societat. Hem Els economistes treballem termini. La sinergia entre l’estabilitat viscut molts desafiaments amb rigor i fortalesa econòmica i el benestar és una econòmics: des de l’inici de la democràcia i la crisi dels anys per assegurar que l’economia meta compartida per tots els que passa per buscar setanta, a l’entrada a la Comunitat de Catalunya sigui inclusiva economistes, mesures que enforteixin la resiliència Econòmica Europea, l’arribada de i que totes les persones, econòmica davant de crisis futures, l’euro, la crisi financera d’aquest assegurant la seguretat i el benestar segle i els efectes de la pandèmia jurídiques i físiques, de la covid. Però sempre hem tinguin accés a les mateixes continu de les comunitats. demostrat, una vegada i una altra, la Aquest informatiu recull també una nostra capacitat d’adaptació i de oportunitats, garantint entrevista al conseller d’Empresa i resiliència. així el seu benestar Treball de la Generalitat, Roger Torrent, en la qual aborda, entre Els economistes tenim un paper altres temes, el futur de les molt important en la presa de empreses catalanes, el valor de la formació professional en decisions econòmiques, en el disseny de polítiques la transformació del model productiu català i els reptes que públiques, en la planificació estratègica i en l’assessorament implica la reindustrialització de Catalunya. a empreses i persones. No som observadors passius, sinó actors proactius en la promoció de l’equitat i la justícia Finalment, el bloc de notícies recull l’actualitat més rellevant econòmica a la nostra comunitat. Treballem amb rigor i que s’ha produït al Col·legi en les darreres setmanes, entre fortalesa per assegurar que l’economia de Catalunya sigui les que vull destacar la celebració de la junta de govern inclusiva i que totes les persones, jurídiques i físiques, tinguin ampliada a Caldes de Malavella, en suport a la candidatura accés a les mateixes oportunitats, garantint així el seu Costa Brava - Barcelona per a la Ryder Cup de 2031, la benestar. sol·licitud a la Generalitat de formar una taula de treball sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i el reconeixement a El benestar és precisament el tema triat per a les Jornades les persones que celebren 25 i 50 anys de col·legiació. n dels Economistes d’enguany, que porten per títol “Benestar i

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 3

I n f o r ma t i u

de

l’economista C O L·L E G I

D ’ E C O N O M I S T E S

D E

C ATA L U N YA

Junta de Govern Degà: Carles Puig de Travy Vicedegana: Maria Àngels Fitó Bertran President de la seu de Girona: Lluís Bigas de Llobet President de la seu de Lleida: Josep Maria Riu Vila President de la seu de Tarragona: Miquel Àngel Fúster Gómez del Campo Secretària: Carmen Jover Díaz Tresorera: Carme García Jarque Interventor: Miquel Morell Deltell Vocals: Jordi Albiol Plans, Mª Josep Arasa Alegre, Elisabet Bach Oller, Toni Bartolí Sala, Albert Carreras de Odriozola, Ana García Molina, Jaume Menéndez Fernández, Ivan Planas Miret, Nieves Rabassó Rodríguez, Sofía Rodríguez Rico, Pilar Soldevila i García, Esther Subirà Lobera i Alfred Albiol Paps.

Consellers: Emilio Álvarez Pérez, Oriol Amat i Salas, Miriam Barrera Ubieto i Anton Gasol Magriñà.

Comitè editorial Elisabet Bach Oller, Albert Carreras de Odriozola, Maria Àngels Fitó Bertran, Àngel Hermosilla Pérez, Jaume Menéndez Fernández, Sara Puig Carrión, Carles Puig de Travy i Joan Tristany Claret.

Edita Col·legi d’Economistes de Catalunya Fotografia: Col·legi d’Economistes de Catalunya Publicitat: informatiu@coleconomistes.cat Disseny i producció editorial: ZETACORP - Unitat de Comunicació Corporativa (Prensa Ibérica), Gran Via de l’Hospitalet, 163-167. 08908. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Distribució: Ediciones Reunidas, SA Dipòsit legal: B-36694-1989 ISSN: 2385-5983 No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu emmagatzematge o transmissió per cap mitjà sense permís previ de l’editor i/o dels autors. Ni l’editor ni els autors acceptaran responsabilitats ocasionades a les persones naturals o jurídiques que actuïn o deixin d’actuar com a resultat d’alguna informació continguda en aquesta revista. Les opinions recollides en els textos publicats a L’Informatiu pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta de Govern com a òrgan de govern de la institució. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada.

Barcelona Plaça de Gal·la Placídia, 32.

08006 Barcelona. Tel. 934 161 604 cec@coleconomistes.cat Girona Joan Maragall, 44, entl. 3a 17002 Girona. Tel. 972 214 533 girona@coleconomistes.cat Lleida Pere Cabrera, 16, 1r G 25001 Lleida. Tel. 973 210 633 lleida@coleconomistes.cat Tarragona Rambla Nova, 58-60, 5è A 43004 Tarragona. Tel. 977 217 042 tarragona@coleconomistes.cat

4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

18

6 18 22 32

L’interès més alt Jornada dels Economistes 2023.

Benestar i model econòmic: l’aportació dels economistes

Protagonistes Entrevista a Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball

Notícies Actualitat generada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya

Aula d’Economia Informació sobre sostenibilitat: un repte i una oportunitat professional per a economistes

Entrevista a Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball

S U M A R I

Novembre 2023 · núm. 185

6

Benestar i model econòmic: l’aportació dels economistes

22

El Col·legi celebra la seva gran nit distingint Antón Costas i Josep Sánchez Llibre, i commemorant el seu 45è aniversari

32

Informació sobre sostenibilitat: un repte i una oportunitat professional per a economistes

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

• 5

L ’ I N T E R È S

M É S

Jornada dels Economistes

A L T

Benestar i model econòmic: l’aportació dels economistes També es duran a terme dues taules rodones; una, de caràcter acadèmic, sota el títol de Repte de l’economia: millorar la productivitat, i una altra sobre Les noves responsabilitats de l’empresa.

Benestar i model econòmic: l’aportació dels economistes El concepte de “benestar” és un concepte difícil de precisar. Benestar és el sentir d’una persona en veure satisfetes totes les seves necessitats presents, materials i psicològiques, així com comptar amb expectatives encoratjadores que sustentin el seu projecte de vida a la societat, en un període de temps admissible.

La jornada acabarà amb un diàleg entre el CEO de SEAT i CUPRA, Wayne Griffiths, i el president de Saba, Salvador Alemany, sobre l’electrificació del sector de l’automoció a Espanya.

El premi Nobel d’Economia (1998) Amartya Sen, guardonat per les seves contribucions a l’anàlisi de l’economia del benestar, les teories del desenvolupament humà i els mecanismes subjacents a la pobresa, va

ferencia inaugural, que portarà per títol La contribució dels economistes en una transformació social competitiva, anirà a càrrec de Begoña Gómez Fernández.

Director de la Jornada dels Economistes 2023 JAUME MENÉNDEZ Vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya

La piràmide de la riquesa Global Wealth Report 2022. Credit Suisse Research Institute (CSRI).

Coincidint amb els actes de celebració del 45è aniversari de la constitució del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), es desenvoluparà la 28ena edició de la Jornada dels Economistes, sota el lema “Benestar i model econòmic: l’aportació dels economistes”.

La Jornada es durà a terme tant en les seus territorials del Col·legi com a Barcelona, i en teniu el corresponent detall a la web de la Jornada dels Economistes 2023.

Aquest any modifiquem l’estructura de la Jornada de Barcelona, estenent-la a matí i tarda amb l’objectiu de permetre una major interacció entre els assistents, amb un dinarcòctel opcional, i facilitant disposar d’unes sessions més espaiades, on es faciliti el diàleg i la relació personal.

La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, l’honorable Natàlia Mas Guix, inaugurarà la Jornada acompanyada del degà, Carlos Puig de Travy, i el president del Consejo Generał de Economistas i exdegà, Valentí Pich. La con-

6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

627 milions (11,8%) 221,7 bilions de dólars (47,8%) de 100.000 a 1 milió de dólars

de 10.000 a 100.000 dólars

menys de 10.000 dólars Rang de riquesa

627 milions (11,8%)

176,5 bilions de dólars (38,1%)

1.791 milions (33,8%)

60,4 bilions de dólars (13,0%)

5,0 bilions de dólars (1,1%)

2.818 milions (53,2%) Número d’adults (% d’adults en el món)

Font: James Davies, Rodrigo Lluberas i Anthony Shorrocks Crèdit: Suisse Global Wealth Databook 2022

Riquesa total (percentatge mundial)

manifestar que: “El terme benestar ha de ser usat en un sentit ampli. No només ha d’incorporar els elements de les teories del benestar que postulen com a element primordial la satisfacció de les necessitats o el plaer (teoria utilitarista) i les que afirmen que els béns que controla una persona són el més important (teories objectives del benestar) . El terme benestar s’ha de relacionar amb aspectes com les capacitats, les oportunitats, els avantatges i altres elements no quantificables que fan referència a la qualitat de vida de les persones”.

PRIMER TORN DE SESSIONS Horari: d’11.15 a 12.35 hores

Sessió 1

El valor compartit: la clau per un negoci viable a llarg termini

Tot i les dificultats que amaga la seva definició i mesurament, és indispensable disposar d’instruments capaços de quantificar els impactes que les mesures de política social puguin tenir sobre el benestar social de les famílies i servir de guia per al seguiment d’aquestes polítiques a través del temps i l’espai.

La 13a edició del Global Wealth Report1 posa de manifest, per un costat, que, a finals de 2021, la riquesa mundial assolia els 463,6 bilions de dòlars, augmentant un 9,8 % respecte al 2020 i molt per sobre de la mitjana anual del 6,6 % registrada des de principis de segle.

D’altra banda, la piràmide de riquesa mostra que, al món, 62,5 milions de persones adultes (l’1,2 %) tenien el 47,8 % de la riquesa total, mentre que 2.818 milions (el 53,2 %) tenien només l’1,1 %: un nivell alt de desigualtat.

D’aquest 1,2 %, hi ha 264.200 persones amb un patrimoni net extrem (UHNWI)2 superior a 50 milions de dòlars a finals de 2021; 46.000 més que els registrats a finals del 2020 i 89.400 més que el 2019. Aquests augments són més del doble dels que es van registrar en qualsevol altre any d’aquest segle.

A la Jornada dels Economistes intentarem, des de la perspectiva dels economistes, tractar els temes que afecten al benestar, però també a la pobresa, a la desigualtat, al progrés social, als nivells de riquesa i al model social, amb l’objectiu d’establir els mecanismes per aconseguir el màxim benestar pels nostres conciutadans.

