EN PROFUNDITAT Jornada dels Economistes Reptes i oportunitats de la IA per a l’economia i l’empresa INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL: LA REVOLUCIÓ 360

Deia l’autor llatí Terenci: “Soc un home, res del que és humà no m’és indiferent”. Parafrasejant-lo podríem posar en paraules d’un dels actuals grans models del Llenguatge (LLM, per l’acrònim en anglès): “Soc una IA, tot el que és humà m’interessa”. En el darrer mig any, el món ha descobert amb gran i generalitzada sorpresa que la IA, de fet, una part anomenada IA generativa, de la qual són exemples els LLM com ChatGPT, ja ha assolit el domini del llenguatge, de qualsevol llengua humana.

Aquest fet, molt més enllà de representar una més, i, per cert, molt gran i molt ràpida revolució tecnològica, té unes implicacions que difícilment escapen a una anàlisi mínimament objectiva. Pensem, per exemple, que aquests LLM, que no han estat entrenats més que per “entendre” tot allò que han “llegit”, poden traduir perfectament en temps real entre totes les llengües, resumir textos, realitzar raonaments sofisticats, extreure conclusions sobre immenses quantitats de dades (totes les que són d’una empresa o que li poden interessar) i respondre preguntes al voltant d’elles en llenguatge natural. I encara més: poden descriure imatges i vídeos en paraules o crear-los a partir d’una descripció textual, poden escriure programes en diferents llenguatges de programació (en cap dels quals, per cert, han estat entrenats!) per resoldre qualsevol problema que se’ls plantegi en llenguatge natural, o crear una aplicació a partir d’un dibuix realitzat a mà de les funcionalitats que es desitgin en aquesta aplicació. Una revolució 360, es miri des d’on es miri.

Totes les revolucions tecnològiques anteriors han creat instruments o dominat energies que augmenten les capacitats humanes però que són ”externes” a l’ésser humà. Ara hem creat una tecnologia que toca el moll de l’os d’allò que és nuclear a la nostra condició humana: el llenguatge, allò que ens ha fet humans i que ha permès la mateixa tecnologia i la cultura a través de les quals hem progressat i hem deixat de ser esclaus de les forces naturals. Aquesta nova tecnologia ha desenvolupat uns éssers, o enginys, que de moment són simples algorismes, o software, que necessiten potents ordinadors per ser creats i mostrar el seu poder: emular, simular, imitar (feu servir la paraula que vulgueu!) la intel·ligència humana. I de moment són molts, encara una gran majoria, els que no s’adonen o no es volen adonar de la transcendència d’aquest fet. En paraules de Geoff Hinton, pare de la IA generativa i fins fa poc vicepresident de Google (càrrec que va deixar per poder alertar de les conseqüències no desitjades d’aquests LLM): “És com si els extraterrestres haguessin aterrat i la gent no se n’hagués adonat perquè parlen molt bé l’anglès”. Uns “extraterrestres” creats pels humans.

Ja estem començant a veure els efectes d’aquesta revolució. Desapareixeran molts llocs de treball? Segurament, com en tota revolució tecnològica anterior. Se’n crearan de nous? Ben segur encara que és aviat per imaginar quants i quins. Augmentarà la productivitat de treballadors i empreses? Per descomptat, i molt; i, per tant, la competitivitat dels que la sàpiguen utilitzar. Grans oportunitats? Com mai. I riscos? Tots els de les grans revolucions i alguns mai vistos. Davant d’uns canvis tan grans, tan ràpids i de conseqüències tan imprevisibles, és fonamental la implicació de tota la societat en la governança d’aquesta tecnologia. Per això hem creat a Catalunya CIVICAi, una associació ciutadana per reivindicar el paper de la societat civil en aquesta revolució. Res de la IA no ens és indiferent: benvinguts a la revolució 360. n