
3 minute read
Josep Oliu (Banc Sabadell) i Cristina Herrero (AIReF), protagonistes de dues noves converses del degà
El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, i la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, van protagonitzar a l’abril i al maig dos nous actes del cicle “Converses del degà”, amb què el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) vol acostar de manera periòdica als col·legiats i a les collegiades destacats representants de l’administració pública, empreses, entitats i institucions econòmiques, per abordar qüestions d’actualitat i d’interès per als professionals de l’economia i de l’empresa.
En conversa amb el degà del CEC, Carles Puig de Travy, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va fer un repàs dels principals temes que afecten l’actualitat econòmica i financera en un acte celebrat el 19 d’abril. Oliu va assegurar que “la situació actual està vencent les expectatives negatives que hi havia sobre l’economia”, i va definir l’actual panorama econòmic com a “estable i controlat” malgrat les “múltiples incerteses”, entre les quals va apuntar “les conseqüències que s’arrosseguen de la crisi de la covid i de la guerra a Ucraïna”. “Espanya està per primera vegada entre els països més ben situats, amb una activitat econòmica en ple funcionament i un sector turístic que s’ha recuperat de la covid”, va afegir. El president del Banc Sabadell també va afirmar que “el procés inflacionari està relativament controlat”, i va destacar la importància de “mante - nir les expectatives inflacionàries a la baixa i els tipus d’interès on són ara”. En relació amb l’impacte de la inflació i de l’augment dels tipus d’interès, Josep Oliu es va mostrar convençut que “els ciutadans i les empreses han absorbit l’increment dels tipus de forma relativament fàcil gràcies a l’estalvi acumulat”, i va assegurar que “al Banc Sabadell no hem detectat una pèrdua de liquiditat rellevant ni en les famílies ni en les empreses”.
Advertisement
Pel que fa al sistema bancari, el president del Banc Sabadell va afirmar que “estem anant cap a una normalització del sistema bancari”, i va posar èmfasi en el fet que “els tipus nominals encara no són alts, simplement estan tornant als nivells normals”. Josep Oliu va subratllar que “la liquiditat i solvència dels bancs europeus està garantida”.

En relació amb l’impost bancari, el president del Banc Sabadell va reafirmar la seva posició sobre aquest tema i va assegurar que és “discriminatori, especialment per a alguns bancs”. Consultat per l’efecte que pot tenir sobre el crèdit, Josep Oliu va afirmar que “tot sempre té un efecte, però els mercats sempre s’acaben ajustant”.


Des de la fila zero van traslladar-li preguntes el president del Consejo General de Economistas i exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Valentí Pich, i els exdegans del Col·legi d’Economistes de Catalunya Joan B. Casas i Anton Gasol, en un acte moderat pel vocal de la Junta de Govern del CEC Jaume Menéndez.
El 30 de maig va tenir lloc una altra conversa, en aquest cas, amb la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, la qual va parlar de la situació econòmica actual i prevista, del cicle pressupostari de les administracions públiques, de la sostenibilitat i estabilitat de les finances públiques i de l’endeutament públic.
Consultada per les mesures que s’haurien de prendre per fer front a les tensions inflacionàries, la presidenta de l’AIReF va recomanar que siguin “molt focalitzades” i va assegurar que “les mesures que vagin per la via dels preus són més distorsionadores que les que es facin en funció de la renda o per a determinats col·lectius”. En aquest punt, Cristina Herrero va destacar que “anar per la via dels preus no és l’ideal”.
La presidenta de l’AIReF va recordar que la Comissió Europea ha recomanat a Espanya retirar les ajudes en matèria energètica i les rebaixes fiscals per complir amb les recomanacions de reducció del deute públic i ha apuntat que “la recomanació de l’AIReF va en la mateixa línia de la Comissió Europea d’anar abandonant les mesures o mantenir només les imprescindibles de manera molt focalitzada”. “Si no, això pot suposar un problema de cara a la supervisió europea prevista per a la primavera del 2024”, va subratllar.
Preguntada per les conseqüències de l’anunci d’eleccions generals anticipades per al 23 de juliol del 2023, la presidenta de l’AIReF va alertar que “amb la convocatòria d’eleccions generals anticipades ha quedat pendent d’aprovar a les corts un repartiment d’objectius de reducció de dèficit per al 2024, pensant en el nou marc fiscal que estableix la Comissió Europea a partir del 2024”.
També va apuntar que “el primer que han de tenir present els nous governs d’àmbit estatal, autonòmic i local és que s’haurà de rebaixar el deute públic”, i en aquest sentit els va demanar “definir plans fiscals a mitjà termini”. Herrero va recordar que “l’anàlisi a llarg termini evidencia que l’estabilització del dèficit és insuficient per situar el deute en una trajectòria descendent”.
Des de la fila zero, diversos col·legiats i col·legiades van traslladar preguntes a la presidenta de l’AIReF en un acte moderat pel vocal de la Junta de Govern del CEC Jaume Menéndez. Concretament, hi van intervenir el catedràtic de la UPF, col·legiat de Mèrit i vocal de la Junta de Govern del CEC, Albert Carreras; el catedràtic de la UAB, vicepresident de la Comissió d’Economia Internacional i UE del CEC i membre del Consell Assessor de l’AIReF (20152020), Jordi Caballé; la cap d’Àrea de l’Agència Tributària de Catalunya i membre del Comitè Executiu de la Seu de Tarragona del CEC, Laia Sas; i el Síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i President de la Comissió de Gestió Pública del CEC, Josep Viñas. n