1 Global Wealth Report 2022. https://www.credit-

2 Ultra-High-Net-Worth Individual

Participants: Mireia Hernan Gago, directora d’Estratègia 2030 i Rendició de Comptes d’Agbar Carolina Latorre Cañabate, directora d’Experiència de Client, Sistemes Integrats de Gestió i Edificis i RSC d’Schneider Electric Clara Rey García, directora de Sostenibilitat de Repsol

Sessió 2 Coordinadora: ESTER OLIVERAS SOBREVÍAS Economista i presidenta de la Comissió d’Igualtat i Diversitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya En una era on les expectatives socials cap a les empreses van més enllà de la mera generació de beneficis, el concepte de “Valor Compartit” va sorgir com una visió progressista i avantguardista de la gestió empresarial. Aquesta idea no solament es refereix a l’aportació de beneficis econòmics als accionistes, sinó també a la creació d’un valor que beneficiï tant a la societat com a la natura. És a dir, una confluència d’interessos on el benefici empresarial i el benefici social i ambiental caminen de la mà.

Davant d’aquesta realitat, ens proposem aprofundir en com tres empreses del teixit empresarial actual estan responent a aquests reptes i oportunitats. En aquesta sessió, posarem sobre la taula qüestions clau com: • La incorporació del “Valor Compartit” en l’elaboració de l’estratègia empresarial.

• La percepció i valoració de la nova Directiva d’Informes de Sostenibilitat Corporativa.

• L’impacte i resposta davant l’intensificació normativa en matèria d’igualtat.

• Canvis organitzacionals enfront l’exigència d’impacte positiu i compartit amb la societat.

• L’equilibri entre informació financera i no financera en la nova era de transparència.

suisse.com/about-us/en/reports-research/global-wealthreport.html

d’algunes de les empreses més rellevants del panorama actual: Repsol, Schneider Electric i Agbar. A través del seu coneixement, obtindrem una visió pràctica i enriquidora de com les grans empreses s’estan adaptant a aquests desafiaments i de quina manera el “Valor Compartit” es posiciona com la clau per un futur empresarial pròsper i sostenible a llarg termini.

Per donar resposta a aquestes inquietuds, comptarem amb la presència i experiència

Pros i contres de la reforma concursal a l’any de la seva entrada en vigor (reestructuració, segona oportunitat i concurs sense massa)

Coordinador: RODRIGO CABEDO GREGORI Economista i membre del Comitè Executiu de la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya El passat 26 de setembre, la reforma del Text Refós de la Llei Concursal va complir el seu primer any de vida. Aquesta reforma ha portat la regulació de nous plans de reestructuració que s’han convertit en una eina tant pels deutors com pels creditors, donant la possibilitat de revertir la situació d’insolvència d’aquelles unitats productives eficients.

Té especial rellevància la figura de l’expert en reestructuració, un professional amb coneixements econòmics d’empresa, àrea on els economistes som reconeguts.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

7

L ’ I N T E R È S

M É S

Jornada dels Economistes

Durant aquest primer any, han estat diversos els procediments de reestructuració que, tant pel seu import com per la seva repercussió mediàtica, han estat objecte de debat entre els agents que participen en la gestió de la insolvència. És per aquest motiu que la Comissió Mercantil, Concursal i d’Experts Judicials ha organitzat aquesta sessió, on participen tres companys economistes de reconegut prestigi com són Laura Pedreño, Francisco Lacasa i Pere Vilella. En aquesta sessió, compartiran amb tots els assistents les seves experiències en matèria de reestructuració, el canvi radical que ha significat la reforma, les noves solucions, la necessària anticipació amb els sistemes d’alertes per part dels deutors i els creditors que poden presentar un pla de reestructuració on, normalment, la intervenció de l’economista serà rellevant.

Es tractaran les recents experiències en plans de reestructuració com és el del cas Celsa i els diferents plans de reestructuració, consensuals i no consensuals, la designació de l’expert, els honoraris, l’abast del seu treball i aspectes tan rellevants com els crèdits ICO, entre d’altres.

A L T

Així mateix, els companys abordaran els aspectes més importants de la nova regulació dels concursos sense massa, la possibilitat de la designació d’administrador concursal a petició dels creditors, els seus honoraris, l’abast dels seus informes i la problemàtica de l’extinció de la persona jurídica en els concursos sense massa. Quant als concursos de persones físiques, els ponents ens parlaran de les principals característiques d’aquests procediments, els possibles abusos, la liquidació de l’habitatge habitual, la seva inclusió o no a l’inventari i l’aconseguiment de l’EPI. Participants: Francisco Lacasa Lobera, economista, soci d’AGM Administraciones y Mediaciones Concursales SLP i membre del Comitè Permanent de la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya Laura Pedreño Vargas, economista i advocada, sòcia de Pedreño Abogados y Economistas SLP i secretària del Comitè Executiu de la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya Pere Vilella Xampeny, economista, soci de FTI & Partners i membre del Comitè Per-

manent de la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Sessió 3

Tenim garantits els recursos per a l’activitat econòmica i el benestar?

Coordinadora: CARME POVEDA MARTÍNEZ Economista i presidenta de la Comissió d’Economia Industrial del Col·legi d’Economistes de Catalunya La transició a un sistema energètic baix en emissions de carboni i la política europea de foment de l’autonomia estratègica oberta i el nou ordre econòmic global tindran repercussions importants sobre la indústria i el benestar de les persones. Les diferents àrees econòmiques competiran entre si per enfortir i diversificar les cadenes de subministrament de tecnologies baixes en carboni, la manufactura de les quals depèn en última instància d’una sèrie de minerals, anomenats crítics, dels quals Europa és altament dependent. Per exemple, a Europa actualment només es produeixen el 2,9 % dels panells solars mundials, el 10 % dels semiconductors i el 7 % de les bateries elèctriques, però, a més, la seva dependència externa dels minerals necessaris per fabricar aquests productes és gairebé total. Les previsions apunten a que, per assolir els objectius climàtics, la demanda d’aquests minerals es multiplicarà per quatre el 2040, fet que requerirà grans inversions i que estressarà l’oferta. Què podem fer perquè el subministrament de minerals crítics no entorpeixi la transició energètica ni ens faci més vulnerables i dependents de països tercers?

Al llarg de la sessió debatrem els desafiaments que giren al voltant de la necessitat de garantir els recursos necessaris per abordar l’estratègia de descarbonització

8

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

que ens hem marcat a Europa, la importància de les polítiques industrials en aquest procés i les implicacions que pot tenir tot això sobre l’activitat industrial a Catalunya i sobre el benestar de les persones.

Participants: Albert Castellanos Maduell, economista, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya i conseller delegat d’ACCIÓ Inka Guixà Fisas, llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i directora general de La Farga Mariano Marzo Carpio, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i col·legiat d’Honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Sessió 4

El rol dels economistes al món empresarial com a facilitadors del talent a les organitzacions

Coordinadora: ARIADNA BELVER COMIN Economista i membre de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del Col·legi d’Economistes de Catalunya En aquesta taula rodona, dedicada a explorar el rol crucial dels economistes en el món empresarial com a facilitadors de talent a les organitzacions, comptem amb una distingida selecció d’experts en aquest àmbit.

Des d’Ernesto Poveda, president de ICSA GRUPO, amb una trajectòria notable en l’optimització de recursos i estratègies empresarials i sel·lecció de personal, a Jose M.a Torres, president de ConPyme i vicepresident de la Fundació Pimec, amb una gran experiència en l’impuls de petites i mitjanes empreses, defensor de la segona oportunitat i activista contra l’edatisme a les organitzacions ja que, a més a més d’una

injusta discriminació per raó d’edat, és econòmicament insostenible donat l’elevat envelliment de la població, fins a Immaculada Pulido, actual CFO de Nutraresearch, una líder financera amb una visió aguda sobre la gestió dels recursos econòmics i de persones en el món empresarial.

Immaculada Pulido Plensa, directora financera i membre del Comitè de Direcció de Nutraresearch José María Torres García, president de Conpyme i vicepresident de la Fundació Pimec

Durant la sessió volem destacar que la gestió del talent és un aspecte clau, i per aquesta raó també posarem una atenció especial en el desenvolupament del talent jove, el talent sènior i el talent femení, i farem èmfasi en la importància de crear equips de treball multigeneracionals, més resilients i orientats a millorar resultats sostenibles.

Sessió 5

Sostenibilitat futura del benestar a Catalunya (noves necessitats i nous recursos)

Tinc el plaer de moderar aquesta conversa com a directora del programa Lideratges de Onda Cero Catalunya, i estic segura que serà una conversa enriquidora sobre el futur de l’economia empresarial i el paper determinant dels economistes i una font d’inspiració i coneixement per a tots els assistents.

Participants: Ernesto Poveda Pérez, economista, vicepresident de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del Col· legi d’Economistes de Catalunya i president d’ICSA Grupo

Coordinador: LLUÍS TORRENS MÈLICH Economista i secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

9

L ’ I N T E R È S

M É S

Jornada dels Economistes

L’informe de previsions demogràfiques mundials de l’Organització de les Nacions Unides estima que la població mundial augmentarà 1.700 milions de persones en els pròxims 30 anys, passant dels 8.000 milions actuals als 9.700 milions el 2050.

A L T

Sessió 6

El sistema tributari espanyol contribueix al benestar?

Aquest augment es produirà en un context demogràfic d’increment de la població de més de 65 anys. L’envelliment de la població mundial, tant en els països desenvolupats i en vies de desenvolupament, és un indicador de la millora de la salut: el nombre de persones amb 60 anys o més s’ha duplicat en l’àmbit mundial des de l’any 1980, i es preveu que s’assoleixin els 2.000 milions l’any 2050.

A Catalunya, el grup de població de 20 a 64 anys baixarà 7 punts percentuals de participació (del 60,6 % al 53,8 %) entre 2022 i 2050 en l’escenari demogràfic de projecció mitjà, mentre que el grup de població de 65 anys passarà del 19,3 % al 28,9 %.

Aquesta nova situació planteja la necessitat de com fem sostenible l’estat del benestar a Catalunya. Les necessitats canvien i encara ho faran més en el futur.

Calen nous recursos o un diferent sistema de finançament que es correspongui amb la nova composició sociodemogràfica del país.

La immigració és un factor que pot compensar aquest increment previst de la taxa de dependència. El primer semestre de 2022 van arribar a Catalunya 102.000 immigrants, i juntament amb la xifra del 2019 igualen el màxim històric del 2007. Paradoxalment necessitarem més immigració, però, a la vegada, seguim posant traves a l’arribada de nouvinguts.

Participants: Andreu Domingo i Valls, doctor en Sociologia, especialitzat en migracions internacionals i sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona Concepció Patxot Cardoner, professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials Xavier Varea Soler, actuari i professor d’Economia Financera de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària

1 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Coordinadora: CARME JOVER DÍAZ Economista i presidenta de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya del Col·legi d’Economistes de Catalunya Durant la sessió es reflexionarà sobre el nostre sistema tributari actual i, en especial, de si en l’àmbit de la gestió tributària s’ha treballat per a contribuir al benestar del ciutadà i, concretament, del contribuent.

tiques, en referència als procediments de gestió tributària i dins de l’àmbit de les relacions col·laboratives.

Participants: Montserrat Ballarín Espuña, professora de Dret Financer i Tributari de la Universitat Pompeu Fabra Agustín Fernández Pérez, economista i president del Registro de Economistas Asesores Fiscales (REAF) del Consejo General de Economistas Gonzalo García de Castro, inspector de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT)

TAULA RODONA Horari: de 12.45 a 14.15 hores

Repte de l’economia: millorar la productivitat

Es tractaran, des d’un punt de vista pràctic, les relacions de l’Administració tributària amb l’administrat. I tot això des de tres àmbits: l’acadèmic, el de l’Administració i el del contribuent, en aquest cas representat per un economista assessor fiscal.

Quins són els problemes o les preguntes que s’abordaran? Entre d’altres, es plantejaran les relacions de l’Administració amb els administrats, els principals problemes amb les quals es troba un contribuent amb el tracte amb l’Administració o les solucions que s’han aplicat o que es poden aplicar en la millora d’aquesta relació, tant des del punt de vista acadèmic, amb la normativa vigent, com des d’un punt de vista pràctic, amb les mesures ja adoptades o en tràmit realitzades per l’Administració tributària.

Es discutirà si aquest és el sistema tributari que volem, si és el més eficient per a aconseguir una relació fluïda entre l’Administració i l’administrat, i quina és l’àrea de millora per a contribuir a l’estat del benestar dins de l’àmbit tributari.

Els temes i les preguntes que es tractaran s’analitzaran des d’un àmbit eminentment pràctic, amb les qüestions teòriques marcades per la llei general tributària, i les pràc-

Coordinador: ORIOL AMAT I SALAS, Catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra i exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya L’objecte de la taula rodona és, en primer lloc, diagnosticar la situació actual de l’economia i l’empresa catalana en relació amb la seva productivitat i competitivitat; i, per tant, la capacitat per a generar riquesa i benestar. Aquest diagnòstic es farà en termes de fortaleses, febleses, oportunitats i amenaces.

En segon lloc, es tracta d’identificar mesures que poden incrementar la productivitat i competitivitat tenint en compte els fenòmens disruptius que s’estan produint (revolució 4.0, riscos geopolítics...). La discussió es farà tenint en compte els principals sectors de l’economia catalana (sector públic, indústria, comerç, serveis...) i els mercats financers.

Participants: Marta Curto Grau, directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat de Catalunya Martí Parellada Sabata, economista, col· legiat de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya i catedràtic de la Universitat de Barcelona Maria Àngels Vallvé Ribera, economista, Premi Economista d’Empresa 2012 del Col· legi d’Economistes de Catalunya i presidenta del Grup GVC Gaesco César Molins i Bartre, doctor enginyer industrial, doctor enginyer nuclear i director general d’AMES Group

SEGON TORN DE SESSIONS Horari: de 15.30 a 16.35 hores

Sessió 7

Benestar econòmic i model econòmic europeu

Finalment, es tractaran les qüestions rellevants per al creixement sostingut a llarg termini, en termes de productivitat, educació i sectors estratègics.

A la taula rodona hi participaran Enric Fernández, economista cap de CaixaBank, Núria Mas, professora de l’IESE, i Pol Morillas, director de CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs).

Participants: Enric Fernández Martínez, economista cap de Caixabank Núria Mas Canal, professora de l’IESE Pol Morillas Bassedas, director del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs)

Sessió 8

Llegat dels esdeveniments esportius: reptes i oportunitats

esportius (els que tenen lloc en el Circuit de Barcelona-Catalunya, la Copa Amèrica de Vela i totes les manifestacions esportives que tenen el suport de les administracions públiques).

Sovint es posa en dubte la contribució dels esdeveniments esportius al territori. El valor social és, en general, un aspecte cada cop més en boca de tots els grups d’interès, i la seva concreció necessita d’eines per a la monetització dels intangibles.

La sessió és un bon espai per a que cadascun dels convidats exposin quin és, des del seu punt de vista, el llegat que aporta la competició o prova esportiva, quina és la repercussió social que ens deixa l’esport, quines accions estan directament relacionades amb el llegat i com es mesuren els resultats.

Participants: Josep Mateu i Negre, llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB i MBA (IESE), president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i president d’Sport Cultura Barcelona Albert Vilumara Pérez, empresari, economista i director corporatiu d’America’s Cup Events Barcelona (ACE) Carles Murillo Fort, economista, catedràtic d’Economia Aplicada de la UPF i president de la Sociedad Española de Economía del Deporte

Sessió 9 Coordinador: ANTONI BASSAS I ONIEVA, CEO d’Alguna Pregunta, SL Coordinadora: SOFÍA RODRÍGUEZ RICO Economista i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya En aquesta sessió s’abordarà el model de benestar europeu, inclosos els reptes i oportunitats per a Espanya. Es discutirà en quina mesura el context polític europeu i geopolític internacional condiciona el paper d’Europa com a actor internacional, la seva autonomia estratègica i la seva capacitat de tirar endavant l’agenda en termes de digitalització i sostenibilitat.

També s’abordaran els reptes en termes d’arquitectura institucional i la importància de les noves regles fiscals i l’actual situació a Europa.

Barcelona i Catalunya són referents en el món de l’esport, ja sigui des de la vessant esportiva com pel teixit empresarial desenvolupat al voltant del fet esportiu, i també com a seu d’un bon grapat d’esdeveniments esportius.

Els esdeveniments esportius generen un impacte econòmic que es deriva de la despesa i les inversions dels organitzadors i de la despesa dels participants i espectadors.

En aquesta sessió es vol posar l’èmfasi en les repercussions que deixen els esdeveniments en el territori. Aquest llegat sol identificar-se en el foment de la pràctica esportiva, el turisme, els aspectes culturals i el sentiment de pertinença dels ciutadans.

La sessió aplega un conjunt de convidats que són agents principals en la promoció, organització i/o gestió d’esdeveniments

Normes Europees d’Informació de Sostenibilitat (NEIS) i marc voluntari per a pimes (V-SME)

Coordinador: XAVIER SUBIRATS ALCOVERRO Economista i coordinador de la Comissió de Sostenibilitat i Resiliència del Consejo General de Economistas

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 1

L ’ I N T E R È S

M É S

Jornada dels Economistes

La Comissió Europea adoptà, el 31/7/2023, l’Acte Delegat que recull les NEIS (ESRS en anglès), marc de preparació futur de l’Estat de Sostenibilitat que s’integrarà dins l’Informe de Gestió que acompanya els Comptes Anuals. El desembre de 2022, el DOCE publicà la Directiva sobre Informació de Sostenibilitat (CSRD), de la que actualment ja disposem d’un esborrany per a la seva transposició a Espanya. L’EFRAG, grup consultor per a la Comissió Europea per la informació financera i per la informació de sostenibilitat, està treballant també en una guia per a les pimes que voluntàriament vulguin informar sobre sostenibilitat (V-SME).

La sessió pretén divulgar el pas de l’NFRD (anterior Directiva) a la CSRD, així com les noves NEIS i el V-SME, adreçant-se la sessió als quatre grups més afectats per aquest conjunt de normes: preparadors, verificadors, reguladors i usuaris.

Participants: David Murano Casanovas, subdirector de Caixa d’Enginyers Salvador Marín Hernández, cap d’Estudis del Consejo General de Economistas, president de l’European Federation of Accountants and Auditors (EFAA) for SMEs a Europa i membre del Board de l’European Financial Reporting Advisory Group (EFRAG)

potser el comerç l’àmbit més utilitzat com instrument per potenciar afinitats o per pressionar davant diferències o litigis existents.

El comerç, juntament amb la inversió, han estat protagonistes d’excepció de la globalització viscuda les darreres dècades, i ho són ara en un entorn de conflictivitat geopolítica extraordinària i incerta.

La sessió té com a objectiu debatre sobre els condicionants de la geopolítica en el comerç i la inversió internacionals, l’impacte sobre les economies i, per tant, sobre el benestar de les societats. Amb una breu aproximació a la situació actual, la identificació dels instruments de política comercial i algun cas concret de la seva aplicació debatrem sobre l’impacte, positiu o negatiu, de la geopolítica en les polítiques comercials i d’inversió, el fonament en la presa de decisions per part dels estats, l’impacte sobre els sectors productius i la població, i explorarem alternatives a aquestes situacions a través de l’anticipació i adaptació.

Participants: Ramon Aymerich, periodista i redactor en cap d’Internacional a La Vanguardia Jaime Montalvo, economista i tècnic comercial de l’Estat Guillem Clofent Suñer, CEO de MESPACK

Sessió 10

Sessió 11

Coordinador: JOAN TRISTANY CLARET Economista, actuari, membre de la Comissió d’Economia Industrial del Col·legi d’Economistes de Catalunya i director general d’AMEC

Coordinadora: DOLORS MATEU MARTÍNEZ Economista i presidenta de la Comissió de Transformació Digital del CEC d’Economistes de Catalunya

La geopolítica entesa com a relació política entre estats ha estat sempre condicionant d’àmbits tan diversos com l’economia, les migracions, la cultura, la cooperació, les inversions o el comerç, entre d’altres. I és

Parlarem de com la tecnologia pot ajudar al petit empresari i als despatxos de professionals de l’economia, i de com afrontar la transformació digital per millorar la productivitat i el benestar del dia a dia.

Geopolítica, economia i benestar

1 2

A L T

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

L’aportació de la tecnologia a la professió d’economista

En aquesta sessió es vol mantenir una discussió centrant-se en el que es requereix per dur a terme un canvi en els processos. Un punt crucial en aquest diàleg és la necessitat de prendre consciència i estar totalment compromès amb el canvi de mentalitat que, en alguns casos, pot ser un desafiament. També l’aplicació de la tecnologia en una empresa de petites dimensions. A més d’aquest enfocament pràctic, s’incorporarà la visió crítica d’un expert que participa en projectes relacionats amb el dret de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com en la innovació i la transformació digital.

En els temps actuals, la tecnologia és omnipresent i influeix en pràcticament tots els àmbits de la nostra vida. No obstant això, es important destacar que la tecnologia no és només una eina, sinó un procés dinàmic que implica la capacitat de transformar i combinar elements existents per crear-ne de nous, millorar-los i/o donar-los noves funcions. Això ens porta al concepte de la “Transformació digital”, un procés que permet a les organitzacions, als despatxos i als professionals millorar la seva competitivitat en un entorn en constant evolució a mesura que la tecnologia avança. La transformació digital implica la integració i l’aplicació efectiva de la tecnologia digital en tots els aspectes d’una empresa, provocant canvis fonamentals en la forma de treballar i relacionar-se.

Participants: Vanessa Diaz, enginyera de telecomunicacions i gerent de Luxquanta, SL Miriam Blanc Colell, llicenciada en Matemàtiques i MBA, responsable d’Organització i Processos de Jumbo Group Xavier Salla, doctor en Ciències Jurídiques i en Comunicació Audiovisual i Publicitat, director de la Fundació Obicex i professor a la UAB i a la UAO

privat en les polítiques d’habitatge. La falta de recursos pressupostaris destinats a polítiques d’habitatge per part de les administracions si ho comparem amb Salut i Educació.

Aquesta falta de política pública en contraposició a una creixent dificultat d’accés per part de les famílies a un habitatge.

Per últim, valorar com els tres elements s’entrellacen i afecten l’estat del benestar.

Sessió 12

Estat del benestar: salut, educació i habitatge

Participants: Jesús Delgado i Almendros, vicepresident de la Fundació Pere Tarrés, administrador de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull i vicepresident de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Roser Fernández Alegre, economista i directora general de la Unió Catalana d’Hospitals Amadeu Iglesias Unzue, arquitecte, director gerent de l’IMPSOL (Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial) i vocal de l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya

TAULA RODONA Horari: de 16.45 a 18.00h

Coordinadora: CARME GARCIA JARQUE Economista i presidenta de la Comissió d’Economia Financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya La sessió es desenvoluparà introduint preguntes per tal que els ponents vagin conformant amb les seves respostes les seves propostes per l’assegurament i millora de l’estat del benestar en els seus pilars principals: educació, salut i habitatge. Més concretament, quines polítiques respecte a la salut encara no s’han implementat i són bàsiques pel manteniment del l’estat del benestar, així com valorar si les diferències entre la cobertura de la salut des de l’àmbit privat tenen efectes rellevants sobre la salut garantida des del sector públic.

Es vol definir com afecta l’educació en el futur de les persones, com es pot actuar per tal que l’economia no afecti al progrés de les persones. Diferències entre l’educació obligatòria i no obligatòria i entre la pública i la privada. Efectes de la política educativa en el futur del benestar de les persones. El paper de l’Administració pública i del sector

Les noves responsabilitats de l’empresa

Coordinador: SALVADOR ALEMANY MAS Economista, president de la Comissió d’Economistes d’Empresa del Col·legi d’Economistes de Catalunya i president de Saba Infraestructures, SA Cap als anys 70 del segle passat, les tendències més liberals defensades per economistes tan rellevants con el premi Nobel Milton Friedman defensaven que l’objectiu de l’empresa no podia ser altre que l’optimització del benefici.

En el mateix ambient lliberal nord-americà, altres importants economistes, com el professor de Harvard Michael Porter, autor del best-seller Competitive Advantage [Avantatge competitiu], veia perfectament compatible ocupar-se del benestar general com una via de millorar la competivitat de l’empresa.

En els darrers vint anys aquest debat està decantat, si més no formalment, en favor de la idea que l’empresa que no mostra preocupació per conceptes com l’RSC, el canvi climàtic o, més en general, el benestar social i la sostenibilitat, veu afectada la seva reputació.

Parlarem de com veiem l’empresa del segle XXI davant l’exigència social dels nous valors preeminents: sensibilitat mediambiental, transparència, meritocràcia, exemplaritat, equilibri de gènere, compliance, creació d’ocupació estable i de qualitat, gestió del talent del país, mecenatge, etc.

Algunes de les qüestions que abordarem seran: • Creieu que les accions de l’empresa en l’àmbit de l’RSC estan més inspirades en el convenciment, en la imatge, en els estímuls fiscals o en el compliment de la norma?

• Les empreses donen importància a la informació sobre la legitimitat dels seus resultats i a la seva contribució al benestar general (ocupació, valor afegit…)? Preocupen aquests aspectes? Com ho valora el mercat?

• Diferència de visió i actuació en l’àmbit de l’RSC entre els inversors tradicionals i els inversors financers. Tenen objectius compatibles dins un mateix projecte?

• Quin ha de ser el paper de l’Administració pública en la cura del teixit empresarial del país? On posem els límits a la llibertat de mercat?

Participants: Aurora Catà Sala, enginyera industrial, vicepresidenta de l’ACE Barcelona, secretària general del CIDOB i consellera independent de Repsol, Banc Sabadell i Atrys Carmina Ganyet Cirera, llicenciada en Ciències Econòmiques i directora general corporativa de Colonial Tobías Martínez Gimeno, enginyer de Telecomunicacions i assessor sènior d’ANTIN Roger Torrent Ramió, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 3

L ’ I N T E R È S

M É S

A L T

Jornada dels Economistes a les seus territorials

Seu de Girona Data: dijous 30 de novembre de 2023 Hora: de 18.00 a 20.30h Lloc: Palau de Congressos de Girona (Passeig de la Devesa, 35, Girona) i on-line Introductor: JOSEP MARIA PERRAMON Vocal del Comitè Executiu de la seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Enguany, a la XXV Jornada dels Economistes de Girona, que tornarem a celebrar a l’Auditori Palau de Congressos de Girona, ens donarem un copet a l’esquena; ens donarem una felicitació; ens cuidarem una mica com si no tinguéssim padrina; ens mirarem una mica al melic; tindrem una mirada positiva de cara al futur. En definitiva, tal com feia el màgic Andreu, ens posarem una medalla.

En aquesta edició, encetaran la cerimònia l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, la degana de la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Anna Garriga, i el president de la seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Lluis Bigas.

Les intervencions aniran a càrrec d’uns personatges d’allò més diferents. La idea és veure totes les vessants de l’economista: els seus inicis, la seva història, la seva funcionalitat i la seva alternativa. La Jornada estarà moderada per la Gemma Coll, vocal del Comitè Executiu de la seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Per començar, tindrem dos recentment titulats d’estudis de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Girona, la Isabel Coll i l’Alejandro Hernando, que han obtingut premis per la seva trajectòria acadèmica. Ens explicaran per què varen

1 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

escollir els seus estudis; què els va portar a triar aquesta carrera que ara inicien; si esperaven el que s’hi varen trobar; què pensaven fer en acabar la carrera; i, si s’atreveixen a dir-ho, si han acabat fent el que volien.

Tot seguit, un reconegut economista molt lligat i amb un gran bagatge dins del món universitari, el Dr. Joan Tugores, ens oferirà una classe magistral amb una visió global de l’economista al llarg del temps, des dels inicis de la professió fins a l’actualitat; quines han estat les principals fites; quins han estat els principals protagonistes; quina funció tenim actualment; quina tindrem en el futur; i què s’espera de nosaltres.

La següent intervenció anirà a càrrec d’un economista d’empresa, Jordi Cortina, que ens explicarà quina ha estat la seva experiència com a professional que ha anat canviant d’empresa, de sector i potser de funció; què ha après i què canviaria; com afronta el seu futur.

Girona

companyes que han arribat als seus 25 anys de col·legiació, la qual cosa té el seu mèrit.

A continuació tindrem la intervenció d’una persona que, si bé professionalment es dedica al mon econòmic, la seva vocació va cap a una altra banda, en Moisès Sala.

El que primer va ser el seu passatemps, de seguida es convertí en la seva passió. I tal com diu la dita en castellà, “para muestra un botón”, ens oferirà un tast d’aquesta alternativa a la seva feina del dia a dia.

Haureu d’assistir a l’acte per poder gaudir d’una mostra del cor que dirigeix a Girona: Heaven on Earth Gospel Choir.

Després d’aquesta mostra procedirem al tancament de l’acte a càrrec del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy.

Seguirem amb la intervenció de Maria Trias, directora general de Trias-Galetes Biscuits, S. A, sobre el que representa dirigir una empresa familiar.

Al final de l’acte esperem poder-vos saludar a tots mentre gaudim d’un sopar a peu dret al rebedor de l’Auditori Palau de Congressos de Girona.

En acabar, farem un descans en les intervencions i procedirem a lliurar els diplomes i reconeixements als companys i

Recordem a tot el col·lectiu que l’assistència a la jornada és gratuïta, però cal fer la inscripció prèvia al formulari corresponent. n

Seu de Lleida

Lleida

Data: divendres 3 de novembre de 2023 Hora: de 19.00 a 20.45 hores Lloc: Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya (Pere Cabrera 16, Lleida) Introductor: XAVIER TICÓ CAMÍ Vicepresident de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya

La seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha preparat enguany una Jornada dedicada a l’aportació dels economistes als reptes actuals de la societat.

Es tracta d’un espai de diàleg i debat per a conèixer propostes amb què el teixit econòmic i empresarial pot donar resposta als actuals canvis socials que viuen les Terres de Lleida.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa i Piqué, i el degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida, Eduard Cristóbal i Fransi, acompanyen el president de la seu de Lleida del CEC, Josep Maria Riu i Vila, en la presentació de l’acte.

Posteriorment, tres destacats experts examinen les estratègies necessàries per a respondre als complexos desafiaments socioeconòmics d’avui dia i presenten iniciatives que poden ajudar a fomentar l’equitat, la sostenibilitat i el benestar dels ciutadans, tot impulsant el creixement econòmic.

Guillem López i Casasnovas, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), director i fundador del Centre d’Economia i Salut (CRES-UPF), director de la Revista Econòmica de Catalunya, i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, parla del

model econòmic en relació a l’estat del benestar plantejant una pregunta: “Quo vadis?”

Marta Grañó i Calvete, consultora en diversitat, innovació i persones, professora a ESADE, la Universitat de Lleida i a escoles de negocis, a més de membre del Consell Rector a la Caixa Rural de Guissona, societat cooperativa de crèdit, reflexiona sobre els reptes que posen sobre la taula la diversitat, el benestar i el model econòmic.

Teresa Botargues i Girón, assessora d’innovació i desenvolupament local de la Dipu-

tació de Lleida, coordinadora de l’Agenda Compartida per la Transformació Econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, experta en polítiques d’innovació i desenvolupament de la Unió Europea, presenta una sèrie de propostes per a reformular l’activitat econòmica de la zona amb un enfocament sostenible.

Com cada any, la seu de Lleida atorga premis al millor economista d’empresa, millor despatx, millor currículum universitari i millor trajectòria personal i professional. A més, fa un homenatge a les persones que porten 25 i 50 anys col·legiades. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 5

L ’ I N T E R È S

M É S

A L T

Jornada dels Economistes a les seus territorials

Seu de Tarragona Data: divendres 17 de novembre de 2023 Hora: de 19:00 a 20:45h Lloc: Casa Joan Miret (Rambla Nova, 36, Tarragona)

economistes incidim en tots els processos dels diferents agents (empresa, administracions públiques, etc.), i no sempre hem rebut el reconeixement merescut.

Tarragona

Introductor: MIQUEL ÀNGEL FÚSTER President de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Després prendrà la paraula en aquest debat Sofía Rodríguez, economista i directora del Servei d’Estudis del Banc Sabadell.

L’anàlisi i les prediccions econòmiques tenen una gran importància i afecten a molts elements del nostre dia a dia (preus, salaris, impostos, etc.). Per tant les seves respostes tindran un gran interès.

per com aquesta transformació afectarà la nostra professió.

Per tancar el bloc de converses, Manel Sanromà, doctor en Astrofísica, llicenciat en Humanitats, professor de la Universitat Rovira i Virgili i president del Consell Social de Civicai (plataforma en la que també participa el Col·legi d’Economistes de Catalunya), ens il·lustrarà sobre un concepte de la màxima actualitat: la intel·ligència artificial. Les implicacions d’aquest element disruptiu al nostre temps no s’escapen a ningú, i cal aproximar-se a la IA des de la vessant tecnològica, però també des de la perspectiva ètica. També ens interessarem

Un cop finalitzada la Jornada, celebrarem el Sopar dels Economistes al mateix lloc (aproximadament a les 21.00 hores). Durant aquest acte lliurarem les habituals distincions als col·legiats amb 25 i 50 anys de col·legiació i als companys que es jubilen, així com al millor expedient acadèmic de la FEE de la URV. També atorgarem els premis al despatx (Miquel Mestre) i a l’economista d’empresa de l’any de la demarcació (Fernando Campa) i, a l’últim, el guardó a la trajectòria professional a una destacada personalitat empresarial del territori. n

La Jornada i el Sopar dels Economistes de Tarragona tindran lloc a la Casa Miret de la capital, un lloc emblemàtic i acollidor situat a la Rambla Nova.

El tema que tractarem té com a eix vertebrador el paper dels economistes en la societat en el seu conjunt i, en especial, en l’assoliment de l’estat del benestar. Volem fer una aproximació des de diverses perspectives per abordar aquest interessant aspecte, en un nou format més dinàmic i participatiu: unes converses que la vicepresidenta del Comitè Executiu del CEC a Tarragona, Mertxe Teruel, la vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Àngels Fitó, i el president de la seu, Miquel Àngel Fúster, conduiran.

Després de la benvinguda i presentació per part del president territorial i d’Antonio Terceño, degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (de la que el Col·legi és padrí de la promoció de graduats des del 2019), començarem aquestes converses amb tres ponents de màxim nivell en les seves respectives disciplines.

En primer lloc, Joan Tugores, catedràtic d’Economia i exrector de la Universitat de Barcelona, farà una aproximació dels conceptes d’Economia i del paper dels economistes en l’evolució social. Donada la transversalitat de la nostra disciplina, els

1 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Finalment hi haurà un torn obert de debat i de preguntes als tres ponents indistintament que podran fer els assistents, tant el públic presencial com el que hagi optat per la via telemàtica.

PRO de PROfessional A Sabadell Professional som on hi ha els millors PROfessionals Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos I, a més, comptem amb un equip de gestors especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.

Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofertes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.

PUBLICITAT

T’estem esperant.

sabadellprofesional.com

900 500 170 I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

1 7

P R O T A G O N I S T E S Entrevista

ROGER TORRENT, CONSELLER D’EMPRESA I TREBALL

“No n’hi ha prou amb produir, s’ha de posar en valor la prosperitat compartida” Roger Torrent fa un repàs als principals temes que afecten el teixit empresarial català, des de la reindustrialització i la necessitat d’un nou pacte social, al turisme sostenible i els reptes del comerç.

SARA PUIG

Periodista. Responsable de Premsa i Comunicació del CEC

cecpremsa@coleconomistes.cat

N

ascut a Sarrià de Ter l’any 1979, Roger Torrent és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Estudis Territorials i Urbanístics per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). A més, té un postgrau en Dret en Ordenació Territorial i Urbanística per la UPF. Ha estat vinculat des de jove a la política municipal. L’any 2007 va ser escollit alcalde de la seva localitat, Sarrià de Ter, responsabilitat que va exercir fins el 2018, quan va assumir la presidència del Parlament de Catalunya, càrrec que ocupà fins el març del 2021. Des de maig del 2021 és conseller d’Empresa i Treball.

On ens trobem en l’era postpandèmica?

L’empresa i la indústria de Catalunya han demostrat una gran capacitat de resiliència.

Tenim una economia molt dinàmica amb dades molt positives, per exemple en exportacions. Penso que el teixit econòmic i empresarial català va fer molt bé els deures després de la crisi del 2010. Una de les lliçons que ens va deixar va ser la de mirar fora i ser una economia més internacionalitzada. Des d’aleshores hi ha hagut una evolució molt positiva en aquest sentit.

2 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Han aprofitat les empreses catalanes el ‘momentum’, adaptant-se als reptes que planteja un món postpandèmic, amb una revolució tecnològica i canvis en els hàbits laborals? O li agradaria que l’adaptació fos més ràpida?

L’adaptació s’està fent bé. No és senzill perquè la transformació de model productiu no es fa d’un dia per l’altre. L’estructura empresarial del país es basa en la micro, petita i mitjana empresa, que tradicionalment té menys musculatura i menys capacitat que les grans corporacions per fer salts tecnològics. Però s’està fent. Cal destacar l’esforç que està fent la pime, que és imprescindible. És molt necessari que l’acompanyem des de l’Administració per no acabar tenint una estructura econòmica polaritzada, amb algunes grans empreses que s’han adaptat bé i que competeixen en mercats internacionals, i la petita i mitjana empresa que queda enrere.

Quin repte suposa per l’ecosistema empresarial català que Barcelona sigui un dels tres ‘hubs’ europeus per crear una ‘start-up’?

Jo diria que planteja tres reptes. El primer és vincular encara més les start-up que neixen amb el deep-tech, que siguin start-up amb un component tecnològic de vanguarda molt important. Això ja està passant, però segurament hi hem d’incidir encara més. Un segon element que per a mi és molt important és que aquest ecosistema de start-up, que moltes vegades està liderat per talent que ve d’arreu del món i que tria Barcelona i Catalunya com a lloc ideal per muntar el seu projecte i per viure, es vinculi molt més amb l’ecosistema empresarial i socio-econòmic del país, que hi hagi un arrelament molt més clar. I el tercer gran repte és que aquest món de la start-up es combini bé i de manera molt directa amb el teixit empresarial de base productiva, més tradicional.

Aquestes start-up li poden proporcionar una innovació que potser no és capaç de fer in-house, de manera orgànica, però li pot aportar solucions que li permetin millorar la seva competitivitat.

Per què el nivell de productivitat a Catalunya i Espanya és tan baix respecte de l’Eurozona? Com ho explica i com ho podem revertir?

S’ha d’analitzar amb detall sector per sector perquè segurament la resposta no és la mateixa. Però des d’un punt de vista transversal, hem d’incidir en la innovació. Hem estat un país en el que tradicionalment tenim grans investigadors i investigadores, que fan una

Parlem molt del repte ambiental i del tecnològic, però també hem de parlar del repte demogràfic

recerca bàsica molt potent, però això no necessàriament s’ha reflectit prou en l’economia productiva. Probablement altres països del nostre entorn a nivell d’Eurozona ho tenen més ben resolt. Nosaltres som molt bons fent papers científics, però això s’ha de traduir en patents i en producte. Per tant, li hem de donar aquesta dimensió productiva, aquesta dimensió empresarial.

Les empreses catalanes es queixen de la manca de mà d’obra especialitzada.

Quina és l’estratègia de la conselleria per ajudar-les?

La formació professional és un element central per a nosaltres. Si mirem la piràmide de la nostra població activa, presenta diferències notables amb aquelles economies industrialitzades del centre d’Europa en les que ens volem enmirallar. Durant molt de temps s’ha menystingut aquesta formació professional perquè, en certa mesura, ens hem comportat com a nous-rics. Tothom havia d’anar a la universitat, i està molt bé perquè s’ha incrementat molt el nombre de persones amb estudis superiors, però s’ha fet sempre deixant de banda la formació professional, que sempre s’ha considerat uns estudis de segona. I avui sabem que són imprescindibles per tenir els skills o habilitats necessaris per fer aquesta transformació del model productiu, per reindustrialitzar Catalunya. L’operació que hem fet amb el centre de formació professional de Martorell és paradigmàtica. Portava set anys parat, i l’hem posat en marxa perquè ha de ser una plataforma molt important per oferir habilitats a aquells treballadors que comencen, però també a aquells que venen del sector de l’automoció i estaven acostumats al paradigme de la combustió. Han d’anar cap el cotxe elèctric i necessiten aquesta formació professional.

Els empresaris estan posant en valor el missatge d’anar cap a la formació professional?

Sens dubte. És un repte i una oportunitat compartida. Si en algun espai es concreta

claríssimament aquesta necessitat de col· laboració público-privada és en la formació, i en la formació professional específicament.

Al Govern hi ha coordinació entre el Departament d’Empresa i el Departament d’Educació, però també hi ha la col·laboració amb el teixit empresarial. Estem fent una cosa molt productiva des d’aquest punt de vista: primer analitzem bé quines necessitats genera el món laboral a cada territori —la Cerdanya no és el Baix Llobregat i el Baix Llobregat no és el Camp de Tarragona—, i després ens coordinem amb el teixit empresarial de cada àmbit per proporcionar els perfils que necessiten per ser competitius o poder escalar. Hi ha un altre element cabdal, que és la formació professional dual. Cada vegada hi ha més empreses que responen i participen dels programes de formació professional dual. Ha incrementat molt la demanda de formació professional, per tant,vol dir que estem en la bona línea.

Què li sembla una setmana laboral de 37,5 hores?

Nosaltres sempre hem reclamat la necessitat d’un nou pacte social. Parlem molt del repte ambiental i del tecnològic, però també hem de parlar del repte demogràfic.

Totes aquestes consideracions són prou crítiques com perquè dibuixin la necessitat d’un nou pacte social, de la mateixa manera que es va fer a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Catalunya ha de poder aportar i decidir com s’estructura des d’aquest punt de vista en els propers anys.

Tots els elements que es posin sobre la taula en aquest sentit, crec que són una bona notícia. I el fet que en un moment de debat d’investidura a Madrid es plantegin elements que millorin la qualitat de vida de la ciutadania, com també procurem nosaltres des d’una òptica progressista, ho considerem una bona notícia. Dit això, estem parlant d’un element central de les atribucions que té el diàleg social, que per a nosaltres és sagrat. No podem passar per davant del diàleg social entre patronals i sindicats.

En quin punt està el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI)?

Porta un any i mig d’execució. Al 2022 vam arribar a un grau d’execució del 80 %. Creiem que és un molt bon document: no és literatura, sinó 152 accions concretes. Si descompten els fons europeus, els propis de la Generalitat són 3.000 milions d’ara fins el 2025. Aquest país té una política industrial ben feta, perquè les últimes dècades va primar aquella cita que se li atribueix al mi-

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 1

P R O T A G O N I S T E S Entrevista

nistre Solchaga de que “la millor política industrial és la que no existeix”. Ara no, ara hi ha una política industrial concreta, i crec que els objectius que ens hem marcat de cara al 2025 i de cara al 2030 segur que els assolirem si seguim en aquesta línia.

I en quin punt es troba el Compromís Nacional per un Turisme Responsable?

Ara l’hem d’executar. Vam arribar a un acord immensament majoritari en el sector, amb més de 300 entitats adherides, des de la patronal hotelera fins les associacions de veïns. Que hi siguin és molt important per determinar quin model turístic volem pels propers anys. En aquest marc de transformacions, el turisme també ha d’adaptar-se i tenir un full de ruta. Era molt important tenir una narrativa compartida públicoprivada de cap a on volem anar. Ara, en el que estem treballant és en el pla d’execució d’aquest compromís, que té objectius que es vinculen a l’agenda 2030 i d’altres que són pel 2040.

I pel comerç hi ha pensat fer alguna cosa similar?

Tenim pensat fer el Pla Estratègic del Comerç. Estem treballant en diferents aspectes que cada vegada són més rellevants i que fins ara no formaven part del debat polític, com ara és la distribució de l’última milla. És un concepte que ha aparegut a mesura que s’ha anat generalitzant l’ecommerce i que té només implicacions mediambientals. Surt del model català de comerç, que és un model de proximitat inserit en la trama urbana, que configura la personalitat dels nostres barris i les nostres

2 2

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

Quan parlem de reindustrialització, ens dirigim a millorar les condicions materials de vida dels ciutadans. I en aquest camí sabem que és imprescindible la col·laboració público-privada ciutats, i que volem mantenir. Per tant, l’hem de fer compatible amb aquestes noves eines de comerç i de comerç digital que, evidentment, ha estat un allau en els últims anys i ho seguirà sent amb més intensitat en els propers anys.

Enguany, les Jornades dels Economistes que organitza el Col·legi d’Economistes de Catalunya estan dedicades al benestar. Quina és per vostè la relació entre activitat econòmica i benestar?

L’activitat econòmica és un conjunt d’iniciatives de caràcter particular que la gent fa per generar riquesa, per proporcionar llocs de treball, però que repercuteixen en el col·lectiu.

Nosaltres tenim molt clar que no n’hi ha prou amb produir, no n’hi ha prou amb vendre, sinó que hi ha d’haver un impacte positiu més enllà dels límits de l’empresa a l’entorn més immediat, a la comunitat, és a dir, posar en valor la prosperitat compartida, que forma

part essencial de la nostra agenda política.

Crec que les dues coses casen perfectament, i estem en un moment dolç en aquest sentit. Compartim aquesta mirada i som capaços de trobar els punts de trobada des d’un punt de vista estratègic de cap a on volem que vagi el país amb aquest horitzó de la prosperitat compartida, tant des del sector públic com des del sector privat. El PNI o el Compromís per un Turisme Responsable clarament són exemples del paper que ens toca a cadascun de nosaltres, aquesta responsabilitat de pensar en una transformació econòmica que permeti millorar encara més el benestar i la prosperitat compartida. Em permeto afegir que, en aquest sentit, és clarament determinant la capacitat que tinguem d’industrialitzar el país. Per a mi, la indústria és un sector arrossegador de la resta de sectors econòmics, però també és el que genera més capacitat innovadora, i uns sous amb un nivell superior als altres sectors. La indústria és un sector més estable a nivell laboral, cosa que permet a les famílies, als treballadors i treballadores, plantejar projectes de vida amb major garantia i major seguretat. Jo soc fruit d’això. El meu poble és un poble industrial, i la cohesió social i l’ascensió social que jo vaig viure i que vaig poder gaudir durant els anys 1980 i els anys 1990 venia, sobretot, provocat per aquesta presència de la indústria, que és una font de cohesió social. Per a mi això és clau, i quan parlem de reindustrialització ens dirigim a millorar les condicions materials de vida dels ciutadans. I en aquest camí sabem que és imprescindible la col·laboració público-privada, que al final són el motor de la riquesa i de la creació de treball. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 3

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

El Col·legi celebra la seva gran nit distingint Antón Costas i Josep Sánchez Llibre, i commemorant el seu 45è aniversari

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va entregar el dijous 9 de novembre els Premis dels Economistes, en un acte que va reunir a 400 persones i durant el qual es va conmemorar el 45è aniversari de la creació de l’entitat. El president del Consejo Económico y Social de España, Antón Costas, i el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, van ser distingits com a col·legiats de Mèrit i d’Honor 2023, un reconeixement que van rebre de mans del degà del CEC, Carlos Puig de Travy, i de la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas. El degà va afirmar en el seu discurs que la institució “ha estat

2 2

•

I n f o r m a t i u

d e

sempre, des de la seva fundació, un lloc d’excel·lència, coneixement i ètica en el camp de l’economia i l’empresa, que ha contribuït de manera significativa al desenvolupament econòmic i social de Catalunya i de l’Estat”.

Va enaltir el paper clau dels economistes en la presa de decisions econòmiques, en el disseny de polítiques públiques, en la planificació estratègica i en l’assessorament a empreses i persones, reivindicant ser “actors proactius en la promoció de l’equitat i la justícia econòmica a la nostra comunitat”. “Mai hem deixat de lluitar pel que considerem que és just i correcte. Hem aportat coneixement enmig de la confusió i hem ajudat a la societat a

l ’ e c o n o m i s t a

navegar a través de moments de foscor, guiant-la cap els camins que impulsen el seu benestar”, va assenyalar.

En aquest sentit, Puig de Travy va fer una crida per a defensar la integritat de la ciutadania.

“En aquests temps d’incertesa, els economistes catalans demanem a la classe política responsabilitat per a garantir una pau social que doni certesa a l’economia, clau per a assegurar un futur pròsper i equitatiu”, va expressar. El degà també va advertir que els professionals de l’economia seran més decisius que mai els propers anys davant els reptes que tenen per davant Catalunya i l’Estat. Entre ells, va destacar que Catalunya neces-

sita “un canvi de model econòmic i industrial que situï les empreses i els seus treballadors i treballadores al capdavant de la competitivitat internacional”.

Així mateix, va remarcar que la inflació és un dels principals problemes a resoldre a curt termini i que s’ha de respondre als desafiaments que plantegen infraestructures integrals com l’aeroport i el port de Barcelona, les rodalies ferroviàries, les xarxes viàries i les telecomunicacions, la transformació digital i la crisi mediambiental.

En una nit en què es van recordar els inicis de la institució i els desafiaments que ha superat al llarg de tots aquests anys, el Col·legi va fer entrega d’altres guardons. El premi per a Economista d’Empresa va ser per a José Rodríguez Pousa, CEO de Sercotel Hotel Group, i el de Despatx Professional, per a Rousaud Costas Durán. El CEC va entregar per primer cop el premi a Economista d’Institució, atorgat ex aequo a Marta Espasa, secretària d’Hisenda de la Generalitat, i a Roser Fernández, directora de la Unió d’Hospitals de Catalunya. També van ser reconeguts 11 estudiants com a Millors Currículums Universitaris.

D’altra banda, la Revista Econòmica de Catalunya (REC), que publica el Col·legi, també va lliu-

rar els seus guardons. El premi a Llibre d’Economia i Empresa va ser per a Transformarse para perdurar, de Jordi Canals Margalef, ex director general del IESE Business School. Serafí del Arco, director del mitjà digital ON Economia, va ser reconegut per la seva Trajectòria Personal en la Difusió de l’Economia. Javier García Arenas, economista sènior a la unitat de Macroeconomia del Departament d’Estudis de CaixaBank, va recollir la distinció a Millor Article de la REC per “Comparativa de l’estructura fiscal d’Espanya i les economies de la Unió Europea”. L’expresident de la Generalitat Artur Mas també va participar a l’acte fent entrega del reconeixement a títol pòstum

per la seva estreta col·laboració amb la REC a Francesc Granell, un referent per a tots els economistes, de qui va dir que “sempre va demostrar una qualitat excel· lent a la seva feina” i de qui va aprendre molt.

La celebració del 45è aniversari del Col·legi d’Economistes de Catalunya va tenir el seu punt àlgid amb la projecció de dos vídeos: un sobre la història de l’entitat des de la seva fundació, fent un repàs a més de quatre dècades de juntes de govern, jornades dels economistes i altres esdeveniments mitjançant fotografies, i un altre amb el testimoni dels exdegans, qui van resumir els moments més importants del seu deganat. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 3

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

Reconeixement a 25 i 50 anys de col·legiació

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va celebrar el 24 d’octubre, amb dos grans actes a la seu de Barcelona, el compromís de les persones que por ten 25 i 50 anys col· legiades.

Una desena de membres va rebre la medalla que commemora mig segle d’implicació amb l’entitat, mentre que quasi una quarantena de persones va recollir el diploma que acredita els seus 25 anys de col·legiació.

El degà, Carlos Puig de Travy, va agrair el seu acompanyament i els va demanar que continuïn sent “embaixadors” del CEC. “Avui, gràcies a vosaltres, tenim un Col·legi que està present en la societat. Els polítics volen saber el que pensem”, va afirmar.

Després de tots dos actes, els homenatjats van poder celebrar aquesta fita amb una copa de cava i compartint anècdotes de la seva trajectòria. n

Acte de lliurament de diplomes als alumnes de la 33a edició del Màster d’Especialització Tributària

E

l dijous 14 de setembre es va produir l’acte de lliurament de diplomes als alumnes del Màster d’Especialització Tributària en la seva 33a edició.

L’acte va comptar amb la presència del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, el president del Registro de Economistas Asesores Fiscales (REAF), Agustín Fernández Pérez, i la presidenta de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya i coordinadora del Màster d’Especialització Tributària, Carme Jover. n

2 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

La junta de govern ampliada es reuneix a Caldes de Malavella com a suport a la Ryder

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va celebrar el 20 de setembre la seva junta de govern ampliada al club Camiral Golf & Wellness —antic PGA Catalunya— a Caldes de Malavella, com a suport a la candidatura Costa Brava - Barcelona 2031 per ser la seu del torneig de la Ryder Cup. A l’acte van participar presidents i representants de 26 comissions i del CNEP per analitzar les activitats realitzades en els últims mesos i presentar oficialment les Jornades dels Economistes, que tindran lloc durant el mes de novembre a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, així com els premis que

atorga la direcció i la celebració del 45è aniversari de la creació del CEC. El degà, Carlos Puig de Travy, va dir de la Ryder que “és una oportunitat històrica que Catalunya no pot deixar perdre per l’impacte econòmic i la projecció internacional que donarà a la zona. Demanem a la Generalitat de Catalunya que recolzi la candidatura”.

El president de la seu del CEC a Girona, Lluís Bigas, va afirmar de la seva banda que “l’organització està fent un gran esforç per donar resposta als arguments de la Generalitat i acollir un dels esdeveniments esportius amb més prestigi del món”. n

El conseller Roger Torrent presenta el seu llibre al CEC i parla d’un nou pacte social per reindustrialitzar Catalunya

E

l conseller d’Empresa i Treball del Govern de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent, va presentar el dimecres 4 d’octubre a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) el seu llibre Del vapor al núvol, acte durant el que va posar en valor la necessitat d’un

nou pacte social per a la reindustrialització de Catalunya i garantir l’augment de la productivitat.

Torrent va assenyalar que “la indústria forma part de la solució als reptes globals i ens permetrà que l’economia catalana sigui rellevant en el context europeu”.

A més, va apostar per la “reloca-

lització” ja que, en la seva opinió, “obre una finestra d’oportunitat” per afavorir la industrialització.

“Però l’única manera de lligar l’augment de la productivitat i els salaris és negociar un nou pacte social”, va advertir Torrent.

L’acte va ser presidit pel degà del CEC, Carlos Puig de Travy,

qui va elogiar que la visió del conseller sigui “sostenible des d’un punt de vista social i medioambiental”, i que “indústria i innovació vagin de la mà”.

La presidenta de la Comissió d’Economia Industrial del CEC, Carme Poveda, va moderar el torn de preguntes. n

c/ Vallès, 2 08940 Cornellà de Llobregat T 934 80 91 50 web.comsaservice@comsa.com

Experiència en serveis auxiliars adaptada a les necessitats de cada client

www.comsa.com I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 5

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

Els economistes homenatgen a Josep Piqué

E

ls economistes van homenatjar la trajectòria de Josep Piqué amb l’entrega, a títol pòstum, de la Gran Creu al Mèrit en el Servei de l’Economia que atorga el Consejo General de Economistas (CGE), durant una cerimònia que va tenir lloc el 3 d’octubre a Madrid en el marc de l’Assemblea de degans i deganes de tots els Col·legis d’Economistes i Titulats Mercantils d’Espanya.

Piqué, que va morir el passat 6 d’abril als 68 anys, va ser un economista i polític que va ocupar importants càrrecs al llarg de la seva vida. Premi Extraordinari i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials cum laude per la Universitat de Barcelona, i llicenciat en Dret pel mateix centre, es va col·legiar al Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) el 1980.

Entre 1986 i 1988 va ser director general d’Indústria del Govern de la Generalitat que presidia Jordi Pujol. El 1996 es va convertir en ministre d’Indústria i Energia del primer executiu de José María Aznar, amb qui també va ser portaveu del seu Govern, ministre d’Afers Exteriors (2000-2002) i ministre de Ciència i Tecnologia (2002-

2003). Posteriorment va presidir el Partit Popular de Catalunya i va ser senador.

En l’àmbit empresarial va presidir la companyia química Ercros, l’aerolínea Vueling, ITP Aero i el Cercle d’Economia, i va ser conseller delegat d’OHL i d’EADS, Seat, Aena i Abengoa, entre d’altres companyies.

El president del CGE i exdegà del CEC, Valentí Pich, va entregar el premi a la vídua de Piqué, Gloria Lomana, tot destacant la seva capacitat per “saber conjugar com pocs economia i política, posant els seus coneixements al servei de la política, així com de les moltes organitzacions en les quals va estar al capdavant”.

“Josep Piqué va ser un exemple pels economistes catalans.

Els diferents càrrecs que va ocupar al llarg de la seva vida i la seva visió transversal del món van ser claus per al desenvolupament de l’economia catalana”, va dir el degà del CEC, Carlos Puig de Travy, que va assistir al lliurament del guardó. n

Apartool, primer gran èxit d’EconomistesBAN L’empresa catalana Apartool va anunciar el 18 d’octubre el tancament d’una ronda de finançament sèrie A valorada en 5,5 milions d’euros, que donarà suport als seus objetius de creixement i expansió internacional.

L’operació suposa el primer gran èxit empresarial d’EconomistesBAN, la xarxa d’inversors del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), que el 2019 es va convertir en un dels primers inversors en apostar per Apartool.

L’operació financera també ha permès el cashout a alguns inversors que han sortit del capital d’Apartool obtenint unes bones plusvàlues, com és el cas d’Economistes-

2 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

BAN. La ronda de finançament sèrie A ha estat liderada pel fons espanyol Barlon Capital i l’europeu ROCH Ventures, i ha comptat amb la participació de Telegraph Hill Capital (THCAP), Finaves (IESE) i Iberis Capital, entre d’altres.

Barlon Capital és un fons d’inversió earlystage liderat pels emprenedors Javier Rubió i Didac Lee que compta entre els seus inversors amb empresaris espanyols i amb Lionel Messi, que inverteixen en startups disruptives amb impacte a nivell mundial.

Apartool ha duplicat la seva facturació any rere any des del 2019, i espera aconseguir 15 milions d’euros el 2023. n

Soluciones de

LEFEBVRE

ECOSISTEMA

LEFEBVRE

QMEMENTO BASE DE DATOS PRÁCTICA

El poder de la información analítica conectada a la base de conocimiento más innovadora.

Todo el conocimiento de Lefebvre y un servicio de Consultoría y Documentación apoyado por los mejores expertos.

Un buscador realmente eficaz basado en inteligencia artificial y en la primera red semántica legal.

El prestigio de los Mementos unido al sistema documentario más completo.

Podrás añadir Formación Experta y Sibila, el primer analista inteligente.

ADEMÁS INCLUYE

Apuntes y consejos Indicator.

Obras de diferentes colecciones de Lefebvre: Claves Prácticas, Mementos Expertos, Guías rápidas y otros manuales con la sistemática Memento.

LEFEBVRE

TÁNDEM

Una solución dirigida a asesorías que quieren aprovechar el conocimiento que existe entre su propia documentación.

SOFTWARE DE GESTIÓN DEL CONOCIMIENTO

Con TÁNDEM todos los archivos y documentos se analizan, se enriquecen y se integran en un único interfaz junto con el resto de contenidos Lefebvre. Beneficios para tu empresa: VANGUARDIA TECNOLÓGICA Toda nuestra tecnología y nuestros desarrollos de inteligencia artificial para que los puedas aplicar sobre tu conocimiento.

ANÁLISIS CON ALGORITMOS Analizamos con algoritmos desarrollados durante años, todos tus documentos y archivos para “comprenderlos”.

INTEGRA TU CONOCIMIENTO Se mostrarán los informes de tu despacho, tus modelos, tus demandas y toda la documentación que desees junto con los Mementos, artículos doctrinales o la jurisprudencia.

Infórmate en tienda.lefebvre.es

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 7

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

Els presidents de Fira de Barcelona i el Port de Barcelona, protagonistes del cicle “Converses del degà”

E

l president de Fira de Barcelona, Pau Relat, i el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, van protagonitzar les últimes sessions de l’any del cicle “Converses del degà”, on van aprofitar per desgranar els objectius i les línies de treball de les institucions que representen.

Relat va visitar el Col·legi d’Economistes de Catalunya el 28 de setembre i va repassar en diàleg amb el degà, Carlos Puig de Travy, el rol, estratègia i governança de l’entitat. “Fira és una de les grans institucions del país, però a vegades amb un paper no suficientment conegut. La seva missió és la de fer de motor del desenvolupament econòmic i social de Barcelona i la seva àrea d’influència, i l’or-

ganització dels esdeveniments es planteja amb aquesta finalitat, en col·laboració amb el teixit productiu i empresarial i al servei dels sectors”, va dir.

A més, va remarcar que l’actual èxit de Fira de Barcelona rau en la seva refundació de fa més de 20 anys, que va separar la titularitat (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona) de la gestió. “Això és fonamental i permet projectar la institució amb visió de llarg recorregut”, va explicar.

Per la seva banda, el president del Port de Barcelona va aprofitar la seva conversa amb el degà el 26 d’octubre per insistir que “el futur de l’aeroport no pot ser contradictori amb el futur del port”.

“L’aeroport avui genera contradiccions d’interessos molt clars amb el Port de Barcelona. La terminal de contenidors té grues de 80 metres, però les necessitem pujar a 90 (metres) perquè les grues de 80 no arriben als contenidors més elevats. Portem dos anys intentant recréixer les grues i no podem per les servituds que ens genera l’Aeroport de Barcelona”, va recalcar Salvadó.

“Hem intentat posar damunt la taula la nostra preocupació respecte del futur de l’aeroport, que no pot ser contradictori amb el futur del port. Demanem que dins del debat del futur de l’aeroport s’integri el futur del port”, ha assenyalat Salvadó. “La combinació d’un gran aeroport i un gran port és fonamental. El futur

de l’aeroport i el port ha d’estar integrat”, ha insistit.

Entre els principals desafiaments que té per davant el Port de Barcelona, com una millor infraestructura portuària o la diversificació del negoci, Salvadó ha destacat la millora de la connexió ferroviària, una qüestió enrevessada per la complexitat del terreny, i que “porta 25 anys sense resoldre’s”. “Ens posem objectius [de creixement], però si no resolem els punts crítics no passaran”, va insistir. ADIF, va explicar Salvadó, té previst iniciar a finals d’octubre la licitació de la redacció dels projectes executius, amb l’objectiu, d’aquí dos anys, de poder començar a entrar en fase de licitar les obres. “És una obra de llarg recorregut”, va afirmar. n

El CEC demana la creació urgent d’una taula de treball sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) considera l’ampliació de l’aeroport de Barcelona “un projecte estratègic i necessari per a Catalunya, del que no es pot posposar més la seva decisió final”. Per aquest motiu, durant la taula rodona “El repte de l’ampliació de l’aeroport des d’una perspectiva econòmica”, celebrada el 18 de setembre, el degà, Carlos Puig de Travy, va

2 8

•

I n f o r m a t i u

d e

demanar a la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, l’Ajuntament de Barcelona i altres administracions públiques implicades “a formar una taula de treball urgent per a no diferir més aquest tema clau per a l’economia del país i decidir quin projecte és el més adequat”.

El degà els va oferir “la necessària i lleial col·laboració del Col· legi d’Economistes de Catalunya

l ’ e c o n o m i s t a

per a avaluar i afrontar el repte de posar al dia aquesta porta de connexió amb l’exterior”.

L’acte, que va ser moderat per l’economista Agustí Jover, va analitzar des d’una vessant econòmica el debat de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, centrat fins a dia d’avui en l’àmbit tècnic i ambiental, i va examinar un conjunt de factors econòmics complementaris que cal assegurar per a que l’ampliació

de l’aeroport sigui eficient, tant en termes d’infraestructura com de gestió, i no errar el tret en la decisió tècnica final.

Entre d’altres aspectes es va destacar que qualsevol ampliació de la infraestructura, més enllà de les afectacions tècniques i ambientals, ha d’estar vinculada a una estratègia clara i creïble de gestió intel·ligent de la nova capacitat, i amb mecanismes de control per part del territori. n

Els economistes catalans demanen a la Generalitat que ajudi al comerç a modernitzar-se i que compti amb el sector privat

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va inaugurar el 24 d’octubre les “Jornades Comerç, Economia i Territori: una visió actual dels fenòmens que afecten el comerç local i la ciutat”, organitzades en col·laboració amb la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, amb l’objectiu d’analitzar els reptes del sector i donar eines per a adaptar-se als canvis.

La sessió ha comptat amb gairebé 170 assistents.

Els darrers quatre anys han estat temps difícils, amb esdeveniments de tot tipus que han tingut un gran impacte en la

societat i en l’economia: la pandèmia de la covid-19, la crisi en els transports i subministraments internacionals, la inflació, les tensions geopolítiques i l’aparició de conflictes, el canvi climàtic i la irrupció de la intel· ligència artificial, entre d’altres coses. Aquesta conjuntura d’esdeveniments ha transformat l’anomenat sector retail (entès com la venda de productes i la prestació de serveis destinats al consumidor final), clau per a l’economia catalana i que no pot funcionar sense una logística i una distribució que el faci eficient i viable.

“En aquest sentit, el CEC demana a la Generalitat de Cata-

lunya que ajudi al sector a modernitzar-se, per a la qual cosa és fonamental la col· laboració publicoprivada. El retail és el cor de l’economia urbana, un espai econòmic i de relació social que dona vitalitat a les ciutats. Els reptes de mobilitat, urbanisme, sostenibilitat i consum online obliguen a la presa de decisions públiques”, va assenyalar el degà, Carlos Puig de Travy.

El director de general de Comerç de la Generalitat, Jordi Torrades, present en la inauguració, va manifestar que “els comerços estan canviant tant i tan ràpidament en aquests anys, que les administracions en són

sensibles i han de tenir polítiques adreçades a aquest sector econòmic”. “Sobre el model català de comerç, amb dades a la mà, encara podem dir que tenim factors diferencials que ens fan ser únics, però també és veritat que any rere any aquest factor diferencial es va escurçant respecte de la mitjana europea”, va recordar.

La presidenta de la Comissió de Retail del CEC, Núria Beltran, ha destacat que la missió del sector comercial a Catalunya és “crear les condicions favorables per a la preservació i positiva evolució del teixit comercial com a font creadora de riquesa econòmica i social”. n

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

2 9

N O T Í C I E S

Col·legi d’Economistes

El CEC presenta el Pla Director Urbanístic Metropolità dins del cicle de sessions explicatives del projecte

E

l Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va celebrar el 5 d’octubre la presentació del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que s’emmarca dins del cicle de sessions explicatives del projecte als Col·legis Professionals que integren la Comissió Intercol· legial de Territori i Urbanisme.

La sessió, moderada pel vicepresident de la Comissió d’Economistes en Economia Territorial i Urbana, Miquel

3 0

•

I n f o r m a t i u

d e

Morell, es va centrar en tres sectors: l’habitatge, l’activitat econòmica i l’encaix financer del Pla, que preveu més de 120.000 vivendes assequibles, 15 noves àrees de centralitat, 240 km d’avingudes metropolitanes i 870 km d’eixos verds.

El gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va destacar, davant d’un auditori ple, que “es tracta d’una oportunitat única per afrontar els reptes territorials i urbanístics de l’àrea

l ’ e c o n o m i s t a

metropolitana de Barcelona a partir d’un model just, eficient i sostenible”.

L’acte també va comptar amb la intervenció de Xavier Mariño, director de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l’AMB; Joan López, responsable d’Aspectes Econòmics del Servei de Redacció del Pla Director de l’AMB; Alexandra Quesada, cap de l’Oficina de Cohesió Social i Habitatge del Servei de Redac-

ció del Pla Director de l’AMB; Jesús de la Varga, tècnic de la Direcció de Serveis de Projectes Singulars de l’AMB; i Jordi Duatis, arquitecte del despatx DUATIS Arquitectes, SLP. El PDUM va ser aprovat inicialment per acord del Consell Metropolità el 21 de març d’enguany, i actualment es troba en fase d’informació pública per un termini que expira a finals d’octubre de 2023.

El seus quatre eixos estratègics són: la preservació dels ecosistemes metropolitans, la recuperació d’estructures, la regeneració urbana i la transició ecològica, social i tecnològica.

Morell va assenyalar que “si les tensions de preus de l’habitatge arreu de l’àmbit metropolità deriven, fonamentalment, d’un desajust crònic entre necessitats i oferta, garantir la factibilitat i viabilitat econòmica de les actuacions previstes en el PDUM és condició sine qua non per evitar agreujar encara més el problema en el futur”. n

Inverteix en salut AMB UN

50 % DE DESCOMPTE * EN LA QUOTA FAMILIAR

Lliure elecció de ginecòleg i pediatra · Ampli quadre mèdic · Assistència en viatge · Psicologia clínica · Teleconsulta i videoconsulta · Hospitalització a qualsevol centre del món · Pròtesis · Assistència integral del càncer

Una alimentació sana, exercici físic, una bona assegurança de salut...

Inverteix ara en la teva salut i la dels teus i gaudeix dels beneficis quan ho necessitis. informa’t

www.mgc.es I n f o(parella r m aamb t i 3ufills).dConsulta e l ’ econdicions c o n o de m lai promoció. s t a • * Descompte per a una família de 5 membres

3 1

T R E B A L L E M

Aula d’Economia

E N

G R U P

Informació sobre sostenibilitat UN REPTE I UNA OPORTUNITAT PROFESSIONAL PER A ECONOMISTES PROGRAMA CONJUNT DE LA UPF BARCELONA SCHOOL OF MANAGEMENT I EL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA (2a edició)  Curs sobre les normes europees d’informació de sostenibilitat (NEIS-ESRS) (16 hores)  Curs d’especialització sobre les normes europees d’informació de sostenibilitat (NEIS-ESRS) (16 hores) Al novembre del 2022 la Comissió Europea va aprovar la Directiva de divulgació d’informació sobre sostenibilitat corporativa (CSRD).

Aquesta Directiva té com a objectiu millorar la qualitat i la fiabilitat de la informació sobre sostenibilitat de les empreses que desenvolupen la seva activitat als països membres de la Unió Europea. Aquests països tenen un termini màxim de 18 mesos per traslladar la Directiva a nivell nacional.

La novetat d’aquesta Directiva respecte la Directiva d’informació no financera anterior, aprovada el 2014, és que inclou el desplegament d’unes normes d’elaboració de la informació sobre sostenibilitat corporativa.

Aquestes normes, que es poden assimilar a les normes internacionals de comptabilitat, tenen com a objectiu millorar la qualitat i harmonitzar la informació sobre sostenibilitat perquè pugui ser comparable entre diferents empreses.

El primer conjunt de normes (NEIS) està format per 12 normes, aprovades per la Comissió Europea el passat 31 de juliol.

D’aquestes, dues són normes transversals i deu són normes temàtiques que regulen la informació en matèria de medi ambient, social i governança.

La CSRD estableix que totes les grans empreses cotitzades i no cotitzades de la UE, i les pimes cotitzades, hauran d’aplicar les NEIS. A la UE, es considera gran empresa aquella que supera els 250 treballadors i té més de 43 milions d’euros en actius o 50 milions d’euros de facturació, tot i que aquests límits es podrien modificar amb la transposició de la Directiva a Espanya. També hauran d’aplicar les NEIS les empreses de tercers països amb filials a la UE amb una xifra de facturació superior a 150 milions d’euros. En total, s’espera que apliquin les NEIS al voltant de 50.000 empreses a tota Europa.

La CSRD també estableix que la informació de sostenibilitat haurà de passar per un procés de verificació externa. En una primera fase, la verificació tindrà un assegurament limitat. I en una segona fase, un cop s’hagin desenvolupat unes normes de verificació de la informació de sostenibilitat, la verificació tindrà un assegurament raonable, similar al de la informació financera.

INFORMACIÓ SOBRE ELS CURSOS: Curs sobre les normes europees d’informació de sostenibilitat (NEIS-ESRS) (16 hores)  12, 14, 19 i 21 de desembre de 2023, de 16.00 a 20.00 hores  Presencial o webinar  Formació homologada per l’ICAC amb 16 hores d’altres matèries i pel RECC amb 16 hores Curs d’especialització sobre les normes europees d’informació de sostenibilitat (NEIS-ESRS) (16 hores)  11, 16, 18, 23 de gener de 2024, de 16.00 a 20.00 hores  Presencial o webinar  Formació homologada per l’ICAC amb 16 hores d’altres matèries i pel RECC amb 16 hores

És molt útil per poder aprendre ràpidament tot el que implica aquesta nova normativa en matèria de sostenibilitat. Una ajuda per poder anticipar la necessitat d’informació i dades que serà necessària a nivell transversal a les organitzacions (sobretot les més petites, que són les que estan menys preparades). Fer aquest curs m’ha permès poder actualitzar-me i, el que és més important, saber com s’ha d’aplicar i veure la implicació en els estats financers del proper exercici 2024. Tot un repte professional!

Carme Monserrat, economista i auditora. Participant a la primera edició del programa.

Per a més informació, us podeu adreçar a l’Aula d’Economia escrivint a aula@coleconomistes.cat

4 0

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

4 1

T R E B A L L E M Sabies que...?

E N

G R U P

Sabies com es va crear el Col·legi d’Economistes de Catalunya?

El 9 de novembre de 1978 es va crear oficialment l’entitat, després d’un llarg camí burocràtic i administratiu que va comprendre la separació del Col·legi de Balears. En el moment de la seva fundació hi havia 1.743 col·legiats.

El 9 de novembre de 1978 es va crear oficialment l’entitat, després d’un llarg camí burocràtic i administratiu que va comprendre la separació del Col·legi de les Balears. En el moment de la seva fundació hi havia 1.743 col·legiats.

El 1954, un grup d’economistes va establir la delegació de Barcelona del Colegio Nacional de Economistas, embrió de la nostra institució, després que un grup format per membres del Colegio i encapçalats per Alonso Artiles Rodríguez, intendent mercantil al servei de la Hisenda Pública, va començar a reunir-se a Foment del Treball de Barcelona l’any anterior a fi de constituir una organització col·legial. La seu col·legial va quedar fixada al carrer Antoni Maura.

El primer pas cap a la fundació de l’entitat que avui coneixem es va fer el 1977, quan el Col·legi d’Economistes de Barcelona -que existia des del 1971- va manifestar la seva voluntat d’ampliar el seu àmbit territorial al de Catalunya. En la Junta

3 4

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

de Govern del 21 de novembre de 1977, es va convenir canviar les plaques del Col·legi d’Economistes de Barcelona al portal i a l’entrada del local social, per unes altres on constava la denominació de Col·legi d’Economistes de Catalunya i Balears. Es tractava, però, d’una iniciativa simbòlica perquè la nova denominació no podia ser utilitzada en escrits oficials.

Posteriorment, la Junta de Govern va posar en marxa el procés de transformació del Col·legi d’Economistes de Barcelona en Col·legi d’Economistes de Catalunya. El 26 de gener de 1978 es va propugnar una política de descentralització de l’entitat, iniciant immediatament les gestions en aquest sentit, prop dels companys residents a les principals capitals de comarca, com ara Girona, Lleida i Tarragona. L’objectiu era crear delegacions en aquestes capitals de província i que aquestes, més tard, demanessin la seva adhesió i integració al Col·legi d’Economistes.

Finalment, l’assemblea de col·legiats celebrada el 9 de novembre de 1978 va aprovar per unanimitat la denominació de Col·legi d’Economistes de Catalunya, després que el Consejo General autoritzés que la Delegació Balear funcionés de manera independent a partir de l’1 de juliol de 1978. Francesc Raventós Torras va ser el primer degà i en el moment de la fundació hi havia 1.743 col·legiats.

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a

•

3 5

3 6

•

I n f o r m a t i u

d e

l ’ e c o n o m i s t a